Entradas

Lamirsa inverteix 2,5 milions d’euros per augmentar un 30% la producció a la seva planta de Terrassa

L’empresa catalana Lamirsa (Laboratoris Miret), especialitzada en l’elaboració de conservants alimentaris, invertirà 2,5 milions d’euros a Terrassa. Així doncs, incorporarà nous equips i augmentarà la producció a la seva planta egarenca. Amb aquesta nova inversió, l’empresa crearà 13 llocs de treball. A més, preveu un increment del 33% sobre les 3.000 tones anuals de producció actuals, arribant a les 4.000.

Per aquest projecte, Lamirsa ha comptat amb el suport i un ajut de prop de 195.000 euros d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball. A través del programa d’ajuts a inversions empresarials d’alt impacte.

La companyia es dedica a proporcionar additius químics tant per la indústria alimentària. Tant per a l’elaboració de pa, la confiteria, el peix o la carn. També per a altres indústries com la pintura, els curtits, els detergents, el paper, la fusta, la cosmètica, els tractaments d’aigües de refrigaració, vapor, osmosis i depuració.

La inversió va destinada al desenvolupament de conservants per a la indústria alimentària a través d’una nova tècnica innovadora. El procés consisteix a elaborar microencapsulats d’àcid orgànic, un sistema que permet aïllar el conservant durant l’elaboració del producte. S’evita així que entri en contacte amb la matèria primera i n’alteri les propietats. Segons el subdirector general del grup, Salvador Miret Carceller, “d’aquesta manera, s’allarga la vida útil del producte final, a la vegada que s’evita l’ús de quantitats excessives de conservant, que serien necessàries sense l’encapsulament”. “En conseqüència, també es contribueix al medi ambient, perquè tot el procés resulta més sostenible”,subratlla Miret.

D’empresa familiar a exportar arreu

Lamirsa va néixer el 1962 a Barcelona com una empresa familiar. Actualment està dirigida per la segona generació. Compta amb 160 treballadors. La companyia va tancar el 2022 amb un volum de facturació de 65 milions d’euros. L’empresa exporta gran part de la seva producció a mercats com Itàlia, França, Portugal, el Regne Unit, els Estats Units, el Brasil, Mèxic o la Xina.

Juli

El Govern promociona l’ús de la bici amb 94 milions d’inversió

El Govern destinarà 94 milions d’euros a la construcció de 125 quilòmetres de vies ciclistes en els pròxims tres anys. I fins a 102 milions d’euros d’inversió en altres infraestructures per a potenciar l’ús de la bici. Aquesta és la partida més alta de la història de la Generalitat destinades a l’estratègia Bicicleta 2025, per a la mobilitat descarbonitzada.

Aquesta ampliació de la xarxa per a ciclistes i vianants permetrà treure de les carreteres 790.000 vehicles a l’any i estalviar més de 1.500 tones d’emissions de CO2. «Una aposta clara per facilitar els desplaçaments de noves vies ciclistes, noves instal·lacions d’aparcaments segurs i fer atractiu l’oci a través de rutes cicloturístiques» ha assenyalat el Conseller de Territori, Juli Fernández.

L’Estratègia Catalana de la Bicicleta 2025, aprovada pel Govern el 2019, recull el compromís de la Generalitat amb la bicicleta i el desenvolupament d’un conjunt d’accions, en coordinació amb les administracions, institucions i empreses adherides –una trentena en l’actualitat. Un dels pilars de l’estratègia és aconseguir que la bici sigui protagonista d’una mobilitat quotidiana més amable en entorns metropolitans i connectar nuclis en entorns naturals i paisatgístics.

Per assolir aquests objectius, el Pla inclou fins a 40 projectes, que significaran la posada en servei de prop de 125 quilòmetres de noves vies ciclables arreu de Catalunya. D’aquesta quarantena de projectes, 17 ja estan en execució o licitació. La inversió total prevista, amb finançament de fons europeus, és de 94 milions d‘euros. Aquests projectes corresponen tant a noves infraestructures per a ciclistes i vianants que es construeixen paral·leles a carreteres ja existents de la Generalitat, com a actuacions incloses en altres intervencions de millora de la xarxa viària, de pacificació del trànsit o de corredors d’autobusos.

En la promoció de l’ús de la bici i d’una mobilitat descarbonitzada en general, també resulta clau el binomi bicicleta-transport públic. Per això, el Departament treballa en la construcció d’aparcaments segurs per a les bicis. Una forma d’afavorir l’ús de la bicicleta com a complement del transport públic i augmentar també la cobertura de les estacions de tren. El pla d’actuacions presentat avui recull una partida de 2 milions d’euros per a l’adequació de 30 d’aquests espais, en la línia dels bicitancats instal·lats ja en els corredors del Vallès i Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), en estacions de Rodalies i d’FGC.

Un altre dels eixos és impulsar la bicicleta com a element turístic, d’oci i esportiu de manera segura. El Departament de Territori està treballant en el desplegament d’una xarxa d’itineraris cicloturístics de 1.500 quilòmetres. En aquest cas, s’aprofiten trams de vies verdes i camins principalment, o carreteres amb baix trànsit, amb connexions a les rutes existents de caràcter més local i a la xarxa de transport públic.

El pla d’actuacions 2023-2025 inclou en aquest apartat sobretot projectes de senyalització i millora d’itineraris existents i, puntualment, la construcció d’algun tram de via ciclista o estructures per a completar-los. Concretament, Territori està desenvolupant 9 projectes, dels quals estan en execució 2, que es traduiran en la configuració de prop de 500 quilòmetres de rutes. La inversió prevista és de 6 milions d’euros. Entre les actuacions incloses, cal remarcar la Ruta Mediterrània-EuroVelo 8 o la Ruta dels Llacs.

I tot plegat, per a millorar la promoció, seguiment i governança de la bicicleta, el Govern crearà l’Oficina de la Bicicleta, adscrita al Departament, que impulsarà polítiques transversals en favor d’aquest mode de transport, desplegarà les actuacions de Territori i coordinarà les accions en el marc de l’Estratègia i de la Mesa de la Bicicleta que treballa conjuntament per a la promoció de la bicicleta des de fa més de 15 anys.

Mapa Bici Bona

L’oferta de la Formació Professional creix més d’un 6 per cent i ratlla el mig milió de places

Augmenten en un 6,42 per cent, el nombre de places per al curs que ve per a la Formació Professional i arriba a les 445.818 places a tot Catalunya. D’aquestes unes 31.000 són per a certificats professionals, 171.000 a l’àmbit educatiu i 243.000 a la formació contínua que s’impatiran en 2.233 centres de formació professional. Tota l’oferta s’agrupa a fp.gencat.cat.

Tota aquesta millora en part es deu a l’augment dels pressupostos que són de més de 900 milions per al curs 2023-2024, més de 175 milions més que el curs anterior. Els punts d’informació i orientació arriben fins als 2.572 i fins a 37.000 el nombre d’empreses col·laboradores per fer pràctiques.

Com l’any passat, la preinscripció s’ha avançat per incloure l’alumnat de primer de Batxillerat i combatre l’abandó escolar. Per als cicles de grau mitjà pels alumnes de continuïtat serà del 12 al 18 d’abril, per a la resta del 9 al 15 de maig. Per als cicles de grau superior serà del 26 de maig a l’1 de juny.

En els cicles de grau mitjà hi haurà dos processos diferenciats, per l’alumnat amb continuïtat d’escolarització i pels alumnes de formació d’adults i de primer de batxillerat. D’aquesta manera es garanteix la continuïtat educativa i s’evita l’abandonament escolar. Amb aquest criteri la passada inscripció es va arribar al 97,5 per cent de l’alumnat de continuïtat que va accedir a la seva primera opció.

Pel què fa als docents per al pròxim mes de setembre hi haurà un total de 9.390 professors, per a 8.129 places repartides en 273 grups més. S’han reforçat els itineraris en les línies més necessàries, 97 certificacions relacionades amb l’economia digital, 46 vinculades amb l’economia verda i 120 d’atenció a les persones.

I tot plegat per convertir la Formació Professional en un dels pilars per a la competitivitat del país, tal i com s’ha dit en la presentació aquest dilluns d’un gran acord de concentració signat entre Govern, patronals i sindicats per a la planificació d’aquests estudis.

CCOO impulsa una ILP per arribar al 6% d’inversió en Educació

El sindicat Comissions Obreres impulsa una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) perquè s’arribi a destinar el 6 per cent del Producte Interior Brut (PIB) a tots els trams de l’Educació. L’objectiu és poder entrar en el Parlament de Catalunya cap al mes de setembre, les 50.000 signatures necessàries per reclamar doblar en els pròxims quatre anys, la inversió actual que es fa en ensenyament.

El sindicat fa una crida a sumar-se a aquesta proposta d’àmpli consens entre la ciutadania i que ja compta amb el suport d’una vintena d’entitats. El sindicat recorda que en els darrers anys i només abans de les retallades per la crisi, el 2009 es va arribar a una inversió del PIB en Educació que rondava el 5 per cent. Una xifra similar a la mitjana actual d’inversió a Europa en aquest sector.

El sindicat denuncia que un finançament insuficient fomenta l’abandonament prematur dels estudis que l’any passat va ser de 94.000 estudiants, el doble del què es va produir a Europa. Països com Noruega i Dinamarca, models de referència en educació, han arribat a invertir fins al 9 per cent de la seva riquesa en determinats projectes. Comissions recorda que el 1994 ja es va presentar una mateixa proposta al Parlament espanyol, una ILP que tot i superar amb escreix el mig milió de signatures, no va superar el tram parlamentari pel rebuig dels partits.

El sindicat que vol promoure aquest debat a la societat, anima la ciutadania a participar en una proposta que representa la millor inversió pel futur laboral del país.

 

Ballart demana a Gonzàlez-Cambray prioritat per l’Institut Escola Sala i Badrinas

Agilitzar i prioritzar la construcció de l’Institut Escola Sala i Badrinas. És la principal reivindicació de l’alcalde, Jordi Ballart, i la tinenta d’alcalde de Cicles de la Vida i regidora d’educació, Teresa Ciurana, al Conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.

Abans però, el conseller ha estat rebut institucionalment pels representants dels diferents grups municipals i ha signat al llibre d’honor de la ciutat.

Ballart li ha recordat l’esforç municipal en aquest projecte i ha lamentat els endarreriments i les alteracions del calendari. L’Ajuntament va negociar amb la Generalitat la construcció del nou centre educatiu i es va corresponsabilitzar aportant 2,2 milions d’euros. Les darreres informacions del Departament diuen que l’alumnat no podrà estrenar les instal·lacions fins al curs 2027-2028.

Ballart ha demanat al conseller que es treballi per escurçar aquests terminis i poder conèixer l’estat del projecte en tot moment per donar resposta a les inquietuds de la comunitat educativa.

Gonzàlez-Cambray ha explicat que el projecte de construcció es publicarà en pocs dies i que es farà seguiment de tot el procés i fer arribar tota la informació a l’Ajuntament.

Els representants de les dues administracions també han parlat de les millores dels centres educatius de la ciutat. L’alcalde ha exposat el dèficit històric en actualitzat i adequació d’alguns edificis i els perjudicis que això provoca.

El Departament ha presentat un pla d’inversió per aquest 2023, finançat en gran part amb fons europeus (REACT-EU). Així, es destinen 2 milions 474 mil euros a 9 equipaments educatius: l’Institut Escola Pere Viver (604,321,55 €); els instituts Can Roca (220.000 €), Can Jofresa (560.000 €) i Torre del Palau (343.295,39 €); i les escoles Enxaneta (354.462,24 €); Lanaspa-Giralt (89.600 €); Marià Galí i Guix (100.800 €); Pau Vila i Dinarès (100.800 €) i Salvador Vinyals i Galí (100.800 €).

Les actuacions serviran per fer-los més sostenibles, habitables i saludables, millorant aïllaments per combatre el fred i la calor. A més, es preveu actuar en la retirada de fibrociment d’alguns d’aquests edificis.

Conseller Gonzàlez Cambray

Clam per desencallar el projecte del nou Institut del Teatre a l’AEG

Davant l’imminent inici de les obres d’urbanització del nou sector de l’AEG, l’Ajuntament fa una crida a la Diputació per desencallar el conveni que ha de permetre la cessió de la nau de motors de l’antiga factoria, per construir-hi el nou Institut del Teatre.

La setmana vinent hi ha prevista una reunió per ultimar els punts de l’acord que ha de portar una important inversió i recuperar l’antic prestigi de l’Institut del Teatre de Terrassa. La recuperació del sector de l’AEG representa la transformació urbanística més important dels darrers vint anys a la ciutat.

El projecte del nou Institut del Teatre, el més important dins l’àmbit de l’AEG, preveu la conversió dels 5.800 metres quadrats de l’antiga nau de motors en un centre universitari de les arts. El projecte que també preveu un nou Teatre Municipal, permetrà replantejar quins estudis i titulacions teatrals es podran impartir des de Terrassa.

En l’actualitat l’Institut del Teatre només ofereix estudis tècnics de teatre. La sala Maria Plans està tancada des de fa temps per obres. I l’emblemàtic edifici de la plaça Didó ha quedat obsolet per impartir-hi una formació teatral de qualitat, i recuperar l’antic prestigi d’aquests estudis a la ciutat.

GASGAS estrena factoria d’on sortiran 5.000 motos de trial l’any

Motos com aquesta són les que a partir d’ara es fabricaran a la nova factoria que l’empresa de motocicletes GASGAS ha estrenat aquest divendres al matí a Terrassa. La imatge correspon a una exhibició que s’ha fet davant el President de la Generalitat, l’alcalde de la ciutat i d’altres personalitats, en la presentació del darrer projecte del grup Pierer Mobility que sortirà d’aquestes naus.

Una inauguració molt celebrada al polígon industrial de Santa Margarida, per tot el què representa per a la reindustrialització de Catalunya i la renovada confiança que l’empresa austríaca torna a posar en la ciutat. Aquesta nova planta annexa a les que el grup ja té a Terrassa s’hi fabricarà la gamma completa de la moto de trial GASGAS amb una capacitat de producció de fins a 5.000 unitats l’any.

Les obres de la nova nau que han durat uns 12 mesos han representat una inversió de 6 milions d’euros i la creació de 40 llocs de treball, tant en la línia de fabricació com en el Departament I+D, pel desenvolupament de motos de trial. De tota la inversió la Generalitat n’ha aportat uns 500.000 euros en diferents línies d’ajut a les empreses.

El grup Pierer Mobility, integrat per GASGAS, KTM i Husqvarna ha destacat la seva voluntat de renovar la confiança en el talent dels treballadors de la ciutat, després de 30 anys de diferents etapes del seu projecte a Terrassa. L’empresa ha destacat l’alta tecnificació de Catalunya dins d’Europa en una de les regions de més tradició industrial. Per la seva banda la Generalitat emmarca l’estrena de la nova nau dins els plans de reindustrialització de Catalunya.

gas gas nova plantagas gas nova planta

gas gas nova plantagas gas nova planta

Les obres de FGC per connectar les línies del Vallès amb Llobregat-Anoia començaran aquest juny

La Generalitat destinarà 6,4 milions d’euros per desviar tots aquells serveis que es vegin afectats per la connexió entre les línies de FGC del Vallès amb Llobregat-Anoia. Es preveu que les obres comencin a Barcelona aquest juny i tinguin una durada de 14 mesos. Aquests treballs consisteixen en el desviament dels serveis –xarxa d’aigua, de sanejament, telefonia, cable, gas o electricitat– que es veuen afectats per l’execució de les obres previstes per perllongar la línia des de plaça Espanya fins enllaçar amb la línia del Vallès d’FGC, a l’estació de Gràcia. Una obra que comportarà la construcció de 4 quilòmetres nous de túnel i de tres noves estacions, així com la remodelació de l’estació de Plaça Espanya.

Aquesta actuació permetrà connectar les línies Llobregat-Anoia i Barcelona-Vallès i els usuaris de la línia Llobregat-Anoia d’FGC tindran un accés més directe cap al centre de la ciutat, quan ara han de fer transbordament amb metro (L1 o L3). El projecte pretén augmentar els usuaris en transport públic i reduir l’ús del vehicle privat i, d’aquesta manera, contribuir a la descarbonització de la mobilitat. Amb una inversió total estimada en 430 milions d’euros, la prolongació d’aquesta línia constarà d’un túnel que s’executarà mitjançant tuneladora. L’obra comprèn quatre estacions adaptades a persones amb la mobilitat reduïda, tres de les quals seran de nova construcció.

Es posa en marxa un cicle de formació per invertir en startups

L’atractiu de les startups com a objecte d’inversió recau en l’interès que susciten els seus nous models de negoci i la innovació, principalment tecnològica. Aquests dos ingredients poden contribuir potencialment a generar elevats retorns financers, a més d’altres beneficis per a la inversió corporativa. És per això que l’Ajuntament de Terrassa posa en marxa un cicle de sessions formatives al voltant dels aspectes operatius, legals i financers de la inversió en startups.

Aquest cicle forma part del programa ‘Projectes de Valor per Terrassa’ (ValorTRS). Es tracta d’un projecte que facilita la cerca de finançament privat. A més, es vol incentivar la col·laboració amb empreses a projectes innovadors d’alt impacte social o medi ambiental i arrelats al territori.

Aquestes formacions s’han programat per donar resposta al creixement de la inversió en startups. També respon a la proliferació de nous projectes empresarials a un públic cada vegada més ampli interessat a buscar oportunitats d’inversió. Així doncs, el cicle està pensat per familiaritzar-se amb els conceptes i les millors pràctiques  per analitzar, negociar i formalitzar aquest tipus d’inversió. Ja que invertir-hi comporta riscos i la seva operativa té aspectes legals i financers que poden generar dubtes.

Aquest cicle de sessions, que es durà a terme entre el 23 de febrer i el 6 d’abril, consisteix en sis sessions presencials teòric-pràctiques conduïdes per especialistes de Delvy, una assessoria jurídica i financera especialitzada en startups i empreses innovadores. El cicle finalitzarà amb una setena sessió es podrà simular la negociació d’una ronda d’inversió posant en pràctica els coneixements adquirits.

Aquesta formació està totalment subvencionada. Es pot assistir, prèvia inscripció a través del següent enllaç, a cadascuna de les sessions monogràfiques de manera individual.

Per a més informació, es pot consultar el programa  a la web o posar-se en contacte amb projectesdevalor@terrassa.cat.

Inversió d’1 milió i mig d’euros per a la modernització dels polígons industrials del Sud

Durant el 2022, l’Ajuntament redactarà un Pla Director per als polígons industrials de la ciutat amb totes les estratègies per millorar aquests espais i fer-los atractius a la instal·lació de noves empreses. I ho farà amb la col·laboració de l’Associació de Polígons i de la Junta de Els Bellots que aportaran la seva proximitat i experiència al Pla.

Mentrestant la Diputació i l’Ajuntament acaben d’invertir més d’1 milió i mig d’euros en la senyalització vertical, unificar la retolació i millorar la seguretat amb una vintena de càmeres en els polígons de sud de la ciutat. D’aquest diners la Diputació n’aporta el 77 per cent mentre que a l’Ajuntament li ha costat uns 350.000 euros.

A Santa Margarida 1 i 2, Can Parellada, Colom 2 i Els Bellots també s’hi han instal·lat 4 recàrregues per a vehicles elèctrics amb un panell solar incorporat. També s’ha actuat a la Masia d’Els Bellots com a centre de serveis de proximitat. Amb una inversió que encara es considera del tot insuficient, l’Ajuntament espera noves edicions del programa d’ajuts de la Diputació.

Es calcula que aquesta inversió tindrà un impacte directe en 541 empreses d’aquests polígons que donen feina a més de 10.000 treballadors. Aquesta és la segona edició del Pla de Modernització de Polígons de la Diputació amb una inversió global d’uns 30 milions d’euros. L’objectiu és millorar els serveis a les empreses i modernitzar les instal·lacions industrials en infraestructures, promoció i actuacions innovadores.