Entradas

Els afiliats a la Seguretat Social augmenten a tot el territori a l’abril en relació amb el 2022

/0 Comentarios/en , , , /por

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social a Catalunya augmenta un 3,2% al mes d’abril respecte a l’any anterior. Ara, se situa en 3.516.515 persones, segons dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya. El Baix Penedès encapçala les comarques amb un augment interanual més elevat. A l’altre extrem, el nombre d’afiliats ha disminuït a Aran i a la Ribera d’Ebre.

En relació amb al març, el nombre d’afiliats ha augmentat al conjunt de Catalunya i també ho ha fet a 38 comarques. Les variacions mensuals més elevades les han registrat la Selva i l’Alt Empordà, mentre que el descens més elevat ha estat a Aran.

A l’abril i respecte del mateix mes de l’any anterior, al conjunt de Catalunya, el nombre de dones afiliades a la Seguretat Social augmenta en 54.705 i el d’homes en 53.480, fet que suposa augments interanuals del 3,4% i 3,0%, respectivament.

Al conjunt de Catalunya, tots els grups d’edat han augmentat el nombre d’afiliats en relació amb un any enrere. Els afiliats menors de 30 anys (que representen el 17,1% del total dels afiliats) han augmentat un 6,7%, per sobre de la resta de grups.

Els afiliats de 30 a 44 anys han augmentat un 0,2% a Catalunya al mes d’abril, en relació amb el mateix mes de l’any anterior, tot i que en la majoria de comarques han disminuït.

Els afiliats de 45 a 54 anys augmenten al conjunt de Catalunya i a totes les comarques, excepte al Pallars Jussà. D’altra banda, els de 55 anys o més augmenten un 5,8% al conjunt de Catalunya i a totes les comarques, excepte a la Ribera d’Ebre.

A l’abril, i en relació amb el mateix mes de l’any anterior, els afiliats de nacionalitat estrangera augmenten un 11,7% al conjunt de Catalunya i a totes les comarques i Aran. En canvi, l’augment d’afiliats de nacionalitat espanyola ha estat menys intens al conjunt de Catalunya i ha disminuït a 8 comarques i a Aran.

 

Afiliats per sectors

El sector serveis, que representa el 79% de les afiliacions, ha augmentat en 96.650 afiliacions a l’abril respecte al mateix mes de l’any anterior, xifra que representa un increment del 3,4%. En nombres absoluts on ha augmentat més és al Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Dins del sector serveis, la secció que més ha incrementat les afiliacions a l’abril és l’hostaleria.

El sector industrial ha augmentat un 1,4% el nombre d’afiliacions a l’abril en relació amb un any enrere. També han augmentat les afiliacions a 35 comarques i a Aran, encapçalades pel Vallès Occidental i Osona, en nombres absoluts.

Les afiliacions a la construcció han augmentat un 3,9% interanual (la xifra més elevada de tots els sectors en nombres relatius), cosa que representa 8.610 afiliacions més a Catalunya.

Les afiliacions a l’agricultura, que registraven disminucions des del desembre del 2021, a l’abril han augmentat un 2,8%.

Al mes d’abril, el 19,6% de les afiliacions per compte d’altri són a jornada parcial. En el cas de les dones, la proporció és del 26,7%, més del doble que la dels homes.

Pel que fa al grau de temporalitat, la proporció d’afiliacions a la Seguretat Social per compte d’altri amb caràcter temporal se situa en el 12,3%, 8,2 punts menys que un any abans.

Gràfic Renda Familiar 2020

Matadepera es manté com el municipi de més de 5.000 habitants amb la renda més elevada

/0 Comentarios/en , , /por

La renda per habitant ha disminuït a gairebé totes les comarques de Catalunya l’any 2020, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. Aquesta baixada ha estat condicionada pels efectes econòmics derivats de la crisi sanitària de la covid-19 i trenca la tendència de creixement dels darrers sis anys.

Matadepera (28.100 euros) és el municipi de més de 5.000 habitants i resta de capitals comarcals amb la renda per habitant més elevada. El segueixen Sant Just Desvern (26.800 euros) i Alella (26.400 euros), tots amb un nivell de renda per sobre del 50% de la mitjana catalana.

Pel que fa als principals components de la renda respecte de l’any anterior, la remuneració d’assalariats i l’excedent brut d’explotació han disminuït un 4,2 % i un 10,6%, respectivament, mentre que les prestacions socials han incrementat un 15,3%.

Per comarques, totes han incrementat els ingressos procedents de les prestacions socials en relació amb l’any anterior. Pel que fa a la remuneració d’assalariats, hi ha sis comarques on aquests ingressos han augmentat en relació amb l’any anterior (Ribera d’Ebre, les Garrigues, el Pallars Jussà, la Segarra, l’Urgell i el Pla d’Urgell).

En relació amb els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació, han disminuït a totes les comarques amb molta intensitat.

El Barcelonès, amb 19.400 euros l’any 2020, supera en un 10,4% la mitjana catalana (17.600 euros) i continua sent la comarca catalana amb la renda per habitant més elevada. La segueixen el Baix Llobregat (18.300 euros), el Vallès Occidental (18.100 euros), el Garraf (18.000 euros), el Maresme (17.900) i el Vallès Oriental (17.600 euros).

La diferent evolució dels principals ingressos de les famílies l’any 2020 en relació amb l’any anterior ha modificat la seva participació en el total de la renda. La remuneració d’assalariats continua sent el principal ingrés de les famílies i, per primera vegada, les prestacions socials són el segon ingrés, seguides de les rendes empresarials i professionals.

 

Els naixements van baixar un 1,25% a Terrassa al 2021 i es van situar en 1.817 nadons

/0 Comentarios/en , /por

Al 2021 van néixer a Terrassa 1.817 nadons, 23 menys que l’any anterior. Això és un 1,25% menys que al 2020. Gairebé una tercera part (557 / 30,7%) van ser de mares estrangeres, una proporció similar al 2020. Són dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya que posen de manifest que la disminució dels naixements en les dues últimes dècades, accentuada per la pandèmia, sembla que va a la baixa.

Al conjunt de Catalunya van néixer l’any passat 57.704 nens i nenes, un 1,3% menys que al 2020. Pel que fa al Vallès Occidental, els naixements van ser 7.228, amb una disminució de 26 respecte l’any anterior. Els nadons de mare estrangera van representar el 31,7% dels nascuts a Catalunya i el 24,4 al Vallès.

L’edat mitjana de les mares en néixer el primer fill ha seguit endarrerint-se al 2021 i s’ha situat als 31,7 anys.

Pel que fa als noms que han rebut aquests nadons, Marc (443) continua sent, un any més, el més freqüent a Catalunya, seguit de Nil i Pol. En nenes, Júlia (476) ocupa la primera posició i la segueixen Martina i Mia. A l’àmbit metropolità, els noms més posats han estat Leo i Lucía.

La població del Barcelonès, Baix Llobregat i Osona és la que més compra per Internet

/0 Comentarios/en , , /por

L’any 2021, el 96,9% de les llars de Catalunya amb algun membre de 16 a 74 anys tenen connexió a Internet a través de banda ampla, xifra que suposa un increment de 3 punts en relació amb l’any 2019 i situa la taxa catalana per sobre de la mitjana europea i espanyola.

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), totes les comarques se situen en uns percentatges de llars amb connexió a través de banda ampla per sobre del 90%, encapçalades per la Conca de Barberà, i el Pla de l’Estany i la Selva.

La proporció de llars catalanes que tenen incidències amb el proveïdor del servei d’Internet ha disminuït lleugerament en relació amb dos anys enrere (del 28,7% el 2019 al 27,8% el 2021), i la majoria de comarques han vist reduïda aquesta proporció. El Pallars Sobirà i Aran presenten els percentatges més elevats de llars amb aquestes incidències el 2021.

El percentatge de persones de 16 a 74 anys que declara haver fet compres a través d’Internet alguna vegada ha augmentat a Catalunya, del 66,5% el 2019 al 75,2% el 2021, i se situa amb un percentatge superior a la mitjana europea. Totes les comarques han incrementat el percentatge de compres a través d’Internet en aquest període.

La comarca amb el percentatge més elevat de població de 16 a 74 anys que declara haver comprat alguna vegada a través de la xarxa és el Barcelonès, seguida del Baix Llobregat i Osona. Totes les comarques de l’Àmbit Metropolità estan situades per sobre la mitjana catalana.

Pel que fa a l’ús d’Internet, el 95,5% de les persones de 16 a 74 anys de Catalunya l’han utilitzat en els darrers 3 mesos, xifra lleugerament superior a la del 2019. En conjunt, 32 de les 42 comarques catalanes igualen o superen la mitjana espanyola.

D’altra banda, el 84,6% de les persones de 16 a 74 anys han utilitzat l’ordinador en els darrers 3 mesos, xifra que suposa una reducció de 2,3 punts en relació amb l’any 2019.

En canvi, l’ús del correu electrònic ha augmentat, del 79,3% el 2019 al 84,8% el 2021, entre la població de 16 a 74 anys. Aquest indicador supera tant la mitjana europea com l’espanyola.

El Vallès Occidental, entre les comarques on més ha augmentat la població estacional

/0 Comentarios/en , /por

Les comarques on més ha disminuït la població estacional són el Barcelonès, el Tarragonès i la Selva, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. El Barcelonès, que el 2019 era la segona comarca amb més població estacional, ha passat de les 40.657 persones equivalents a temps complet anual (ETCA) l’any 2019, a ser de signe negatiu l’any 2020, de ‑7.749 persones ETCA.

La comarca on més ha augmentat la població estacional en relació amb l’any anterior és el Baix Llobregat, on s’ha passat de ‑33.254 persones ETCA a ‑16.645, un augment de 16.609 persones ETCA. La segueixen el Vallès Oriental i el Vallès Occidental.

A Terrassa, la població estacional al 2020 és de -7.294 persones ETCA, una xifra que comporta un increment de 4.990 respecte l’any anterior.

El descens de la mobilitat i del turisme derivats de la pandèmia de la covid‑19 ha provocat un descens de la població estacional als territoris que solen ser receptors de població estacional perquè tenen més entrades de població no resident per motius laborals, d’estudis, de residència o turístics, que sortides de població resident. En canvi, ha augmentat principalment als territoris que habitualment tenen població estacional de signe negatiu, amb més sortides de població resident que entrades de població no resident.

Per municipis, Barcelona és el municipi on més ha disminuït la població estacional respecte de l’any anterior: de 91.633 persones ETCA el 2019 s’ha passat a 23.842 persones el 2020, una disminució de 67.791 persones ETCA. El segueixen Salou, Lloret de Mar i Cerdanyola del Vallès.

Entre els municipis on més ha augmentat la població estacional en relació amb l’any anterior, hi ha Badalona, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

La població estacional dels municipis pot oscil·lar de manera important al llarg de l’any, perquè reflecteix les entrades i sortides de la població per motius laborals, d’estudis, de residència i turístics. La població estacional per trimestres del 2020 està molt influenciada per l’efecte del confinament i les restriccions derivades de la pandèmia de covid‑19.