Entradas

Les elevades sancions forcen la rehabilitació de les masies de Can Marcet i Can Boada del Pi

El Banc de Sabadell i el Santander rehabilitaran les masies de Can Boada del Pi i de Can Marcet, l’una a tocar de l’altra. Les dues entitats financeres són les propietàries d’aquests immobles que estan en un estat de deixadesa extrem. Aquest mandat ja han acumulen més de trenta mil euros en sancions per no donar resposta als requeriments de l’ajuntament per arreglar els edificis. Per no suportar més multes, contemplades en la Llei d’Urbanisme, finalment han accedit a posar el dia les masies, que estan catalogades com a béns culturals d’interès local.

La propietat ja ha presentat els projectes executius per les dues masies. Ara estan en període d’esmenes i les llicències d’obres podrien estar concedides abans de l’estiu. El debat sobre els usos d’aquests edificis ja recuperats vindran en una fase posterior dins del Pla Parcial de Can Marcet, a partir de les intencions que tinguin els propietaris.

La masia de Can Marcet és obra de Lluís Muncunill i està datada al 1904. S‘hi farà reforç estructural parcial arranjant les façanes i reparant els acabats interiors de guix i fusteria.

La masia de Can Boada del Pi, molt més degradada, és del segle XVI. Té protegida només la façana principal. La intervenció aquí és molt més complexa i és probable que s’hagin de reconstruir els forjats interiors per conservar el volum. Les naus de l’entorn, en estat deplorable i no protegides, s’enderrocaran.

Aquestes dues masies eren els casos més flagrants d’indisciplina urbanística que tenia registrats l’Ajuntament.

L’Ajuntament rehabilita la façana del Boada Riera un cop constatada la passivitat de la propietat

Fa quinze anys que va tancar la llibreria Boada Riera, al carrer Sant Pere. Des d’aleshores l’edifici, del segle XIX i de tres plantes, no ha tingut cap més ús i els seus propietaris no han aconseguit vendre l’immoble.

L’Ajuntament ha requerit diverses vegades la rehabilitació de la façana, amb elements protegits, i amb un evident estat de degradació. Però la propietat es va limitar a col·locar, fa 10 anys, una malla per evitar despreniments.

Davant d’aquesta manca de resposta i després de les sancions que contempla la llei d’urbanisme, el govern ha decidit actuar i executar la rehabilitació subsidiària de l’immoble.

Es sanejaran i pintaran la façana i els balcons i es farà un tractament tant al mobiliari de caoba d’estil modernista com al rètol exterior. Un cop acabats els treballs l’Ajuntament en repercutirà el cost a la propietat.

Aquest any, fins a l’agost, l’Ajuntament ha obert 172 expedients per indisciplina urbanística i ha girat 104 sancions que sumen més de 200.000 euros.

El govern endureix la lluita contra els edificis deixats i insta els propietaris a posar-los al mercat

El govern municipal s’ha posat ferm en la lluita contra la deixadesa dels edificis que no compleixen unes condicions mínimes de seguretat i salubritat, el què es coneix com a indisciplina urbanística. Poden ser façanes en mal estat, amb humitats en parets mitgeres, desaigües taponats o males olors que dificulten la convivència i poden arribar a posar en perill la integritat del vianant. Només un 15 per cent dels immobles en estat avançat de degradació són de particulars mentre que la immensa majoria, el 85 per cent, són d’entitats financeres, fons voltor i grans tenidors.

De gener a agost s’han obert 172 expedients per indisciplina urbanística, en línia amb el ritme de l’any passat. S’han girat 104 sancions, la meitat que en tot el 2019, però l’import total de les multes ja és superior: 203.000 euros en vuit mesos, el doble que en tot el 2018. El govern considera de màxima prioritat la lluita contra la indisciplina urbanística.

La normativa estableix un primer requeriment sense sanció per a què el propietari posi l’habitatge en condicions. A partir d’aquí ve un règim de multes coercitives que va a l’alça a mesura que avança el procediment. Com a exemple, un immoble que en tot l’anterior mandat va rebre una sola sanció de 500 euros, en aquest ja n’acumula nou que sumen 28.000 euros.

Si al final del recorregut coercitiu el propietari no ha arreglat l’immoble l’Ajuntament pot, amb l’autorització d’un jutge, fer les intervencions que consideri urgents i repercutir després el cost al propietari.

Amb aquesta política tan ferma, el govern vol forçar els grans tenidors a posar al mercat els pisos que tenen buits i evitar que s’iniciïn grans promocions immobiliàries.