Entradas

La T-Blanca apuja el límit de la renda per arribar a més usuaris

Dels 23 punts i les 5 propostes de resolució que arriben en aquest ple avançat de desembre, tres dels dictàmens fan referència als nous preus que s’aplicaran a partir de l’1 de gener als serveis públics com el transport. L’empresa dels d’autobusos públics, TMESA, mantindrà el preu d’aquest any en la majoria de títols de transport. La principal novetat és que a la T-Blanca, la targeta per a discapacitats, pensionistes i jubilats, s’hi apuja el límit de la renda pel qual s’és beneficiari, fet que permetrà que més persones en puguin gaudir.

Les persones amb ingressos no superiors als 8.800 euros pagaran 5 euros per la targeta anual d’ús il·limitat. Les persones amb rendes superiors als 11.500 euros pagaran 10 euros, i 20 euros anuals aquelles rendes que superin els 14.000 euros.

Pel que fa als aparcaments soterrats, els gestionats per Egarvia mantindran el 2023 les mateixes tarifes que aquest any. Els aparcaments de la plaça Vella, la plaça del Doctor Robert i la plaça del Progrés, gestionats per SATSA, apujaran els preus en un 8,9 per cent als cotxes en rotació, i un 4 per cent als abonats. L’aparcament del Vapor Ventalló s’apujarà un 1,96 per cent per als cotxes en rotació, un 3,45 per als abonats a mitja jornada i un increment de l’1,64 per cent per als abonats les 24 hores. Finalment, els taxis proposen un increment del 5,51 per cent de mitjana en els preus dels seus serveis.

D’altra banda, en el ple d’aquest divendres hi arriben tres propostes de participació ciutadana que fan referència a l’assistència als discapacitats, al respecte per al col·lectiu ciclista a la via pública i als espais de lliure circulació de gossos.

Finalment, el ple aprovarà el Pla Local de Joventut, centrat en l’emancipació, l’empoderament i la cohesió social. Un gran pacte per l’emancipació del joves arribarà a principis d’any, dins de les 72 actuacions previstes destinades al jovent d’entre 16 i 35 anys.

 

L’escalada de preus tensa El Rebost: augmenta la demanda i s’incrementa el cost del servei

El Rebost registra un degoteig constant de persones entrant i sortint. Després de la treva que ha donat la pandèmia a nivell sanitari i la recuperació dels nivells d’ocupació previs, l’Ajuntament creia que les xifres anirien a la baixa però pràcticament no s’han mogut.

El Centre de Distribució Social d’Aliments va atendre l’any passat 18.380 persones i aquest 2022, de gener a setembre, ja en són 11.300. Decreixen les famílies de 4 membres que demanen ajut però pugen les monoparentals.

Les targetes moneder, l’altra prestació bàsica, també es manté en un nivell similar al del 2021. 

La pobresa es cronifica tot i tenir una feina i les conseqüències de la Guerra d’Ucraïna tornen a complicar la recuperació econòmica de moltes famílies.

L’increment de preu dels aliments i dels carburants han tensionat encara més El Rebost. Els responsables fan equilibris per mantenir la cistella que ofereixen als usuaris i usuàries.

El pressupost d’El Rebost és de 527.000 euros però l’increment de costos l’acabarà modificant, diu el tinent d’alcalde de Drets Socials, Noel Duque. El tinent d’alcalde remarca el compromís de l’Ajuntament i de la Generalitat per mantenir els ajuts de Serveis socials i recorda que el contracte programa s’ha incrementat en prop de 4 milions d’euros. Reclama però al Govern central que reguli el preu de l’habitatge i millori la implantació de l’Ingrés Mínim Vital.

El Rebost 4 El Resbost 2 Rebost 1

Preocupació entre els consumidors per la pujada de preu dels aliments

Els preus dels productes més bàsics s’han disparat de manera notable durant els últims mesos. L’alt cost de l’electricitat, els carburants i, també, dels aliments, han causat que moltes llars tinguin problemes per poder fer front a les factures.

En el cistell de la compra de moltes famílies només hi caben els aliments de primera necessitat. La farina, l’oli, la pasta o les llegums han vist duplicar els seus preus des de principis d’any. Una tendència general que s’ha vist reflectida també en la secció de fruita i verdura. Productes tan bàsics com les pomes o les taronges s’han encarit més d’un 20% durant els últims mesos. Sens dubte, però, un dels aliments que més ha patit la pujada de preus és el tomàquet de sucar, que en poques setmanes ha passat a valdre el doble.

I és que l’Índex de Preus de Consum s’ha inflat a nivells desorbitats i això ha repercutit directament en el poder adquisitiu de la ciutadania. En la majoria dels casos la solució ha estat reduir despeses. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris, els preus s’han encarit prop d’un 15% durant el 2022, l’increment més alt dels últims 34 anys. Malgrat que alguns economistes apunten que la pujada no ha arribat encara al seu topall, sempre hi ha qui intenta veure el futur amb optimisme.

El ple de setembre debat sobre l’increment de la factura de la llum i els llums de Nadal

La factura elèctrica de l’Ajuntament arribarà als 10,5 milions d’euros a finals d’any. Són 6 milions d’euros més del que s’havia pressupostat. Per pagar aquest increment dels subministraments que no estava previst, el govern municipal ha aprovat al ple de setembre modificacions de partides.

El pressupost de 2022 és de 215 milions d’euros. Va néixer, ha recordat el tinent d’alcalde, Isaac Albert, amb 4 milions menys d’ingressos pel canvi en el càlcul de la plusvàlua i ara s’hi ha afegit l’escalada de preus de l’energia. Així que, a banda de gastar el superàvit de l’exercici anterior, l’executiu ha fet servir diners d’altres partides per pagar les factures.

És aquesta repriorització de les despeses per quadrar els comptes el que no ha agradat a l’oposició.

Els socialistes han assenyalat que, per una banda es retalla en residus, manteniment i informàtica i, per l’altra, s’incrementa la partida de l’enllumenat de Nadal.

El tinent d’alcalde ha assegurat que per pagar l’increment de les factures s’han de generar recursos i que no volen renunciar a la Festa Major, ni al Nadal ni a governar.

Els crèdits per pagar l’increment de les factures s’han aprovat amb els vots favorables de l’equip de govern (TxT i ERC), JxT s’ ha abstingut i C’s i PSC han votat en contra.

 

Llum

La CECOT torna a celebrar la seva assemblea anual de forma presencial

La Cecot posarà a debat la tendència creixent de la publificació de serveis i la necessitat d’unes noves bases de cooperació publicoprivada. L’impacte directe de la pandèmia en l’activitat productiva dels diferents sectors econòmics centra l’assemblea anual ordinària de la Cecot. L’entitat tanca un exercici 2020 amb un volum de gestió que s’ha vist pràcticament triplicat en els serveis essencials com l’atenció al soci, els comunicats de novetats informatives o l’assessorament en àmbits com el laboral, el financer i el fiscal. Antoni Abad avança que la Cecot posarà en marxa la redefinició d’un nou pla d’acció per als propers anys que emfatitzi la personalització en l’acompanyament empresarial. “Cada empresa té necessitats diferents en funció del sector, de l’activitat que desenvolupa i del moment o l’etapa vital en la que es troba. Així que el segon semestre ens centrarem en elaborar un nou Pla estratègic que començarem a implementar el 2022”.

La Cecot va recuperar ahir al vespre el format presencial per l’assemblea general ordinària a la seu del carrer Sant Pau, després d’un any excepcional de pandèmia i de reunions telemàtiques. Abans de l’aprovació de la memòria d’activitats, els diferents representants sectorials a l’assemblea van protagonitzar un espai d’intervencions per posar en comú quina ha estat la situació del darrer any en el seu sector d’activitat, quina és la situació actual i quines perspectives tenen per al proper any. Sota aquesta premissa representants del metall, el tèxtil, l’automoció, el químic, el plàstic, el comerç minorista, l’alimentació, el transport, els diferents serveis, i entre ells els centres esportius, van exposar durant més d’una hora l’impacte de la covid-19 en les diferents activitats que es desenvolupen a cada sector.

Malgrat les casuístiques pròpies de cada sector es va posar de manifest algunes situacions compartides per molts d’ells com ara l’increment dels costos de les primeres matèries, en especial totes les derivades del petroli, que han tingut afectació en sectors com el de la transformació del plàstic, les filatures i teixidors, el químic, el transport i l’automoció, sobre tot en la vessant de reparació i manteniment de vehicles en quant a l’ús de lubricants i productes derivats del petroli. Aquests increments provenen tant dels talls de subministrament provocats per l’aturada del comerç internacional durant la pandèmia, com per una baixada de la producció intencionada en alguns casos per provocar un augment de la demanda i un increment de preus. El transport internacional de contenidors de matèries o de peces per assemblatge també s’ha vist alterat per la pandèmia i les empreses manufactureres han experimentat un increment de costos desmesurats en la contractació d’aquests contenidors que han atribuït a una part d’especulació dels intermediaris, però que ja s’està tornant a regularitzar.

A banda d’una reducció de producció del petroli generant una disminució de les matèries derivades del mateix, el sector industrial també està experimentant l’escassedat d’altres components en les cadenes de muntatge, com ara els xips, que fan preveure l’aturada temporal d’algunes línies de producció ja sigui d’automòbils, béns informàtics, electrònics, automatismes, etc. Una segona situació comú a la majoria de sectors és la manca de perfils professionals tècnics, qualificats i especialitzats, així com la previsió d’una manca de relleu generacional en determinades activitats a dos anys vista. La situació, que no és nova, està duent als Gremis i Associacions a intensificar la seva demanda d’un sistema d’ensenyament i de formació professional més vinculat a la realitat empresarial.

La manca de suport i comprensió per part dels Governs en relació al teixit empresarial també forma part d’una visió compartida per la majoria de sectors que mantenen la preocupació per un sobre endeutament de les empreses a l’hora de fer front a les mesures anticovid-19; i per la manca tant d’ajuts directes, com d’una política fiscal adaptada a les circumstàncies, que permetin una reactivació ràpida. I, finalment, un factor generalitzat en l’àmbit de la gestió és que la pandèmia ha suposat una disrupció generalitzada en els hàbits i comportament de les persones, en les preferències i voluntats i això està provocant la redefinició dels models econòmics, dels models de negoci i la necessitat constant, per part de les empreses, d’entendre els consumidors per adaptar el servei a les noves demandes. Aquest canvi disruptiu que ve recolzat per una transformació digital i un major ús de les tecnologies obliga a les empreses adaptar-se als mercats a molt curt termini però a l’hora mantenir un compromís estratègic per la sostenibilitat del sistema a futur.

Tal i com recull la memòria anual aprovada en el marc de l’assemblea, l’activitat desenvolupada per la Cecot durant el 2020 també ha estat excepcional i s’ha centrat primordialment a acompanyar, assessorar i informar en tot moment a les empreses i professionals perquè poguessin prendre decisions organitzatives de manera ràpida i amb el màxim de certeses possibles, davant les mesures preses pels Governs en la seva gestió per reduir la propagació de la Covid-19. “Cal recordar que el tretze de març de l’any passat, vam facilitar a les empreses una guia per elaborar un Pla de contingència, tot just decretat l’estat d’alarma, i que van descarregar prop més de sis mil empreses”, explica Antoni Abad, president de la Cecot. Des del mes de març i fins el desembre de 2020 la Cecot va veure incrementat en un 78% el nombre de consultes ateses per bústia virtual, 25.583 en total.

També va incrementar en un 17% el volum de trucades ateses, amb un total de 21.094. Les circulars informatives generades van suposar un 53% més de les realitzades l’any 2019 i l’àrea d’assessorament, sobre tot les relatives a laboral i a finançament i fiscalitat, van incrementar en un 55% les consultes habituals. “Vull recordar que entre el tretze de març i l’u de juliol tot l’equip de treball de la Cecot va prestar els serveis d’atenció, informació i assessorament empresarial en remot, confinats, fent un teletreball improvisat, diari, adaptant les jornades per oferir informació actualitzada en tot moment, també els caps de setmana, i amb una implicació tal de totes les persones que hi treballen, que ha estat el que ens ha possibilitat acompanyar les empreses quan més necessitat de suport han tingut”, expressa el president de la Cecot.

Amb el confinament, l’ús de les noves tecnologies ha permès incrementar el nombre de sessions informatives, digitals totes elles des de març, suposant un total de 87 sessions el 2020, un 23% més respecte l’any anterior, amb un volum d’inscripcions de 6.786 (un 196% més) i una participació que també s’ha vist incrementada en un 193% (4.505 persones) durant el 2020. Pel que fa a l’acció institucional i patronal, l’entitat ha emfatitzat durant l’exercici 2020 els contactes i gestions amb el Govern de la Generalitat en funcions i els Ministeris del Govern d’Espanya com el de Treball, el d’Economia o el de Seguretat Social per tal de reclamar ajudes directes a les empreses; l’ús, per part del Govern d’Espanya, de la política fiscal per facilitar la reactivació econòmica i evitar el sobre endeutament de les empreses; una coordinació més intensa en aspectes com els ERTO i una cooperació publicoprivada més efectiva que permetés actuar amb més celeritat en aspectes com els cribratges massius o la vacunació.

Més enllà de l’increment de la correspondència amb els responsables de gestionar la pandèmia, l’entitat ha dut a terme diferents informes i documents de propostes per acompanyar el procés d’anàlisi i presa de decisions d’aquestes persones incidint en l’impacte que aquestes decisions tindran sobre l’activitat productiva, econòmica i social. Entre els informes destaquen la Guia per l’elaboració d’un Pla de Contingència amb motiu de l’afectació de l’activitat empresarial pel COVID-19 (13/03/2020); el document de mesures Cecot per ajudar a les administracions públiques a reactivar l’economia i rellançar les empreses. (08/05/2020); propostes Retailcat per la reactivació del comerç minorista (05/06/2020); el Pla d’intervenció immediata en el mercat laboral per acompanyar la reactivació empresarial durant la desescalada i mantenir l’ocupació (12/06/2020); el document de propostes i mesures de la Cecot per contribuir a la reducció de l’absentisme laboral (20/07/2020); l’Informe sobre les conseqüències fiscals de les mesures per pal•liar els efectes de la COVID-19 (CAST) (27/11/2020) i, finalment, el Cecot #UpandGo | Propostes per reactivar l’economia, rellançar les empreses i transformar el model econòmic (26/01/2021).

Tal com recull el document Cecot #UpandGo, les prioritats de la institució per al 2021 exigeixen mantenir el nivell d’informació permanentment al soci envers tot allò que pot afectar a la seva competitivitat/supervivència, ajudar en la seva reactivació, especialment en tot allò relatiu a la seva digitalització i emfatitzar la tasca de suport a les empreses en el procés de transició energètica. “I és en aquest camí de la reactivació i de la redefinició de models econòmics on estem insistint en la necessitat de fer front a la situació des d’una visió integral. El que m’heu sentit nomenar, en més d’una ocasió, com el billar a tres bandes, on és necessari la cooperació de l’administració, dels representants empresarials i d’experts de referència en matèria econòmica i empresarial. La Cecot som una organització civil organitzada, representants d’un teixit empresarial implicat i compromès socialment, per això ens reivindiquem com un agent a tenir en compte en els processos de presa de decisions per part dels Governs i apostem per una nova Governança que apoderi la societat civil”.

Els participants a l’assemblea van expressar la necessitat d’obrir un debat sobre la creixent tendència a voler municipalitzar o publificar els serveis, davant d’una incipient situació de reactivació econòmica. “Hem d’elevar el debat més enllà del simplisme que suposa que tot allò públic és bo i que tot allò privat és sospitós; necessitem unes noves bases de cooperació publicoprivada que es complementin i que assoleixin resultats en benefici dels usuaris. Allà on l’administració no arriba hi ha molta iniciativa privada que pot cobrir-ho de manera eficient, sostenible i responsable. Només cal posar les bases i els compromisos adequats. Ja existeixen referents, prenem-los com exemple”. El darrer aspecte tractat en el marc de l’assemblea l’ha desenvolupat el nou secretari general de l’entitat, Oriol Alba, qui es va incorporar el mes de gener d’enguany i que es centra en l’elaboració d’un nou Pla estratègic durant el segon semestre de l’any amb l’objectiu d’implementar-lo en el període 2022-2024.

Alba va traslladar el resultat de l’anàlisi interna realitzada durant els primers mesos de l’any en relació a la dinàmica de l’entitat, la posada en marxa d’accions de millora en processos interns a curt termini i la gran capacitat que té la Cecot de convertir l’impacte de la pandèmia en una oportunitat de millora en els serveis d’acompanyament a les empreses i la seva personalització. “El treball de l’equip durant la pandèmia ens ha demostrat que les empreses i els professionals confien en els nostres serveis d’assessorament, d’informació i en el criteri que apliquem en la relació amb les administracions, i cal posar-ho en valor.

Per això treballarem més intensament el “sociocentrisme” de la mà de tots els gremis i associacions que conformen la casa. Perquè cada empresa o negoci és únic. I les seves necessitats també”. Abad ha conclòs anticipant que “en el segon semestre ens centrarem en redefinir un nou pla d’acció per als propers any que emfatitzi la personalització i l’acompanyament empresarial. Cada empresa té necessitats diferents en funció del sector, de l’activitat que desenvolupa i del moment o l’etapa vital en la que es troba, així que treballarem en un nou Pla estratègic per al proper any”.

 

Els pastissers esperen augmentar les vendes de panellets pel confinament

Els pastissers es mostren optimistes davant la primera campanya de Tots Sants que se celebrarà confinada. Tot i que les famílies compren els assortits de panellets més reduïts, per la prohibició de grans reunions familiars i de sortir el cap de setmana, esperen que les vendes a ciutat siguin lleugerament superiors a les de l’any passat.

Entre l’àmplia gamma de panellets, els de pinyons continuen sent l’estrella de la taula. També tenen sortida els clàssics de coco, xocolata o codonyat. I entren amb força, sobretot entre els més petits, els panellets amb referències a Halloween. Tot amb la garantia de ser un producte artesà i de qualitat. Aquest any els preus han augmentat lleugerament per l’increment del cost de les matèries primeres. Tot i això el preu del kilo de panellets ronda els 50 euros.

TMESA amplia horaris i freqüències dels autobusos

Aquest dilluns l’empresa municipal del transport, TMESA, amplia els horaris i la freqüència d’algunes línies d’autobús per millorar el servei, donar resposta a la demana i incrementar el nombre d’usuaris. La principal novetat és que augmenten els horaris dels autobusos que connecten amb les línies ferroviàries, de manera que els usuaris del tren puguin arribar a les estacions abans de les 6 i nou minuts, del matí. També a la nit aquests autobusos passaràn per les estacions de tren com a mínim fins a les 22.10 minuts del vespre.

D’altra banda s’incrementa la freqüència de pas entre dos i tres minuts de les línies L1, L2, L3 i L9, reforçant-les amb un vehicle més i resoldre els problemes de capacitat que s’havien detectat en algunes hores punta. També es consolida un vehicle de reforç a les línies L5 i L8. També s’amplia la cobertura horaria de la LH que va a l’Hospital, per facilitar d’aquesta manera les entrades del primer torn dels treballadors fent que la línia arribi al centre sanitari abans de les 6 del matí.

La primera i darrera setmana del mes d’agost i tal i com ja es fa amb la L8 i L9, s’incrementa el servei de les línies L1, L2 i L3, de manera que amplien l’horari de les 7 a les 8 del matí, una de les hores punta de mobilitat i que per ara registra un nivell de servei baix. Amb aquestes millores TMESA espera contribuir a la reducció del vehicle privat en un 12 per cent, tal i com preveu el Pla de Mobilitat, millorar les condicions ambientals i protegir la salut dels ciutadans.

Per donar a conèixer tots aquests canvis, l’empresa del transport enceta una campanya informativa als autobusos i marquesines, a les parades de trens i a la pàgina web i xarxes socials. L’aportació municipal d’aquest any a TMESA és de més de 7 milions d’euros, dels gairebé 15 que té de pressupost per aquest any.

Balanç positiu dels dos primers mesos de funcionament de l’empresa Taigua

Taigua tanca els dos primers mesos de funcionament amb un balanç positiu. Des del 10 de desembre de 2018, l’Ajuntament de Terrassa gestiona de manera directa el servei públic d’abastament d’aigua a la ciutat a través de la nova entitat pública Taigua.
El consistori valora aquests dos mesos de funcionament de manera positiva, ja que no s’ha detectat cap incidència en la prestació del servei pel canvi de gestor, que era l’objectiu inicialment previst.

Pel que fa a les tarifes de subministrament, aquestes estan congelades des de 2015, i continuaran així el 2019. Malgrat això, les persones abonades notaran un lleuger increment en la factura d’aquest primer trimestre. Això es deu a la data en què es va fer el traspàs del servei de Mina Pública d’Aigües de Terrassa a l’Ajuntament.

Aquesta petita variació només afecta un dels conceptes del rebut de l’aigua, la quota del servei, que es factura per trimestres. Donat que el canvi de gestió es va fer el 10 de desembre, la darrera factura de Mina només podia recollir 70 dies i, per tant, l’import va ser d’uns 3 euros menys de l’habitual.
Taigua, com a nou gestor des del 10 de desembre, regularitza ara aquest concepte incorporant aquests 20 dies pendents a la quota corresponent al 2018. D’aquesta manera, aquest increment no es tornarà a produir.

Creix un 26% el nombre de visitants als museus de Terrassa durant l’estiu

El nombre de visitants als museus de Terrassa s’ha incrementat un 26% durant els mesos de juliol i agost respecte al mateix període de 2016. La xifra ha crescut en 4.229 persones fins arribar a les 20.362 aquest estiu. Responsables municipals expliquen que aquest augment respondria a la consolidació de la ciutat com a punt d’atracció turística de qualitat.

Del conjunt, destaca el Castell Cartoixa de Vallparadís, que ha triplicat el nombre de visitants fins a superar els 4.000, perquè l’any passat va estar tancat al juliol. De la resta, destaquen petites variacions segons els edificis. Al Museu de la Ciència i a la Masia Freixa s’han mantingut els increments dels darrers anys. En el primer cas s’ha arribat als 7.700 usuaris i en el segon, gairebé als 2.000.

Els participants a les visites turístiques guiades també han crescut pràcticament en un 20% respecte al 2016. Se n’han fet un total de 54 per a grups,  amb persones majoritàriament de fora de la ciutat.

Pel que fa al nombre de consultes a l’Oficina de Turisme, durant els mesos de juliol i agost se’n van registrar 1.177 consultes (una mitjana de 29 consultes diàries), que signifiquen un 10% més que el mateix període de 2016. La majoria han tingut a veure amb turisme cultural, seguit de turisme actiu i de natura.