Entradas

Josep Latre publica el seu tercer treball ‘Niña boba’

L’escriptor terrassenc Josep Latre presenta el seu tercer llibre Niña boba, una novel·la negra d’intriga, misteri i fantasia, amb crims, morts, venjances i rancors. Un viatge a través de les ombres i els dubtes que tenallen uns personatges que no sempre són del món terrenal.

Aquesta és la tercera obra de Latre que, tant en El dia que Dios no estaba com en Háblame de tu vida, ja apuntava cap una exploració i anàlisi en negre, sobre les llums i les ombres de la rica i variada conducta humana. Josep Latre és un empresari de la ciutat que va entrar en el món de la literatura a partir de dos premis que va rebre per dos dels seus primers relats. Uns projectes que ja apuntaven cap un estil literari marcat per l’escriptura fosca i d’intriga psicològica fins al final.

Latre 1Latre 2

Humana recull 4 tones de roba usada a Terrassa durant el primer semestre de l’any

Humana ha recuperat 403 tones de tèxtil usat al Vallès Occidental durant el primer semestre de 2021, una mica per sota de les 412 tones del mateix període de l’any anterior.

Es tracta d’ 1,8 milions de peces de roba que seran reutilitzades o reciclades. Per municipis, l’entitat sense ànim de lucre ha recollit més roba a Sant Cugat del Vallès, amb 80,3 tones, Rubí (66 tones), Terrassa (4 tones) i Ullastrell (3,8 tones).

La gestió que fa Humana de la roba, implica un doble benefici: el primer és ambiental perquè en redueix la generació de residus i evita que acabi en un abocador. El segon benefici és social: es genera un lloc de treball per cada 30.000 kg de tèxtil recollit. A més, els recursos que se n’obtenen es destinen a iniciatives socials com ara programes de desenvolupament als països del Sud (projectes centrats en la formació de professors de primària, impuls de l’agricultura sostenible o la lluita contra el VIH/SIDA).

El futur del sector de la recollida de roba està marcat, en primer lloc, per la nova Llei de Residus, que ha de ser aprovada al Congrés dels Diputats, que determina que tots els municipis hauran d’establir una recollida separada per al residu tèxtil abans del 2025. En segon lloc, Humana destaca que és fonamental augmentar el número de contenidors a l’espai públic per a facilitar-ne les donacions. En tercer lloc i en un horitzó a tres anys vista, els productors que comercialitzen articles tèxtils hauran d’assumir els costos i la gestió de residus que generen. 

La principal destinació de la roba dipositada en els contenidors d’Humana és la planta de preparació per a la reutilització de l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) i una petita part es ven a empreses de reutilització i reciclatge. Les peces tractades es destinen en un 54% a la reutilització (mitjançant les botigues de moda sostenible d’Humana o exportant-la a l’Àfrica), en un 37,5% es troba en un estat que no en permet la reutilització i es ven a empreses de reciclatge perquè elaborin altres productes, l’1,5% són residus impropis (plàstics, cartrons, altres) que es posa en mans de gestors autoritzats corresponents i el 7% no es pot reutilitzar ni reciclar ni valoritzar energèticament i s’envia a un centre de tractament de residus.

Humana va recollir l’any passat 10,2 tones de roba a Terrassa

Humana Fundación Pueblo para Pueblo ha recollit 930 tones de tèxtil usat al Vallès Occidental, en 19 municipis, durant el 2019 per donar-les una segona vida mitjançant la reutilització o el reciclatge. Aquest registre representa un augment de l’1,7% respecte l’any anterior (915 tones). A Terrassa va recollir 10,2 tones. On més va recollir va ser a Sant Cugat, amb 195,6 tones.

Les tones recuperades per la Fundació equivalen a 2,1 milions de peces de roba, la gestió de les quals implica un doble benefici: el primer és ambiental, perquè redueix la generació de residus i contribueix a la lluita contra el canvi climàtic. La reutilització i el reciclatge del tèxtil durant l’any passat van representar un estalvi de 2,9 milions de tones de CO2 a l’atmosfera. Un estudi de la Comissió Europea indica que per cada kg de roba recuperat i no incinerat es deixen d’emetre 3,169 kg de CO2.

El benefici social consisteix en la creació de llocs de treball inclusius, estables i de qualitat: Humana genera un lloc de feina indefinit per cada 36.000 kg de tèxtil recollits. D’altra banda, els recursos obtinguts es destinen a projectes socials.

El 2025 tots els municipis de la Unió Europea hauran d’establir una recollida separada per al residu tèxtil. Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), els residus tèxtils representen el 4,11% del total de residus municipals (163.478 tones al 2018). Els gestors autoritzats a Catalunya van recuperar 19.051 tones de residu tèxtil municipal, és a dir: només se’n recull l’11,7%.

Humana és una organització que des del 1987 promou la protecció del medi ambient mitjançant la reutilització del tèxtil i duu a terme programes de cooperació a l’Àfrica, Amèrica Llatina i l’Àsia, i també d’ajuda local al territori més proper

HUMANA recupera més de 428 tones de roba usada a la comarca durant els primers sis mesos del 2019

HUMANA Fundación Pueblo para Pueblo ha recuperat 428,5 tones de roba usada al Vallès Occidental durant el primer semestre de 2019. Aquest registre equival a 866.000 peces de roba que seran reutilitzades o reciclades.

A Terrassa s’han aconseguit 4,7 tones a través de la quinzena de contenidors verds instal•lats en espais privats però d’accés públic de la nostra ciutat. A Sant Cugat se n’han superat les 90 i a Rubí, més de 60 tones. La quantitat és més elevada als municipis on l’Ajuntament té conveni directe amb aquesta entitat.

L’Agència de Residus de Catalunya afirma que només es recupera el 12% de la roba que els catalans rebutgen anualment. Per això afirmen que calen més punts de recollida i més sensibilització. HUMANA té una planta que pot valoritzar el 90% de les peces que els hi arriben.

La recollida del tèxtil representa un estalvi en la gestió dels residus sòlids urbans i també de recursos. Així, les dades comarcals representen un estalvi de 1.326 tones de diòxid de carboni a l’atmosfera.

HUMANA s’ha consolidat com un agent de l’economia social, verda i circular. Els beneficis d’aquesta fundació es destinen a despeses de lloguer i salaris dels 600 treballadors de tot l’Estat (120, a Catalunya) i també a projectes socials a casa nostra i de cooperació al desenvolupament a l’Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia relacionats amb l’agricultura, l’educació, la salut o ajuts d’emergència.

El Vallès Occidental reutilitza i recicla 1,8 milions de peces de roba

Humana Fundación Pueblo para Pueblo, fundació que en aquest cas promou la protecció del medi ambient mitjançant la reutilització tèxtil, ha recuperat en aquest últim any 9 tones de tèxtil usat a la comarca del Vallès Oriental, concretament 904.644 kg.

Aquesta xifra suposa, a efectes pràctics, un total d’1,8 milions de peces de roba recuperades de 20 municipis, dels quals caldria destacar: Sant Cugat del Vallès –amb 192 tones-; Rubí -128 tones-; Terrassa -13 tones-; Sant Llorenç Savall -9 tones- i finalment Ullastrell –amb 5 tones en total-. Aquestes xifres representen un estalvi molt significatiu en despeses de recollida i tractament de residus urbans malgrat i suposar tan sols un 8,3% de la roba que els catalans rebutgen anualment, enfront del 55% fixat per part de la Comissió Europea. Cada quilo de roba reutilitzat es tradueix en l’evitació d’emissió de 3,169 kg de CO2 al medi ambient, i precisant, els poc més de 900.000 kg de tèxtil que no s’han vist incinerats signifiquen un estalvi de 2.866 tones de CO2 a l’atmosfera.

El que es pretén dur a terme amb aquest projecte és el creixement de l’economia circular (que defineix aquests residus com a recursos), enviant el material a empreses de reutilització i reciclatge, aportant també recursos a iniciatives socials.

Cada terrassenc va deixar l’any passat 2,5 kg de roba usada als contenidors de Roba Amiga

La recollida de roba usada va tornar a créixer al 2016 a Terrassa. Van ser 533 tones de roba i calçat dipositades en els contenidors taronges de Roba Amiga, la cooperativa que té la concessió d’aquest servei a la ciutat. Hi ha 81 punts repartits pels diferents barris i també a les dues deixalleries municipals.

Respecte l’any passat la recollida s’ha incrementat un 15 per cent. Al 2013 va patir una davallada atribuïble segurament als furts, una pràctica avui impossible amb els nous models de contenidor de Roba Amiga.

De mitjana cada terrassenc va dipositar l’any passat 2,5 kilos de roba als contenidors taronja. A Sabadell no s’arriba als dos quilos per persona. Sant Llorenç Savall és capdavanter a la comarca en recollida de roba usada, 6,5 kilos, seguida de Palau Solità amb 5.

En la majoria de països europeus es recullen entre 7 o 10 quilos per habitant i any, el triple del que avui es diposita a Terrassa. La proximitat i la conscienciació són determinants.

Una altra empresa, Humana, també recull roba a Terrassa, tot i que la seva presència és més reduïda. En la dotzena de contenidors verds que tenen repartits per la ciutat van recollir, l’any passat, 26  tones de roba usada, un 20 per cent més que al 2015. A diferencia de Roba Amiga, el tèxtil d’Humana es revèn després en botigues de segona mà.