Entradas

Una ruta guiada recorre diversos espais relacionats amb la Guerra de Successió

/0 Comentarios/en , /por

Divendres i dissabte es celebren, a l’Arxiu Històric Comarcal, unes jornades de debat sobre el nomenclàtor de la ciutat. Per escalfar motors el Servei de Memòria Democràtica i el Centre d’Estudis Històrics han organitzat pels dies previs dues rutes guiades per reviure dos moments claus pel país. La primera, diumenge, va ser sobre la Guerra Civil i la repressió franquista. La segona, aquest dimecres, sobre la Guerra de Successió.

En aquesta darrera ocasió les explicacions han anat a càrrec de l’historiador Marc Ferrer. La ruta ha sortit del Mercat de la Independència, al carrer del Peix, i ha fet aturades a l’Ajuntament, la plaça de la Font Trobada, la Torre del Palau, la Plaça Vella, els carrers Bastard i Jaume Cantarer, el Mas de la Castlània i el convent de Sant Francesc.

A cada punt, Ferrer ha explicat històries i anècdotes relacionades amb els espais on eren. També sobre terrassencs que van tenir un paper destacat en la Guerra de Successió així com dels seus llinatges. A través d’un grup tancat d’una xarxa social, l’historiador ha anat compartint textos i imatges relacionades amb tot allò que comentava.

Expert en la Guerra de Successió Marc Ferrer va publicar al 2014 un llibre sobre aquest conflicte bèl•lic, editat per la Fundació Torre del Palau coincidint amb el Tricentenari.

Òmnium comparteix una xerrada sobre la Guerra dels Segadors

/0 Comentarios/en , /por

Amb motiu del 380è aniversari del Corpus de Sang, Òmnium Cultural organitza una xerrada al seu canal de YouTube amb l’historiador Antoni Simon, especialista en la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió i autor del llibre de referència 1640. Es coneix com a Corpus de Sang l’avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc del descontentament generalitzat a Catalunya pels costos que estava ocasionat la Guerra dels Trenta Anys. La conversa amb el reconegut especialista tindrà lloc aquest dijous a partir de les 7 de la tarda.

La Guerra dels Segadors o Guerra de Separació o Secessió és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l’any 1659 entre Espanya i França que separava del Principat el comptat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una pat del comptat de Cerdanya que passaren així a mans franceses.

Antoni Simon i Tarrés és historiador i professor d’Universitat des del 1980, i catedràtic del departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de Girona de la qual n’és especialista. Ha fet investigació i ha publicat nombrosos llibres i estudis que li han valgut valuosos reconeixements. Referent en la crisi del segle XVII també ha publicat nombros articles i ponències tant en solitari com en treballs col·lectius. Simon es un dels fundadors del Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

Terrassa commemora el 4 de setembre a l’Església de Sant Francesc

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa commemora el saqueig de la ciutat per part de les tropes borbòniques el 4 de setembre de 1913, amb un acte institucional a l’Església Convent de Sant Francesc. L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha presidit l’acte acompanyat d’alguns dels portaveus dels grups municipals i de membres de la corporació municipal. Com ja ve sent habitual en els darrers anys, a l’acte s’ha llegit el Manifest Commemoratiu dels Fets Històrics, escrit per la historiadora local Mariona Vigués, aquest cop llegit per Jordi Moreno en representació del Parc de Bombers.

L’acte s’ha completat amb el concert “Altres veus del modernisme” a càrrec de la soprano Maria Mateu acompanyada pel pianista Rossend Solvas. Al concert s’ha fet una menció especial a la compositora Narcisa Freixas, de la qual aquest any se celebra el 160 è aniversari del seu naixement. Per la seva banda Esquerra Republicana ha fet el seu particular homenatge al 4 de setembre com ve fent des del 1994, davant la seu de la Casa del Poble, al carrer Cremat.

Aquí, militants i simpatitzants han escoltat al regidor Carles Caballero que ha fet una aferrissada defensa del dret a l’autodeterminació i del tortuós camí cap a la independència. A l’acte s’ha fet una ofrena floral a la placa que recorda els fets del segle XVIII, i ha acabat amb el cant dels Segadors, l’himne de Catalunya. Aquest dimecres ha fet més de 300 anys que damunt d’una població d’unes 3.000 persones, hi va caure l’ira i la violència de les tropes borbòniques, que en el marc de la Guerra de Successió, volien implantar el terror generalitzat entre la resistència catalana que defensava la causa austriacista.

En una nit els soldats van saquejar cases i magatzems, van incendiar més de cent finques, van violar nombroses dones i van deixar un rastre de 22 persones mortes, entre les quals un nen de 8 anys. Uns fets que l’aleshores centre del mercat del Vallès com era Terrassa, no recuperaria els nivells demogràfics i econòmics, fins dècades després.