Entradas

En tres mesos Terrassa registra 218 denúncies per violència de gènere

El tercer trimestre del 2023 tanca amb 692 denúncies per violència de gènere, la xifra més alta des del 2013 i per sisè trimestre consecutiu les xifres més altes respecte dels anys anteriors. A Terrassa s’han comptabilitzat 218 denúncies per aquest motiu. Així ho reflecteix l’informe trimestral de l’Observatori del Vallès Occidental a partir de les dades de violència contra les dones dels partits judicials de la comarca.

El nombre de denúncies per aquests fets ha augmentat en un 6,5 per cent respecte al trimestre anterior. Una xifra que s’enfila fins gairebé el 17 per cent interanual. Durant aquest trimestre s’han iniciat 115 ordres de protecció als partits judicials de la comarca, de les quals més de la meitat, un 54,8 per cent, van ser denegades. Amb tot es van adoptar un 45,2 per cent de les ordres de protecció sol·licitades.

Una proporció que situa el Vallès per sota de les comarques de Barcelona, el 58,4 per cent, però per damunt en el conjunt de Catalunya, el 53 per cent. La denegació de les ordres de protecció a Catalunya continua sent superior a la de la resta de l’estat, que és del 30,1 per cent.

Es calcula que de cada 100 denuncies s’inicien 16,6 ordres de protecció, un augment del 8,5 per cent respecte el trimestre anterior. Al Vallès, el 42,7 per cent de les resolucions dels procediments judicials acaben en un sobreseïment provisional. Els procediments que acaben en sentència condemnatòria representen el 15,5 per cent, mantenint unes proporcions similars a la dels darrers trimestres.

Aquest valor és superior al de la província de Barcelona (7,1%), i al del conjunt de Catalunya (10,3%), però inferior a la mitjana espanyola (17%).

A les treballadores autònomes els costa més conciliar el temps

Les treballadores autònomes perceben més complicat gestionar l’organització del temps i la conciliació que no pas els homes, sobretot a causa d’una baixa corresponsabilitat a la llar que també es dona a nivell social i cultural. Entre els autònoms també es manté la bretxa salarial entre gèneres.

Aquesta és una de les conclusions de dos estudis que ha impulsat l’Organització d’Autònoms de Catalunya, AUTCAT, i que aquest dijous s’ha presentat a la CECOT. El primer estudi s’endinsa en com les diferències de gènere marquen les experiències dels autònoms, mentre que el segon informe s’acosta, a través de vuit experiències, a la gestió del temps de treball i la conciliació.

Les treballadores autònomes a Catalunya representen el 36,9 per cent, unes xifres similars a l’Estat espanyol i al continent europeu. Malgrat les dimensions del col·lectiu, els responsables de l’estudi s’han trobat amb que els autònoms són els grans oblidats alhora d’impulsar polítiques laborals.

Al departament per la Igualtat de la CECOT, hi han arribat 40 demandes per elaborar plans d’igualtat i de formació de les plantilles sobre les desigualtats entre gèneres en l’entorn laboral.

La Cecot presenta una guia per impulsar els plans d’igualtat a les petites i mitjanes empreses

Com en tants d’altres àmbits de la societat, encara són moltes les desigualtats que separen homes i dones en el món professional. La flagrant bretxa salarial, les dificultats horàries per a la conciliació familiar o la discriminació per gènere en els processos de selecció són només alguns dels exemples més visibles que fan que les dones treballin, en molts casos, en unes condicions més precàries. Per tal de mirar de pal·liar aquestes situacions injustes, la Cecot ha presentat aquest dilluns una petita guia que pot servir per implementar plans d’igualtat a les petites i mitjanes empreses.

El nou document s’anomena Igualtat a les pimes: 20 mesures per on començar. Tal com indica el seu títol, es tracta d’un punt de partida per ajudar a les empreses, conscients de que encara hi ha molt terreny per avançar en la lluita per la igualtat d’oportunitats.

La guia exposa 20 elements de desigualtat i cadascun d’ells compta amb una part més descriptiva i una altra per aplicar les mesures i revisar-ne els resultats. Tot plegat, un manual sobre bones pràctiques que la Cecot ha elaborat amb el suport del departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat.

El servei a la diversitat sexual SAI DASIG ha atès un 28% més de casos durant el 2021

El Servei d’Atenció Integral a la Diversitat Afectiva Sexual i de Gènere (SAI DASIG) destaca les conseqüències psicològiques derivades de la situació de confinament. Durant l’any passat, aquest servei de l’Ajuntament de Terrassa va assistir a 181 persones. Entre totes van requerir un total de 2.841 atencions, fet que suposa un increment del 28% respecte al 2020. Destaca el fet que, d’entre totes les persones ateses, 3 de cada 4 tenien entre 14 i 34 anys. D’altra banda, un de cada 9 usuaris del servei són familiars directes de persones del col·lectiu LGTBI+, majoritàriament mares.

Durant el 2021 l’Ajuntament va continuar impulsant trobades per a joves amb expressions, identitats de gènere i sexualitats diverses. Un espai impulsat pel Servei LGTBI+, conjuntament amb el Servei de Joventut, i que va reunir 51 usuaris al llarg de l’any.

Actuavallès denuncia que la Llei de Llibertat Sexual criminalitza el treball sexual

L’ONG Actuavallès denuncia que la nova llei sobre llibertat sexual és un instrument de criminalització del treball sexual i perpetua la violència institucional cap aquest col•lectiu. Aquest 25 de novembre, dia per l’eradicació de les violències masclistes, l’entitat solidària rebutja aquesta violència institucional, una violència masclista molt present en l’àmbit del treball sexual. La Llei de Llibertat Sexual o del “només sí és sí” posa al centre el consentiment de les dones per parlar de violència sexual, una demanda històrica i necessària, que el moviment feminista porta anys reivindicant.

El consentiment està en el centre però en el cas del treball sexual, aquest consentiment no té valor, segons el text presentat com avantprojecte de llei al parlament espanyol. Una vegada més, segons Actuavallès, es distingeix entre dones i treballadores sexuals, com si no fossin el mateix i com si el seu consentiment no tingues el mateix valor. L’avantprojecte de llei de llibertat sexual promoguda pel govern espanyol posa al centre de la qüestió el consentiment i la importància de la seva presència quan parlem de violència sexual.

Tot i que el marc legislatiu sovint es queda curt o mostra les seves escletxes i limitacions, aquest pot ser un pas fonamental sempre i quan les lleis no acabin convertint-se en quelcom merament punitivista que només té com a objectiu canviar o endurir el codi penal. El conflicte que genera el projecte de llei aprovat el passat 6 de juliol de 2021, és que a la vegada que incorpora el consentiment de les dones com a condició innegociable per entendre, jutjar i condemnar la violència sexual, en l’àmbit de la prostitució es nega el consentiment de les persones que l’exerceixen. Això genera un conflicte complex que té conseqüències a molts nivells, sobretot en l’accés a drets fonamentals.

En el marc actual, la llei que treballa per afavorir la no discriminació i eradicar les desigualtats latents en termes de violències masclistes, obre una nova bretxa sobre el col•lectiu de les treballadores sexuals, posant en entredit els seus drets humans més fonamentals, negant la seva capacitat de consentir un fet, i dificultant l’accés a l’habitatge i a la salut. Sota aquesta llei s’està prohibint l’exercici del treball sexual, per s’allunya de reconèixer el treball sexual com un treball legítim i existent i de poder-lo diferenciar i allunyar d’una vegada per totes d’una realitat totalment diferent que es el tràfic de persones amb fi d’explotació sexual.

En definitiva, una pèrdua de drets evident que alimenta encara més l’estigma que recau sobre el treball sexual i que actua com a determinant social de la salut. Actuavallès considera que les treballadores sexuals no són víctimes, són dones, amb situacions diverses d’una complexitat diversa i assegura lluitar per un món lliure de violències masclistes, on les dones, treballin de que treballin tinguin eines per desaprendre la indefensió de gènere imposada.

La bretxa salarial entre homes i dones a la comarca puja a un 19 per cent

La bretxa salarial, la diferencia entre salaris entre homes i dones, continua sent elevada i aquest any a la comarca se situa en el 18,7 per cent a favor dels homes. És a dir que les dones gairebé cobren un 19 per cent menys que els homes en empreses i llocs de treball similars. També pel què fa a l’atur la bretxa es manté. Mentre les dones el pateixen en un 16,1 per cent, representa una taxa 5,3 per cent superior a l’atur que pateixen els homes.

Aquestes són algunes de les dades d’una infografia que ha fet pública l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental amb motiu del Dia Mundial de la Dona. L’estudi que recull les principals dades de les bretxes de gènere, vol visualitzar les principals discriminacions que pateixen les dones en salaris, laboral, política o en la cúpula d’empreses i administracions. I això fins i tot en municipis o empreses que compten en Plans d’Igualtat com es dona el cas d’11 municipis de la comarca o en el mateix Consell Comarcal, aprovat el passat estiu.

L’estudi també alerta que les dones cobren de mitjana uns 620 euros menys que els homes en les seves pensions de jubilació. Per contra, l’informe destaca l’increment de dones a les candidatures de l’esfera política però que han hagut de passar 40 anys per assolir una paritat a les llistes de les eleccions municipals. En l’actualitat al Vallès Occidental hi ha més alcaldies ostentades per dones que no pas per homes.

 

Les 12 regidores perfilen com serà el primer Ple de Dones

Les 12 regidores de l’Ajuntament s’han reunit aquest dijous per primera vegada, de forma telemàtica, per començar a definir el primer Ple de Dones que es durà a terme al Consistori. 

Aquesta primera reunió simbolitza la voluntat de buscar acords i aliances en les polítiques feministes de la ciutat, en un moment en què l’impacte de gènere en la crisi de la Covid-19 és elevat. Les regidores han decidit treballar plegades per evitar més desigualtats i un retrocés en la igualtat de gènere i s’han compromès a generar un espai de coneixença mútua i de diàleg amb les entitats feministes de la ciutat, així com amb altres entitats i/o col·lectius no constituïts que treballen per la igualtat de gènere a Terrassa.

Les electes es reuniran quinzenalment durant els mesos vinents. 

Reclamen que el canvi de gènere no es consideri una patologia

La Judit Calero és una persona trans que reivindica la despatologització del canvi de sexe. És a dir que el trànsit que fa el cos, cap a un altre gènere, no es consideri una malaltia, tal i com ja contemplen els stàndars internacionals. És el què li va passar a ella, quan va anar al metge per trobar una solució al què sentia.

El col·lectiu LGTBI+ a nivell de tot l’Estat, enceta una campanya perquè l’orientació sexual no requereixi d’un diagnòstic mèdic sinó que només depengui de la decisió de cada afectat, tal i com ja fa dos anys reconeix l’Organització Mundial de la Salut. L’autodeterminació del gènere és el principal dret a tenir en compte perquè ningú passi pel seu calvari: un diagnòstic que la va tornar a tancar a l’armari, del qual totes les persones com ella, costa tant de sortir.

L’exposició «Famílies Trans. Construccions identitàries» es visibilitza al Club Natació

El Club Natació Terrassa acull l’exposició «Famílies Trans. Construccions identitàries», una mostra de retrats familiars on algun dels seus membres és una persona socialitzada en el gènere sentit, i que difereix del gènere assignat al néixer. Es tracta d’una col·lecció de retrats d’unes 30 famílies, cinc de les quals de Terrassa, amb petits comentaris afegits sobre una situació inèdita fins ara al retrat sociològic de la ciutat, nens i nenes que lliurement escullen el gènere amb el qual s’identifiquen.

La mostra està repartida entre el saló social del Club Natació i en dos passadissos dels vestidors, en les instal·lacions de l’Avinguda Abad Marcet, i s’emmarca en la commemoració del Dia Internacional per la Despatologització Trans. Aquest és el segon projecte que la fotògrafa i activista trans porta a la ciutat.

El primer va ser una exposició amb edició de llibre inclòs a la Biblioteca Central, sobre el trànsit físic que viuen les persones que canvien de sexe. L’exposició d’ara per la qual s’han retratat més d’un centenar de persones, és una forma de visibilitzar aquestes casos i el seu entorn, amb els sentiments, contradiccions i dubtes que comporten. «Famílies Trans. Construccions identitàries» es podrà veure fins a finals de novembre.

Arriba el TNT més segur amb 16 espectacles originals i innovadors

Arrenca aquest divendres i fins diumenge la 13a edició del Terrassa Noves Tendències, el TNT, marcada per les mesures contra la Covid-19 i l’estrena en la direcció del Festival de Marion Betriu. En total es podran veure 16 espectacles, 7 dels quals estrenes, repartits en 11 espais de la ciutat. Les propostes es podran seguir de forma presencial i amb totes les mesures de seguretat i quatre d’elles en streaming com són Explore el jardin de los Cárpatos, de José y sus hermanas; It don’t worry me, d’Atresbandes i Lo pequeño, de Cris Blanco, Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor.

Els preus dels espectacles estant entre els 3 i els 11 euros. El TNT continua apostant per les pràctiques innovadores que impulsin nous formats damunt l’escenari amb temàtiques d’actualitat com són l’ecologia, el gènere, la desigualtat, la diversitat o l’hegemonia, entre d’altres aspectes. Aquest any el TNT inclou peces fetes a partir de la participació comunitària com ara Vincdesdevenir, de Quim Bigas, o El sol va per dins, un audiovisual del col·lectiu Nyamnyam.

També peces per a pocs espectadors on s’apel·la a la interacció del públic, trencant els límits de l’escena i passant pel cinema, l’art sonor, les arts plàstiques o la performance. També per gaudir en família el festival proposa els espectacles Lo pequeño en una peça que juga amb l’expectativa, l’expectació i l’espectacularitat. Com cada any, el TNT celebrarà una jornada per a professionals només iniciar-se la trobada, on es faran presentacions escèniques dels sis nous projectes d’artistes residents al TNT.

També es farà una taula rodona sobre les noves formes de diàleg entre institucions culturals i artistes. La nova edició de les noves tendències en arts escèniques comença aquest divendres a les 4 de la tarda a la Nova Jazz Cava, amb Brilliant Corners, de l’Orquestina de Pigmeos.