Entradas

La Generalitat declara la Masia Freixa Bé Nacional d’Interès Cultural

La Generalitat ha aprovat declarar la Masia Freixa com a Bé Nacional d’Interès Cultural, en la categoria de Monument Històric. Una protecció que també delimita al parc del seu entorn. Així culmina un procés que va començar el passat mes d’octubre amb la primera tramitació de l’expedient. La Masia Freixa ubicada al recinte del Parc de Sant Jordi, és obra de l’arquitecte Lluís Muncunill.

Inicialment el 1905 va ser construïda com a nau industrial de filatura sense pretensions arquitectòniques. Posteriorment la família Freixa la va transformar en residència. A la Masia es concentra en una sola obra els trets definidors del modernisme a Catalunya. Un inici de fàbrica tèxtil, d’una nissaga burgesa i amb formacions sinuoses pròpies de l’estil que dominava l’època.

Un espai imprescindible per entendre el desenvolupament urbà contemporani de la ciutat que junt amb el seu entorn s’ha convertir en espai de referència de la cultura popular. També s’ha declarat Monument Històric, la Cinglera de Capellades en la categoria de zona arqueològica.

D’altra banda, la Generalitat ha declarat el Centre de Documentació i Museu Tèxtil com a Museu d’Interès Nacional pel fet que custodia més de 130.000 peces que abasten cronològicament des del segle I al segle XXI. Una de les col·leccions tèxtils i d’indumentària úniques en el territori.

La comunitat educativa tanca el curs del Laboratori de Transferències Educatives, LAB (Tred)

L’Associació de Metres Alexandre Galí i la Comissió de Centres que coordina el Laboratori de Transferències Educatives, el LAB (Tred), celebra a la Masia Freixa la primera trobada festiva després de la pandèmia. Després de dos anys d’experiència telemàtica, equips directius, mestres i professors dels centres d’ensenyament públics de Terrassa tanquen el curs d’un programa educatiu de transferència de coneixement que esperen repetir en l’edició del LAB (Tred) de l’any que ve.

El Laboratori de Transferències Educatives és un programa que contempla l’intercanvi de mestres i professors de tots els centres de primària i secundària públics de la ciutat, per compartir projectes, experiències pedagògiques i la transmissió de coneixement. I tot des de l’espai que li és propi, com són les aules, passadissos i patis, en contacte directe entre la comunitat de diferents centres.

La regidora, en un moment de la trobada per compartir experiències i també emocions, ha llençat algunes reflexions sobre com es fa o com ha de ser l’escola que volen, què s’ha après dels darrers dos anys o quin model d’escola es necessita per al futur.

Lab 1Lab2

‘Terrassa Sonora’ posa música a dotze espais emblemàtics de la ciutat

Dotze espais emblemàtics de la ciutat tindran les seves dotze pròpies composicions musicals. El projecte «Terrassa Sonora» és un itinerari musical i també turístic que, a través d’un Codi QR, permetrà escoltar en determinats llocs de la ciutat, diverses composicions d’estils tant diferents com de música contemporània, de jazz o cançons d’autor. Una forma perquè la música entri en diàleg amb l’espai o amb el patrimoni que hi ha en cada localització. Una música d’autors i intèrprets terrassencs la majoria músics contemporanis.

L’itinerari arranca a la Masia Freixa amb un vals vuicentista de José Galeote, acompanyat per l’Orquestra de Cambra Terassa48 que també participa en d’altres composicions de l’itinerari. Al Raval es podrà escoltar la terrassenca i popular «Estapera» i a la Nova Jazz Cava el trompetista Josep Maria Farràs interpreta «La plaça Vella». Justament a la plaça Vella hi haurà dos punts musicals, l’un a la catedral amb una composició històrica de Pau Marsal i l’altre, prop de l’escenari, amb la coneguda cançó de Miquel Pujadó «A Terrassa hi ha una plaça».

A la Casa Museu Alegre de Sagrera, Santi Figueras interpreta «Mazurca per a guitarra» de Irene Forcada, una de les poques compositores vuitcentistes conegudes. A l’Auditori, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 interpreta a Ricard Lamonte de Gregnon, una antiga Suite d’ara fa cent anys. A la Seu d’Ègara també hi ha dos punts de contacte. Una a l’Església Santa Maria amb Gemma Humet interpretant Maria Martrem, amb l’arrenjament d’Aleix Puig. I la composició la «Seu d’Ègara» s’escoltarà a la plaça del Rector Homs, la coneguda creació d’Enric Carreras feta per al documental de presentació de les Esglésies a la candidatura de Patrimoni de la Humanitat.

A la plaça Rosa Puig, Anna Alàs interpreta «Marina per a veu i piano», i a la Rambla la Cobla Principal de la Bisbal toca «La Rambla d’Ègara» de Josep Freixas. Finalment el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya tanca el recorregut amb la música contemporània de «L’Orquestra simfònica com a sintetitzador», segons una proposta de Joan Bagés.

El projecte «Terrassa Sonora» s’ha fet amb el suport del programa Terrassa Crea, una proposta que vol convertir la ciutat en un concert a l’aire lliure, en un recorregut sonor i estretament vinculat a la ciutat. La majoria de punts QR ja estant instal·lats. «Terrassa Sonora» també obre pàgina web i publica les composicions en un disc EP.