Entradas

Per primera vegada hi ha a Terrassa més gent gran que joves

/0 Comentarios/en , /por

L’augment de l’esperança de vida i la baixada dels índex de natalitat comporta un envelliment progressiu de la població. Aquest envelliment és notori a Terrassa i es fa palès de forma desigual al territori. El 2022, per primera vegada a la història de la ciutat, el grup de població de més gran, els de més de 65 anys, ha passat a tenir més pes que el més jove, els de menys de 16 anys. Així ho constata el darrer informe del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat.

A Terrassa hi ha 38.736 residents de més de 65 anys, el que representa el 17,3% del total de la població. El 2006 era el 14,9%. Dit d’una altra manera, la gent gran ha crescut un 29% en 17 anys. En aquest temps, la mitjana d’edat dels terrassencs ha passat dels 39 als 42 anys. L’únic factor que ha fet de contrapes a aquesta tendència ha estat la immigració, la majoria gent jove.

L’informe del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat destaca que el pes de la població envellida a la ciutat es distribueix de forma desigual pels barris. Els districtes 1, 5 i 7 és on hi ha més percentatge de gent gran, amb xifres superiors al 19%. I alguns barris són marcadament més envellits. Entre els demogràficament més significatius hi trobem el Pla del Bonaire (un 28,5%), Can Boada del Pi (un 24,5%), i Vallparadís (23,9%), on una quarta part de la seva població és gent gran.

Per últim, l’envelliment de la població, entre d’altres, ha comportat un increment de les llars formades exclusivament per persones de 65 anys i més. Així, mentre que a l’any 2006 representaven un 16,2% del total dels domicilis de la ciutat, 16 anys després, el 2022, aquesta proporció ha assolit el 18,9% (16.262 domicilis).

Tot plegat comporta la necessitat, cada vegada més gran, d’enfocar els serveis de salut i socials a l’atenció de la gent gran.

Terrassa té un creixement natural de la població d’un 2,79 per cent i supera la mitjana catalana

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa té una taxa de creixement natural de la població del 2,79 per cent i supera en escreix la mitjana catalana que és del 0,8 per cent. Segons un estudi fet per municipis de la Diputació, Terrassa té una natalitat baixa amb un índex que marca el 10,7 per cent, lleugerament superior a la mitjana. La taxa d’envelliment és del 16,5 per cent similar a la catalana. L’esperança de vida se situa ara a Terrassa en els 83,37 anys, 2,2 anys més que ara fa una dècada. Aquestes dades, permeten a l’administració preveure pels pròxims anys els efectes econòmics, socials i polítics d’aquestes xifres en la població i buscar solucions, una de les quals passa per incorporar més immigració en el mercat de treball per mantenir l’actual creixement. L’estudi que també contempla altres variables com els accidents de trànsit s’ha presentat aquest dimecres en el Consell Municipal de Salut.

En el Consell també s’ha donat a conèixer la unió de tres entitats de defensa de malalties minoritàries. Les associacions són: Cors lluitadors de Duchenne, El sueño de Aaron en contra l’atròfia muscular espinar, i Max i Aleix tots contra la Histiocitosis. “Unidos por ellos” és el nom que ara agrupa les tres entitats que veuen en la unitat més possibilitats per defensar la investigació de les anomenades malalties rares.

El Consell també ha servit per constatar la distància que separa els hospitals i els CAP’s, de les entitats d’afectats de la sanitat pública, pel què fa a les xifres de les llistes d’espera i l’atenció primària. Representants del Consorci Sanitari i de Mútua han admès que és innacceptable l’espera de gairebé 40 dies per al metge de capçalera, però han rebutjat d’altres xifres d’espera, després de la darrera actualització del passat mes de setembre.

Finalment la setmana que ve l’Ajuntament enceterà una campanya per reduir el consum d’alcohol entre la població. Una promoció que a banda de tallers i activitats comptarà amb un parell de conferències per reflexionar sobre el model social de consum d’alcohol i els seus efectes en la salut.