Entradas

Desenvolupen bateries més segures i sostenibles a Terrassa

Un nou tipus de bateria que millora la fiabilitat de les energies renovables es desenvolupa a Terrassa.

Enmig del bosc, darrere del Parc Audiovisual, és l’edifici del Centre Tecnològic Leitat. A dins, un laboratori investiga sobre Zabat, una bateria de zinc-aire que promet més seguretat i sostenibilitat.

El zinc és un material lleuger, segur i abundant a la natura. Té avantatges sobre les bateries en ús, de liti i de plom: menys cost i toxicitat per al medi ambient.

Es tracta del mateix tipus de bateria que es fa servir en els audiòfons de les persones amb dificultats auditives. El repte consisteix en fer-les recarregables per emmagatzemar l’energia generada per fonts renovables, com ara la eòlica i la solar.

Zabat està encara a les fases inicials del desenvolupament. Es preveu que passin al menys 8 anys per arribar des d’aquesta etapa a la posada en marxa de manera àmplia.

El projecte està finançat per la Unió Europea i coordinat per Leitat. Hi participen també equips investigadors d’Alemanya, Noruega i Polònia.

La comunitat energètica de l’Antic Poble de Sant Pere busca teulada per a les plaques

La comunitat energètica de l’Antic Poble de Sant Pere, la primera de Terrassa, continua el seu camí i s’espera que pugui ser una realitat l’any que ve. Més d’una seixantena d’habitatges, entre ells el Casal de Sant Pere, s’han unit per a compartir l’energia que produeixi una instal·lació de plaques fototovoltaiques.

En aquests moments el que cal decidir és on aniran aquestes plaques, que sumaran una potència de 80 kW. L’Ajuntament els està ajudant a trobar una ubicació. La bona notícia és que el govern espanyol ha flexibilitat les condicions d’on ha d’anar la instal·lació. Primer era fins a 500 metres com a màxim dels usuaris i ara ja és d’un quilòmetre, amb la previsió que es pugui ampliar a dos.

La iniciativa ja ha despertat l’interès de fora del barri de l’Antic Poble de Sant Pere.

Els beneficis de formar part d’una comunitat energètica són mediambientals i econòmics. Un usuari podria amortitzar la inversió inicial d’uns 1.500 euros en quatre o cinc anys, estalviant un 25% de la factura elèctrica.

La comunitat energètica de l’Antic Poble de Sant Pere espera poder comptar amb la subvenció d’un 50% del cost de la instal·lació de les plaques. Recentment la Diputació de Barcelona ha aprovat una línia d’ajuts de 50M€ per finançar projectes d’energia verda als municipis.

L’Ajuntament vol impulsar l’ús d’energies renovables entre les empreses del Polígon de Can Petit

Incentivar l’autoconsum compartit d’energia i la creació d’una comunitat energètica. Aquest és l’objectiu del projecte impulsat per l’Ajuntament al Polígon Industrial de Can Petit. El Consistori ha convidat les empreses situades  a la zona a participar-hi.

Una consultora especialitzada analitzarà la capacitat que tenen les cobertes dels edificis  perquè es puguin instal·lar mòduls fotovoltaics i produir electricitat. També avaluarà les necessitats i demandes d’energia i estudiarà si poden compartir-la amb altres empreses del polígon. Es tracta d’una iniciativa que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona. 

Amb aquesta actuació, l’Ajuntament vol incentivar l’autoconsum fotovoltaic en el sector industrial per avançar cap a un model energètic més sostenible basat en les energies renovables. Les empreses podran reduir la factura elèctrica, millorant així la competitivitat, i també les emissions contaminants. 

L’elecció del PI de Can Petit respon, principalment, a les seves característiques urbanístiques, amb carrers amples i cobertes de dimensions grans, més modernes que en altres sectors i ben assolellades. El polígon  ocupa 36 hectàrees de terreny. Actualment, agrupa a 182 empreses del sector industrial, terciari i mixt. 

Terrassa ocupa el tercer lloc en el rànquing de municipis amb més instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum, amb un total de 596, només per darrere de Sant Cugat i Barcelona, segons l’Observatori de l’Autoconsum de Catalunya. Fins ara, el gruix d’instal·lacions són en habitatges, però el sector industrial, està registrant una clara tendència a l’alça.

La ciutat compta, actualment, amb 20 polígons industrials, amb naus que podrien tenir una quantitat important de mòduls fotovoltaics per generar la seva pròpia energia elèctrica renovable, amb la possibilitat de  compartir-la amb empreses i ciutadania. D’aquesta manera, doncs s’impulsaria la creació de mercats energètics locals, de Km 0 i renovables.

El món local vol desplegar les renovables urgentment i decidir la transició energètica

L’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP) demana a les administracions competents mesures urgents pel desplegament de les energies renovables, que impulsin les comunitats energètiques i millorin la transparència en la gestió de les xarxes de distribució d’electricitat, les municipalitzin i en fomentin la participació del món local.

​És el contingut principal de la denominada Declaració dels municipis i entitats per l’energia pública.

Aquesta associació que agrupa 114 municipis i entitats de Catalunya treballa impulsar xarxes d’energia públiques i aconseguir una transició energètica justa, democràtica i sostenible.

La declaració s’ha presentat aquest dijous al migdia a l’Auditori de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona, després de celebrar-se la primera assemblea extraordinària i la quarta general ordinària de l’entitat.

L’AMEP a néixer al febrer de 2021 i compta entre els seus associats 4 capitals de província, dues diputacions i ciutats i pobles d’arreu del país, on hi viuen quasi 3,4 milions de persones.

Amep 2

Amep 2 Amep

Logo Amep

Terrassa és el quart municipi de Catalunya amb més plaques solars per a l’autoconsum

L’energia solar s’està consolidant com una alternativa a la crisi energètica que estem vivint. A Terrassa les llicències tramitades aquest any per instal·lar plaques fotovoltaiques d’autoconsum ja superen les que es van registrar el 2021. Fins a l’agost, l’Ajuntament ha tramitat 330 expedients, una xifra que supera les 244 llicències urbanístiques de l’any passat. Això fa un total 15.600 metres quadrats de plaques, una potència de 7.700 kW i una inversió d’uns 6,5 milions d’euros. El gruix de peticions és per habitatges.

Terrassa ocupa el quart lloc en el rànquing de municipis que té més instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum, amb un total de 382, només per darrera de Sant Cugat, Barcelona i Corbera de Llobregat, segons l’Observatori de l’Autoconsum de Catalunya.

L’Equip de Govern confia en què es pugui arribar a produir l’any 2023 un milió de kWh anual, el que permetria reduir els valors de CO2 en 150 tones.

Terrassa participa en la Setmana Europea de l’Energia Sostenible, que se celebra fins divendres, i que enguany tracta sobre el nou model energètic.

El Consell Comarcal edita una guia interactiva que recull tots els ajuts per a la transició energètica

Demanar un ajut no sempre és una gestió fàcil i per això el Consell Comarcal ha editat una guia pràctica que ofereix informació fàcil i accessible sobre les diferents convocatòries obertes per a ajudar al territori a fer la transició energètica. La guia, impulsada des de l’Agència d’Energia del Vallès Occidental, vol ordenar tota l’oferta d’ajut i ajudar a tothom qui ho vulgui a sol·licitar.

Actualment estan obertes diferents convocatòries d’ajuts per a la transició energètica destinades tant a la ciutadania en general com a empreses i a l’administració. Aquestes convocatòries provenen tant de fons europeus com d’altres institucions i fan referència a rehabilitació i eficiència energètica, energies renovables, mobilitat sostenible o comunitats energètiques.

Per això, el nou document, d’una forma interactiva, va guiant la persona usuària tot fent un recorregut a base de clics, segons l’àrea d’interès, el grup de beneficiaris i el tipus d’ajut. Per exemple, es pot escollir els ajuts de rehabilitació energètica i centrar-los en els que estan destinats a la ciutadania. Un cop aquí es pot escollir si es vol rehabilitar edificis, habitatges … i accedir a tota la informació de les convocatòries disponibles. En cada cas s’informa dels elements subvencionables, les quanties, els terminis i on cal dirigir-se per a sol·licitar-los.

Aquesta guia pràctica ha estat treballada tècnicament per tal de poder donar servei tant als ajuntaments de la comarca com a les empreses, així com també a la ciutadania en general. Es vol que es pugui accedir d’una manera molt fàcil i propera a tota la informació.

La guia es troba en aquest enllaç del web comarcal, on es pot consultar de forma interactiva o també es pot descarregar en format PDF.

Reunió Entre Representants Cecot I Representant Del Clúster De Bioenergia De Catalunya

La Cecot i el Clúster de Bioenergia de Catalunya signen un acord per impulsar les energies renovables

Antoni Abad, president de la Cecot i Jordi Serra, president del Clúster de Bioenergia de Catalunya han signat un conveni. L’acord, vigent per als propers dos anys, vol desenvolupar accions conjuntes en termes d’impuls de les energies renovables i de la descarbonització de les empreses.

Les dues entitats comparteixen la preocupació per trobar fórmules de contribució a la sostenibilitat mediambiental i energètica de Catalunya. També per reduir les emissions de CO2  i millorar la seguretat d’abastiment energètic. A més es vol reduir la dependència energètica dels combustibles fòssils a Catalunya i potenciar l’autogeneració i l’autoconsum energètic a les empreses.

Entre els principals compromisos adquirits per ambdues entitats, està el fet de col·laborar en projectes de recerca nacional o internacional, relacionats amb la transició energètica i l’ús de la bioenergia. En els propers dos anys, les entitats tenen previst impulsar un programa d’actes, conferències, seminaris i tallers relacionats amb la transició energètica dirigits a acompanyar i assessorar les empreses.

reunió entre representants Cecot i representant del Clúster de Bioenergia de Catalunya              [Font imatge: Cecot]

 Notícia relacionada

https://terrassadigital.cat/la-cecot-trasllada-a-teresa-ribera-i-salvador-illa-les-preocupacions-per-la-implantacio-de-les-energies-renovables/

La Cecot trasllada a Teresa Ribera i Salvador Illa les preocupacions per la implantació de les energies renovables

El director de l’Oficina per la Transició Energètica (OTE) de la Cecot, Josep Casas, ha traslladat a la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i al primer secretari del PSC, Salvador Illa, algunes de les preocupacions sobre la implantació de les energies renovables en el sector empresarial català. El document lliurat contempla nou aspectes referits a les polítiques de transició energètica. Sobretot, pel què fa a l’impacte que aquestes tenen sobre la competitivitat del teixit empresarial pime i els sectors industrials.

I és que Casas ha participat aquest dijous a la sessió de treball organitzada pel PSC centrada en la implantació de les energies renovables a Catalunya. La sessió ha comptat amb la participació de la ministra Ribera, el seu equip, Illa i representants d’entitats, associacions, patronals, col·legis professionals, cambres de comerç i empreses del sector de l’energia i la sostenibilitat.

Casas també ha plantejat la necessitat d’una estratègia d’Estat per evitar perdre massa empresarial. I tot, mentre s’avança cap a la descarbonització de l’economia. Els costos energètics, electricitat, gas, carburants, comencen a ser inassolibles per moltes empreses. Comporten, doncs, un risc real de tancaments.

A la Cecot preocupa que es torni a un mercat d’oligopoli. Aquesta possible tornada no afavorirà un model energètic distribuït on el consumidor participi de forma activa. 

Demandes sobre soport econòmic a les empreses

La Cecot ha remarcat la necessitat que el Govern, un cop esgotats els Next Generation, continuï donant suport a les empreses disposades a invertir en renovables. A més, reclama que s’estableixin ajuts que incentivin  a invertir en autoconsum fotovoltaic, bateries acumuladores, mobilitat elèctrica, punts de recàrrega i eficiència energètica.

L’entitat també demana que es continuï promovent mesures de fiscalitat facilitadores a les empreses d’aquestes inversions per reduir la petjada de carboni. A més la Cecot ha reclamat que es proposin ajudes a l’eficiència energètica adaptades a la capacitat d’inversió de les pimes.

Finalment, la patronal defensa lanecessitat d’impulsar, modernitzar, actualitzar i adaptar els programes de formació professional per qualificar tècnics del sector energètic/renovables. Així com promoure l’emprenedoria  i la I+D+R en el sector de les renovables.

Aval de la gestió de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot (OTE)

Entre el 2020 i el 2021 l’Oficina per la Transició Energètica ha assessorat més de 300 empreses en projectes d’autoconsum fotovoltaic. Ha instal·lat 10MWp en les empreses assessorades. Això suposarà un estalvi de prop més de 26M d’euros a les empreses durant els propers vint-i-cinc anys. A  més d’un estalvi de 3.861 tones/any de CO2 al planeta.

Els ecologistes denuncien manca de diàleg del Govern per canviar la llei d’energies renovables

La Federació Ecologistes de Catalunya (formada per una tretzena d’entitats, entre elles la vallesana Adenc) denuncia la manca de diàleg del Govern de la Generalitat per modificar el Decret Llei 16/2019 que regula la implantació d’energies renovables. Critica que l’estratègia del Govern perpetuarà el mateix model insostenible de transició energètica.

Arran de l’aprovació, el novembre de 2019, del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables a Catalunya, es va iniciar una acceleració en la tramitació de projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques.

Segons la federació, aquestes iniciatives afecten molt negativament el futur de molts espais naturals de gran importància ecològica, de paisatges de valor incalculable, de zones d’importància geològica, històrica i cultural, d’àrees importants pel futur d’una agricultura de qualitat i posen en greu perill la conservació de biodiversitat, afavorint la seva pèrdua, causant la mort de milers d’espècies en perill d’extinció i alterant els seus hàbitats. A més, s’està afectant molt severament la qualitat de vida i el futur de la gent que viu al món rural.

Ecologistes de Catalunya alerta que aquest Decret Llei s’està aplicant de forma autoritària, generant una gran indefensió en els territoris afectats, creant molts conflictes allà on s’ha proposat instal·lar centrals eòliques i fotovoltaiques. Per això van denunciar les conseqüències d’aquesta aprovació i van demanar la seva derogació immediata.

Amb el canvi de Govern, les demandes de derogació d’aquest decret Llei s’han intensificat, no tan sols des de les entitats ecologistes, també des de molts altres sectors. Amb tot, la Generalitat s’ha negat reiteradament a derogar el decret, acceptant tan sols la seva modificació, tot i admetre el conflicte ambiental i territorial de l’actual model. El Govern, a més, va prometre a les entitats ambientals la participació en els treballs previs a aquest canvi però aquestes denuncien no ha estat així.

Des d’Ecologistes de Catalunya defensen la necessitat d’una transició energètica real i sostenible, on l’energia es faci a prop dels llocs de consum, amb l’objectiu de reduir l’impacte en autopistes elèctriques i ser el més eficients possible. Una transició energètica a favor del planeta i de les persones i no dels interessos de les grans corporacions elèctriques.

Cecot i OBERCat organitzen una jornada sobre la transició energètica

L’empresariat està preocupat per la poca implantació de les energies renovables a Catalunya i per la manca d’una estratègia definida en l’anomenada transició energètica.

El preu de la llum fa perdre competitivitat però les empreses també volen ser sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. A més, Europa demana canvis per lluitar contra el canvi climàtic: és a dir, substituir progressivament les fonts d’origen fòssil per energies verdes i locals.

La patronal terrassenca Cecot i l’Observatori Energies Renovables de Catalunya OBERCat (que fa un seguiment sobre la implantació d’aquestes energies al territori i de les polítques per aconseguir els objectius) han organitzat aquest dimecres la jornada «Electrificació i descarbonització. Oportunitats i amenaces en la transformació industrial de Catalunya». Una sessió per posar en comú coneixements i definir un model.

L’autogeneració d’energia redueix el cost, la petjada de carboni i la dependència de l’exterior. És el futur i el gran repte de les empreses, sobretot de les indústries, al llarg d’aquesta dècada. Per això, diuen, cal escriure un full de ruta conjunt i treballar les complicitats entre els sectors públic i privat.