Entradas

Es dispara la demanda de formació en IA entre les empreses

La intel·ligència artificial ha deixat de ser una promesa futurista per convertir-se en una realitat tangible. Així ho demostra el creixent interès de les empreses per conèixer el seu potencial i també estan creixent les peticions per orientar i formar les plantilles en aquest àmbit.

 El servei de formació de la patronal Cecot ha format 150 persones els darrers mesos en IA i les sol·licituds per desembre i per al 2024 han incrementat respecte altres àmbits formatius, fins al punt d’haver programar mínim una formació mensual. I és que els beneficis de la IA són nombrosos, com per exemple, l’optimització dels processos, automatitzant tasques repetitives, alliberant els professionals per tal que es puguin centrar en aspectes que ens donin valor afegit , argumenten Laia Morales i Sandra Arcos, expertes en l’àmbit de la digitalització i el desenvolupament empresarial, que actualment conformen l’equip de docents en IA de Cecot Formació.

Aquesta tecnologia innovadora ofereix a les empreses l’oportunitat de millorar l’eficiència, però també de prendre decisions més informades. 

Qualsevol empresa podrà, ara, millorar i incrementar la seva productivitat i les seves vendes en un nou estadi d’èxit amb solucions avançades de confiança. Això sí, amb la Intel·ligència Humana al capdavant per a definir l’estratègia d’IA més favorable per a cada organització, afegeixen des de Cecot.

 

Es constitueix el renovat Consell Municipal Universitari

El potenciador d’empreses Quadrant.0 ha acollit aquest dimarts la constitució per aquest mandat del Consell Municipal Universitari. Un òrgan participatiu que ha renovat la representació municipal, d’entitats, universitats, empreses i estudiants, entre d’altres agents econòmics i socials que formen part del Consell.

L’Ajuntament ratifica la línia política de voler potenciar la transferència de coneixement entre Universitat, empreses i ciutadania. Així es vol definir l’estratègia per retenir el talent i facilitar la transferència de coneixement i tecnologia, amb especial atenció a la perspectiva de gènere i la igualtat d’oportunitats.

Per això es manté i s’augmenta la organització, participació, suport a jornades, màsters, fires i mostres que tinguin a veure amb la relació que ha d’haver-hi entre el món acadèmic i la investigació i donar resposta als reptes que plantegi el teixit productiu.

La ‘iniciativa pels idiomes’ aposta per anar ‘més enllà de l’anglès’

La Iniciativa pels Idiomes  recorda que per millorar la competitivitat i la internacionalització no només és necessari tenir un alt coneixement de l’anglès, sinó que també és important conèixer els idiomes nadius dels territoris amb els que s’estableix una relació empresarial si es vol treballar en una perspectiva a mig i llarg termini. Es tracta d’un grup col·laboratiu de treball integrat per FemCAT, Foment del Treball, Pimec, Cecot, Cambra de Comerç de Barcelona i Cambra de Comerç de Sabadell. Aquesta proposta es realitza en el marc del Dia Europeu de les Llengües, que se celebra el pròxim 26 de setembre, que posa en valor la diversitat lingüística d’Europa.

Segons l’Observatori dels Idiomes. el 90% dels empresaris catalans utilitzen majoritàriament l’anglès com a llengua vehicular. Però també afirmen ser conscients de la importància de conèixer els idiomes autòctons dels països on desenvolupen els seus negocis. En molts casos, les empreses ja comencen a destinar recursos per respondre a la diversitat lingüística europea.

A Europa conviuen 24 llengües oficials, no només les majoritàries, sinó també altres minoritàries com ara el búlgar, txec, croat, danès, eslovac, eslovè, estonià, finès, grec, hongarès, letó, lituà, maltès, neerlandès, polonès, portuguès, romanès o suec. Per a la Unió Europea, conèixer l’idioma nadiu d’un país demostra compromís amb el territori, a més de ser considerat un element competitiu i d’inversió determinant si l’empresa té vocació de permanència.

Per aquest motiu, la `Iniciativa pels Idiomes´ ha posat en marxa una campanya de sensibilització amb el missatge #Mésenllàdelanglès. Es complementa aixi, la iniciada a principi d’any amb #MésIdiomesMillorsEmpreses, que posava l’accent en la importància dels idiomes en la internacionalització de les empreses. 

Així es vol incidir en la importància dels idiomes nadius ja que, a l’accedir a un nou mercat estranger, hi ha moltes relacions que es produeixen en l’idioma autòcton, no només entre l’empresa i els interlocutors habituals, sinó també entre els diferents actors amb els que s’hi col·labora. 

La campanya inclou la realització, durant tot el mes d’octubre, de jornades formatives i de debat per generar coneixement compartit sobre el valor de la diversitat lingüística.

22 empreses terrassenques reben finançament dels fons Next Generation

Les empreses catalanes han captat 766 milions d’euros dels fons Next Generation de la Comissió Europea des que es van activar a mitjans del 2021. D’aquestes, 22  són de Terrassa. Així, les firmes de Catalunya s’han endut un 21,09% del total atorgat a empreses de l’Estat espanyol, segons dades d’ACCIÓ (l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball).

Ho han anunciat aquest divendres el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, i el director executiu d’ACCIÓ, Joan Romero i Circuns. Fins ara 618 empreses han accedit als fons Next Generation, gairebé un 24% del total. És a dir, 1 de cada 4 empreses de l’Estat espanyol que han obtingut finançament d’aquests ajuts és catalana.

Segons les dades d’ACCIÓ, les 618 empreses catalanes que han aconseguit fons són majoritàriament pimes (un 83%). Les corporacions del Vallès Occidental representen un  17,8% del total de Catalunya només per davant del Barcelonès amb el 46,8% de les empreses catalanes beneficiàries. Els segueixen el Baix Llobregat (10,4%), el Vallès Oriental (5%) i el Gironès (4%).

Respecte els projectes empresarials que es duran a terme amb els fons Next Generation a Catalunya destaquen els d’R+D (9,5% del total). Per sectors Els més beneficiats són els àmbits dels sistemes industrials (26%), la salut (16,5%), la química, energia i recursos (8,4%), la mobilitat sostenible (8,2%) i les indústries basades en l’experiència (6,8%).

Suport per accedir als ajuts Next Generation

Des de l’obertura de l’oficina a finals del 2021 s’han assessorat més de 1.500 empreses catalanes per accedir a convocatòries de fons Next Generation EU. Fins ara, 126 empreses catalanes que han rebut l’assessorament de l’Oficina Next Generation d’ACCIÓ han aconseguit finançament: representen el 22,6% del total d’empreses catalanes que n’han obtingut.

A més, actualment hi ha 5.000 inscrits al servei d’alertes personalitzades per conèixer les convocatòries que més s’adapten als seus projectes empresarials. També destaca el fet que s’han registrat més de 8.000 participants a les sessions organitzades per ACCIÓ per conèixer com accedir als fons Next Generation EU.

Mentoria9

La Fundació Impulsa busca mentors per a la formació de joves vulnerables

La Fundació Impulsa busca voluntaris per fer de mentors als joves del Vallès Occidental en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Aquests joves d’entre 16 i 20 anys han estat seleccionats després de sol·licitar la beca de la Fundació Impulsa i poder assistir al curs d’estudis de FP. Pel curs 2023-24 es necessiten un centenar de mentors per als diferents territoris on la Fundació Impulsa acompanya els joves (Bages, Baix Empordà, Berguedà, La Garrotxa, Moianès, Osona, Vallès Occidental i Anoia).

Per fer de mentor/a implica un compromís de mínim un any i òptim de dos i una dedicació d’aproximadament 5 hores al mes, entre trobades amb el jove, formacions i seguiment amb l’equip psicopedagògic de la Fundació. Han de ser persones amb trajectòria sòlida i vinculació al territori que acompanyin en el seu creixement professional i humà als joves. Joves compromesos i amb gran motivació per continuar la seva formació, però que es troben en una situació socioeconòmica vulnerable.

El 90% dels joves Impulsers acaben els estudis i obtenen un títol de Formació Professional (FP). Bona part d’aquest èxit rau en aquest acompanyament individualitzat de la mà de la figura del mentor que estimula el pensament i la reflexió del jove i l’ajuda a detectar i enfrontar conflictes. A través del pla de formació del Programa Impulsa Mentoria, els mentors i mentores adquireixen coneixements i habilitats (softskills) sobre comunicació, empatia, i escolta activa, entre d’altres.

Aquests aprenentatges són útils tant per la bona mentorització del jove, com en l’àmbit professional. Aquestes formacions també ajuden a promoure relacions transformadores que permetin un creixement bidireccional i compartit. La Mentoria és una oportunitat per posar en valor l’experiència personal i professional, així com per enriquir-se a través d’una formació transversal i humana.

A més a més dels mentors i mentores que s’impliquen a títol particular, la Fundació Impulsa també ofereix el Programa Impulsa Mentoria com una modalitat de col·laboració per a les empreses. Es tracta d’una proposta de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) per a organitzacions que vulguin involucrar els seus treballadors fent de mentors a través de voluntariat corporatiu. La mentoria és una experiència que fomenta el compromís i la pertinença dels treballadors vers l’empresa.

A través de les diverses formacions i de l’experiència de la pròpia mentoria, els treballadors adquireixen unes competències transversals que li serviran tant en l’àmbit laboral com en d’altres àmbits de la vida. La Fundació Impulsa promou la igualtat d’oportunitats dels joves i els acompanya en la seva formació, inserció laboral i creixement personal, amb el suport de persones i organitzacions del territori, en especial del teixit empresarial. Actualment la Fundació Impulsa és present al Bages, al Baix Empordà, al Berguedà, a La Garrotxa, al Moianès, a Osona, al Vallès Occidental i com a novetat, el proper curs acompanyarà i becarà joves també a l’Anoia, incorporant aquest nou territori a l’aposta de la Fundació Impulsa per enriquir el teixit social i empresarial fora de les grans ciutats.

L’acompanyament als joves Impulsers es fa d’una manera integral, oferint suport en diferents àmbits: econòmic, a través del finançament dels estudis de Formació Professional; tecnològic, amb la donació d’un ordinador portàtil; humà, amb el seguiment per part de la tècnica de referència de l’equip psicopedagògic i l’acompanyament i orientació d’una persona mentora; social, a través de formacions en competències transversals com ara comunicació assertiva o gestió de conflictes i l’estada de voluntariat a una entitat social del territori, i laboral, amb formacions en competències professionals i acompanyament en la inserció en el mercat de treball.

Terrassa encara té 400 empreses menys que abans de la pandèmia

El sector econòmic segueix en fase de recuperació després del fort cop rebut ara fa tres anys, amb la inesperada irrupció de la pandèmia. En aquest sentit a Terrassa hi ha actualment 221 empreses més que a l’abril del 2020. Són, en total, 5.419 les companyies instal·lades al terme municipal, les quals ofereixen fins a 62.470 llocs de treball. Tot i així, l’activitat empresarial es manté lluny dels nivells prepandèmics, quan Terrassa tenia 400 empreses més que en l’actualitat.

Les companyies del sector Serveis continuen sent la gran majoria, amb prop de 4.000. D’altra banda, a la ciutat hi ha 790 empreses dedicades a la Construcció i 674 a la Producció Industrial. Curiosament, del sector Primari es mantenen les mateixes 7 empreses agrícoles que ja hi havia al 2019.

Pel que fa a l’atur, el balanç d’aquest primer trimestre acaba amb 24 aturats més i un lleuger augment d’un 0,2%. Tanmateix, la variació interanual de l’atur a Terrassa continua sent positiva amb 319 aturats menys respecte el primer trimestre del 2022. Les dones sense feina representen el 58,66% dels aturats totals. En aquesta línia, la taxa d’atur femení se situa en un 14,15%, mentre que aquest mateix índex entre els homes és del 9,4%.

La construcció s’adapta a la situació econòmica per superar la crisi

El sector de la construcció s’adapta a l’actual situació econòmica que provoca l’encariment mig, d’un 20 per cent, en qualsevol projecte constructiu. L’augment del preus en les matèries primeres, de les importacions i de l’energia i el transport, aboquen el sector a renegociar els projectes amb els clients i propietaris, per evitar paralitzar les obres.

Un cop arribi l’espera estabilitat dels preus del sector, es podran negociar millores en els sous dels treballadors. En l’últim any a Catalunya, el nombre d’empreses de la construcció inscrites a la Seguretat Social han augmentat un 1,6 per cent respecte de l’any anterior, igual que el nombre d’afiliats que ha experimentat una pujada del 3,6 per cent.

Uns contractes laborals que no han parat de créixer durant el 2022, com també ho han fet el nombre d’hipoteques a l’habitatge. Aquesta informació contrasta amb les veus que alerten de l’abandonament d’obres o de l’augment de la fallida d’empreses.

La CECOT demana un respir en l’aprovació i l’aplicació de normatives empresarials

La CECOT reclama més suport i menys normes per part dels governs. Així ho ha expressat el president de la patronal, Xavier Panés, que aquest dimarts ha fet balanç dels seus primers mesos de mandat en el tradicional esmorzar amb els mitjans de comunicació. Després d’un 2022 marcat per la inflació econòmica, Panés demana a l’administració estabilitat política, pressupostària i normativa.

L’organització multisectorial de Terrassa i comarca també ha lamentat l’actual situació de bloqueig dels pressupostos de la Generalitat, assenyalant la importància de l’entesa política per tal d’avançar amb temes com la B-40.

Des de la patronal s’ha fet una ferma defensa de la figura de l’empresari, recordant les dificultats per les que travessen principalment les pimes. Cal tenir en compte que a Espanya, un 98% de les companyies són petites i mitjanes empreses o negocis de treballadors autònoms. Aquest important sector econòmic dona feina a gairebé un 40% de la població activa; o el que és el mateix, a uns 7 milions de persones.

Entre les principals preocupacions de cara a aquest 2023 s’hi troba l’alt cost de la factura energètica. El preu de l’electricitat s’ha multiplicat per 5 respecte a la mitjana dels últims 10 anys i el del gas ha passat a costar 15 vegades més. Un altre dels grans reptes per als propers mesos és la reducció de la taxa d’atur juvenil, que amb un 32,2% situa a Espanya com el país europeu amb més proporció de joves sense feina.

El CDTI com a palanca a la innovació i a la inversió

La Cambra de Comerç va organitzar el dijous una trobada del director general del Centro para el Desarrollo Tecnológico y la Innovación (CDTI), Javier Ponce.

La trobada, que va tenir lloc a l’Hotel Don Cándido, va servir per acostar el CDTI a les empreses del territori. També perquè els seus equips directius facin arribar les seves inquietuds, punts de vista i necessitats. Perquè així aquestes aportacions puguin ser considerades en futures convocatòries d’ajuts i d’inversió.

El president de la Cambra de Terrassa, Ramon Talamàs, va remarcar que cal donar un impuls a la indústria de Terrassa, ja que la ciutat està perdent pes industrial respecte altres municipis de la demarcació i el conjunt de Catalunya.

En la seva intervenció, Javier Ponce, va destacar que Terrassa destaca per estar en un percentatge superior a la mitjana catalana en activitat d’I+D industrial. Així, Terrassa està per sobre del 50% en activitat d’I+D Industrial, mentre que la mitjana catalana se situa entre el 32% i el 33%”. Sant Cugat i Terrassa són, per darrere de la zona de Barcelona, les dues ciutats catalanes que han rebut més inversions per a empreses per part del CDTI.

Cal recordar que la Cambra  va ser pionera a Catalunya, l’any 2000, en l’orientació i l’assessorament amb projectes d’investigació, desenvolupament i innovació. Més tard, l’any 2007, la Cambra de Terrassa també va ser de les primeres en incorporar-se a la xarxa de Punts d’Informació (PIDI) del CDTI, amb la voluntat de contribuir a impulsar l’activitat innovadora del teixit empresarial de la demarcació.

[Fotos: Cambra de Terrassa]

Terrassa és la quarta ciutat de la comarca pel seu volum de negoci

 Terrassa és la quarta ciutat de la comarca pel que fa al volum de negoci, amb una facturació 4.843,3 milions d’euros. Només la superen Sant Cugat, Montcada i Rubí. Així es desprèn de l’informe Estructura empresarial de la província de Barcelona . El document vol ser una radiografia de l’estructura productiva de totes les comarques, identificant les principals empreses elaborada per la Diputació de Barcelona.

Segons l’informe s’estima que al 2022, la facturació es recuperi i assoleixi nivells de 2019. Per sectors, destaca l’elevat increment del comerç al detall d’alimentació i begudes (+15,7%) i el de l’agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca (7,4%). Per contra, l’hostaleria és el sector que perd més facturació respecte el 2019, un -53,2%.

Per altra banda el document conclou que Terrassa disposa d’un bon grapat d’empreses capdavanteres en diferents activitats sectorials. COPCISA, s una de les més importants ocupant el segon lloc del rànquing de les corporacions especialitzades construcció només superada per COMSA, empresa amb seu a Barcelona. Tanca el top 5 no té d’aquesta llista HERCAL DIGGERS també amb seu a Terrassa.

Pel que fa al sector de la Maquinària i equips AZBIL TELSTAR ocupa el tercer lloc del podi català.

L’empresa terrassenca EMBAMAT EU se situa en el quart lloc del rànquing del sector de la fusta i el suro. També es troba en 4a posició ESTABLIMENTS VIENA, pel que fa a l’hostaleria, i GLOBAL GAME MACHINE CORPORATION, que treballa en el ram de les activitats artístiques, recreatives. En aquell llistat de les 25 empreses catalanes més punteres d’aquest sector també hi trobem cinc corporacions més amb seu a Terrassa. Es tracta de BARNA CENTER SAU, MIKY, EGARTRONIC, VALISA INTERNACIONA i INTERNATIONAL BINGO TECHNOLOGY.

Per últim, dir que CIRSA tanca el top10 de les empreses dedicades a financeres i d’assegurances.