Entradas

Doctor Prats treu un petit documental dels últims dies del grup

Els Doctor Prats van abaixar la persiana el passat 17 de desembre en un concert multitudinari i molt emotiu, però encara guardaven un últim obsequi al públic fidel que els va seguir per les quatre províncies catalanes fins despedir-los a Terrassa.

El grup egarenc ha publicat un mini documental d’un quart d’hora de durada sobre els seus últims dies com a grup, on plasmen les vivències d’aquella setmana final durant el mini tour i l’actuació final a la Plaça Nova. Per davant la càmera hi passen convidats, col·laboradors i els integrants del grup, però són les emocions a flor de pell les que protagonitzen aquesta peça sentida i construïda amb molta sensibilitat.

Com els mateixos Doctor Prats expliquen, no és un adéu, sinó un fins aviat. I és que el grup terrassenc ha promès tornar a la primavera del 2025 amb un nou disc sencer, però això no fa que sigui més senzill afrontar aquest comiat. Els mateixos integrants així ho expressen, i pocs van perdre l’oportunitat d’acomiadar-se’n en una última nit en que es van reunir amics, família i públic a homenatjar aquests 8 anys de trajectòria.

En qualsevol cas, la certesa de saber que només es tracta d’un any sabàtic, porta una mica més de tranquil·litat, i fa que puguem estar una mica més segurs de que al final, tot anirà bé.

Podeu trobar el documental a les xarxes socials de Doctor Prats i aquí: Adéu Fins Aviat

Comitè

El comitè Óscar Romero i HUACAL porten El Salvador al Cinema Catalunya

El comitè de solidaritat Óscar Romero de Terrassa i l’Associació HUACAL, proposen veure un documental sobre la història de El Salvador el dilluns, 18 de desembre a dos quarts de 7 de la tarda, al Cinema Catalunya.

El documental «El Salvador. 28 años después» està signat per Jordi Oriola i Folch. Diverses persones que expliquen des del present com van viure la guerra civil  (1980-1992) on van morir més de 75.000 persones. Un dels testimonis del documental és Francisco Mena Sandoval, qui va ser capità de l’exèrcit i després guerriller.

Hi haurà taquilla inversa.

L’ONG terrassenca va néixer l’any 1999 a la parròquia de Sant Llorenç i des de llavors realitza tasques de cooperació i solidaritat amb països de l’anomenat tercer món.

La premiada «Creatura» arriba aquest divendres al Cinema Catalunya

Aquest divendres arriba al Cinema Catalunya la producció catalana més exitosa dels últims temps a nivell internacional, després del fenomen d’«Alcarràs». Es tracta de l’estrena de «Creatura», un film que el passat mes de maig va guanyar en la categoria de millor pel·lícula europea dins la Quinzena de Cineastes de Cannes. El guardó s’entrega des de fa 20 anys i és el primer cop que distingeix una producció espanyola.

En aquest cas, «Creatura» és el segon llargmetratge d’Elena Martín. La jove cineasta catalana, actriu, guionista i directora del film, ofereix una mirada insòlita i valenta vers un tema farcit de prejudicis i tabús. I és que «Creatura» explora el desig sexual femení i ho fa a través d’un estil naturalista, que transmet i emociona a parts iguals. Una profunda reflexió sobre els traumes vinculats a la sexualitat, sovint silenciats per les pressions i els comportaments masclistes.

D’altra banda, la cartellera del Cinema Catalunya manté una setmana més -i ja en van quatre- el que ha estat el film espanyol amb millors xifres de taquilla d’aquest estiu. Es tracta de «Campeonex», la segona entrega de la premiada pel·lícula sobre l’esport inclusiu, dirigida també per Javier Fesser. En aquesta ocasió, l’equip de «Los Amigos» haurà de competir en les modalitats d’atletisme, posant a prova totes les seves capacitats.

Una oferta fílmica que es completa amb un film rodat, en part, a Terrassa. «Mi soledad tiene alas» és l’òpera prima de l’actor Mario Casas, que s’estrena en el món de la direcció amb una pel·lícula que conté escenes gravades a la Casa Mariano Ros o a l’Ateneu Candela. El film, d’estètica quinqui, tracta sobre un grup de joves que viuen sense pensar en el futur, en una barriada situada a la perifèria de Barcelona.

Finalment, la programació d’aquesta setmana també compta amb una nova proposta del Documental del Mes. En aquest cas, dimecres a dos quarts de 8h del vespre, es podrà veure «Remant a la deriva», un documental sobre dos pescadors de Bombai que s’enfronten al canvi climàtic de diferent manera. Les entrades per a totes aquestes sessions ja estan a la venda tant a la taquilla del carrer Sant Pere com també al web cinemacatalunya.cat.

El Cinema Catalunya projecta una premiada història d’amor amb Sarajevo

L’Àrea de Cultura de la Universitat Politècnica presenta dos curtmetratges d’alumnes vinculats a diferents centres de la UPC. El director de documentals sorgit de l’Escola d’Òptica Iván Zahínos presenta Maldita: a love song from Sarajevo. Es tracta d’un treball guardonat amb un Premi Goya i 17 premis internacionals més. El curtmetratge presenta un retrat personal de la relació entre Barcelona i Sarajevo. El fil conductor és Bozo Vreco, un artista multicultural i revolucionari que canta a la vida i a la superació.

Aquest és el cinquè documental de Zahínos. El director també aborda temes com la salut pública, la violència de gènere o el medi ambient. És la primera vegada que es fa una sessió com aquesta al Cinema Catalunya. La cita s’ha fet en col·laboració amb l’Ajuntament per mostrar el vincle entre la tècnica i la creativitat.

A l’acte d’aquest dilluns també s’ha projectat el multipremiat Mars, Oman. Es tracta d’una producció belga sobre la ingenuïtat humana. Ha estat dirigida per Vanessa del Campo en col·laboració amb l’Escola d’Enginyeries de Terrassa.

El musical ’Bruna’ es converteix en documental

Després de tres anys girant per tot Catalunya i de rebre premis i reconeixements de crítica i públic, el musical Bruna es converteix en un documental que explica la història de com es va gestar l’obra. El reportatge compta amb el testimoni de totes aquelles persones que han fet  possible l’exitós espectacle.  L’ha dirigit la periodista i actriu Carme Canet. Bruna, no ho deixarem oblidar s’estrenarà el divendres 14 d’abril (20h) al teatre del Casal Cultural d’Ullastrell.

Un cop s’acabi la projecció del documental, el públic tindrà l’oportunitat de conèixer i conversar amb totes les actrius i actors que hi han participat.

Tot va començar l’any 2018 quan, des del grup infantil del GATU,  la companyia amateur de teatre d’Ullastrell van crear Bruna. Mar Puig i Mateu Peramiquel, membres del GATU i fundadors de la productora d’espectacles de teatre musical WeColorMusic van idear aquest muntatge.  L’obra parla dels secrets sobrevinguts d’una guerra civil ferotge que a vegades surten a la llum en el moment més inesperat.

Antoni Verdaguer estrena al Cinema Catalunya el documental ‘Terrassa és jazz’

El cineasta Antoni Verdaguer presenta al Cinema Catalunya el capítol número deu de la seva sèrie dedicada a personatges il·lustres «Terrassencs Terrassenques». En aquesta ocasió, el director de cinema terrassenc porta per primera vegada al món audiovisual la història del jazz a la ciutat amb el documental «Terrassa és jazz». Aquest és el primer reportatge de la sèrie dedicat a un col·lectiu.

El film repassa la història del jazz a la ciutat des dels seus inicis l’any 1935, la represa el 1954 i fins a la creació de l’antiga Jazz Cava del carrer Sant Quirze, el 1971. Després vindrien el Festival de Jazz el 1982, la Nova jazz Cava del 1994 i la realitat actual del 2023. A banda de l’abundant material sonor i visual recuperat, en el documental hi participen les ànimes del jazz terrassenc com són el trompetista Josep Maria Farràs, el bateria Adrià Font o Lluís Rambla, entre d’altres músics i persones vinculades al jazz com Valentí Grau, Carles Escudé, Ignasi Utset o l’actual coordinadora del Festival, Susanna Carmona.

Com en les millors estrenes, la sessió d’aquest dimarts al Cinema Catalunya ha estat molt concorreguda per un públic que ha omplert la sala. Tot, per veure un document històric que explica, en aquest 42è Festival de Jazz de Terrassa, com va néixer un moviment al voltant de la música que ha esdevingut un dels trets identitaris de la ciutat.

Teatre familiar, dansa o de creació comunitària a la nova temporada de Terrassa Arts Escèniques

Al mes de gener arranca la nova temporada de Terrassa Arts Escèniques amb la comèdia de Marta Buchaca, Quant temps em queda, protagonitzada pel terrassenc Lluís Villanueva. L’estratègia esbojarrada d’un personatge que planifica el futur quan ell ja no hi sigui.

Pel 4 de febrer és previst que arribi a Terrassa Yerma, de Federico Garcia Lorca, segons l’adaptació del director del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel. Una proposta innovadora sobre un clàssic del teatre espanyol. Aquestes són les primeres propostes d’una nova temporada amb èxits de país que també inclou dansa, teatre familiar, documental o creació comunitària.

Un altre dels muntatges que més ressò han tingut a l’escena teatral és La Trena, que arribarà a finals de maig. Un muntatge amb quatre actrius, dirigit per Clara Segura, que parla de idees i sentiments de llibertat que comparteixen dones de diferents contintents.

Per a la resta de temporada, passat l’estiu, s’han avançat dues de les obres que es preparen. D’una banda, El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, del premiat Josep Maria Miró i Pere Arquillué en el repartiment. I la comèdia de Sergi Belbel FITZROY, on porta quatre dones al límit de les seves possibilitats.

Terrassa Arts Escèniques recorda el nou servei de WhatApp, 637 31 92 61, per rebre totes les comunicacions teatrals i la possibilitat d’accedir a entrades, abonaments i descomptes durant tota la temporada de teatre.

Escac

Sis projectes audiovisuals triomfen al programa ‘Laboratori Ópera Prima 2022’ de l’ESCAC

L’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, l’ESCAC, tanca després de tres sessions, el seu «Laboratori Ópera Prima 2022» amb el desenvolupament de sis projectes audiovisuals per a la indústria. Les Jornades s’han celebrat al Campus de l’ESCAC els passats dies 12, 13 i 14 de desembre. Unes sessions «one to one» on els participants han pogut presentar els seus projectes davant destacats membres del sector. També han comptat amb diverses tutories d’especialitats com fotografia, direcció artística o producció.

Els sis projectes que han participat d’aquesta edició del Laboratori són la sèrie «Éxtasis» de Lucía Rodríguez i Marina Wagner. El documental «Semillas de Kivu» de Néstor López Ferreira. Els llargmetratges de ficció «Eco» d’Ignacio Gutiérrez-Solana i Jordi Farga i «La Imatge permanent», de Laura Ferrés. Completen la llista dos llargmetratges més de ficció, «Sacamantecas» de David Pérez i tres autors més i «Salen las lobas» de Claudia Estrada.

El Laboratori Ópera Prima, amb finançament de l’ICAA i els fons Next Generation, és un programa obert a nous autors i productors de cinema perquè desenvolupin els seus primers treballs en les diferents especialitats i puguin accedir a ser explotats industrialment.

Un documental recull 22 projectes d’humanització al CST

Aquest divendres ha tingut lloc a l’Hospital de Terrassa l’estrena del documental Humanització al Consorci Sanitari de Terrassa. el film recull diferents iniciatives d’humanització desenvolupades en els centres del Consorci Sanitari per millorar l’estància dels pacients atesos a través d’un tracte més amable i proper. Alhora que també més ajustat a les seves necessitats com a persones.

El documental Humanització al Consorci Sanitari de Terrassa, forma part de la sèrie Hospitales Humanos, de Roche Farma España. Hi han participat nombrosos centres sanitaris i àrees de salut de catorze comunitats autònomes. Així s’han compartit fins el moment 266 iniciatives a favor de la humanització.

La peça audiovisual recull, a través del testimoni dels seus impulsors, un total de vint-i-dos projectes d’humanització al CST. Es tracta de l’hospitalització pediàtrica (cotxes teledirigits, ulleres de realitat virtual o actuacions de pallassos), pacients d’edat avançada, voluntariat, salut mental (cant coral i exercici físic), autonomia del pacient, i accés als medicaments o humanització d’espais físics dels centres, entre d’altres.

Després de la projecció del documental ha tingut lloc un col·loqui entre Vicent Esteve,metge adjunt del Servei de Nefrologia; Mercè Ramoneda, educadora social de la Llar Residencial Sant Llàtzer; Maite Sanz, docent de l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa (EUIT), Sandra Arcusa, infermera d’ostomies i Fernando Montero. Ha moderat Elisabet González, directora deQualitat i Seguretat de Pacients i secretària de la Comissió d’Humanització.

Finalment Rita Casas ha lliurat la insígnia de reconeixement al CST com a ‘Hospital Humà’.

Es pot veure el documental complet al web del CST.

[Foto: CST]

Documental Ciberassetjament

S’estrena el documental sobre ciberassetjament de Marc Riera

Un de cada tres adolescents pateix ciberassetjament. L’assetjament virtual que pateixen molts adolescents, el col·lectiu més vulnerable, és l’eix central del documental Fora de joc, les regles del ciberassetjament. Està dirigit pel terrassenc Marc Riera i produït per la productora Ben Mirat. L’estrena serà el dimecres 16 de novembre, a les 22h, a Betevé i Movistar Plus.

En 64 minuts es mostra fins a quin punt pot afectar una agressió per les xarxes socials, les conseqüències que té i els recursos que hi ha o que manquen per poder fer front. Posa sobre la taula si el sistema està preparat per facilitar l’accés a les noves tecnologies i, també, poder controlar o vetllar per les problemàtiques que se’n deriven.

La Lena, l’Oriol, la Carla i el Brian van patir ciberassetjament. En aquest documental, ells són els protagonistes, davant de càmera, expliquen la seva història com a víctimes d’aquestes agressions a través de les xarxes. Mostren així, la seva valentia. El film doncs, mostra un problema que estar en ple creixement amb unes greus conseqüències en la salut mental i física.

Compta amb la participació d’experts com l’Elena Garrido, psicòloga forense; l’Anissa Ouali, sexòloga; Patrícia Bosch, experta en pedofília; Selva Orejón Hacker, directora d’On Branding, empresa especialista en ciberseguretat, i Guillem Gosset, caporal dels Mossos d’Esquadra.

El ciberassetjament assetja des de dins i des de fora i fa sentir impotència. Per això el documental es pregunta si la societat està preparada per solucionar els problemes que generen les noves tecnologies. En aquest terreny de joc els jugadors i jugadores són molt joves, coneixen les regles del joc, però quasi mai hi ha àrbitre i s’han d’enfrontar a les trampes d’un adversari invisible. Hi ha eines per combatre el ciberassetjament? O estem fora de joc?