Entradas

Una obra de Javier Melgares evoluciona a Abacus

/0 Comentarios/en , /por

Javier Melgares és un artista terrassenc que preferentment es dedica al dibuix amb rotulador de figures, còmics i paisatges onírics. Unes obres figuratives en blanc i negre i de traç curt que van prenent forma entre llums i ombres.

Ara, cada dia d’aquest mes, Melgares dibuixa un quadre de gran format, en mig d’un d’exposició a la llibreria Abacus. Una activitat inèdita que permet al públic veure l’evolució de l’obra.

Javier Melgares estarà a l’Abacus fins el dia 13 de febrer, dia que presentarà al Coro Vell un retrat de Joan Ciurana, el desaparegut Matraca, per acompanyar la presentació d’un llibre de Meritxell Solé sobre l’artista.

Els Amics de les Arts exposa 38 obres, mai vistes abans, del dibuixant Antoni Roca Maristany

/0 Comentarios/en , /por

Aquest dissabte a les 18h els Amics de les Arts han inaugurat una exposició d’Antoni Roca Maristany, un dibuixant que va exercir entre els anys 20 i 60 que va exposar a Terrassa tot just fa 100 anys. Roca no era de Terrassa, però aquesta exposició ha mostrat la majoria dels seus quadres per primer cop.

Format a La Llotja amb el mestre José Ruiz, pare de Picasso va obtenir un èxit immediat col·laborant amb les revistes més prestigioses de l’època com La Esfera, Mundo Gráfico, La Vanguardia, Mundo Deportivo, El Once o L’Esport Català.

Com a dibuixant ha estat, sense dubte, un dels referents espanyols però els seus treballs com a pintor són pràcticament desconeguts. Tal i com explica la crítica de l’època, la pintura de Roca “és un bell i bon complement dels seus dibuixos”, on hi treballava la figura, en canvi, en pintura desenvolupava sobretot el paisatge suburbial i la natura morta amb una tècnica «que busca la depuració i la perfecció, fora del seu temps».

Durant gairebé cent anys l’obra pictòrica d’Antoni Roca ha quedat en l’anonimat, a l’estudi de l’artista i posteriorment sota la custòdia dels seus dos fills, Antoni i Jordi Roca. Per aquest motiu i per l’extraordinària qualitat de les seves pintures, l’exposició de les 38 obres que s’ha representat aquest dissabte ha estat absolutament inèdita i ha despertat un interès excepcional a tothom qui s’hi ha apropat.

El Cinema Catalunya estrena el documental d’Antoni Verdaguer sobre el dibuixant Eduard Torres

/0 Comentarios/en , /por

Com en les millors nits d’estrena, el cinema Catalunya s’omple de públic per veure per primer cop, un documental d’Antoni Verdaguer sobre Eduard Torres, més conegut com l’EDI, que cada dia signava l’acudit del Diari de Terrassa. La pel·lícula forma part d’una sèrie de documentals sobre terrassencs il·lustres que prepara el reconegut cineasta.

El documental repassa la biografia d’una persona que es descobreix més polifacètica del què molta gent coneixia. EDI va morir víctima d’un càncer als 76 anys, poc després de rodar l’entrevista que surt a la pel·lícula. La cinta compta amb la participació de testimonis pròxims al protagonista que descobreixen aficions del dibuixant, poc conegudes per al gran públic.

Aquesta és la quarta producció de Terrassenques-terrassencs, una sèrie que vol donar a conèixer als personatges més destacats de la ciutat. Antoni Verdaguer ja té a punt l’estrena d’un reportatge sobre l’exalcalde de la ciutat, Manuel Royes. En diferents fases de producció també es troba un treball sobre l’oncòleg Jordi Estapé i la poetessa Marta Pessarrodona.

Un còmic sobre la cacera de bruixes, última proposta de l’editorial terrassenca Rafael Dalmau

/0 Comentarios/en , /por

«Bruixes 1617. L’any del diluvi» explica què va passar amb les dones que, a l’època moderna, van ser executades com a bruixes. És un còmic reivindicatiu del dibuixant Oriol Garcia Quera que forma part de la col·lecció Traç del Temps de l’editor terrassenc Rafael Dalmau. El volum cinquè de la sèrie té 64 pàgines i costa 15 euros.

Les dones han estat sempre les encarregades de la cura: llevadores, guaridores, herbolàries… Els coneixements es transmetien de mares a filles. Al final de l’edat mitjana la dona que és considerada bruixa passa de ser jutjada per supersitició (per fetillera) a ser-ho per heretgia (per complicitat amb el diable).

Durant molts anys se les va considerar reponsables de totes les desgràcies i tragèdies, de les morts de persones i bestiar, de les malalties i de les epidèmies. Aquesta obra concentra en poques dones la realitat que està documentada per a moltes, executades injustament sota acusacions falses. 

És un àlbum certament amb contingut històric sobre la cacera de bruixes (assessorat per especialistes com ara Agustí Alcoberro, Pau Castell, i Núria Molist), però amb un rerefons universal en el temps i l’espai: la lluita sense escrúpols pel poder, el sempre minoritzat paper de les dones, la gestió col·lectiva de les pors, els coneixements ancestrals de les propietats de les herbes remeieres, les manipulacions judicials, la marginació dels febles…

Oriol Garcia Quera és dibuixant i especialista en còmics de temàtica històrica, que es caracteritzen per la combinació entre amenitat i rigor documental. Té publicada una vintena de còmics sobre personatges i moments de la història de Catalunya.