Entradas

Òmnium imparteix un curs d’història sobre la cacera de bruixes

Cap al final de l’edat mitjana, es va iniciar a Europa la cacera de bruixes. Milers de dones van ser condemnades pels tribunals vigents. A Catalunya i a Terrassa, també.

Òmnium Terrassa proposa un curs per a reflexionar-hi.  S’impartirà els dies 7, 14 i 21 d’octubre de 19.30 a 21 h a l’Aula Magna de la Factoria Cultural de Terrassa (Rambla d’Ègara, 340).

La primera sessió tractarà ‘La cacera de bruixes a Europa i a Catalunya’ i anirà a càrrec de dos dels principals especialistes: Agustí Alcoberro, professor d’Història Moderna i vicerector de la UB, i Pau Castell, professor d’Història
Medieval de la UB.

La segona sessió tindrà un format local amb ‘La cacera de bruixes a Terrassa. La Inquisició’ i serà exposada per dos historiadors terrassencs: Doris Moreno, professora d’Història de la UAB, i Joan Soler Jiménez, director de l’Arxiu Històric de Terrassa.

Finalment, la tercera i última sessió ‘La divulgació actual de la cacera de bruixes’ comptarà amb l’assistència de Clàudia Pujol, directora de Sàpiens i vicepresidenta d’Òmnium Cultural, Marina Miquel, coordinadora de l’exposició «Per bruixa i metzinera» del Museu d’Història de Catalunya, i Oriol Garcia Quera, dibuixant i especialista en còmics de temàtica històrica que acaba de publicar l’àlbum Bruixes 1617. L’any del diluvi.

Es pot assistir a totes  o a sessions individuals. Per als socis el curs sencer té un cost de 5 € (2 € per a sessions individuals) i per als no socis de 8 € (3 € les sessions individuals).

Cal inscripció prèvia a través del formulari penjat a la pàgina d’Òmnium omnium.cat/terrassa. L’import s’abonarà presencialment en metàl·lic en començar el curs.

«Heroïnes i bruixes»: una ruta per conèixer el paper de les dones a la Terrassa de l’edat moderna

Un record a les bruixes i heroïnes de la Terrassa de l’època moderna. El Museu de Terrassa ha organitzat aquest diumenge, dins dels actes del dia de la dona, una ruta pels carrers de la ciutat descobrint curiositats i indrets que van viure, durant els segles XVI, XVII i XVIII, la persecució de bruixes a la ciutat i el protagonisme de les dones egarenques contra els bandolers.

Una trentena de persones han seguit les indicacions de la guia del Museu des de la plaça del Progrés, passant per punts coneguts de la ciutat, com la rambla d’Ègara o la plaça Vella, però també per racons més desapercebuts, com l’estret carrer de Mart, un tram de l’antic camí a Manresa que s’ha conservat, o un cul-de-sac del carrer de Baix que, fa molts anys, es coneixia com el carrer de Calabruixa, on vivia una de les dones que van ser jutjades i executades per bruixeria l’any 1619.

La ruta ha acabat al convent de Sant Francesc, a tocar de Vallparadís i construït també sobre la mateixa època. Un recorregut que ha destacat el protagonisme de les dones, sovint oblidat i menyspreat, en la història i la construcció de la ciutat actual.

Un còmic sobre la cacera de bruixes, última proposta de l’editorial terrassenca Rafael Dalmau

«Bruixes 1617. L’any del diluvi» explica què va passar amb les dones que, a l’època moderna, van ser executades com a bruixes. És un còmic reivindicatiu del dibuixant Oriol Garcia Quera que forma part de la col·lecció Traç del Temps de l’editor terrassenc Rafael Dalmau. El volum cinquè de la sèrie té 64 pàgines i costa 15 euros.

Les dones han estat sempre les encarregades de la cura: llevadores, guaridores, herbolàries… Els coneixements es transmetien de mares a filles. Al final de l’edat mitjana la dona que és considerada bruixa passa de ser jutjada per supersitició (per fetillera) a ser-ho per heretgia (per complicitat amb el diable).

Durant molts anys se les va considerar reponsables de totes les desgràcies i tragèdies, de les morts de persones i bestiar, de les malalties i de les epidèmies. Aquesta obra concentra en poques dones la realitat que està documentada per a moltes, executades injustament sota acusacions falses. 

És un àlbum certament amb contingut històric sobre la cacera de bruixes (assessorat per especialistes com ara Agustí Alcoberro, Pau Castell, i Núria Molist), però amb un rerefons universal en el temps i l’espai: la lluita sense escrúpols pel poder, el sempre minoritzat paper de les dones, la gestió col·lectiva de les pors, els coneixements ancestrals de les propietats de les herbes remeieres, les manipulacions judicials, la marginació dels febles…

Oriol Garcia Quera és dibuixant i especialista en còmics de temàtica històrica, que es caracteritzen per la combinació entre amenitat i rigor documental. Té publicada una vintena de còmics sobre personatges i moments de la història de Catalunya.