Entradas

El 2023, el tercer any més sec des del 1950

/0 Comentarios/en , , /por

367,6 litres per metre quadrat. És la precipitació registrada durant tot el 2023 a Terrassa. Des del 1950, és el tercer any més sec. Per darrera només figura 2015 (amb 332,6 litres per metre quadrat) i 2021 (amb 352,2 litres per metre quadrat).

La pluja ha estat força escassa, ja que representa només un 57,5% de la mitjana climàtica. I tot i que el 13 de juny, van caure 81,5 litres (el 20% de la pluja anual), aquest episodi puntual no va servir per eixugar les deficiències. L’aiguat va agafar d’imprevist una ciutat que portava dies i mesos de sequera. De fet, s’han encadenat 3 anys notablement secs. Així, a banda del 2023 i del 2021 ja esmentats, el 2022 va registrar 421,8 litres per metre quadrat.

Són dades de l’estació manual de la XOM, situada a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa i de l’estació automàtica de la XEMA, situada fora de la trama urbana, que han estat facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya.

Balanç Sequera I Dades Pluja 2023 4 Balanç Sequera I Dades Pluja 2023 3 Balanç Sequera I Dades Pluja 2023 2 Balanç Sequera I Dades Pluja 2023 1

Junts s’obre als pactes electorals si així ho diuen les urnes

/0 Comentarios/en , /por

Junts per Terrassa fa un balanç positiu de la campanya electoral per la proximitat que han exercit amb els ciutadans que han mostrat, diuen, el seu desencís amb l’actual Ajuntament. Aspectes com la mobilitat, la seguretat, la neteja o el manteniment són els problemes que més preocupen a la població, segons la formació.

Junts es presenta amb vocació guanyadora però no renuncia a la política de pactes si així ho decideixen els ciutadans. Des de Junts es vanten de que el seu vot val per dos. L’un per la solvència, l’ambició i el bon govern i l’altre per treballar per a la independència de Catalunya.

Terrassa encara té 400 empreses menys que abans de la pandèmia

/0 Comentarios/en , , /por

El sector econòmic segueix en fase de recuperació després del fort cop rebut ara fa tres anys, amb la inesperada irrupció de la pandèmia. En aquest sentit a Terrassa hi ha actualment 221 empreses més que a l’abril del 2020. Són, en total, 5.419 les companyies instal·lades al terme municipal, les quals ofereixen fins a 62.470 llocs de treball. Tot i així, l’activitat empresarial es manté lluny dels nivells prepandèmics, quan Terrassa tenia 400 empreses més que en l’actualitat.

Les companyies del sector Serveis continuen sent la gran majoria, amb prop de 4.000. D’altra banda, a la ciutat hi ha 790 empreses dedicades a la Construcció i 674 a la Producció Industrial. Curiosament, del sector Primari es mantenen les mateixes 7 empreses agrícoles que ja hi havia al 2019.

Pel que fa a l’atur, el balanç d’aquest primer trimestre acaba amb 24 aturats més i un lleuger augment d’un 0,2%. Tanmateix, la variació interanual de l’atur a Terrassa continua sent positiva amb 319 aturats menys respecte el primer trimestre del 2022. Les dones sense feina representen el 58,66% dels aturats totals. En aquesta línia, la taxa d’atur femení se situa en un 14,15%, mentre que aquest mateix índex entre els homes és del 9,4%.

La CECOT demana un respir en l’aprovació i l’aplicació de normatives empresarials

/0 Comentarios/en , , /por

La CECOT reclama més suport i menys normes per part dels governs. Així ho ha expressat el president de la patronal, Xavier Panés, que aquest dimarts ha fet balanç dels seus primers mesos de mandat en el tradicional esmorzar amb els mitjans de comunicació. Després d’un 2022 marcat per la inflació econòmica, Panés demana a l’administració estabilitat política, pressupostària i normativa.

L’organització multisectorial de Terrassa i comarca també ha lamentat l’actual situació de bloqueig dels pressupostos de la Generalitat, assenyalant la importància de l’entesa política per tal d’avançar amb temes com la B-40.

Des de la patronal s’ha fet una ferma defensa de la figura de l’empresari, recordant les dificultats per les que travessen principalment les pimes. Cal tenir en compte que a Espanya, un 98% de les companyies són petites i mitjanes empreses o negocis de treballadors autònoms. Aquest important sector econòmic dona feina a gairebé un 40% de la població activa; o el que és el mateix, a uns 7 milions de persones.

Entre les principals preocupacions de cara a aquest 2023 s’hi troba l’alt cost de la factura energètica. El preu de l’electricitat s’ha multiplicat per 5 respecte a la mitjana dels últims 10 anys i el del gas ha passat a costar 15 vegades més. Un altre dels grans reptes per als propers mesos és la reducció de la taxa d’atur juvenil, que amb un 32,2% situa a Espanya com el país europeu amb més proporció de joves sense feina.

La Cambra remodela el seu edifici per engegar un nou projecte de futur

/0 Comentarios/en , /por

La Cambra de Comerç es modernitza per captar joves emprenedors i les seves start-ups, així com per continuar apostant per la digitalització donant proximitat al teixit empresarial. És per això que, des de fa unes setmanes, l’edifici del carrer de Blasco de Garay està en obres. La seu de l’ens cameral es prepara per acollir el projecte Cambra Business & Working, que ha de servir per donar impuls a la innovació, la recerca i el desenvolupament.

Així ho ha explicat el president de l’entitat, Ramon Talamàs, en el ja tradicional esmorzar que cada any se celebra amb els mitjans de comunicació. En aquesta ocasió, però, la trobada ha tingut lloc a la Coral de Prodis, on s’ha fet balanç de l’actual situació. L’associació empresarial segueix reclamant l’aprovació d’una Llei de Cambres Catalanes, amb l’objectiu de poder concretar les seves funcions i representativitat. Una altra antiga reivindicació és l’execució de les obres de la B-40, que han entrat en un moment crític després que el nou conseller de Territori, Juli Fernández, mostrés les seves reticències.

La Cambra ha analitzat la conjuntura econòmica de la demarcació, en un any ple d’incertesa degut a la inflació. També s’ha posat en valor la consolidació de l’Espai Plató com a programa de formació directiva i compartiment de coneixement. Durant aquest últim any la Cambra ha donat suport a prop de 300 empreses en processos de digitalització.

L’Oficina d’Informació a la Gent Gran atén més de 800 consultes en el segon any de funcionament

/0 Comentarios/en , /por

L’Oficina d’Informació a la Gent Gran ha atès en el segon any de funcionament un total de 817 consultes en un any marcat per la tornada a la presencialitat. La majoria de les atencions (492, un 60%) han estat en persona, mentre que les telefòniques han estat 269, un terç del total. El correu electrònic és, amb diferència, el canal menys utilitzat, amb un total de 56 consultes (menys del 7%).

Des del passat mes de juny, l’Oficina obre els dimecres al matí al Centre Cívic Municipal President Macià.

En el segon any de funcionament de l’Oficina, la majoria de les consultes rebudes (al voltant del 33%) han estat relacionades amb l’envelliment actiu i saludable. Entre els temes destacats hi ha també les peticions d’informació i assessorament per rebre ajudes de Serveis Socials o del Servei d’Atenció a l’Autonomia Personal (al voltant del 13%), sobre salut (prop del 9%) i sobre habitatge (7,5%). La majoria de les consultes han comportat fer tràmits o derivacions a altres serveis, municipals o externs.

A més de l’atenció ciutadana, l’Oficina també organitza xerrades informatives. Enguany se n’ha fet una sobre prevenció d’incendis, el passat 17 d’octubre, i dues sobre estalvi energètic. La primera va tenir lloc el passat mes de maig i la segona està prevista pel proper 28 d’octubre a les 10 h al Casal Social de les Fonts (c/ de Santa Teresa, 1).

L’Ajuntament va posar en marxa aquesta Oficina l’octubre de 2020 per donar resposta a una demanda dels moviments socials de persones grans de Terrassa, que reclamaven aquest servei.

Junts per Terrassa critica la gestió del Govern i lamenta que no s’executin les propostes aprovades

/0 Comentarios/en , /por

El grup municipal de Junts per Terrassa denuncia que la majoria de les seves propostes aprovades pel Ple no s’acaben executant. És una de les principals queixes dirigides a l’equip de govern en el balanç dels primers tres anys de mandat. La portaveu i cap de llista del partit en les properes municipals, Meritxell Lluís, ha estat molt crítica amb la gestió de l’executiu local, posant en qüestió el compliment del programa electoral.

En aquests tres anys a l’oposició, Junts per Terrassa ha formulat unes 1.300 preguntes escrites; la majoria d’elles dirigides a les àrees de Neteja i manteniment, Serveis generals i Via pública i seguretat. D’altra banda, dels acords i propostes de resolució presentades pel grup se n’han aprovat 125 i rebutjat únicament 7. Tot i així, Junts lamenta el que considera «excuses del Govern» i assenyala que durant el mandat ha trobat a faltar més diàleg i propostes de consens.

Des de Junts per Terrassa admeten que tant la pandèmia com el conflicte bèl·lic a Ucraïna han resultat dos imprevistos que han marcat l’agenda del mandat. També recorden que el seu cap de llista el 2019 era l’exconseller Lluís Puig, qui no va poder prendre possessió del càrrec de regidor degut al que defineixen com a repressió i exili forçat per l’estat espanyol.

La covid es gripalitza després de dos anys de pandèmia

/0 Comentarios/en , , , /por

Amb l’adeu de la mascareta en els interiors, a partir del proper 20 d’abril, la pandèmia arriba molt probablement a la seva etapa final. Han estat dos anys de mesures i restriccions al carrer, i d’una forta pressió assistencial als centres hospitalaris.

La primera onada de contagis es va produir amb la inesperada irrupció del coronavirus, la primavera del 2020. Durant els primers tres mesos de pandèmia, prop de 2.000 terrassencs es van contagiar, dels quals més de 200 van acabar perdent la vida.

L’indicador de risc de rebrot es va estabilitzar durant l’estiu, però es va disparar el setembre, amb la segona onada de contagis. Llavors s’havien produït uns 8.000 positius a la ciutat i la xifra de defuncions fregava ja els 300.

La letalitat del virus, però, va anar frenant amb l’arribada de les vacunes, a partir del 2021. La tercera i quarta onada van registrar uns índexs de risc de rebrot menys elevats, mentre que en el cinquè repunt ja hi havia més de 20.000 contagis acumulats a la ciutat i unes 550 defuncions.

El procés de vacunació va arribar a finals d’any amb prop d’un 80% de la població terrassenca protegida, com a mínim, amb les dues dosis. Aquest fet no va impedir que els casos positius es disparessin amb la infecciosa variant Omicron. En qüestió de quatre mesos, la xifra de contagis acumulats a Terrassa gairebé s’ha triplicat, passant dels 28.000 del desembre als 75.000 actuals. No obstant això, el balanç de víctimes mortals en aquest mateix període ha variat de les 573 a les 680.

Tot plegat indica que, durant aquests dos anys, a Terrassa s’ha contagiat un de cada tres habitants i de moment ha perdut la vida a causa de la covid un 0,3% de la població.

El departament de Salut ha anunciat aquest divendres una nova manera de realitzar el seguiment de les dades covid. El fet de no haver de notificar els nous contagis dificulta el rastreig cas per cas. És per això que a partir d’ara la covid es gestionarà igual que la grip, amb el nou Sistema de Vigilància d’Infeccions de Catalunya.

Terrassa Tria Futur tanca la seva tercera edició amb més de 9.000 visites

/0 Comentarios/en , /por

La tercera edició de Terrassa Tria Futur ha registrat un total de 9.376 visites. Aquesta participació fa eferencia tant a la Mostra d’Ensenyament, l’Espai Virtual, com a la Fira d’Orientació. D’aquesta manera, la iniciativa es consolida com a espai de referència per a l’orientació formativa i professional per a totes les edats, i especialment per a l’alumnat d’ESO.

La Mostra d’Ensenyament, s’ha celebrat entre el 2 i el 9 de març. Ha recuperat la presencialitat després de dos anys. Ha comptat amb la novetat de la descentralització. Les sessions d’orientació grupals s’han dut a terme per primer cop a tres espais per facilitar les visites d’instituts i entitats. Aquests espais han estat el Centre Cívic  President Macià, el Casal Cívic Francisca Redondo i el Centre Cívic Alcalde Morera. En total, s’han fet 90 sessions d’orientació per a 1.067 joves de 19 instituts i tres entitats.

L’Espai Virtual, a banda d’oferir continguts d’orientació de manera permanent, va programar una sèrie de xerrades en línia. El lloc web va rebre un total de 2.011 visites. Part de les 40 xerrades organitzades van quedar enregistrades.

Finalment, el Recinte Firal va rebre 6.220 persones. S’hi van aplegar una seixantena d’estands: 27 de centres educatius, una dotzena d’administracions públiques, i 14 d’entitats. A més, dels tres grans estands empresarials de les tres cadenes de valor convidades: tèxtil, energies renovables i salut. Un total de 22 empreses s’hi van concentrar.

Foment de Terrassa va organitzar una trentena d’activitats. També s’hi ha d’afegir les organitzades per organismes i entitats empresarials, centres de formació i altres expositors. En total, doncs, es van dur a terme més d’un centenar d’activitats.

Per la seva banda, els Punts d’Orientació Personalitzada del servei d’Educació i de Foment van atendre prop d’un centenar de persones.

 

La T-Hospital registra una mitjana de 425 usuaris cada dia laborable

/0 Comentarios/en , /por

Aquest desembre s’han complert els primers dos anys de la posada en marxa de la T-Hospital, la targeta de bus que permet viatjar gratuïtament a l’Hospital de Terrassa. Durant aquest temps un total de 13.102 nous usuaris s’han beneficiat d’aquest títol de transport. La iniciativa promou els desplaçaments fins al centre sanitari en autobús, evitant així tots els inconvenients que genera l’ús del vehicle privat.

La mitjana acumulada des de l’entrada en funcionament de la T-Hospital és de 9.630 viatgers mensuals. Dividits per dies, aquests es concentren en les jornades laborables, amb un promig de 425 usuaris cada dia. De tota manera, també se’n fa ús els caps de setmana, amb 93 viatgers de mitjana els dissabtes i 64 els dies festius.

Per poder gaudir d’aquest títol de transport públic només cal estar empadronat a la ciutat, no ser beneficiari de la T-Blanca o la T-16 i abonar la quantitat d’1 euro en el moment de donar-se d’alta.