Entradas

El preu de l’habitatge usat s’estabilitza en els 2.018,90 euros el metre quadrat

A finals d’any el preu de venda de l’habitatge usat se situa a Terrassa en poc més dels 2.000 euros el metre quadrat (2.018,90). Una mica per sota de la mitjana de preus del trimestre anterior i pràcticament el mateix que a finals del 2022. Amb aquesta evolució queden absorbits els increments experimentats durant tot el 2023, en els primers trimestres del qual es troben els tres màxims històrics d’una sèrie de dades que arranquen el 2016.

En l’àmbit central de la ciutat, la diferència de preu entre barris se situa per damunt del 20 per cent que té el Segle XX, i arriba al 25 per cent a Ca n’Aurell i el Centre. A mesura que ens distanciem del centre això comporta un descens gradual del preu que arriba a una baixada negativa del 26 per cent a Ca n’Anglada i fins al 22,3 per cent negatiu en el conglomerat de Can Jofresa, Guadalhorce, Can Palet II, Xúquer i el Polígon Industrial de Santa Eulàlia, al sud de la ciutat.

Pisos Preu Habitatge 2023 Pisos Preu Habitatge 2023 2

Pel que fa al lloguer, el preu mitjà de l’oferta d’habitatge se situa en els 12,68 euros el metre quadrat, un creixement trimestral del 9 per cent que dona continuïtat al creixement vertiginós de l’índex del tercer trimestre de l’any que va ser de l’11,4 per cent. Per tant, l’increment acumulat en aquests darrers 6 mesos és del 21,4%.

En l’habitatge de lloguer, i a causa de la poca oferta, és difícil trobar un clar patró de la variació del preu a causa de la distribució territorial, la centralitat i l’accessibilitat. En aquest darrer trimestre de l’any les diferències de preus més elevats són als barris a tocar del Parc de Vallparadís amb un 17,9 per cent en el conjunt de barris de l’Antic Poble de Sant Pere, Vallparadís, Cementiri Vell i Plaça Catalunya-Escola Industrial, fins a un 22,7 per cent al barri de Can Palet.

D’aquesta manera l’any es tanca establint un nou màxim en una sèrie de dades que reflexa l’evolució del preu en el mercat de l’habitatge en lloguer a la ciutat dels darrers 8 anys.

L’oli d’oliva s’encareix un 31 per cent en un any

En un any el preu de l’oli d’oliva s’ha encarit un 31 per cent i ara un litre ja supera els 11 euros. Això s’atribueix a la inflació en general però sobretot a la sequera que ha fet minvar collites mentre que es manté la demanda pel producte. A La Chinata, una botiga especialitzada en oli de Càceres i en d’altres productes de cosmètica fets amb oli, la garrafa de cinc litres ja supera els 50 euros, tres vegades més d’ara fa tres anys quan va obrir el comerç al carrer de la Font Vella. Al centre de Terrassa.

Una tendència que no es preveu que canviï, tal i com explica Marta Armesto de La Chinata. L’augment desmesurat del preu de l’oli comporta que alguns consumidors s’avancin a la pròxima puja mentre que d’altres opten per usar l’oli de qualitat de sempre i un altre de més refinat per a la cuina.

La T-Blanca apuja el límit de la renda per arribar a més usuaris

Dels 23 punts i les 5 propostes de resolució que arriben en aquest ple avançat de desembre, tres dels dictàmens fan referència als nous preus que s’aplicaran a partir de l’1 de gener als serveis públics com el transport. L’empresa dels d’autobusos públics, TMESA, mantindrà el preu d’aquest any en la majoria de títols de transport. La principal novetat és que a la T-Blanca, la targeta per a discapacitats, pensionistes i jubilats, s’hi apuja el límit de la renda pel qual s’és beneficiari, fet que permetrà que més persones en puguin gaudir.

Les persones amb ingressos no superiors als 8.800 euros pagaran 5 euros per la targeta anual d’ús il·limitat. Les persones amb rendes superiors als 11.500 euros pagaran 10 euros, i 20 euros anuals aquelles rendes que superin els 14.000 euros.

Pel que fa als aparcaments soterrats, els gestionats per Egarvia mantindran el 2023 les mateixes tarifes que aquest any. Els aparcaments de la plaça Vella, la plaça del Doctor Robert i la plaça del Progrés, gestionats per SATSA, apujaran els preus en un 8,9 per cent als cotxes en rotació, i un 4 per cent als abonats. L’aparcament del Vapor Ventalló s’apujarà un 1,96 per cent per als cotxes en rotació, un 3,45 per als abonats a mitja jornada i un increment de l’1,64 per cent per als abonats les 24 hores. Finalment, els taxis proposen un increment del 5,51 per cent de mitjana en els preus dels seus serveis.

D’altra banda, en el ple d’aquest divendres hi arriben tres propostes de participació ciutadana que fan referència a l’assistència als discapacitats, al respecte per al col·lectiu ciclista a la via pública i als espais de lliure circulació de gossos.

Finalment, el ple aprovarà el Pla Local de Joventut, centrat en l’emancipació, l’empoderament i la cohesió social. Un gran pacte per l’emancipació del joves arribarà a principis d’any, dins de les 72 actuacions previstes destinades al jovent d’entre 16 i 35 anys.

 

La Cecot, a favor d’elevar les penes als reincidents pels delictes lleus de furt

La CECOT Comerç es mostra a favor d’elevar les penes de reincidència dels delictes lleus de furt. D’aquesta manera aplaudeix l’acord en base a l’esmena registrada pel PDeCAT per modificar el Codi Penal i elevar les penes de reincidència dels delictes lleus de furt. Aquesta modificació legal dotarà les administracions de més eines per lluitar contra la multireincidència en els petits furts i s’abordarà així el problema greu de l’acumulació de furts que fins ara no rebia una resposta proporcional al greu perjudici provocat.

Fins ara la multireincidència de furt només estava sancionada amb multes. L’esmena presentada aconsegueix augmentar la capacitat intimidatòria i dissuasiva del Codi Penal, permetent en els casos de delinqüència habitual superar l’actual pena de multa per penes de presó de sis a divuit mesos en els supòsits de furt amb valor sostret inferior als 400 euros, en cas que el culpable hagi estat condemnat almenys per tres delictes d’aquesta naturalesa, encara que siguin de caràcter lleu, i quan el muntant acumulat de les infraccions sigui superior a 400 euros.

La presidenta de CECOT Comerç, Cristina Escudé, explica que “la setmana passada vam tenir ocasió de reunir-nos amb el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, a la seu de la Cecot i la creixent preocupació en el sector del comerç de proximitat per la reincidència dels petits furts va ser un dels aspectes que vam compartir”. “Així que estem molt a favor d’aquesta elevació de penes pels delinqüents reincidents. Malgrat que les dades anuals de furts son baixes vam traslladar al Conseller que des del retail tenim la sensació que hi ha més delinqüència de la que projecten les dades i creiem que el motiu és que el procés de denúncia genera certes casuístiques que moltes vegades acaben comportant que no es tramitin les denúncies.

Penseu que cal el desplaçament dels dependents/es a una comissaria i no poden deixar la botiga desatesa, o cal que la denúncia contempli les dades del propietari del comerç i no pugui anar sol el dependent. És molt frustrant per al comerç de proximitat veure com després de complimentar el feixuc procés de denúncia per un furt, els delinqüents surten impunes i en menys de 48 hores ja hi tornen i acabes tenint la sensació d’inseguretat, desprotecció i certa impotència”.

Des de Cecot Comerç es va oferir la col·laboració que fos necessària a Elena per tal d’aconseguir l’enduriment de penes en casos de reincidència, així com es va sol·licitar el poder gestionar les denúncies in situ i de manera digital per agilitzar i disposar d’un mostreig més realista de furts.

En Comú Podem afirma que l’augment del parc d’habitatge protegit a Terrassa serà nul aquest mandat

La formació política Terrassa En Comú Podem denuncia que s’acabarà aquest mandat amb una ampliació nul·la del parc públic d’habitatges. El partit diu que «portem quatre anys sense polítiques públiques d’habitatge a la ciutat i ara ens trobem amb el ridícul absolut del Govern municipal amb la proposta del 30 per cent d’habitatge de protecció pública en les noves construccions i grans rehabilitacions de més d’una deteminada superfície de metres quadrats a la nostra ciutat». Segons En Comú Podem amb l’exigència d’aquest 30 per cent es distribueix l’habitatge per sota del preu del mercat a tots els barris, afavorint la cohesió urbana i la igualtat d’oportunitats.

Segons la formació estem davant un «fake» de l’habitatge social a Terrassa on s’acabarà el mandat amb ampliació zero del parc públic d’habitatges de lloguer. Sense cap promoció pública de l’Ajuntament i sense cap compra per tanteig i retracte, una mesura que hauria de ser una prioritat davant la situació d’emergència habitacional. Per En Comú Podem, aplicar el 30 per cent d’habitatge social a les noves construccions, ja aprovada l’abril del 2018, és una mesura imprescindible per ampliar el parc d’habitatges dedicat a polítiques socials, tal i com marca la Llei del Dret a l’Habitatge del 2007 que obliga a tenir un 15 per cent d’habitatge social pel 2027, mentre que a Terrassa no arribarà al 2 per cent.

La formació d’esquerres diu «assistir atònita» a una operació de maquillatge del Govern municipal que hauria d’haver portat al ple d’aquest mes l’aprovació inicial pel 30 per cent d’habitatges protegits i suspendre les llicències fins a l’aprovació definitiva. Pel partit polític això evidencia que Tot per Terrassa i Esquerra Republicana, després de 3 anys al Govern, no es posen d’acord en matèria d’habitatge social. Mentre ERC anuncia a bombo i plateret l’aprovació de la mesura del 30 per cent sense suspendre llicències, Jordi Ballart manté silenci i cedeix així a les pressions del lobbie immobiliari terrassenc. Des de Terrassa en Comú s’afirma que si no es fan passos decidits per augmentar el parc d’habitatges públics corresponsabilitzant al sector, no s’avançarà en aquest sentit. Per això defensen l’aprovació i aplicació urgent de la mesura del 30 per cent d’habitatges protegits seguint l’exemple de Barcelona i tal i com porten en el seu programa electoral per a les eleccions del 2023.

Total normalitat al Mercat de la Independència malgrat la vaga del transport

Normalitat absoluta en les vendes d’aquest divendres al Mercat de la Independència. Ni la vaga del transport, ni la guerra d’Ucraïna, ni l’augment de l’energia i els carburants, han afectat el principal centre de distribució de productes frescos a la ciutat. Com durant tota la setmana, els paradistes no han patit cap anomalia en la distribució per la proximitat dels seus proveïdors. Ni desabastiment ni acaparar productes per part dels clients.

Una normalitat extensiva a tota mena de productes frescos del Mercat del Raval, que només han experimentat un lleuger augment de preus. En la majoria dels casos no arriba al 10 per cent. En alguns supermercats han establert una limitació en la venda d’alguns productes, com l’oli de girasol. Un problema que per a molts paradistes del mercat ve donat per l’especulació de les grans distribuïdores.

La percepció popular és que l’euro ha encarit els preus

Tot i els avantatges que se li reconeixen per a l’economia col·lectiva a la moneda única europea, la percepció popular és molt crítica amb l’augment de preus generalitzats que diuen pateix l’euro.

En el seu vintè aniversari l’euro s’enfronta a un augment de la inflació mai vista fins ara en la nova moneda europea. Un encariment dels preus que en els darrers vint anys semblava que la moneda havia sabut contenir.

Torna La Grossa amb l’esperança que aquest any també toqui a Terrassa

Alguns establiments de La Grossa de Cap d’Any detecten un lleuger augment en les vendes d’aquesta edició, marcada per la pandèmia i pel fet que el gran premi de l’any passat, va caure a Terrassa. Durant aquestes hores prèvies al sorteig, encara s’espera un repunt en la demanda de butlletes. Entre els compradors hi ha des dels què compren qualsevol número a l’atzar, la majoria, i d’altres que confien en els seus números favorits.

Aquest dijous Loteries de Catalunya tornarà a repartir milions d’euros distribuïts entre les diferents categories de premis. Aquest any s’han posat a la venda 100.000 números amb un total de 50 sèries, cinc de les quals en format electrònic. El preu del bitllet és de 10 euros.  El sorteig repartirà 5 grans premis.

El primer amb un import de 200.000 euros per bitllet, és a dir 20.000 euros per euro jugat. El segon premi està dotat amb 65.000 euros per bitllet, el tercer amb 30.000 euros, i els quarts amb 10.000. Els cinquens premis donen 5.000 euros per bitllet.

Terrassa aconsegueix dos reconeixements per la recollida selectiva de residus

L’Agència de Residus de Catalunya reconeix Terrassa com el municipi amb les millors dades de recollida selectiva d’envasos lleugers del passat 2019. En concret un 5,82 per cent més. També ha estat distingida com la població que menys residus ha generat dins la categoria de poblacions de més de 60.000 habitants. Anant al detall, han estat 386,71 kilos per habitant i any, un augment del 9 per cent respecte l’any anterior.

Aquests premis es van crear el 1997 per fer un reconeixement públic als ens locals i als agents socials i econòmics pels bons resultats en prevenció i recollida de residus. A Catalunya, l’any 2019, es van recollir selectivament un 45 per cent del total de residus municipals generats, un augment del 9 per cent respecte l’any anterior. L’Equip de Govern valora molt positivament els dos reconeixements que són el resultat de la feina feta en nombroses campanyes informatives, la tasca de recollida d’Eco-Equip i l’esforç dels ciutadans que han incorporat a casa, els hàbits de reciclatge i reducció de residus.

L’any passat a Terrassa la recollida selectiva va créixer prop d’un 6 per cent respecte l’any anterior, la qual cosa demostra la conscienciació ciutadana alhora de classificar en origen el paper i el cartró, els envasos, l’orgànica, el vidre i la fracció resta. De les 30.623 tones recollides l’any 2018 es va passar a les 32.400 tones el 2019. D’aquestes dades s’en pot extreure que el sistema de recollida lateral, cada vegada més estès, contribueix a que cada cop hi hagi menys residus anomenats impropis, aquells que no estan dipositats al seu lloc, ja que la boca dels contenidors està feta per la mida dels residus que hi van.

Tot i això l’Ajuntament demana a la ciutadania no afluixar en la lluita contra l’abandonament de residus a l’espai públic, els comportaments incívics i els incompliments de les normes. També s’apunta a que cal treballar per millorar les dades de la recollida dels residus orgànics.

L’augment de preus en l’habitatge es mantindrà moderat fins l’any vinent

El preu de venda de pisos a Terrassa se situa en els 1.778 euros el metre quadrat, un 0,4 per cent més que el passat mes de maig i 13 punts més d’augment en els darrers dotze mesos. El màxim històric a Terrassa se situa l’any 2007, en plena bombolla immobiliària, quan el preu del metre quadrat va arribar als 2.773 euros per metre quadrat, uns mil euros més que el preu actual. Són dades d’Idealista.com que des del passat mes de març utilitza una nova metodologia per emetre els seus informes.

Pel què fa al lloguer el preu mitjà del 2018 se situa en 560 euros al mes, amb un increment anual del 6,6 per cent. Uns preus inferiors comparats amb el preu mitjà de Rubí que és de 630 euros o el de Sant Cugat que s’enfila fins als 1.149. Segons la Cambra de la Propietat des del 2006 al 2018 els lloguers a Terrassa han pujat un 2,56 per cent. Una tendència accentuada en els darrers anys de la dècada per a l’esgotament de l’oferta i que els preus han tocat sostre a Barcelona, com també ha passat a Sant Cugat.

Aquest augment de la demanda per part de les persones sortides de la capital, han fet incrementar els preus a la ciutat. Fins a finals del 2016 l’oferta suficient a Terrassa va implicar el manteniment dels preus a partir del 2017, fins la data actual que experimenta una acceleració i un increment en els preus del lloguer. Per al 2019 i segons la Cambra, en termes generals els lloguers es mantindran, amb una lleugera tendència a la baixa que es podria mantenir durant el 2020.

La Cambra de la Propietat alerta que mentre els sous s’han mantingut a Barcelona, Sant Cugat i Terrassa, l’Índex de Preus al Consum ha crescut un 28 per cent en els darrers 13 anys, la qual cosa no ha recollit el mercat de l’habitatge de lloguer. L’entitat conclou que la qualitat de vida de Terrassa pel seu comerç i les activitats cíviques i culturals, la fan atractiva pels nous residents provinents d’altres ciutats més cares pel què fa al preu de l’habitatge.