Entradas

Dos investigadors de la UPC-ESEIAAT reprodueixen la formació de les tempestes polars a Saturn

Els investigadors Enrique García i Manel Soria, de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC, han desenvolupat un model numèric que permet reproduir l’evolució de les tempestes polars a Saturn i identificar les condicions que les han propiciat, mitjançant superordinadors.

Aquest treball, que s’ha publicat a la revista “Nature Astronomy”, forma part d’una col·laboració científica internacional que ha descobert tempestes múltiples a diferents latituds del segon planeta més gran del sistema solar, liderat per l’investigador Agustín Sánchez Lavega, de la Universitat del País Basc. En aquest projecte hi han col·laborat altres investigadors de la mateixa universitat, així com la missió espacial Cassini, el telescopi Hubble i una àmplia xarxa d’observadors científics.

Saturn, igual que altres planetes amb atmosfera, ens permet investigar i estudiar els fenòmens meteorològics de la Terra i posar a prova, sota condicions extremes, els models que s’emprenen per explicar-los i predir-los.

Amb el model numèric d’Enrique García i Manel Soria es pot reproduir l’energia involucrada en el desenvolupament de les tempestes polars i comparar-les amb altres tipus de tempestes observades anteriorment. Així és com s’han pogut identificar per primer cop tempestes a diferents latituds d’aquest planeta, que es desencadenen per convecció en els núvols profunds d’aigua a uns 200 km per sota dels núvols visibles. Segons afirma Agustín  Sánchez Vega, “és el primer cop que veiem tempestes múltiples en diferents latituds simultàniament. Fins ara havíem vist petites tempestes aïllades que eren o bé petites o bé gegants.”

Prop d’un centenar de persones es van reunir a la primera Jornada Astronòmica de l’Escola Pia

Èxit de participació en la primera sessió del cicle astronòmic Toni Miras, una jornada oberta a tota la ciutat on es va observar la Lluna, Saturn i Júpiter.

Aquest projecte neix amb l’objectiu de divulgar l’astronomia i alhora recordar en Toni Miras, professor durant molts anys de l’escola Pia de Terrassa i que l’any passat va morir. Va ser qui va iniciar i consolidar les jornades d’observació astronòmica.

En aquesta primera sessió s’han utilitzat dos telescopis catadiòptrics del tipus Maksutov-Cassegrain motoritzats. Els assistents han pogut observar els 4 satèl·lits galileans de Júpiter. També s’ha pogut descobrir els anells de Saturn i la banda de Cassini; quan les condicions de turbulència atmosfèrica han estat òptimes. També s’han observat els satèl·lits Titan i Rea. Pel que fa a la Lluna, s’han pogut divisar-ne  els cràters.

Alguns participants han fet fotografies de bona qualitat de la Lluna a través del mòbil i telescopis. La propera sessió del proper 31 de gener.

El Centre Cultural celebra el 50è aniversari de l’arribada a la Lluna amb una conferència del divulgador Àngel Massallé

El 20 de juliol de 1969, l’astronauta Neil Armstrong es convertia en el primer ésser humà a trepitjar la Lluna. Per celebrar els 50 anys d’aquella petita passa per a un home i gran passa per a la humanitat, el Centre Cultural de Terrassa ha acollit aquest dissabte una conferència on Àngel Massallé ha explicat la història del projecte Apol·lo XI. Massallé és un divulgador astronòmic terrassenc conegut per les seves aparicions televisives que ha visitat en diverses ocasions les instal·lacions de la NASA i que ha viatjat arreu del món per fer observacions astronòmiques. En la xerrada, Massallé ha explicat les claus que van permetre que Armstrong, Aldrin i Collins decantessin la cursa espacial a favor dels Estats Units i també com aquella efervescència astronàutica de fa mig segle ha tingut efectes directes en la nostra vida diària d’avui en dia.

Després de la conferència, organitzada conjuntament per Òmnium Cultural i l’Agrupació Astronòmica de Terrassa, els assistents que ho desitgessin van poder participar d’una observació astronòmica oberta des de la seu de l’Agrupació.

Ple absolut a les XII Jornades de Divulgació de la Relativitat

Els forats negres i la Via Làctia han estat els temes centrals de les XII Jornades de Divulgació de la Relativitat organitzades per l’Agrupació Astronòmica de Terrassa. Quatre conferències a l’auditori del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya han despertat aquest dissabte al matí l’interès dels més de 200 assistents a unes jornades que han generat gairebé tanta expectació com la recent primera imatge d’un forat negre: vint dies abans ja s’havien esgotat totes les places disponibles per assistir-hi. Aquest èxit ha portat l’organització a habilitar una segona sala on aquells qui ho volguessin podien seguir les xerrades a través d’una pantalla, gràcies a la realització de Canal Terrassa. Una altra novetat ha estat la presència d’start-ups relacionades amb l’astronomia.

A banda de les quatre conferències dels científics de la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, les jornades també han servit per premiar la millor fotografia astronòmica en un concurs que s’ha resolt a favor d’una instantània de la nebulosa IC405 feta per Salvador Jiménez.

L’astrònom ullastrellenc Guillem Anglada Escudé, una de les 100 persones més influents del món

La revista Time acaba de publicar la llista amb les persones més influents del món. Entre el llistat figura el nom de l’astrònom ullastrellenc Guillem Anglada Escudé, l’únic representant català.

Professor d’astrofísica de la Universitat Queen Mary de Londres, Anglada va descobrir Pròxima b, el planeta habitable més proper al sistema solar. Al desembre la revista ‘Nature’ ja el va incloure en la llista dels 10 científics més importants del 2016.

Justament Guillem Anglada Escudé és un dels 10 candidats al premi Català de l’Any 2016 que atorga El Periodico de Catalunya. Fins l’1 de maig es pot votar per telèfon, per missatge de mòbil o per Facebook. Dimarts es coneixerà quins són els tres candidats més votats, que passaran a la tercera i última fase. El nom del guanyador o guanyadora del premi Català de l’Any 2016 es coneixerà el 16 de maig.

Guillem Anglada Escudé competeix, entre d’altres, amb el director de cinema Jose Antonio Bayona, la nedadora olímpica Mireia Belmonte, el dibuixant Francisco Ibañez, l’escriptor Eduardo Mendoza o l’actriu Clara Segura.