L’herència arquitectònica que Lluís Muncunill va deixar a Terrassa és extensa i molt diversa, amb projectes pensats per a ús residencial, fàbriques, edificis públics, religiosos o educatius. El gran públic però, no és capaç d’atribuir a Muncunill moltes d’aquestes construccions. Un dels exemples el trobem en l’edifici de la Fundació Busquets.
L’arquitectura del Vallès està de festa. Les delegacions vallesanes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB) van brindar divendres per la seva futura seu. Es tracta d’un nou equipament que s’ubicarà al carrer de la Rasa amb carrer Gaudí.
La seu de la delegació comarcal dels gremis es troba fa 25 anys al Vapor Universitari del carrer Colom. Amb la renovació, Terrassa continuarà sent la ciutat que l’alberga.
Durant aquesta setmana es publicaran les bases del concurs d’idees per la rehabilitació de l’edifici. Rebran projectes conjunts d’arquitectes i aparelladors.
L’equip guanyador s’encarregarà d’implementar l’espai, el que esperen que entri en servei abans no acabi l’any.
Le Corvusier, Gaudí, Calatrava, Isozaki, Foster, Nouvel, Van der Rohe, Eiffel i Bofill són arquitectes cèlebres que han creat tendència i han deixat petjada en desenes d’edificis. Tots són homes. No és fins al 1878 que es gradua en arquitectura la primera dona, Mary Page, a l’estat nord-americà d’Illinois. A l’Estat espanyol cal esperar als anys 30 per veure les primeres accedint als estudis universitaris en arquitectura i fins als 70 no comencen a aflorar projectes amb perspectiva femenina a Terrassa.
Amb el temps el panorama ha canviat i avui, a les escoles d’arquitectura, ja hi estudien més noies que nois. Ja en aquest segle la catalana Carme Pigem i l’anglo-iraniana Zaha Hadid han rebut premis internacionals.
El Museu de Terrassa i el Col·legi d’Arquitectes han organitzat una jornada a la Seu d’Ègara sobre el patrimoni arquitectònic en clau de gènere. La jornada, gratuïta, ha estat destinada sobretot a estudiants dels graus en Història de l’Art i grau en Estudis Socioculturals de Gènere i també per la practica professional.
S’ha distribuït en quatre sessions: un recorregut històric de la presència de la dona a l’arquitectura, la seva representació en l’art, la situació de les arquitectes en l’exercici professional i com intervenir en el patrimoni arquitectònic essent dona arquitecta.
El pintor terrassenc Robert Cabeza ha dedicat la seva última creació artística a Lluís Muncunill. Aquest dilluns, 25 d’abril, es compleixen 91 anys de la mort del prolífic arquitecte, màxim exponent del modernisme industrial de la ciutat. Per tal de commemorar l’efemèride, Cabeza ha publicat a les xarxes socials una aquarel·la de la façana de la Masia Freixa, amb una frase cèlebre pronunciada en el seu temps per Muncunill. S’hi pot llegir: «Per a cada avenç constructiu, a semblança de la natura, s’han de cercar noves formes a propòsit per harmonitzar les noves estructures amb l’espai exterior».
El ple ha aprovat la creació del Consell de la Qualitat Arquitectònica i Urbanística, un nou òrgan consultiu format per arquitectes i aparelladors, que vetllaran per la qualitat arquitectònica de les noves promocions. La idea és que puguin assessorar a l’Ajuntament sobre l’arquitectura que s’utilitza a la ciutat sobretot en aquells espais de rellevància per al paisatge urbà, com ara les entrades i sortides de la ciutat. El PSC ha aconseguit intruduir-hi una esmena.
D’altra banda l’arribada al ple del nou escola-institut Sala i Badrinas que l’Ajuntament construirà junt amb la Generalitat, ha permès refermar els posicionaments dels grups. D’una banda els Socialistes i Ciutadans consideren que l’Ajuntament no ha d’aportar més de 2 milions d’euros per a un projecte que és competència exclusiva de la Generalitat. Per la resta de grups no es tracta de fer seguidisme polític sinó de contribuir a les polítiques proactives per un ensenyament públic de qualitat que garanteixi la igualtat d’oportunitats.
L’Ajuntament aprovarà la compra de cinc nous autobusos de tecnologia híbrida per a l’empresa de transport públic TMESA. L’expedient de finançament d’uns 1,6 milions d’euros que arribarà al ple, forma part de la renovació de la flota iniciada el 2016. El sistema híbrid està a mig camí del motor elèctric i del dièsel amb un estalvi de combustible que també redueix considerablement la contaminació.
Els vehicles de la marca Volvo totalment equipats, seguiran la línia de prestacions de les últimes compres, amb una notable millora de la confortabilitat. L’oposició s’ha interessat per l’estat de la concessió amb TMESA, en pròrroga des de fa 10 anys. L’Ajuntament intenta fer un estudi sobre el millor contracte amb l’empresa i redactar un nou tipus de concessió que podria passar per un contracte de serveis.
Aquests càlculs fets amb l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà, s’han vist afectats per la Covid-19 ja que encara no hi ha xifres fiables de després de la pandèmia. Abans del mes de març més d’1 milió de passatgers agafaven un autobus al mes. Ara i després del confinament, el nombre de passatgers s’ha recuperat en un 65 per cent.
D’altra banda la Comissió de Territori elevarà al ple la creació del Consell de la Qualitat Arquitectònica, un nou òrgan consultiu format per arquitectes i aparelladors, que vetllaran per la qualitat arquitectònica de les noves promocions. La idea és que puguin assessorar a l’Ajuntament sobre l’arquitectura que s’utilitza a la ciutat en els plans de millora, sobretot en aquells espais de rellevància per al paisatge urbà, com ara les entrades i sortides de la ciutat.
El barri de Sant Pere Nord ha acollit una jornada participativa sobre el futur Parc de la República, en què la ciutadania ha pogut conèixer la proposta i aportar la seva visió sobre aquest projecte de ciutat.
A la plaça Primer de Maig s’han instal·lat aquest dissabte al matí unes carpes amb panells informatius per donar a conèixer als terrassencs i terrassenques el projecte del futur Parc de la República, que connectarà la rambla de Francesc Macià amb l’avinguda de Béjar.
Es tracta d’un procés participatiu iniciat des del servei de Projectes i Obres de l’Ajuntament de Terrassa que pretén comptar amb l’opinió de la ciutadania per crear aquest nou espai a la ciutat.
El projecte del Parc de la República és obra de l’estudi Feu’Godoy Arquitectura, equip redactor que va sortir escollit del concurs de projectes arquitectònics convocat pel Consistori.
Durant la jornada de dissabte, la ciutadania també ha treballat en tallers amb equips dinamitzadors. Ara, els tècnics municipals i l’equip redactor faran la recollida de dades i exposaran les conclusions extretes en una pròxima sessió el mes de març.
Com cada tercer dissabte de mes, aquest pròxim 18 d’agost la Seu d’Ègara acollirà una nova visita guiada per a turistes locals i forans. Es tracta d’un interessant recorregut per un valuós patrimoni aquitectònic, històric i artístic d’uns 90 minuts de durada. La ruta permet descobrir tot el què s’amaga darrera aquest conjunt monumental amb un incalculable tresor arqueològic que abasta ininterrompudament vestigis des de l’època ibèrica fins a l’actualitat.
Per això el recinte és un dels monuments més singulars del sud d’Europa que acumula art i arquitectura d’un període seguit de més de 15 segles, des de l’any 450 fins a l’actualitat. Nombroses restes íbers i romanes, un gran complex episcopal dels segles V al VIII format per la basílica, la catedral d’Ègara i les tres populars esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. En el recorregut es poden apreciar elements artístics singulars com són les pintures murals de l’alta edat mitjana, les pintures romàniques i els retaules gòtics.
Tot plegat en un espai perfectament accessible i condicionat on es respira història i serenitat a través de les seves pedres. Ara fa tres anys Terrassa va impulsar la candidatura perquè la Seu d’Ègara obtingui el reconeixement de la UNESCO i declari el conjunt monumental com a Patrimoni de la Humanitat. Una acreditació difícil d’aconseguir pel seu llarg i complicat procediment però que situaria Terrassa en la visita obligada en les rutes del turisme cultural europeu i mundial.
Fins el 27 d’abril s’exposen a la Biblioteca Central de Terrassa les obres presentades i seleccionades a la 7a Mostra d’Arquitectura del Vallès. Totes elles han estat construïdes en l’àmbit territorial de les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental.
Aquesta Mostra recull les obres finalitzades entre el 2011 i el 2015. Es tracta d’un període de temps marcat per una profunda crisi econòmica, en què va quedar palesa l’enorme dificultat per impulsar, desenvolupar i resoldre projectes i obres. L’esforç, la tenacitat i la imaginació han estat dels pocs recursos que els arquitectes han hagut d’afrontar durant aquest temps.
D’altra banda, aquesta 7a Mostra inclou també i per primera vegada un espai anomenat Altres Modalitats, que ha permès posar en valor i divulgar les capacitats diverses que els arquitectes posen en pràctica per realitzar accions al marge de l’edificació i l’urbanisme.
També s’hi recull la primera edició del Premi Ciutat de Terrassa a la Millora del Paisatge Urbà, que selecciona les millors solucions tant en l’àmbit urbà com periurbà de la ciutat de Terrassa.
L’exposició està organitzada per la Delegació del Vallès del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya.