Entradas

La meitat dels immobles d’ús residencial de Terrassa té més de quaranta anys

Un 48 per cent dels immobles d’ús residencial que hi ha a Terrassa té més de quaranta anys segons l’Informe Anual de l’Habitatge al Vallès Occidental que publica l’Observatori del Consell Comarcal. La mitjana comarcal és molt similar, del 47 per cent. Badia és un cas anòmal amb un 99 per cent dels habitatges construïts abans de 1981 i, per tant, amb molta necessitat de rehabilitació.

A distància Sabadell té un 59 per cent d’habitatge envellit, força més que a Terrassa. A l’altre extrem hi ha Sant Quirze, on menys d’un 20 per cent dels habitatges té més de quaranta anys, i Barberà. Vuit municipis tenen menys d’un 30 per cent d’habitatge vell.

Antiguitat Edificis Per Municipi

Un de cada deu habitatges de la comarca es va construir després de la crisi del 2008 i té menys de 15 anys. També un de cada deu és anterior a 1960 i un 1,4 per cent és del segle XIX.

Antiguitat Edificis

L’antiguitat dels habitatges té relació amb el nivell de renda. Les persones de renda més baixa viuen en habitatges més antics que no pas nous. La proporció es va invertint a mesura que augmenta el nivell de renda.

Un terç dels habitatges tenen l’etiqueta energètica

Tots els edificis construïts a partir del 2007 i, des del 2013, els habitatges que es comprin o lloguin han de tenir un certificat d’eficiència energètica, una etiqueta que els classifica amb una lletra, de la A pels més eficients, a la F pels menys.

A final de 2022 només comptaven amb el certificat energètic un 35,5 per cent dels habitatges de Terrassa, una proporció lleugerament superior a la mitjana comarcal, del 33,8 per cent. A Sant Cugat i Matadepera quatre de cada deu habitatges tenen l’etiqueta mentre que a Gallifa només el 13 per cent.

Certificats Energetics Per Municipis

De mitjana sis de cada deu certificats tenen la lletra E, la qualificació mitjana i una quarta part estan per sota d’aquest estàndard. Un quinze per cent la tenen alta, lletres C i D i només una mica més del 3 per cent molta alta, lletres A i B.

Certificats Energetics Per Lletres
A Rellinars i Vacarisses més de la meitat dels habitatges són de certificació baixa. En canvi a Polinyà, Sant Quirze i Sant Cugat aquest percentatge no arriba al 20 per cent. Terrassa i Sabadell estan al 25 per cent, com la mitjana comarcal.

Municipis Amb Certificat Energetic Baix

Una nova app permet agafar un taxi amb el preu tancat abans del recorregut

El ple aprovarà la modificació dels articles 6 i 32 del Reglament municipal dels serveis urbans de transport d’autòmobils lleugers que afecta al servei del taxi. Els articles fan referència a l’adaptació del transport per tendir cada vegada més als vehicles d’emissions contaminants zero. Els taxis que a partir d’ara s’incorporin a la flota no poden tenir més de 10 anys d’antiguitat i han de ser vehicles de baixes emissions.

Hi ha dues exepcions pels cotxes de mobilitat reduïda i pels que poden transportar fins a 9 persones. Aquests no poden superar els 14 anys d’antiguitat. La normativa també incorpora una nova modalitat de traspàs de la llicència que permetrà als nous propietaris oferir la pròpia llicència com a garantia i no d’altres propietats com fins ara. D’altra banda el sector del taxi també incorpora una app que permetrà tenir un preu tancat abans de fer el trajecte.

Una fórmula que farà més competitiu el sector davant d’altres modalitats de transport. Hi haurà tres corones tarifàries de preu tancat en servei diürn i nocturn que van fins els 3 quilòmetres, entre els 3 i els 5 quilòmetres i superiors als 5 quilòmetres. D’altra banda el ple també aprovarà inicialment la modificació del Pla d’Ordenació Urbanísitca Municipal en el sector del carrer Sant Pere, un projecte que ja es va debatre com un Pla de Millora Urbana, aprovat a l‘octubre de 2010.

La modificació ha de permetre fer un nou vial a l’alçada de les finques números 23 i 25 del carrer Sant Pere, ara desocupades, que enllaci amb el passatge de Tete Montoliu i la plaça Didó. L’objectiu és millorar la connectivitat dels carrers del centre històric, ampliar l’ílla de vianants i potenciar l’eix comercial. Uns comerços que es veuran lleugerament disminuïts el sostre, a canvi d’augmentar el sostre residencial, un dels punts més criticats per l’oposició. El projecte que preveu una nova façana comercial en el carrer més cèntric de la ciutat, també afectarà al carrer de la Palla.