Entradas

La Seu d’Ègara acull l’entrega del 49è Premi Ciutat de Terrassa de Teatre

Aquest dissabte a la tarda la Seu d’Ègara ha acollit l’entrega dels prestigiosos premis Ciutat de Terrassa de Teatre. Un acte que ha posat el punt i final a la XLIX edició d’un dels concursos de teatre amateur més prestigiosos del país, que ja té un ull posat al 50è aniversari de l’any vinent.

Aquest concurs, organitzat pel Casal de Sant Pere, ha comptat amb la participació de deu obres de teatre que han buscat atraure públic de totes les edats cada cap de setmana a la Sala Crespi del carrer Major de Sant Pere. De les deu propostes, dues, les de la companyia PAM Teatre i Qollunaka Grup, no han optat al premi. Aquestes companyies, però, van inaugurar i cloure el certamen amb les obres La nostra història. El musical, el passat 22 de gener, i van posar-hi punt i final el 26 de març amb l’obra Cyr@no.

Les propostes de les deu companyies teatrals que hi han participat han ofert un ampli ventall de gèneres com musicals, comèdies, drames, tragicomèdies i obres contemporànies d’autoria pròpia.

L’estatueta principal se l’ha endut l’obra El diari d’Anna Frank del grup de teatre amateur Deixalles 81.

En aquest certamen s’han donat una vintena de premis. A part de les produccions que han pujat al podi, s’han reconegut els punts forts d’altres obres com en les categories de millor direcció, actriu i actor principal, actriu i actor secundari, millor so, millor muntatge o millor caracterització.

Digitalitzats els documents que resumeixen 300 anys d’història de l’Antic Poble de Sant Pere

L’Ajuntament de Terrassa posa a disposició de la ciutadania el fons de documentació de l’Antic Poble de Sant Pere i del seu ens antecedent, la Universitat Forana de Terrassa, entre 1562 i 1904. L’ Arxiu Històric de Terrassa – Arxiu Comarcal del Vallès Occidental ha digitalitzat bona part dels 27 metres lineals de documentació de què es disposa.

La tinenta d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Ona Martínez, celebra la digitalització d’aquest fons, llargament demandat pels veïns i veïnes de l’Antic Poble de Sant Pere: «És un exemple de com la tecnologia es posa al servei d’altres àmbits, com el documental, per ajudar-nos a comprendre amb profunditat una part de la història de Terrassa poc treballada. La documentació digitalitzada destaca, sobretot, per la seva dilatada continuïtat, fet que permetrà conèixer exhaustivament el més de 300 anys d’aquest ens municipal».

El fons incorpora actes del consell de la universitat (1562-1800), concòrdies econòmiques (1636-1763), llibres de comptes , talles, cadastres i impostos, actes del ple l’ajuntament un cop ja independent, expedients de secretaria, correspondència i padrons, entre altres coses.

Al fons documental s’hi troben digitalitzades, de moment, les actes del consell de la universitat i els padrons d’habitants. Aquest any, s’ha previst la digitalització de les actes del ple del municipi independent i, en campanyes posteriors, altres documents.  Tot plegat, ja es pot consultar al portal «Arxius en Línia», el portal d’arxius de Catalunya.

La Universitat Forana de Terrassa fou un ens jurídic creat el 1562 en contraposició a la Universitat de la Vila de Terrassa. Els propietaris i les famílies pageses de l’entorn de la vila de Terrassa van aconseguir poder gestionar les seves necessitats socioeconòmiques sense haver-ho d’acordar tot amb la vila.

La seva independència, però, durà només fins el 1904, quan el municipi fou agregat a la ciutat de Terrassa de manera definitiva.

 

La comunitat energètica de l’Antic Poble de Sant Pere busca teulada per a les plaques

La comunitat energètica de l’Antic Poble de Sant Pere, la primera de Terrassa, continua el seu camí i s’espera que pugui ser una realitat l’any que ve. Més d’una seixantena d’habitatges, entre ells el Casal de Sant Pere, s’han unit per a compartir l’energia que produeixi una instal·lació de plaques fototovoltaiques.

En aquests moments el que cal decidir és on aniran aquestes plaques, que sumaran una potència de 80 kW. L’Ajuntament els està ajudant a trobar una ubicació. La bona notícia és que el govern espanyol ha flexibilitat les condicions d’on ha d’anar la instal·lació. Primer era fins a 500 metres com a màxim dels usuaris i ara ja és d’un quilòmetre, amb la previsió que es pugui ampliar a dos.

La iniciativa ja ha despertat l’interès de fora del barri de l’Antic Poble de Sant Pere.

Els beneficis de formar part d’una comunitat energètica són mediambientals i econòmics. Un usuari podria amortitzar la inversió inicial d’uns 1.500 euros en quatre o cinc anys, estalviant un 25% de la factura elèctrica.

La comunitat energètica de l’Antic Poble de Sant Pere espera poder comptar amb la subvenció d’un 50% del cost de la instal·lació de les plaques. Recentment la Diputació de Barcelona ha aprovat una línia d’ajuts de 50M€ per finançar projectes d’energia verda als municipis.

Veu la llum el nou llibre de Tessa Julià: ‘Les cares del medalló’

L’escriptora Tessa Julià estrena novel·la. Publicada per l’Editorial Aledis, «Les cares del medalló» narra la història d’una jove periodista terrassenca, la Sara, que viu en un mas de l’Antic Poble de Sant Pere. La seva intenció inicial és vendre’s l’immoble per crear el seu propi mitjà de comunicació, però tot canviarà a mesura que vagi descobrint les memòries de set dones, avantpassades de la família.

Un recorregut històric amb un protagonisme eminentment femení que explora un món del tot desconegut al voltant d’un enigmàtic medalló de bronze. L’onzena publicació de l’escriptora terrassenca veu la llum després de 5 anys i una pandèmia. Un procés de gestació que ha permès a Tessa Julià reformular l’estructura narrativa i polir diferents detalls.

«Les cares del medalló» ja està a la venda a les llibreries. La seva autora el presentarà el proper dimecres a la seu dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals. També està previst un segon acte de presentació a Terrassa, en un emplaçament especial. Serà el 19 d’octubre, a la Seu d’Ègara; un dels principals escenaris per on transcorre la novel·la.

L’Antic Poble de Sant Pere torna a celebrar el Casament Vuitcentista cinc anys més tard amb recreacions documentades

Des de 1987 l’Antic Poble de Sant Pere celebra, cada cinc anys, un casament d’època vuitcentista. Aquesta particular festivitat s’ha celebrat aquest dissabte amb un format més participatiu i popular que en d’altres ocasions. Una recreació en forma d’enllaç que en algun cas ha estat excusa per oficiar un casament real i que en l’edició d’enguany ha comptat amb una àmplia implicació dels veïns de l’Antic Poble de Sant Pere.

Una de les principals novetats d’aquest any ha estat la incorporació de més de deu recreacions fidedignes de situacions històriques que es van viure al poble de Sant Pere entre els anys 1870 i 1890 que, a més, han comptat amb prop de cent cinquanta participants.

La comissió organitzadora s’ha documentat, tal i com han explicat alguns participants, per trobar els personatges, els diàlegs, els vestits i els esdeveniments vuitcentistes, per després ser representats i poder recrear de la manera més fidel els moments que es vivien al mateix espai però cent cinquanta anys enrere.

Una altra dada a tenir en compte és que es intèrprets són es propis veïns de l’Antic Poble de Sant Pere, alguns dels quals tenen relació amb els protagonistes de l’època, per parentesc o per documentació  històrica. Els personatges han tingut noms i cognoms reals, han reproduït situacions de tot tipus. Aquesta peculiar zona de Terrassa haurà d’esperar fins 2027 per a tornar a celebrar aquesta peculiar festa vuitcentista.

Últims retocs als vestits del Casament Vuitcentista

L’Antic Poble de Sant Pere es bolca aquest cap de setmana en la celebració del Casament Vuitcentista, la recreació que fan cada cinc anys, dels casaments benestants que es feien pels volts del 1850. Un dels aspectes més treballats són els vestits perquè siguin del tot fidels als dissenys de l’època.

En un taller de la carretera de Matadepera, aquest dimarts es treballava a contrarellotge perquè el cap de setmana les prendes llueixin tot el seu esplendor. Aquest any l’organització ha fet una crida a la col·laboració del barri per ajustar els vestits a l’estil de l’època. Durant tres dies l’Antic Poble de Sant Pere acollirà concerts, jocs infantils, exposicions, cercaviles i activitats, que faran retrocedir el barri en un viatge a través el temps.

La festa de la Santa Cruz de Canjáyar omple l’Antic Poble de Sant Pere

Aquest dissabte al vespre la Seu d’Ègara ha estat l’escenari de ‘Acte Sacramental d’Exaltació de la Santa Creu’. Un espectacle a les esglésies de Sant Pere on s’han projectat imatges de la Santa Creu de Canjáyar i del conjunt monumental terrassenc. S’ha comptat amb la participació de la Colla de Trabucaires Bandolers de Terrassa i el Grup de Veterans de l’Esbart Egarenc que han interpretat la Muixeranga d’Algemesí. Els focs artificials han posat el punt final a l’acte. Després ha  tingut lloc un sopar informal” als jardins de darrere les esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. 

I és que durant tot el cap de setmana l’Asociación Cultural Andaluza Santa Cruz de Canjáyar de Terrassa ha organitzat  la seva festa anual. La major part de les activitats s’han  desenvolupat al barri de l’Antic Poble de Sant Pere.

Les Caramelles de Pasqua s’estrenen a l’Antic Poble de Sant Pere

La Seu d’Ègara ha estat l’ubicació escollida per l’Aula de Música Tradicional de Terrassa, l’Associació de Veïns de l’Antic Poble de Sant Pere i l’Associació cultural «La Xemeneia» per celebrar la primera edició de les Caramelles en dilluns de Pasqua.

Aquestes rondalles, alguns cops acompanyades de balls, havien desaparegut de les tradicions terrassenques i només es feien de forma puntual per a la Fira Modernista.

En aquesta ocasió veïns i entitats culturals del l’Antic Poble de Sant Pere han recolzat la iniciativa amb l’objectiu d’assentar les bases d’aquesta primera edició i fer d’aquesta una celebració tradicional i distintiva del «poble» de Sant Pere d’ara en endavant.

Bastoners, músics i cantaires han fet sis parades entre la plaça i algunes cases del barri tal i com mana la tradició. Nens i adults han pogut gaudir d’aquest dilluns de Pasqua amb un sol espatarrant i amb un ambient festiu i familiar que posa punt i final a les festes de Setmana Santa.

L’Antic Poble de Sant Pere estrena les festes majors de barri després de la pandèmia

Els veïns i veïnes de l’Antic Poble de Sant Pere celebren aquest cap de setmana la primera festa major de barri de Terrassa després de la pandèmia. Ho han fet amb un programa més reduït del que seria habitual i adaptat a les condicions sanitàries: els actes s’han fet en espais perimetrats i amb reserva prèvia. 

L’espai més emblemàtic del barri, el recinte de les Esglésies de Sant Pere, ha estat el principal escenari de la festa. Divendres, el rector de Sant Pere, mossèn Toni Deulofeu, era l’encarregat de donar-hi el tret de sortida amb el pregó, abans del concert d’Aura Mauri, Biel Harper, Carla Gonzàlez i Pau Gurpegui.

Al llarg del cap de setmana, també s’hi succeeixen els actes culturals, amb el concert de la Banda de Terrassa, un espectacle de circ del Tub d’Assaig, la inauguració d’una exposició d’aquarel·les de Teresa Jordà al Casal de Sant Pere o un concert, també al casal, de Rumbesia. La cultura popular també hi té el seu espai, amb els Gegants de Sant Pere, els Bastoners de l’Antic Poble de Sant Pere i els Bastoners de Terrassa, diumenge al migdia.

La festa de l’Antic Poble de Sant Pere és la primera d’un seguit de celebracions als barris que també es veuen afectades per la pandèmia. El Cementiri Vell també celebra aquest cap de setmana la seva pròpia festa, però ho fa de manera virtual, amb uns vídeos emesos a través d’internet.

L’Associació de Veïns de l’Antic Poble de Sant Pere també decideix suspendre la Festa Major del barri

En un comunicat a les xarxes socials l’entitat ha fet saber que ha pres la decisió, molt a contracor, de no fer la Festa Major de l’Antic Poble aquest juny, com tenia previst i ja feia mesos que hi treballava.

La celebració es farà després de l’estiu i més petita.  Segurament només durarà un dia. L’objectiu serà retrobar-se sense massa pretensions, diu l’entitat. «Però, com tots en tindrem moltes ganes, segur que, encara que petita, la festa serà un èxit», afirma l’associació.