Entradas

Teresa Ciurana: «Necessitem reordenar l’oferta de la Formació Professional a Terrassa»

/0 Comentarios/en , , /por

Terrassa reordenarà els instituts i centres docents per reubicar una part de l’Ensenyament Secundari, i crear nous centres d’ensenyament integrats exclusius per a la Formació Professional. Un dels principals requisits per a la creació d’un centre integrat d’FP, és treure l’Ensenyament Secundari de tots els centres on també s’imparteix la Formació Professional. El primer centre integrat de Terrassa es podria fer al Parc Audiovisual.

Aquest dilluns, el Govern ha explicat als Ajuntaments del Vallès Occidental, els seus plans per a la implantació dels centres integrats per a la Formació Professional. Una jornada en la qual també hi han participat els consells de la FP de diversos municipis, la CECOT, la PIMEC i sindicats del sector.

La idea és que els centres integrats per a la Formació Professional puguin impartir tot el cicle d’aprenentatge professional que va des de les diverses titulacions, a la formació ocupacional o la formació continuada al llarg de la vida laboral. Cada centre es podria destinar a un dels sectors professionals.

Terrassa entra a la xarxa del programa de hubs digitals europeus

/0 Comentarios/en , /por

El Digital Impulse Hub (DIH) ha rebut el “Seal of Excellence” per part de la Comissió Europea per formar part de la xarxa European Digital Innovation Hubs (EDIHs) del Digital Europe Programme. Amb una puntuació de 13 sobre 15 punts, que suposa la qualificació de “projecte d’alta qualitat” per part de la Comissió Europea, i situa el DIH com a membre de ple dret de la xarxa de hubs digitals. Així, el DIH té el dret de participar en les convocatòries restringides del Digital Europe Programme. El Digital Impulse Hub (DIH) ha estat fruit d’una iniciativa de col·laboració publicoprivada sense precedents, amb l’objectiu d’impulsar la transformació digital, la digitalització de la indústria i el comerç, l’administració local, la formació, el creixement d’start-ups digitals, la innovació i la competitivitat internacional de les pimes.

Els socis fundadors del DIH són la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia, la Universitat Oberta de Catalunya, el Consorci Localret, els Ajuntaments de Terrassa, Rubí i Sant Cugat del Vallès, el Consell General de Cambres de Catalunya i la Cambra de Terrassa. La resolució de la Comissió Europe destaca el DIH com a projecte consolidat, que s’adapta amb totalitat als objectius dels requisits de la convocatòria del Digital Europe Programme per contribuir al progrés en la digitalització de les empreses i les administracions catalanes. Així, la Comissió Europea remarca que el DIH contribuirà a complir els objectius de digitalització de la Unió Europea en totes les seves vessants d’actuació.

També han estat molt ben valorades les aliances establertes entre els diferents socis del Digital Impulse Hub, professionals i amb experiència en digitalització i innovació, així com també la capacitat de planificació i distribució de rols adient al pla d’actuació de la Unió Europea en matèria de digitalització. Tot i les altes qualificacions, les restriccions pressupostàries per distribució territorial d’aquesta convocatòria provoquen que el Digital Impulse Hub no rebi finançament directe de la Comissió Europea, que a Catalunya rebrà el projecte DIH4CAT, liderat per la Generalitat de Catalunya. Així, la Comissió Europea ha emplaçat als socis fundadors del Digital Impulse Hub a obtenir d’altres fonts de finançament amb la recomanació explícita de les autoritats europees per aconseguir-la a través de fons alternatius estatals provinents dels fons Next Generation.

En aquest sentit, els membres fundadors del Digital Impulse Hub ja han iniciat els tràmits per poder comptar amb el finançament estatal, que el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital es va comprometre a aportar per als DIHs reconeguts a la xarxa europea, que complissin amb els requisits de la convocatòria i del tall marcat per la Comissió Europea. Aquests fons dels que disposa el Ministeri, provinents dels Fons Estructurals i d’Inversió Europeus (ESIF) o dels Fons de Recuperació i Resiliència (RRF), són programes operatius que estan destinats a finançar centres d’innovació digitals addicionals a Europa. A més de les entitats fundadores, l’ecosistema del Digital Impulse Hub compta amb les següents entitats com a col·laboradores:

Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Ajuntament de Tarragona, CaixaBank, Clúster Audiovisual de Catalunya, Comertia, Datision, EdutechCluster, Enterprise Europe Network (EEN), GenTIC, GFT, IMANcorp Foundation, La Salle Universitat Ramon Llull, Ricoh, Seed&Click!, TecnoCampus, Telefónica, Universitat de Girona i Universitat Rovira i Virgili. A més, el Digital Impulse Hub compta amb la següent xarxa internacional de col·laboradors: Digital Accelerator of Latvia (Letònia), Digital Innovation Zone Romania (Romania), EDIH HPC-DA (Alemanya), EDIH ON (Alemanya), EDIH4URBANSAVE Hamburg (Alemanya), EDITH South Hesse (Alemanya), EDTech Station (Bèlgica), GRdigiGOV (Grècia), Rebrain Western Greece (Grècia) i Smart Secure Cities (Polònia).

El Vallès Occidental és la primera comarca en tenir un Pla d’acció per la qualitat de l’aire

/0 Comentarios/en , /por

El Ple del Consell Comarcal aprova inicialment el Pla d’acció supramunicipal per la millora de la qualitat de l’aire al Vallès Occidental i vetllarà pel seu desenvolupament a la comarca. El pla amb un període de vigència fins el 2025 adoptarà i desenvoluparà accions compartides amb els ajuntaments de la comarca. El Consell Comarcal assumeix accions de caràcter general de seguiment amb l’objectiu de vetllar per la implementació de les mesures del Pla de forma homogènia, garantint una actuació coordinada a la comarca.

El Pla s’ha aprovat per majoria amb el vot a favor de tots els grups comarcals excepte CAM-AMUNT que s’ha abstingut. El consell també es reserva les accions encaminades a fer un front comú davant d’òrgans superiors i vetllar pel desenvolupament dels plans i programes supramunicipals que afecten el territori, principalment en matèria de mobilitat. Finalment, el Consell Comarcal també assumeix les mesures relatives al control de la combustió de biomassa en compliment dels objectius del Servei comarcal de biomassa forestal en relació amb els nivells baixos d’emissió de partícules i compostos orgànics.

El Pla proposa un sistema de seguiment per tal de mesurar el seu grau d’execució, pel que serà necessari treballar coordinadament des del Consell Comarcal amb els ajuntaments de la comarca, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, en el marc del Grup Tècnic de Treball, així com coordinar-se amb el desenvolupament d’altres plans i programes supramunicipals que afecten el territori comarcal. El Pla d’acció supramunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire del Vallès Occidental, és el primer d’aquestes característiques a tot Catalunya i pretén ser una eina que permeti assentar les bases per a reduir la contaminació atmosfèrica a nivell comarcal, a través de la implementació d’un seguit d’actuacions a diversos nivells, definides en base a una diagnosi de la situació actual sobre la qualitat de l’aire.

El Consell d’Alcaldies del Vallès Occidental del 16 de setembre de 2019 va declarar formalment l’emergència climàtica i va instar el Consell Comarcal a la redacció d’un Pla d’acció supramunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire i a la creació d’una taula política comarcal, així com totes les accions que se’n derivessin, incidint també en la sensibilització a la ciutadania. El mateix Consell d’Alcaldies va aprovar aquest pla el mes de gener. Ara, els ajuntaments de la comarca hauran de fer el mateix tràmit en els seus òrgans de govern i poder assumir els seus compromisos.

El Pla es sotmetrà al tràmit d’informació pública durant un període de 20 dies hàbils, mitjançant la corresponent publicació d’aquest acord al BOPB, al taulell d’anuncis de la Corporació i a la web corporativa, amb el benentès que si no es presenten al·legacions, l’acord d’aprovació inicial esdevindrà definitiu. D’altra banda el ple del Consell comarcal ha aprovat definitivament el Programa d’Actuació Comarcal 2021-2024, concebut com el full de ruta per l’ens pels propers anys. El PAC ha estat aprovat per unanimitat.

L’estructura del PAC s’articula i ordena en funció de 4 eixos que volen respondre a quatre grans àmbits d’intervenció i actuació comarcal: Governança, Inclusió i cohesió social, Reactivació econòmica i Transició ecològica. Aquest eixos contemplen 24 línies i 83 programes per abordar els nous reptes i necessitats territorials així com també guiar l’acció comarcal i avaluar l’impacte de les polítiques de la institució. En el passat Ple del 19 de novembre de 2020 es va procedir a l’aprovació inicial del PAC COMARCAL 2021-2024.

Aquest expedient ha estat exposat al públic durant 20 dies hàbils sense que es presentessin al·legacions. Amb posterioritat el Consell d’Alcaldies en sessió de data 22 de gener de 2021 el va informar favorablement. Ara, un cop realitzats tots aquests tràmits legals preceptius es procedeix a la seva aprovació definitiva i entrada en vigor fins el 31 de desembre de 2024. El document del PAC es pot consultar al web comarcal a través d’un document interactiu que vincula les actuacions a realitzar amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Es pot trobar clicant aquí.

50 ajuntaments, entre ells Terrassa, reclamen al Govern més protagonisme en la transició energètica

/0 Comentarios/en , , , /por

Un total de 50 ajuntaments de l’Estat han respost conjuntament a la consulta pública sobre les Comunitats Energètiques plantejada per Ministeri de Transició Ecològica i Repte Democràtic per traslladar a l’ordenament jurídic espanyol les directrius europees del mercat interior de l’electricitat i les energies renovables.

L’objectiu del ministeri era saber l’opinió, els col·lectius i entitats i de les administracions i agents. Les directrius actuals de la Unió Europea (UE) estableixen que els països han de garantir el dret a produir, consumir, emmagatzemar i vendre la pròpia energia renovable de la ciutadania. En elles es contemplen dos models de comunitats locals d’energia: la Comunitat d’Energies Renovables i la Comunitat Ciutadana d’Energia.

Els municipis signants han presentat diverses al·legacions que reclamen anar a un escenari ambiciós de gestió ciutadana i municipalista de l’energia, alhora que
argumenten les garanties perquè les Comunitats Energètiques operin sense que afectin la seguretat del sector elèctric.

L’Ajuntament de Terrassa ha incorporat al treball conjunt amb la resta de municipis la petició que es faciliti la participació de les entitats locals en el procés de transposició de les directrius europees a l’ordenament jurídic espanyol. Terrassa ha considerat, així, que aquesta nova regulació tindrà efectes directes en els seus àmbits de competència i activitat, i per això és necessari que es reforcin els mecanismes de participació dels municipis.

D’altra banda, l’Ajuntament defensa que les xarxes i associacions de municipis han de participar activament en les taules de treball que contempli el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Democràtic. No només les que tinguin una actuació transversal en tot l’Estat, com per exemple la Federación Española de Municipios y Provincias, sinó també aquelles associacions de municipis que tinguin objectius relacionats directament amb l’energia i la transició energètica, com és el cas de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP), que s’està impulsant des de la ciutat.

Per tal de millorar l’accés a l’energia per a la població en situació de vulnerabilitat, els ajuntaments proposen que les Comunitats Energètiques facilitin el bo social o les ajudes que existeixin en matèria de pobresa energètica, igual que haurien de poder-lo fer-ho totes les comercialitzadores i no sols les de referència. Que ampliïn les experiències d’autoconsum més enllà de la limitació actual dels 500 metres i operar en xarxa de mitjana tensió, permetent estratègies de producció cooperativa municipal, que participin de la creació de marcs locals d’intevenció o que operin com a subministradores, entre altres coses.

Els ajuntaments volen gestionar els seus romanents

/0 Comentarios/en , /por

La tinenta d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Núria Marín, ha participat aquest dimarts al matí d’una reunió telemàtica amb 28 municipis més de tot l’Estat, per demanar al Govern l’obertura d’un diàleg i renegociar les condicions d’ajudes per la Covid-19 i la gestió de romanents municipals. La petició arriba després que el Congrés no convalidés el Decret pactat entre la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) i Hisenda que, segons el comunicat, vulnera «l’autonomia financera de les entitats locals i una exclusió dels ajuntaments que no tinguin romanents».

Per a Marín, era un acord que «perjudicava greument milers de ciutadans en un moment delicat per a l’economia local, que ha de fer front als efectes socials de la pandèmia». Els 29 municipis s’han unit per reclamar la millora en les condicions de les ajudes pel coronavirus i demanen una nova negociació amb el Govern que es basi en els acords d’igualtat i solidaritat arribats amb el FEMP.

Els ajuntaments volen un sistema d’ajuts que permeti fer front a les dificultats econòmiques de la crisi en el fons incondicional de 5.000 milions i el de 1.000 milions específicament per al transport públic. Els municipis reclamen l’aplicació de superàvits, l’ampliació del termini de les inversions financerament sostenibles i l’eliminació de la regla de la despesa per als anys 2020 i 2021.

D’altra banda, les ciutats reivindiquen poder participar com a beneficiàries dels fons europeus, rebent almenys el 14,16 per cent, el percentatge de la despesa local respecte la despesa pública total d’Espanya. Per a Marín és important per Terrassa «disposar lliurement dels romanents acumulats en els darrers anys perquè els podem destinar a projectes municipals molt necessaris per a la ciutat».

La nova Llei del lloguer congela i rebaixa els preus dels pisos en 60 municipis

/0 Comentarios/en , /por

Els nous contractes de lloguer que se signin a partir d’aquest dimarts ja estan subjectes a la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge de Catalunya. La norma aprobada pel Parlament rebaixa i congela el preu dels nous contractes en 60 municipis d’alta demanda d’habitatge com ara Terrassa. En les zones de falta d’habitatge assequible, el cost del lloguer queda vinculat al que estableix l’Índex de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. D’una banda els nous contractes hauran d’ajustar-se al preu per metre quadrat de referència.

I de l’altra en cas que l’immoble hagi estat arrendat en els darrers 5 anys per sota del preu de referencia, la llei impedeix que el propietari n’apugi el lloguer. Per tant, la nova llei rebaixarà el preu que ara estan per damunt de l’Índex i a més, congelarà als que se situen per sota. Els propietaris amb pocs ingresos poden quedar exempts de la limitació. Com a mesura d’urgència, la llei declara immediatament el mercat tens a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i 54 municipis més.

En els municipis inclosos a la llista, com ara Terrassa, el preu del lloguer ha crescut més d’un 20% entre el 2014 i el 2019. La Llei preveu que els ajuntaments tinguin marge per flexibilitzar la norma general i adaptar-la a les necessitats concretes de cada municipi. D’una banda, les seves propostes podran minorar o incrementar el preu de l’Índex en un 5 per cent i de l’altra, podran excloure de la norma els pisos que sumin més de 150 metres quadrats.

Si la falta d’habitatge està concentrada en barris o districtes, la norma s’hi podrà aplicar sense que afecti la resta del municipi. En qualsevol cas, la congelació i rebaixa del preu dels lloguers requereix una declaració de “mercat tens”. L’incompliment de la nova regulació pot comportar multes de fins a 90.000 euros.

La Cecot demana Plans Locals per reactivar l’economia dels municipis i proposa mesures concretes

/0 Comentarios/en , /por

La Cecot considera imprescindible que els ajuntaments facin front al pagament a proveïdors de manera urgent. Una mesura adoptada per set municipis vallesans entre els que malauradament, no es troben ni Terrassa, ni Sabadell.

En sentit estricte, només un ajuntament de la comarca ha elaborat un pla de xoc, concretament, l’Ajuntament de Rubí ha previst destinar 600.000€ per impulsar mesures de suport a l’activitat econòmica. Destinaran 250.000€ per ajudar a autònoms, comerços i pimes a fer front a les despeses derivades de la davallada de l’activitat. També preveuen destinar 300.000€ per rellançar l’activitat econòmica incentivant la demanda interna de les empreses i els comerços del municipi. La resta del pla es destina a bonificar els pagament de tributs i taxes.

La patronal posa en valor la rapidesa d’actuació dels diferents consistoris, fonamentalment amb mesures destinades a l’ajornament del pagament dels impostos locals, principalment IBI, 43,5% dels ajuntaments i IVTM, 78,33%.

Per a la Cecot, els municipis haurien de posar-se a l’avantguarda de la reactivació econòmica elaborant plans de caràcter municipal que incloguin les mesures següents:

  •  Abonament immediat o, al menys, agilització per a la reducció de termini de pagament als seus proveïdors
  • Agilització de tràmits administratius i simplificació d’obligacions.
  • Creació d’exempcions i bonificacions en les taxes i impostos municipals de caràcter empresarial o, si s’escau, aplicació de beneficis fins al màxim legal permès, a aquelles empreses que s’han vist obligades a tancar els seus establiments o la seva activitat en aplicació Decret de l’estat d’alarma, i pròrrogues posteriors, així com a les empreses i autònoms que han patit una reducció de la seva facturació en relació als mateixos mesos de l’any passat i que, indirectament, també han quedat afectats per l’impacte de la COVID-19.
  • Exempció del pagament de l’IAE o la bonificació per l’import corresponent al període de reducció de l’activitat empresarial.
  • Bonificació de l’95% en l’IAE a establiments hotelers.
  • Reducció d’ofici del 50% de les taxes de per l’ocupació de la via pública amb terrasses.
  •  Reducció d’ofici del 50% de l’Impost Vehicles de Tracció Mecànica.
  • Reducció del 50% de l’Impost Sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) durant el 2020 per fomentar la inversió i evitar la paralització del sector.
  • Bonificació de l’IBI durant l’any 2020, per a les empreses i autònoms que siguin titulars i propietaris de l’establiment. Aquesta mesura també s’hauria d’aplicar als arrendadors en el cas que el negoci estigui en lloguer i si apliquen reduccions en l’import de lloguer o moratòria en el pagament, amb motiu de l’estat d’alarma, per l’import corresponent a el període de temps en què aquestes mesures de reducció o moratòria es perllonguin (segons RDL 11/2020).
  • Bonificació de l’95% en l’IBI a establiments hotelers.
  • Reducció d’ofici de el 50% de les taxes de subministrament d’aigua potable i clavegueram, de la recollida domiciliària d’escombraries i de l’Impost Vehicles de Tracció Mecànica i dels guals.
  • Es considera convenient incrementar les bonificacions indicades en funció de la justificació del manteniment del nombre d’empleats que aportin les empreses i fraccionar i ajornar de manera automàtica el pagament, sense recàrrec i interessos, per a tots els pagaments tributaris a realitzar per les empreses que hagin patit caiguda en els seus ingressos per la COVID-19.

La Diputació comença a distribuir kits de detecció ràpida de la Covid-19 als ajuntaments

/0 Comentarios/en /por

La Diputació de Barcelona ha iniciat el repartiment d’una primera remesa de kits de detecció ràpida de la COVID-19, que han estat validats per l’Hospital de Bellvitge i l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell per tal de garantir la seva fiabilitat. La tècnica que utilitza l’aparell compta igualment amb la validació del Instituto de Salud Carlos III.

Els tests s’han començat a distribuir als ajuntaments i es destinaran al personal dels serveis essencial com són: policia local, serveis d’atenció domiciliària, brigades de neteja, personal funerari i protecció civil, entre d’altres, per tal d’assegurar que aquests professionals treballen amb garanties i poden continuar prestant els seus serveis. També se n’han fet arribar al personal dels serveis bàsics.

Aquests aparells de detecció ràpida de la COVID-19 han de ser manipulats per personal sanitari. Des de la Diputació de Barcelona s’han facilitat les instruccions d’ús i altres informacions addicionals sobre l’administració de la prova.

La Diputació  ha rebut 282 peticions d’ajuntaments per obtenir material sanitari, el que representa el90% dels municipis de la província de Barcelona.

Alhora, la Diputació de Barcelona està treballant, en col·laboració amb tots els municipis de la província i de forma coordinada amb el CatSalut, per habilitar hotels arreu del territori que es trobin a prop d’hospitals o centres sanitaris. En aquest sentit es contempla que alguns d’aquests hotels es medicalitzin per acollir malalts de coronavirus i que d’altres s’habilitin com a centres per al descans del personal sanitari.

Terrassa reuneix 30 ajuntaments per fer front a la proposta d’Endesa

/0 Comentarios/en , /por

Uns 30 ajuntaments de la comarca participaran en la reunió convocada d’urgència per l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, per fer un front comú a la petició de la companyia Endesa de voler cobrar el deute elèctric pendent de les famílies més vulnerables. L’Ajuntament de Terrassa va prendre la iniciativa a principis de mes en rebre una carta de la companyia que instava al municipi a fer-se càrrec del 50 per cent del deute del rebuts impagats d’electricitat.

La companyia que deia assumiria el 50 per cent del deute restant, també alertava que si els ajuntaments no saldaven el compte, iniciarien a partir de l’1 d’octubre, el procediment per tallar el suministre. Aquesta proposta d’Endesa afecta a 800 famílies a Terrassa i segons el Consistori, vulnera els drets de la ciutadania i la normativa autonòmica per afrontar la pobresa energètica.

L’Ajuntament va convocar una reunió d’urgència amb d’altres ajuntaments de la comarca que també havien rebut l’avís, per donar una resposta conjunta i contundent a la companyia elèctrica. Els 30 Ajuntaments es reuniran el pròxim dia 5 al Centre Cívic Francesc Macià.