Entradas

Activistes climàtics planten enciams al RCG el Prat com a protesta contra el malbaratament d’aigua

Activistes contra el canvi climàtic han plantat diversos enciams al Reial Club de Golf el Prat, situat a Terrassa, aquest dissabte. Així han protestat contra el malbaratament d’aigua que implica aquest esport. Amb els lemes ‘golf clausurat per justícia climàtica’ i ‘Als rics, ni gota’, han posat de manifest la preocupació per la sequera que afecta tot el país. També han volgut denunciar la despesa d’aigua associada a aquest esport elitista.

Aquestes accions s’han dut a terme de manera coordinada pel grup d’Activistes climàtics Rebel·lió o Extinció BCN (XR), juntament amb organitzacions com Arran i Futuro Vegetal València. Durant aquest diumenge, s’han registrat casos similars en una desena de camps de golf a Terrassa, Madrid, València, Eivissa, Biscaia i Navarra. En aquests llocs, els forats dels camps de golf han estat tapats amb ciment o amb planters com a forma de protesta.

Segons les xifres compartides pels col·lectius a les xarxes socials, es calcula que un camp de golf consumeix aproximadament 500.000 m³ d’aigua anualment. Aquesta dada és equivalent, doncs, al consum d’uns 10.000 habitants. Això ha portat a una denúncia dels activistes, afirmant que aquest esport consumeix més aigua que les ciutats de Barcelona i Madrid juntes. A més, critiquen que el golf sigui considerat un luxe elitista, ja que només el 0,6% de la població practica aquest esport, mentre la resta pateix els efectes de la sequera.

Terrassa torna a ser una ciutat defensora dels drets humans

Terrassa és un dels 15 municipis de Catalunya que participa en el projecte “Ciutats Defensores dels Drets Humans”. El projecte ha portat tres activistes internacionals fins al Teatre Principal per explicar la seva experiència davant 600 estudiants de 5 centres de secundària: Hayat Rguibi, jove periodista i activista del Sàhara Occidental, i els rapers Leonard Rentería, colombià, i Fredy Samuel Vázquez, “Snif”, de El Salvador.

La regidora de Solidaritat i Cooperació, Teresa Ciurana, ha donat la benvinguda als participants en la jornada.

Hayat Rguibi és membre del col•lectiu Equip Media que denuncia l’ocupació del Sàhara Occidental per part de l’exèrcit marroquí, treballa per trencar el silenci informatiu i denuncia les vulneracions dels drets humans que s’hi produeixen. Ha estat a la presó i ha patit tortures per lluitar per l’autodeterminació del seu poble.

Els dos rapers utilitzen la música per denunciar la violència i la corrupció i per construir una via de sortida pel jovent dels seus països.

El projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans va néixer al 2013. Està impulsat per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i l’Institut Català Internacional per la Pau. Terrassa hi participa activament per sisè any consecutiu.

Tres activistes internacionals expliquen la seva lluita en favor dels drets humans davant 600 joves

Terrassa és un dels 15 municipis de Catalunya que participa en el projecte “Ciutats Defensores dels Drets Humans”. Aquests dijous tres activistes defensors i defensores d’aquests drets han donat a conèixer la tasca que realitzen als seus llocs d’origen a uns 600 alumnes de 5 centres de secundària de la ciutat.

El Teatre Principal s’ha omplert de nois i noies que han escoltat les experiències de Ramón Esono, caricaturista de Guinea Equatorial; Janahuy Paredes, activista mexicana i de Marisa Franco, nord-americana.

Esono va ser empresonat durant 6 mesos perquè els seus dibuixos denuncien la vulneració dels drets humans i critiquen els polítics. Per això, ell mateix es defineix com a “artivista”.

Paredes va fundar l’organització Comité de Familiares de Personas Detenidas Desaparecidas en México, dos anys després que el seu pare, un activista del drets humans, fos una de les víctimes. Oficialment, des del 2066 s’han registrat 37.000 desaparicions forçoses.

Finalment, Marisa Franco, nord-americana d’origen mexicà lluita contra les deportacions i pels drets civils, econòmics, socials i laborals de la seva comunitat

El projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans va néixer al 2013 i ha arribat a la 7a edició. Està impulsat per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i l’Institut Català Internacional per la Pau. La regidoria de Solidaritat i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Terrassa hi participa activament.

Tres activistes pels drets humans expliquen la seva tasca davant 300 alumnes de secundària

Terrassa participa per quart any consecutiu en el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, impulsat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió Catalana d’Ajut al Refugiat i altres 14 municipis de l’Àrea metropolitana.

El projecte ha portat a 3 activistes pels drets humans a l’Auditori Municipal per explicar la seva tasca davant d’uns 300 nois i noies d’instituts de la ciutat. L’objectiu és que aquest jovent se sumi a la defensa dels drets humans i conegui de primera mà aquestes altres realitats.

Així, Valdênia Paulino, advocada i activista contra l’exclusió social i contra la violència ha parlat de l’extrema desigualtat que hi ha a Brasil i, especialment, del genocidi contra la joventut negra i pobre silenciada: 7 joves negres i pobres moren cada dues hores amb absoluta impunitat; 82 diaris, 30.000 cada any.

La directora de cinema i periodista kurda, Hatice Kamer, ha parlat de la lluita del seu poble per recuperar drets. La setmana passada, per exemple, al Kurdinstan iraquià es va celebrar un referèndum. El 90% dels votants estan a favor de la independència però els estats veïns i la comunitat internacional no reconeixen aquest resultat.

I, finalment, Diana Avella, artista de hip hop colombiana, denuncia en les seves cançons el feminicidi: gairebé 900.000 dones van ser assassinades per les seves parelles o exparelles entre 2010 i 2015.

La regidoria de Solidaritat i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Terrassa organitza aquesta jornada i la nostra ciutat i els altres 14 municipis s’han compromès, a través d’una declaració institucional conjunta, a intensificar les polítiques públiques locals de suport als defensors i defensores de Drets Huamns.

En aquesta declaració s’insta a la Generalitat i a l’Estat a ampliar les polítiques públiques de suport a les persones que defensen els drets humans a escala internacional i, en particular, a fer gestions per aconseguir l’alliberament 4 activistes de Ruanda, Iran, Bahraim i de la Xina, actualment empresonats, i havien estat convidats en anteriors edicions del projecte.