Entradas

La carretera de Matadepera ja no és entre les 10 més perilloses de Catalunya

Les motos estan involucrades en el 44% dels accidents de trànsit amb víctimes mortals i ferits greus, malgrat representar un 2,3% de la mobilitat. En el cas dels accidents mortals, les motos participen en el 30% del total de sinistres. Són dades de l’estudi d’avaluació de carreteres EuroRAP, que analitza un any més l’accidentalitat a la xarxa viària, i que ha presentat el RACC. Gairebé la meitat dels accidents registrats a les carreteres catalanes que són titularitat de la Diputació, hi ha implicada una moto o una bici, mentre que si només es tenen en compte els accidents mortals i greus, més de dues terceres parts (68%) d’aquests compten amb bicis o motos implicades.

La nota positiva és que l’accidentalitat amb morts i ferits greus en els 1.584 km de carreteres de la xarxa de carreteres locals de la Diputació de Barcelona s’ha estabilitat en un 60 – 70 accidents anuals en els últims cinc anys,  i que la tendència aquest any és que està disminuint.

Hi ha tres carreteres, titularitat de la Diputació, que ja no surten al llistat de 10 de carreteres amb major risc de patir un accident: són la BP-1432 de Sant Feliu de Codines a l’Ametlla del Vallès, la BV-1221 de Terrassa a Matadepera i la BV-5224 de Manlleu a Torelló.

El tram que acumula més accidentalitat greu per km es troba a l’A-2 entre l’enllaç amb l’AP-2 i l’enllaç amb la B-20, B-10 i C-32 (es tracta de la continuació de la ronda Litoral al seu pas pel Baix Llobregat).

Les dades de sinistralitat de 2023 presenten una reducció de les xifres en relació tant al 2022 com al 2019. Fins al 30 de novembre, han mort 139 persones en 126 accidents mortals a la xarxa viària interurbana de Catalunya, el que suposa una reducció del 7% en el nombre de morts i del 7,5% en els sinistres mortals respecte el mateix període de 2022.

A Catalunya el 24% de la xarxa viària analitzada presenta un risc “alt” i “molt alt” d’accident greu o mortal, el que suposa un punt percentual menys respecte al trienni anterior.

 

Dos conductors provoquen accidents i fugen

El 112 va informar dijous, a les 12.19 h, d’un atropellament a la plaça de l’Aigua i que el conductor del vehicle implicat havia fugit del lloc. Una dotació de la Policia Municipal va constatar sobre el terreny que un vehicle havia colpejat pel darrera a una ciclista que circulava pel carril bici, resultant ferida, i havia marxat. La víctima, però, va poder memoritzar la matricula del cotxe i la va facilitar als agents. Una ambulància la va traslladar a l’Hospital de Terrassa mentre els agents feien l’informe tècnic d’accident i interposaven denúncia administrativa al vehicle per fugir del lloc sense donar les dades.

A la tarda (a un quart de 7), la trucada d’un motorista informava de la col·lisió entre un turisme i una motocicleta estacionada al carrer de Vallparadís. El conductor sembla estar sota els efectes de l’alcohol i havia fugit del lloc dels fets. El motorista havia fotografiat el cotxe i els agents van donar l’avís. Dues unitats el van localitzar, van realitzar les proves d’alcoholèmia i va donar un resultat positiu de 0,44 mg/l. Els agents van instruir diligències penals al conductor i van immobilitzar el vehicle.

Dos trams de carreteres propers a Terrassa, entre els deu més perillosos de Catalunya

L’últim estudi de seguretat a la xarxa viària de Catalunya, EuroRAP, determina que dos trams de carreteres molt propers a la nostra ciutat es troben entre els deu amb risc d’accidentabilitat greu o mortal.

El tram de la carretera C-242c que neix a Martorell i acaba a Terrassa (a la N-150), és el que tanca el llistat dels 10 més perillosos. Els 12,2 quilòmetres de longitud registren més de 13.000 vehicles diaris i una mitjana anual d’accidents amb morts i ferits greus de 4,3.

El segon, és el de a carretera BP1417 (de l’Arrabassada), que neix a Barcelona i finalitza a Sant Cugat. Era la que havia obtingut un índex de risc més alt en les últimes tres edicions i ara ha baixat fins a la cinquena posició. Amb tot, els poc menys 11 km i mig de longitud, registren 3,3 accidents amb mort i ferits greus de mitjana anual.

Els 10 trams amb més risc d’accident són vies convencionals de calçada única. 6 pertanyen a la província de Barcelona, 3 a la de Girona i 1 a la de Tarragona.
El tram de la carretera C-37 entre Alcover i Valls és el que encapçala el rànquing. En un 43% dels accidents amb morts i ferits en aquesta via hi ha estat involucrat un vehicle pesant.

L’informe EuroRAP, elaborat per un consorci europeu, analitza més de 6.300 quilòmetres de carreteres catalanes interurbanes de titularitat estatal, autonòmica o de les diputacions. En el trienni 2016-2018 els accidents greus i mortals han disminuït un 3,4%.

Les carreteres de Martorell i Matadepera, entre les més perilloses de Catalunya

La carretera de l’Arrabassada, entre Sant Cugat i Barcelona repeteix com a via amb més risc d’accident a Catalunya per tercer any consecutiu. Ho diu l’informe anual del Racc que estudia quins punts de la xarxa són els més perillosos. En els deu primers llocs hi trobem dues carreteres que passen per Terrassa. El vuitè tram amb més accidentalitat són els 12 quilòmetres de la C-243c, la carretera de Martorell, entre el creuament amb la N-II i la N-150. S’hi comptabilitzen 4,7 accidents anuals amb morts o ferits greus.

El desè tram més perillós és a la carretera BV-1221, la de Matadepera, entre l’enllaç amb la B-40 i l’inici del Parc Natural. Són cinc quilòmetres que registren 1,3 accidents greus cada any. El RACC destaca que les deu vies de més risc són vies convencionals de calçada única i que quatre ja apareixien en aquesta taula l’any passat.

D’altra banda, el tram de la C-16 entre Sant Cugat i Terrassa, és que concentra menys accidents a Catalunya.

El RACC també alerta que en els últims 3 anys hi ha hagut un clar estancament en la reducció de víctimes mortals, un fet que posa en perill que s’assoleixi l’objectiu de la Unió Europea per al 2020 de reduir les víctimes en un 50% respecte l’any 2010.

Al 2017 es van registrar a Terrassa 5 accidents mortals en els que van perdre la vida 5 persones

L’any passat es van registrar a Terrassa 5 accidents mortals en els que van perdre la vida 5 víctimes i van resultar ferides greus 52 persones. Les dades demostren que la sinistralitat ha empitjorat al nucli urbà de la ciutat ja que, l’any anterior, no hi va haver accidents amb víctimes mortals i els ferits greus van ser 40. Pel que fa a la resta del terme municipal, tant al 2016 com al 2017 no hi va haver accidents mortals i el nombre de ferits greus va passar de 5 a 4 persones. Són dades del Servei Català de Trànsit.

Respecte a les dades del Vallès Occidental, al 2017 hi va 10 accidents mortals a les vies interurbanes, 3 més que al 2016. Les víctimes mortals van passar de 8 a 10 en aquests dos últims anys. El nombre de persones ferides greus, però, va disminuir, passant de 72 a 68.

La sinistralitat també va augmentar l’any passat en el cas de les vies urbanes de la comarca. De 2016 a 2017 es va passar de 6 a 10 accidents mortals i també de 6 a 10 víctimes mortals. Pel que fa a les persones ferides de gravetat, van baixar: de 138 a 124.

En el conjunt de Catalunya 248 persones van morir per accidents de trànsit al 2017 i 1.742 van resultar ferides greus. Així, l’any passat es va reduir en 97 persones el nombre de ferits greus, un 5,3%, mentre que les víctimes mortals van augmentar un 7,4%.

Les distraccions continuen sent la primera causa d’accidents mortals a les carreteres catalanes, juntament amb les infraccions de circulació i l’excés de velocitat. El Servei Català de Trànsit constata l’increment de la mobilitat com a conseqüència de la recuperació econòmica. A més, el fet que hagi estat l’any més sec dels darrers 20 anys ha estat decisiu en l’increment de la mobilitat general, però sobretot, de motos i bicicletes. De fet, van ser un 34% de les persones mortes en accidents de trànsit l’any passat.

La carretera de Matadepera conté un dels trams més perillosos de Catalunya

La carretera de Matadepera inclou un dels trams més perillosos i de més risc de Catalunya, pel que fa a la seguretat viària. Així ho diu l’informe anual del RACC, que assenyala aquells punts més insegurs de la xarxa catalana. De la carretera de Matadepera, la BV-1221, assenyala com a tram amb risc molt alt el comprès entre la intersecció amb la B-40, al Pla del Bon Aire, i l’inici del Parc Natural de Sant Llorenç. En total, són 5,4 quilòmetres. Un any més encapçala la llista de carreteres perilloses la carretera de l’Arrabassada, entre Sant Cugat i Barcelona. L’estudi del RACC també diu que l’autopista C-58 és la via amb més concentració d’accidents al ser, també, una de les més utilitzades. A l’altre extrem hi trobem la C-16. El tram entre Terrassa i Sant Cugat és considerat el de menys risc de Catalunya.

Bon resultat de l’equip de Bombers de Terrassa al World Rescue Challenge celebrat a Romania

L’equip de Bombers del parc de Terrassa ha quedat tercer en la maniobra estàndard i sisè en la classificació general al World Rescue Challenge (WRC), el Concurs Mundial de Rescat de Víctimes en Accident de Trànsit que s’ha celebrat del 30 d’agost al 3 de setembre a la ciutat romanesa de Targu Mures, a Transilvània.
L’equip de Terrassa, format per Juan Gemas, Daniel Morales, Jordi Puyol, Alfons Herrero, Jordi Vega i Albert Santamaria, va quedar primer en el XIII Encuentro Nacional de Rescat en Accidentes de Tráfico, celebrat el maig passat a València. Aquesta classificació li ha permès participar en el Mundial que ha tingut lloc a Romania, a través l’Asociación Profesional de Rescate en Accidentes de Tráfico (APRAT), juntament amb els equips del Consorci de València i la Comunitat de Madrid.

Els 35 equips de Bombers d’arreu del món que han participat al WRC han hagut de realitzar tres maniobres en escenaris d’accidents de trànsit: la maniobra ràpida, en la qual han fet el rescat d’una víctima greu amb un temps màxim de 10 minuts; la maniobra l’estàndard, en la que disposaven de 20 minuts per a realitzar el rescat d’una persona atrapada; i, la maniobra complexa que consistia en rescatar dues víctimes amb un temps màxim de 30 minuts.Com la resta de trobades i concursos relacionats amb el rescat en accidents de trànsit, el WRC, malgrat el seu format competitiu, té per objectiu principal la formació i l’intercanvi de coneixements, promovent la trobada d’equips de professionals en el rescat de víctimes d’accidents de trànsit que comparteixen experiències, tècniques, noves tecnologies i protocols d’actuació.

Bombers de Terrassa, millor equip estatal de rescat en accidents de trànsit

L’equip del Parc de Bombers de Terrassa ha guanyat el XIII Encuentro Nacional de Rescat en Accidentes de Tráfico, que s’ha fet en instal·lacions de la Universitat de València. La classificació final la completen els Bombers de Gandia en segon lloc i l’equip del Parc de Bombers de Granollers, en el tercer.

En les categories de Millor Equip Tècnic i Millor Atenció Sanitària, Terrassa també ha quedat en primer lloc i Granollers, en el tercer. Terrassa, a més, ha estat escollit com el segon en la categoria de Millor Comandament, seguit de l’equip de la Regió Metropolitana Sud. Pel que fa a les Millors Maniobres Estàndard, Terrassa ha quedat primer i Granollers, segon. Finalment, Terrassa ha quedat segon en la categoria de Millor Maniobra Ràpida.

Els Bombers de la Generalitat han participat durant aquesta setmana, del 2 al 5 de maig, en el XIII Encuentro Nacional de Rescate en Accidentes de Tráfico i també en la primera edició del Encuentro Nacional de Trauma que s’ha celebrat a les instal·lacions de la Universitat de València, al Campus els Tarongers.

Els equips de Bombers de la Generalitat de la Regió Metropolitana Sud (REMSud), de Terrassa i del parc de Granollers, que van quedar primer, segon i tercer respectivament en el XIII Concurs de Rescat en Accidents de Trànsit dels Bombers de la Generalitat, són els que han participat en el XIII Encuentro Nacional de Rescate en Accidentes de Tráfico.

Una quinzena d’equips d’excarceració de diversos cossos de bombers de tot l’Estat han competit en aquest esdeveniment. Cada equip estava format per sis persones: un dels membre ha dut a terme la funció de comandament, un altre de sanitari i els altres quatre han actuat com a bombers. Els membres de l’equip de rescat en accidents de trànsit de Terrassa són: Juan Gemas, Daniel Morales, Jordi Puyol, Alfons Herrero, Jordi Vega i Albert Santamaria.

Tots els equips han hagut de realitzar una maniobra estàndard i una de ràpida. La maniobra estàndard ha consistit en el rescat d’una víctima en un escenari d’accident de trànsit amb una durada màxima de 20 minuts. Mentre que la maniobra ràpida, la víctima a rescatar estava en estat molt greu i disposaven d’un temps màxim de 12 minuts.