Tons i Sons Terrassa Gospel ha celebrat aquest dissabte el seu vintè aniversari amb un concert al Teatre Principal. La formació va néixer ara fa 20 anys gràcies a un grup d’amics que els agradava cantar. Des de llavors han fet més de 300 concerts arreu del país, però també a l’estranger.
Aquest dijous ha mort en Pol, persona per la qual es va iniciar una campanya solidària per a la lluita contra la síndrome degenerativa de Sanfilippo, que ataca al sistema nerviós central i que suposa una esperança de vida entre els 15 i els 20 anys. De fet, el Pol havia estat ingressat a l’hospital des de feia setmanes degut a una pulmonia.
El Pol ha estat diagnosticat amb aquesta malaltia des dels 5 anys i aquesta asetmana celebrava els 20. Arrel de la detecció d’aquesta malaltia que ha patit el Pol durant 15 anys la família va crear l’entitat Sanfilippo Barcelona l’any 2010 a Terrassa, amb l’objectiu de recaptar fons per a la investigació, difondre’n l’existència i per a l’ajuda a tots els malalts i familiars per intentar trobar una possible cura per a tots els nens que pateixen aquesta síndrome.
Una malaltia molt poc comuna i poc coneguda que, a dia d’avui, la pateixen 70 famílies espanyoles.
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha volgut dedicar-li unes paraules a través de les xarxes socials:
Avui ens hem despertat amb una notícia que fa temps que temem i no ens creiem encara.
Ens has deixat, Pol.
Has estat un lluitador i has estat un exemple de vida.
Família, estimada Belén, us abracem.
Sou un exemple de lluita i d'amor per un fill.Descansa en pau, Pol.
🖤 pic.twitter.com/ZkMqf0Njph— Jordi Ballart Pastor (@jordi_ballart) April 6, 2023
El primer de gener del 2019 es van complir els 20 anys del naixement de l’euro. Aquest 2022 se celebren dues dècades de l’entrada en circulació de la moneda europea. De fet, ja fa 3 anys que es van complir els 25 de funcionament d’un incipient mercat interior únic, de la llavors Comunitat Europea. Segons l’últim baròmetre, un 70 per cent dels europeus creuen que l’euro és un fet positiu tot i que un petit percentatge NO considera que sigui bo per al seu país.
En principi a l’euro s’hi van sumar 12 estats membres de la Comunitat Europea. Ara, utilitzen la moneda comuna 19 estats adherits, amb 341 milions d’habitants i una renda global que representa el 19% del PIB mundial. Sigui com sigui l’adaptació d’una moneda única per al continent europeu, volia fer front a la resta de monedes potents com el dòlar, adaptant polítiques econòmiques comunes i acabant amb les famoses devaluacions de cada país. Un costum força arrelat a Espanya amb la seva històrica pesseta.
Les economies de cada país han anat avançant amb una certa tutela dels bancs centrals i a costa de cedir una part de la sobirania econòmica de cada país. L’adaptació a l’euro va significar un canvi important per a les economies industrials de la comarca que ampliava així les garanties per ser més competitius de cara al mercat europeu. Ara, dues dècades després, gairebé ningú recorda la situació econòmica el 1999 quan l’atur era quatre punts més alt que ara, que un salari mitg ratllava els 1.300 euros o que un habitatge a la capital costava uns 100.000 euros. El sentiment popular dels primers temps de la moneda única és el d’un augment de preus fora de control.
En aquests 20 anys d’existència, l’euro ha passat per moments difícils com per la crisi mundial de Lehman Brothers, i s’han fet canvis importants per corregir les mancances inicials de disseny del sistema euro. Amb l’experiència dels rescats de Grècia, Portugal i Xipre i del rescat bancari espanyol i l’activisme del Banc Central Europeu, molts economistes asseguren que l’euro és avui més fort del que era quan es va crear fa 20 anys. Llàstima que les polítiques d’austeritat per evitar els dèficits excessius d’alguns membres de la zona euro, hagin donat lloc a un creixement més lent que el de l’economia mundial.
Tot i els avantatges que se li reconeixen per a l’economia col·lectiva a la moneda única europea, la percepció popular és molt crítica amb l’augment de preus generalitzats que diuen pateix l’euro.
En el seu vintè aniversari l’euro s’enfronta a un augment de la inflació mai vista fins ara en la nova moneda europea. Un encariment dels preus que en els darrers vint anys semblava que la moneda havia sabut contenir.
El Cinema Catalunya compleix 20 anys com a equipament municipal. Va ser al desembre del 1999 quan la sala del carrer Sant Pere va iniciar una nova etapa sota la gestió de l’Ajuntament de Terrassa. Per tal de compartir aquesta efemèride, es farà una festa oberta a la ciutadania a la primavera de 2020.
Després d’una llarga història com a cinema privat, l’ajuntament va decidir adquirir-lo per evitar-ne el tancament i poder continuar oferint cinema al centre de Terrassa. La pel·lícula que va estrenar aquesta nova etapa va ser “Todo sobre mi madre”, de Pedro Almodóvar, que en aquells moments començava la seva cursa per guanyar l’Òscar.
Després d’aquella reobertura provisional, la sala es va remodelar i adequar per dotar-la de l’equipament i l’estructura necessàries per als nous reptes. Finalment, el 16 de març s’inaugurava de forma oficial un nou Cinema Catalunya, amb una programació estable.
Actualment està gestionat per la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa i és l’únic cinema obert al nucli urbà. Ofereix una programació de caràcter alternatiu i aposta pel cinema fet a la ciutat. A més, forma part de la xarxa Europa Cinemas i del conjunt de sales de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. Com a servei públic, el Catalunya acull diversos festivals, actes i cicles al llarg de l’any. També compta amb sessions matinals per a escoles que volen treballar temari divers amb suport cinematogràfic.
El monòleg “Pompeu Fabra, jugada mestra!”, a càrrec de l’actor terrassenc Òscar Intente, ha servit aquest dimarts per inaugurar els actes de celebració del 20è aniversari de la Biblioteca Central de Terrassa. El Tinent d’Alcalde de Cultura, Amadeu Aguado, ha donat la benvinguda als nombrosos assistents que omplien la sala d’actes.
L’espectacle s’ha fet amb motiu de la commemoració de l’Any Fabra i dels 100 anys de presentació de la Gramàtica Catalana i també forma part dels actes de celebració de dues dècades de vida d’un dels equipaments més ben valorats pel ciutadà. Concerts, actuacions, lectures especials i un mural dedicat als llibres i al jazz, han format part des del passat mes de maig dels actes per celebrar 20 anys de la principal biblioteca de la Xarxa.
La Biblioteca Central, nascuda el 10 de maig de 1998 de la fusió de la Soler i Palet i la Salvador Cardús, va representar l’inici del desplegament del Pla de Biblioteques a la ciutat amb una xarxa d’un equipament per districte. Ara i fins el 2025 s’implantarà un nou Pla Municipal del Servei Bibliotecari, un projecte que inclou per aquest any una ampliació de la Biblioteca Central en més de 800 metres quadrats.
Aquest dissabte s’ha inaugurat l’exposició ‘Cronosfera’, una mostra històrica dels 20 anys de la celebració de la Mitja Marató de Terrassa que es podrà visitar a Els Amics de les Arts fins al 24 de gener.
‘Cronosfera’ juga amb el temps, tant passat com futur, per fer un recorregut per aquests 20 anys que enguany celebra la cursa atlètica organitzada per l’Associació Esportiva Mitja Marató Terrassa des de l’any 2000.
L’exposició ‘Cronosfera’ recull una mostra del material més significatiu de la Mitja, com els cartells de les 19 edicions celebrades, fotografies d’aquelles persones i entitats que hi participen, dades gràfiques dels rècords dels guanyadors i guanyadores de la cursa, així com els trofeus i les samarretes de totes les edicions.
La cita ha estat de gran interès, amb representació de diferents àmbits de la ciutat entre les persones assistents.
De forma paral·lela, també s’ha fet entrega dels premis del concurs de fotografia de la Mitja Marató.
En categoria lliure la guanyadora ha estat Núria Graell amb l’obra ‘Ulls’, mentre que en categoria Mitja la fotografia guanyadora ha estat ‘Cap al triomf’ d’Antoni Llucià.
La jugadora de bàsquet del CN Terrassa Maria Olmo va rebre divendres el Premi Sènior 20 Anys en un acte que va celebrar-se a l’Auditori del Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch de Barcelona sota l’organització de la Fundació del Bàsquet Català.
Maria Olmo va veure així reconeguda la seva llarga trajectòria com a jugadora del sènior femení, que ja arriba a 20 temporades. El certamen, del qual se’n celebra la segona edició, va premiar aquells jugadors que han estat dins del seu club 20 anys o més i que han jugat o encara juguen al sènior del seu mateix club, demostrant una fidelitat i lleialtat al club i als seus colors.
D’aquesta manera, la Fundació del Bàsquet Català va agrair als premiats la dedicació, la trajectòria i la implicació en el club en particular i en el bàsquet català en general.
La Ràdio Municipal està d’aniversari. Aquesta setmana, per celebrar els 20 anys d’existència, l’emissora municipal fa uns programes especials en directe de 5 a 7 de la tarda, des de diferents districtes de la ciutat. Aquest dilluns el programa s’ha fet al Centre Cívic Montserrat Roig, al districte 2. Dirigits per Mariona Tomàs en els programes hi participen antics responsables de l’emissora, periodistes i col•laboradors habituals dels inicis de la ràdio.
Amb aquests programes es farà un repàs a dues dècades de la història radiofònica local. Aquest dimarts el programa s’emetrà des del Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany, al Districte 4. Dimecres es farà des de l’Estadi Olímpic per la importància dels esports en la programació. Dijous la ràdio es desplaçarà fins al Centre Cívic President Macià on hi haurà la tertúlia política amb els portaveus dels grups municipals.
I divendres es culminarà la setmana a la Plaça Vella. Aquests dies també es recuperarà la música de finals dels anys 90, amb una ràdiofórmula especial. L’emissora es va inaugurar el 27 de febrer del 1998 aleshores sota les sigles de COM Ràdio. L’any 2.000 va passar anomenar-se Ràdio Municipal i va entrar a formar part de la xarxa d’emissores locals consorciades a la Xarxa. En l’actualitat emet les 24 hores del dia durant tot l’any pel 95.2 de la FM, amb programes tant destacats com l’informatiu Primera Hora, el Submarí, o el Jazz FM i el Jazz Club entre molts d’altres.