Entradas

Els centres educatius gasten 15 milions d’euros més en la neteja a causa de la Covid-19

La Diputació de Barcelona ha realitzat una enquesta sobre com afecta la Covid-19 en els costos de la neteja dels centres educatius. En base als resultats de l’enquesta, els ajuntaments de la província de Barcelona han gastat uns 15 milions d’euros més, un 22% més en la neteja dels centres educatius del que és habitual des de l’inici curs escolar 2020-2021.

L’enquesta es va portar a terme entre octubre i novembre de 2020 a 102 municipis, principalment petits i mitjans, i sobre una mostra de 359 centres d’infantil i primària, i 207 escoles municipals del total de 1.414 centres educatius a la província: 821 escoles d’infantil i primària i 593 escoles municipals.

Segons l’enquesta, aquest 22% de sobrecost respon a tres factors principals: L’increment del preu unitari del servei, del 10% de mitjana; el reforç en el nombre d’hores de neteja, al voltant del 20% de l’horari setmanal, aproximadament unes 10 hores per centre; i l’increment en el subministrament de productes i consumibles com higiènics i de neteja, amb una mitjana del 69% per sobre de l’habitual, a més del material específic per la COVID-19 (gel, mascaretes, proteccions, etc.) En termes mitjans, la despesa extraordinària total de la neteja a causa de la Covid-19 ha estat de 6.388 € per centre educatiu.

L’inici del curs escolar 2020-2021 ha estat marcat per la necessitat d’adaptació de tots els centres educatius als nous protocols per la Covid-19, per tal de garantir el retorn dels alumnes, docents i personal de serveis en les millors condicions sanitàries i de prevenció.

Això ha suposat l’increment i reforç dels serveis de neteja, i per tant l’augment dels costos de neteja, així com dels pressupostos municipals per a tasques de desinfecció i subministrament de material i consumibles específics, com ara gel hidroalcohòlic, mascaretes, tovalloletes, desinfectants, etc.

La Diputació de Barcelona impulsa la transició cap a sistemes alimentaris autosuficients al Vallès

Aconseguir l’autosuficiència alimentària de fruites i hortalisses, impulsar el comerç de proximitat amb productes locals i assolir la neutralitat de carboni dels sistemes agroalimentaris són tres dels reptes plantejats a la nova trobada de creativitat BCN Smart Rural, un projecte liderat per la Diputació de Barcelona i cofinançat per la Unió Europea a través dels fons FEDER. Organitzada el divendres 5 de març en format telemàtic, a la sessió hi van participar una vintena d’experts en l’àmbit de l’agroecologia i els sistemes alimentaris de proximitat de les comarques del Vallès.

En la sessió es van repassar les principals característiques del sector agroalimentari al Vallès Occidental i Oriental, destacant-se l’augment progressiu de la dimensió de les explotacions des del 1999 i un clar predomini dels cereals, un conreu que ocupa un 62% de la superfície agrícola del territori.

També es va demanar fixar la mirada en l’horitzó 2030-2050 i imaginar un model alimentari on el menjar que es produeixi als  municipis.

El PSC es felicita per la subvenció de la Diputació a Terrassa per al programa ‘Treball, talent i tecnologia’

La Diputació de Barcelona ha atorgat una subvenció de 380.265,92 euros a l’Ajuntament de Terrassa per al desenvolupament del programa «Treball, Talent i Tecnologia», que l’ens provincial emmarca en el Pla de concertació «Xarxa de Governs Locals 2020-2023».

L’objectiu d’aquesta iniciativa és la prestació de cooperació econòmica per tal que els ens destinataris duguin a terme actuacions de promoció de l’ocupació i de reactivació econòmica, basades en l’impuls de la tecnologia i en l’acompanyament a la transició digital de les persones i les empreses cap a un model socioeconòmic sostenible, inclusiu, competitiu i igualitari.

L’import de la subvenció concedida és de 380.265,92 euros, distribuïts en dues anualitats: 247.172,85 € corresponen a l’any 2021, i 133.093,07€ per a l’any 2022. La gestió del programa la realitzarà l’empresa municipal Foment de Terrassa, SA.

La Diputació i el Geoparc Catalunya Central acorden fomentar accions conjuntes a Sant Llorenç

La Diputació de Barcelona i el Patronat del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central han signat un acord per realitzar actuacions conjuntes en l’àmbit de l’educació ambiental, la conservació del medi, la investigació i el desenvolupament econòmic dels nuclis i poblacions del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, integrat a la Xarxa de Parcs Naturals, i del Geoparc Catalunya Central.

Les primeres línies de treball en el marc d’aquest acord se centraran en l’àmbit de la geoconservació, concretament en la protecció de codines com el Montcau, com a hàbitats singular, a més de la intervenció en el complex travertínic i les coves de Mura i les Muntanyes russes de Sant Vicenç de Castellet.

En l’àmbit de la interpretació, els projectes conjunts giren a l’entorn dels llocs d’interès geològic dels cingles de l’Estoviada-Rocagiberta i els gresos de la riera de Sant Esteve, a Talamanca, la riera de Santa Magdalena al Pont de Vilomara, i l’itinerari del camí ral de Berga al seu pas per Talamanca.

En l’àmbit del geoturisme, es proposa participar en la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), l’actualització dels continguts de geologia de la web del Parc Natural i la presència a les respectives pàgines web i xarxes socials, a més de la restauració d’elements patrimonials com la teuleria de Trullars.

Acorden un protocol per millorar la seguretat de les batudes de caçadors als parcs naturals

La Diputació de Barcelona ha acordat amb la Generalitat de Catalunya i la representació territorial a Barcelona de la Federació Catalana de Caça, elaborar un protocol de bones pràctiques i millores de seguretat en el desenvolupament de les batudes del porc senglar dins els espais naturals gestionats per aquesta institució.

L’acord s’estableix per garantir la màxima seguretat als espais naturals en uns moments en què el nombre de visitants ha augmentat de forma considerable. Els caçadors han de practicar la caça amb la màxima responsabilitat i amb un adequat maneig de les armes. Hi ha l’obligació de delimitar la zona de la batuda, senyalitzar amb plaques i cartells tot el perímetre de la cacera (que s’han de col·locar en lloc visible), així com el tancament de camins d’ús públic, sol·licitant, prèviament, el permís al corresponent ajuntament.

Pla de seguiment per evitar l’erosió del sòl a Sant Llorenç del Munt

L’alta freqüentació de zones com el camí dels Monjos, entre el Pi del Vent i la Mola, i el camí del Montcau, juntament amb les pluges torrencials són les principals causes de l’erosió del sòl al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Un estudi alerta de la forta erosió que pateix aquest espai natural, fet que ha portat a la Diputació de Barcelona a posar en marxa un Pla de Seguiment per reduir l’erosió del sòl.

El treball ha estat elaborat per l’ambientòleg i investigador del CSIC, Guim Ursul. S’’han analitzat els 16 itineraris més freqüentats, 21,53 km en total.

El sector central del Parc i el sector de la Mola són els més castigats pel pas d’excursionistes. En canvi, els sectors del coll de Boix i de Mura són els que presenten uns valors més baixos de degradació i vulnerabilitat. La mitjana de pèrdua de sòl en aquest conjunt d’itineraris és de 659,18 cm², superior a altres espais naturals, com el Parc Natural de la Serra de Collserola, amb una pèrdua mitjana de 416,19 cm².

La pressió humana té conseqüències en el paisatge, sent més importants en sòls fràgils com els conglomerats, el substrat dominant en el Parc. El sòl és un recurs no renovable i molt necessari que pot comportar efectes negatius en la vegetació o en la microfauna, així com en l’estat dels camins.

La sobrefreqüentació de la xarxa de camins no és l’únic agent erosiu que causa aquesta pèrdua de sòl, ja que les precipitacions torrencials, especialment freqüents en el clima mediterrani, també hi tenen un paper molt important.

Comencen les obres a la travessera de la BV-1212 a Vacarisses

La Diputació de Barcelona inicia la setmana vinent les obres de reordenació de la cruïlla de la travessera de la BV-1221 i el carrer Salvador Badia de Vacarisses. L’objectiu dels treballs és millorar l’accessibilitat, la seguretat viària i la mobilitat en general així com la millora dels itineraris de vianants que connecten els diferents equipaments i el centre de la població. L’actuació té un pressupost d’adjudicació de 387.153 euros i un termini d’execució de quatre mesos.

L’actuació contempla la construcció d’una plataforma única que permetrà la creació d’itineraris de vianants accessibles que connectaran els diferents equipaments municipals entre ells i amb el centre del municipi. També s’ordenarà l’espai d’aparcament i les parades de bus, es farà un drenatge de la carretera i sanejament dels carrers, a més de la plantació d’arbrat i vegetació arbustiva en zones d’estada amb reg, el soterrament de serveis i la col·locació de mobiliari urbà i nou enllumenat públic.

Així mateix, es faran diverses millores en la senyalització vertical i horitzontal de la travessera i es reduirà la velocitat dels vehicles millorant les condicions de seguretat viària de tot l’entorn.

La Diputació inclou en una nova guia tres rutes pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt

La Diputació de Barcelona acaba de publicar «Rutes en transport públic per la Xarxa de Parcs Naturals«, un recull que inclou tres propostes d’itinerari pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Es tracta d’una guia gratuïta que es distribuirà pels centres i punts d’informació de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació i que es pot descarregar en format PDF, també de franc, a la Llibreria de la Diputació. L’objectiu de la publicació és fomentar que els ciutadans descobrim el medi natural més proper desplaçant-nos-hi en transport públic.

La primera de les tres rutes disponibles al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt és el sender local SL-C 62 Font del Janet, accessible agafant el Bus Parc que surt de Terrassa. També amb el mateix servei de bus es pot accedir al sender de petit recorregut PR-C 215 Camí ral del coll de Daví: de la Barata al Pont de Vilomara. Finalment, el sender local SL-C 53 de Sant Vicenç de Castellet a Sant Pere de Vallhonesta és accessible des de les estacions de Sant Vicenç-Castellgalí de les línies R4 i R12 de Rodalise i R5 i R50 dels Ferrocarrils de la Generalitat.

En total, «Rutes en transpot públic per la Xarxa de Parcs Naturals» inclou 22 recorreguts pels 12 Parcs Naturals gestionats per la Diputació de Barcelona. A més del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, són l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, el Parc Agrari del Baix Llobregat, el Parc d’Olèrdola, el Parc de la Serralada de Marina, el Parc de la Serralada Litoral, el Parc del Castell de Montesquiu, el Parc del Foix, el Parc del Garraf, el Parc del Montnegre i el Corredor, el Parc Natural de la Serra de Collserola i el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny.

 

 

Menys afluència de l’esperada aquest dilluns al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt

La coincidència del Pont de la Puríssima amb dos dies entre setmana i, per tant, sense limitacions de mobilitat entre municipis feia preveure un allau de visitants al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Per això, la Diputació de Barcelona ha posat en marxa un dispositiu per regular l’accés a aquest espai natural i evitar aglomeracions. Amb tot, el fred i la boira d’aquest matí han fet enrere molts excursionistes i aquest dilluns els aparcaments no s’han arribat a omplir.

Malgrat la previsió meteorològica, hi ha quei no s’ha tirat enrere i ha decidit aprofitar el dia festiu per apropar-se a la natura.

De cara a dimarts, dia festiu i amb previsió de menys fred, s’espera que molta més gent s’apropi al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

Una altra opció per assegurar-se l’excursió és aprofitar el bus llançadora gratuït que enllaça Les Pedritxes amb Coll d’Estenalles o agafar el Bus Parc, des de l’Estació del Nord.

La Diputació i BBVA signen crèdits amb sis ajuntaments del Vallès per valor de 32 milions d’euros

La Diputació de Barcelona i BBVA han signat crèdits amb els ajuntaments de Sabadell (12.749.517,00 €), Sant Cugat del Vallès (9.244.693,79 €), Terrassa (6.744.000,00 €), Rubí (2.215.053,35 €), Palau-solità i Plegamans (674.363,49 €) i Castellar del Vallès  (350.000,00 €).  En total, s’han concedit crèdits a 27 ajuntaments de la província per valor total de 55,91 milions d’euros, dels quals la corporació en subvenciona una part.

Cal recordar que l’any passat es va firmar l’acord entre la Diputació de Barcelona i BBVA que permet impulsar el Programa de Crèdit Local en el període 2019-2020, fruit del procés de selecció d’entitats realitzat. La iniciativa permet als ajuntaments i entitats municipals descentralitzades reduir els costos financers dels préstecs dels municipis destinats a noves inversions.

Així, les entitats locals també poden acollir-se a operacions de préstecs a llarg termini, a actuacions relacionades amb millores a la tresoreria i a línies de préstecs pont per a inversions finançades amb subvencions.