Entradas

Viver Tres Turons, del Parc Natural de Sant Llorenç, guanya un dels Premis Parc a taula 2021

/0 Comentarios/en , /por

El restaurant El Cafè de la Casa de les Lletres, del Parc Natural de la Serra de Collserola; la cooperativa Viver Tres Turons, del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac; les fruiteries i verduleries Sínia Pujadas i Sínia Sant Gervasi, de Vilanova i la Geltrú, del Parc del Garraf; i l’empresa d’oli d’oliva Salar d’Arbúcies, del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, han estat les guanyadores dels premis Parc a taula 2021 que s’han lliurat aquest dilluns al Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Aquests guardons, distribuïts en quatre categories, volen reconèixer el treball de les empreses situades dins un territori de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, en la difusió dels valors naturals, culturals i paisatgístics d’aquests espais. Els premis són un distintiu a mode de reconeixement, obra de l’escultor Josep Massana.

El jurat dels Premis Parc a taula estava format per onze persones vinculades al món de la gastronomia, la salut i la gestió del territori, entre les quals hi havia representació de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona. També del sector privat com la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica, que promou la marca Cuina Catalana.

 

L’alcalde Ballart es reuneix amb la presidenta de la Diputació, Núria Marín, per «explorar sinèrgies i col·laboracions»

/0 Comentarios/en , , /por

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, s’han trobat aquest divendres a la tarda per a conversar sobre diversos temes d’interès per a la ciutat. A la trobada, Ballart i Marín, que també és l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, han tractat diversos projectes culturals, esportius, socials i de salut compartits entre l’Ajuntament de Terrassa i la institució provincial. També han volgut parlar de plans de futur de cara a noves sinèrgies i col·laboracions.

Les delegacions de l’Ajuntament de Terrassa i la Diputació de Barcelona, al despatx d’Alcaldia

La reunió ha comptat també amb l’assistència, per part de la Diputació, dels diputats delegats de Cultura, Joan Carles Garcia, i d’Educació, Esports i Joventut, Alfredo Vega. Per la banda del consistori també hi han estat presents la tinenta d’alcalde i diputada de Tot per Terrassa a la Diputació, Lluïsa Melgares, i la regidora de Cultura, Rosa Boladeras.

La Diputació destina 2,4 milions d’euros per assegurar la prestació de serveis de qualitat

/0 Comentarios/en , /por

La Diputació de Barcelona ha aprovat destinar 2,4 milions d’euros al Consell Comarcal del Vallès Occidental, amb la voluntat d’assegurar que puguin oferir a la ciutadania una prestació adequada dels serveis i que siguin de màxima qualitat.

Els crèdits tenen una durada d’un any, un tipus d’interès del 0% i una amortització de caràcter semestral. Aquests crèdits s’emmarquen dins del Pla d’Operacions de Tresoreria per a Consells Comarcals que es va iniciar l’any 2013 amb la finalitat de donar liquiditat a aquestes entitats locals per tal de garantir les seves actuacions competencials.

En total s’han atorgat 7,4 milions d’euros a sis consells comarcals de la província.

 

Paradistes per un dia, punt final del projecte educatiu «Cultura emprenedora a l’escola»

/0 Comentarios/en , /por

Aquest dimecres al matí els alumnes de diverses escoles de la ciutat han plantat parada al mercadal de Martí l’Humà. El motiu, una nova edició del projecte «Cultura emprenedora a l’escola», una iniciativa de la Diputació de Barcelona per promoure l’emprenedoria entre els infants de cinquè de primària. Al llarg del curs, els alumnes han de crear una cooperativa amb l’objectiu de produir i vendre un producte, una feina transversal i que acaba d’una manera tan pràctica com és venent el que ells mateixos han pensat, dissenyat i fabricat.

Aquesta edició del programa «Cultura emprenedora a l’escola», la primera després de la pandèmia, ha implicat gairebé dues-centes escoles de vora un centenar de municipis. D’aquí Terrassa hi han participat els centres Creixen Terrassa, Font de l’Alba i El Vallès, els tres que han plantat parada aquest dimecres, així com l’escola Serra de l’Obac, la qual s’hi va posar la setmana passada. Des de la Diputació, compten que aquest projecte continuï creixent els pròxims anys, mentre que l’Ajuntament valora molt positivament la possibilitat de transmetre valors com el cooperativisme.

Com ja és tradició, l’alcalde i diversos regidors del govern municipal han visitat les parades dels joves emprenedors sense poder-se estar d’adquirir alguns dels articles que oferien.

‘My Mexican Bretzel’, Gaudí a millor documental, a Terrassa el 18 de juny

/0 Comentarios/en , /por

La guanyadora del premi Gaudí a Millor documental “My Mexican Bretzel” es projectarà a Terrassa,  el proper el divendres 18 de juny a les 22h al Pati A.V. del barri Egara. I és que la nostra ciutat és un dels 42 municipis de la província de Barcelona que programa el film, en el marc del programa impulsat per l’Acadèmia del Cinema Català amb el suport de la Diputació per donar a conèixer arreu del territori les millors produccions catalanes.

“My Mexican Bretzel” és el diari íntim d’una dona de classe benestant, il·lustrat per les filmacions casolanes del seu marit, un ric industrial, entre els anys 40 i 60 del segle passat.

Desdibuixant els límits entre realitat i ficció, la cineasta catalana Giménez Lorang explora el concepte de la memòria a través d’ un relat que esdevé un somni romàntic.

La pel·lícula va guanyar el premi Gaudí a Millor documental i els premis a Millor guió (una fita que només havia aconseguit un altre documental l’any 2010, “Garbo, l’espia”) i a Millor muntatge (compartit amb Cristóbal Fernández).

 

 

Un estudi sobre un cargol endèmic de Sant Llorenç i Montserrat aporta noves eines per la seva preservació

/0 Comentarios/en , , /por

Un estudi sobre l’estructuració genètica del cargol terrestre Xerocrassa montserratensis publicat a la revista Scientific Reports aporta noves eines científiques per millorar la conservació d’aquesta espècie endèmica i amenaçada de Catalunya. Aquest mol·lusc terrestre, identificat a finals del segle XIX a la muntanya de Montserrat i de reduïda distribució geogràfica restringida a la província de Barcelona, és una espècie protegida a tot l’àmbit dels parcs naturals de la Muntanya de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

El treball, dirigit per la professora Marta Pascual, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, ha comptat amb la col·laboració de l’equip del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el suport econòmic de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona.

L’equip ha identificat grups genètics en zones en què s’havien descrit diferents subespècies, una hipòtesi posada en dubte recentment per diversos estudis de caràcter morfològic. Els resultats mostren que els grups diferenciats genèticament es troben en les poblacions on s’havien descrit les diferents subespècies fa més d’un segle. A més, també s’ha identificat una nova zona als Munts, a la serralada transversal catalana, on els grups estan fortament diferenciats, fet que caldrà estudiar amb més detall en futures recerques.

En el marc de la recerca, l’equip ha aplicat la metodologia basada en els anomenats codis de barres genètics, que fa ús d’un fragment curt i estandarditzat d’ADN per facilitar la identificació d’espècies i la detecció de grups evolutius diferenciats. Aquesta metodologia permet classificar la majoria d’espècies amb una alta resolució, i en molts casos també aporta una bona variabilitat intraespecífica per detectar barreres al flux gènic entre poblacions.

[Font: Diputació de Barcelona]

[Font: Diputació de Barcelona]

[Font: Diputació de Barcelona]

Una exposició de maquetes d’edificis singulars i una d’imatges de principis del segle XX al Mercat

/0 Comentarios/en , /por

El Mercat de la Independència acull aquests dies dues exposicions coincidint amb la Fira Modernista. La primera és una mostra de maquetes d’edificis singulars de la ciutat de l’autor terrassenc Marià Palau.

També es pot visitar l’exposició fotogràfica «Mirem el passat amb ulls de dona», un recull de fotografies de la Diputació de Barcelona. Es tracta de pinzellades per construir un imaginari sobre el que feien les dones a principis del segle passat.

La CECOT també acull la mostra de la Diputació “#MiremElPassat», un recull de 80 fotografies, repartides en 20 plafons i un audiovisual. Una selecció d’imatges de principis del segle XX que l’Arxiu General de la Diputació ha recuperat, restaurat i digitalitzat.

Són fotografies sobre la vida quotidiana als carrers, els esports, els edificis, els costums, la societat o la manera de vestir que amb el pas del temps s’ha anat modificant.

Un estudi proposa ampliar el Bus Parc i restringir aparcaments a Sant Llorenç

/0 Comentarios/en , /por

Un estudi de mobilitat en l’àmbit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac proposa mesures per millorar l’accessibilitat al parc de forma més sostenible. Així, una de les principals propostes que hi ha és ampliar el transport públic incrementant els serveis de línies com el Bus Parc i restringir les zones d’aparcament a l’interior de l’espai natural.

L’estudi ha estat encarregat per la Diputació de Barcelona per poder donar resposta a problemes com la gran afluència de visitants en vehicle privat i la sobredemanda d’alguns aparcaments dins l’àmbit del parc natural.

Entre les conclusions del treball s’apunta que la mobilitat al voltant del Parc és, majoritàriament, en vehicle privat i que els pobles situats dins l’espai natural tenen importants dèficits en transport públic. També s’assenyala que la concentració de gran part de la demanda en uns punts molt concrets provoca problemes mediambientals, especialment en l’erosió del sòl.

La proposta de l’estudi és ampliar el servei del Bus Parc els dies feiners amb, almenys, dues expedicions al dia. També proposa modificar l’horari els caps de setmana i festius per afegir-hi una expedició al vespre, com a mínim a l’estiu, ja que l’últim autobús actualment surt sobre les 17 h.

El treball conclou que caldria impulsar el servei de transport a demanda per a les zones de baixa densitat.

El treball destaca com a objectiu clau habilitar aparcaments dissuasius de forma estratègica a zones perifèriques del parc

 

 

Les terres de conreu, en perill d’extinció a Ullastrell, Terrassa i tota la demarcació

/0 Comentarios/en , , , /por

El 1956, Ullastrell tenia el 69% de la seva superfície dedicada a conreus. Actualment, aquesta dada ha baixat al 15%.  Aquesta població veïna és el principal exemple de nucli de població que fa més de 60 anys estava envoltada de terres de conreus i que, actualment, està rodejada de boscos.

No és un cas aïllat. La Terrassa del 1956 tenia el 41,2% del terreny destinat a conreus, un 49,2% de massa forestal i un 9,6% de sòl urbanitzat. Al 2018, els conreus representaven el 12,8%, els boscos el 53,5% i el terreny urbanitzat s’enfilava fins al 33,7% de la superfície. El terreny agrari s’ha transformat en boscos ( 744 hectàrees) o en sòl urbanitzat (1.296 hectàrees).

Les comarques barcelonines han perdut en conjunt el 42% de les terres de conreu en les darreres 6 dècades. Entre 1956 i 2018, la superfície agrària de la demarció s’ha reduït en 120.500 hectàrees, una àrea similiar a l’extensió conjunta de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès. S’han perdut unes 2.000 hectàrees cada any de mitjana.

Ho diu l’informe d’anàlisi «Terres amb futur: Una mirada als usos del sòl a la demarcació de Barcelona», realitzat en el marc de l’estratègia BCN Smart Rural, l’estratègia de la Diputació de Barcelona per transformar el sector agroalimentari de la demarcació, que està cofinançada per la Unió Europea. Es tracta de posar a l’agenda política el dret a una alimentació saludable, sostenible i de proximitat i per aconseguir-ho cal col·laborar amb els ajuntaments.

El 60% dels camps de conreu perduts s’han convertit en boscos, fet que comporta una reducció del paisatge en mosaic agroforestal i un increment del risc de grans incendis forestals. La resta han estat urbanitzats.

La disminució progressiva de la superfície dedicada a conreus constitueix un dels reptes principals que afronten les comarques de Barcelona. Es tracta d’una tendència alarmant que preocupa especialment als municipis que volen posar en valor els beneficis culturals, ambientals, socials i econòmics de l’activitat agrària.

La Diputació de Barcelona impulsa diverses iniciatives de dinamització agrària, entre elles el Parc Rural del Montserrat, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i el Banc de Terres BCN Smart Rural.

La Diputació destina al Vallès Occidental 1,2 milions d’euros per a la millora de les escoles públiques

/0 Comentarios/en , /por

La Diputació de Barcelona ha aprovat el Pla de xoc d’equipaments responsables 2030, dotat amb 6.260.000€, amb l’objectiu de millorar els centres educatius públics de la província de Barcelona per impulsar mesures d’eficiència energètica i fomentar la seva relació amb l’entorn i el seu ús públic. Concretament, la corporació destina al Vallès Occidental 1.254.258,00 €. Es beneficiaran d’aquest programa un total de 23 municipis i ens locals de la comarca.

El nou programa permetrà finançar tots els ajuntaments de menys de 300.000 habitants i les entitats municipals que comptin amb almenys un centre educatiu sufragat amb fons públics: escoles públiques d’infantil i primària i escoles municipals, tant de bressol, de música i arts, d’educació especial i de persones adultes.

La distribució dels ajuts s’ha calculat amb variables i criteris objectius que atenen tant a una dimensió poblacional com a una dimensió d’equitat, sense oblidar que s’estableix un import mínim de 1.500,00 euros per ens destinatari. D’aquesta manera, el projecte arriba a un total de 1.414 equipaments públics de la província de Barcelona, i amb un impacte directe estimat en 325.746 alumnes, dels quals 265.279 corresponen a les escoles d’infantil i primària, i 60.467 a alumnes d’escoles municipals.