Entradas

Aprofiten la façana original de Lluís Muncunill en la construcció d’un nou habitatge

La casa del carrer Col·legi 3 va ser projectada a principis del segle passat per Lluís Muncunill. Els nous propietaris reedificaran el solar però mantindran la façana i el pati, que estan protegits. Les obres ja estan en marxa.

En la seva superfície, d’uns cent metres quadrats, hi havia un habitatge de només planta baixa i pati. Amb la nova construcció s’aixecaran dues plantes més, que quedaran reculades dos metres per ressaltar la façana modernista. Del nou edifici sortirà un habitatge d’uns 70 metres quadrats a la planta baixa i un dúplex de 140. En tots dos s’accedirà a través del pati. La porta principal no serà d’entrada i quedarà tapiada per darrere. L’arquitecte calcula que l’obra estigui acaba a finals de 2022.

La restauració de la façana inclou mantenir les finestres, les persianes de fulla, les baranes i els arrebossats. La part interior no és aprofitable perquè està molt afectada per humitats i tant l’estructura com els aïllaments són molt deficients per a poder-hi edificar a sobre.

Aquesta casa formava part d’un conjunt de sis habitatges d’estructura semblant essent aquesta l’única que ha conservat la façana. Les altres s’han enderrocat i reedificat tot i que alguna ha mantingut la línia, això sí, lluny de l’encant modernista.

Tres de cada quatre desnonaments al Vallès Occidental són a persones que viuen de lloguer

La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest noves situacions de vulnerabilitat residencials a la comarca: viure en condicions de sobreocupació, en habitatges petits o llars que no compleixen les condicions de qualitat per a residir-hi. Ho explica l’Informe d’Habitatge de l’Observatori Comarcal del Vallès Occidental.

Un dels factors que cada vegada comporta més precarietat residencial és la pujada del preu del lloguer. Al Vallès ha pujat un 27% els darrers cinc anys i és de 743 euros de mitjana. Les dades apunten que els vallesans destinen, aproximadament, el 50% dels seus ingressos a pagar el lloguer. On més és a Sant Cugat del Vallés (57%), a Vacarisses (53,4%) i a Rubí (51,5%).

Tot plegat té incidència en els desnonaments. Tres de cada quatre desnonament que hi va haver al Vallès Occidental el 2020 van afectar persones que vivien de lloguer. En total se’n van produir 636, un 59% menys que l’any anterior, xifra que també s’explica per la moratòria que es va aplicar per protegir les famílies més vulnerables durant el confinament.

D’altra banda segons les dades de l’informe, més de la meitat dels habitatges del Vallès Occidental requereixen millores en matèria d’aïllament tèrmic. Això són més de 230.000 habitatges.

L’Observatori Comarcal també posa el focus en les polítiques de protecció de l’habitatge a la comarca. 7 de cada 10 prestacions d’urgència el 2020 van ser pel pagament d’una hipoteca. Per contra es va reduir notablement la construcció d’habitatges de protecció oficial, un 85% menys.

Terrassa sol·licita declarar-se Àrea de Mercat d’Habitatge Tens

A Terrassa el preu mitjà de l’habitatge de lloguer és de 623 euros, una mica per sota de la mitjana catalana que arriba als 750 euros. D’altra banda el poder adquisitiu familiar ha pujat a les llars de la ciutat entre un 10 i un 15 per cent. D’aquesta manera, en els darrers cinc anys, Terrassa ha experimentat un creixement sostingut dels preus del lloguer de l’habitatge del 6 per cent, més gran que el creixement mitjà a tot Catalunya.

En l’actualitat el lloguer de l’habitatge representa una càrrega superior del 30 per cent als ingressos familiars, una xifra que es considera al límit del què seria recomanable. Totes aquestes xifres justifiquen que l’Ajuntament, junt amb 60 municipis més, sol·liciti a la Generalitat la declaració d’Àrea amb Mercat d’Habitatge Tens, una figura administrativa que permet la contenció en els contractes d’arrendament, tal i com preveuen les llei relatives a la protecció urgent del Dret a l’Habitatge. La declaració de ciutat amb Mercat d’Habitatge Tens podria arribar a finals d’any.

D’altra banda la Comissió de Territori i Sostenibilitat reunida aquest dilluns, també ha aprovat participar en la Constitució de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona, una entitat que donarà eines legals als municipis de l’entorn de la capital per representar-se amb veu pròpia davant d’altres organismes de l’Estat.

L’associació amb estatuts aprovats des del mes de maig, es constituirà al mes de setembre amb representació i per tant amb dret a vot proporcional al nombre d’habitants de cada municipi, sent Sabadell i Terrassa les dues cocapitals del Vallès les que lideren el projecte.

Per la seva banda Ciutadans s’ha queixat pel retard de la implantació d’un programa informàtic a la Policia Municipal que ha de permetre fer un seguiment exhaustiu del recorregut de qualsevol expedient. Un requeriment aprovat pel ple i que mig any després ja s’hauria d’haver implantat segons la formació.

Finalment l’Ajuntament contractarà una consultoria externa per buscar solucions als problemes de Can Boada amb la nova distribució dels contenidors de la recollida selectiva i dels canvis de sentit d’alguns carrers. Un estudi que es podria fer extensiu a d’altres barris de la ciutat.

Una família del barri de Xúquer amb tres filles, en risc de desnonament

L’Ester Morales viu en un pis del barri de Xúquer amb les seves 3 filles (de 14, 6 i 4 anys) i el seu marit.  El va llogar al 2012 a la propietària original de l’habitatge a través d’una agència immobiliària. Aquesta propietària no va poder fer front a la hipoteca i  l’immoble va passar a mans d’un fons voltor: Unión de Créditos Inmobiliarios.

Quan Morales es va assabentar de la situació va intentar posar-se en contacte amb aquest fons per pagar el lloguer  directament a ells però no ha pogut arribar a cap acord. Al contrari, van portar aquesta família a judici per recuperar la propietat de l’immoble.

Aquesta família terrassenca ha buscat l’ajut del Colectivo sin Vivienda i altres entitats i l’advocat Joan Tamayo els porta el cas. La sentència de 2018 s’ha recorregut a l’Audiència Provincial. Morales espera que el tribunal tingui una mica més de sensibilitat i respecte pel dret de les persones a una habitatge digne. Només demana continuar pagant el lloguer del pis que ja habita.

El seu no és un cas aïllat. Moltes famílies de la ciutat estan a l’espera d’una ordre de desnonament. Algunes perquè no poden pagar la hipoteca o el lloguer i d’altres, com aquesta, perquè han estat víctimes dels deutes d’uns altres.

Concentració per denunciar el suïcidi d’un home quan l’anaven a desnonar a Barcelona

Aquest dilluns un home de 58 anys s’ha suïcidat quan l’anaven a desnonar del seu pis, al barri de Sants de Barcelona. L’home no pagava el lloguer des del juny de l’any passat i el propietari el va denunciar. El jutjat de primera instància número 3 de Barcelona va desestimar un informe municipal de vulnerabilitat «perquè no complia amb els requisits que marca la llei», segons ha explicat el Tribunal Superior de Justícia.

Davant d’aquest fet la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va convocar dimarts al vespre concentracions a municipis d’arreu de Catalunya per «per denunciar que es posi les persones al límit, a costa inclús de la pròpia vida, per protegir el benefici econòmic vinculat a l’habitatge, per sobre d’un dret fonamental«.

A Terrassa un grup de persones es van concentrar davant del Centre Cívic President Macià, a Sant Pere Nord, amb els lemes #StopDesahucios i #NoSonSuicidiosSonAsesinatos.

Els lloguers continuen a la baixa: 575,69 euros al mes de mitjana, segons la Cambra de la Propietat Urbana

La pandèmia i la llei de contenció de preus arrosseguen els lloguers a la baixa. Segons l’últim informe de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca del 31 de març, els lloguers d’habitatges s’han rebaixat en un any un 7,81% (dada interanual, respecte el mateix trimestre de 2020). Així, a finals del primer trimestre de 2021, se situen en 575, 69 euros al mes de mitjana. Per sota de Barcelona (905,39 euros/mes); Rubí (643,29), Sant Cugat (1.150,50) i Sabadell (669,27) i de la mitjana de totes les ciutats catalanes de més de 70.000 habitants (que és de 713,29 euros mensuals).

La tendència a la baixa  va començar fa uns mesos i es mantindrà, diuen els experts. De fet, entre el darrer trimestre del 2020 i el primer del 2021, els preus han caigut un 4,69%. A més, el mercat no s’atura. Terrassa torna a ser la segona ciutat, només per darrera de Barcelona, on es formalitzen més contractes de lloguer (en aquest primer trimestre, 1.185, un 21,17% més que durant el mateix període de l’exercici passat). En el darrer trimestre de 2020, la ciutat tambe va ocupar la segona posició d’aquest rànquing.

La llei de contenció de preus del lloguer declara Terrassa  àrea de mercat d’habitatge tens. Aquí i en una 60a de poblacions que també ho són, el preu del lloguer no pot augmentar respecte el contracte anterior ni pot superar l’índex de referència de preus de la Generalitat als contractes nous dels habitatges destinats a residències permanents. La norma té com a finalitat contenir i moderar el preu del lloguer de determinades zones que, per les seves característiques, no garanteixen tenir habitatges a un preu accessible. La Cambra creu que Terrassa no necessita aquestes restriccions perquè els preus estan per sota dels de ciutats veïnes i de la mitjana catalana.

La Cambra de la Propietat Urbana és molt crítica amb aquesta llei  que va entrar en vigor el 22 de setembre. Diu que el Parlament català no té competències sobre aquesta matèria i assegura que és inconstitucional. Diuen també que són les administracions públiques les que han de garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania però sense comptar amb el patrimoni dels particulars.

L’Oficina Jove de la Casa Baumann organitza diversos tallers sobre sexualitat i habitatge

Aquest mes de juny l’Oficina Jove de la Casa Baumann organitza diversos tallers sobre educació sexual i afectiva i també sobre habitatge, amb l’objectiu de potenciar l’emancipació juvenil. Aquests son els primers d’un seguit d’activitats relacionades amb l’emancipació juvenil, un dels àmbits d’actuació que el Govern municipal s’ha plantejat com a prioritaris dins les polítiques de Joventut. En aquest sentit, la regidora de Joventut, Ona Martínez, ha dit que «En el context que estem vivint cal, més que mai, posar a l’abast dels i les joves eines i recursos que els serveixin per a millorar la seva autonomia i emancipació.

Per això ens hem marcat l’objectiu de tenir un Pacte per a l’Emancipació Juvenil en aquest mandat i per això oferim al jovent de la ciutat aquests cicles de tallers i altres que aniran venint». En els propers mesos, Baumann Oficina Jove organitzarà nous cicles de tallers relacionats amb l’emancipació, que abordaran temes com la salut emocional i l’ocupació. «Tenir accés a la informació i formar-se en diferents àmbits és bàsic per poder fer front a la presa de decisions i a diferents situacions que ens anem trobant al llarg de la vida, especialment en la joventut. L’educació és la política més potent, empoderadora i preventiva de totes», ha afegit la regidora.

Les persones interessades ja es poden inscriure a les diferents sessions a www.casabaumann.cat fins 24 hores abans de cada sessió o fins a omplir grups. Els tallers d’educació sexual i afectiva s’adrecen a persones de 12 a 25 anys i s’han programat tres sessions. L’una el 16 de juny sota el lema “Coneixem el nostre cicle menstrual”. Sessió dedicada a millorar el coneixement de la menstruació i a desmuntar mites i tabús, a través de dinàmiques participatives. Pel 29 de juny hi ha programat “El plaer de sortir de la norma”, sessió adreçada a joves LGTBIQ+ en què s’abordarà la diversitat sexual i de gènere des d’una perspectiva positiva i empoderadora, generant un espai de confiança on reflexionar, compartir i resoldre dubtes.

Pel 30 de juny es farà “La sexualitat des del plaer”, una visió de la sexualitat sense tabús i des d’una perspectiva feminista, amb dinàmiques participatives que generin debat entre els i les joves participants. Totes les sessions començaran a les 17.30 h, tindran una durada aproximada d’una hora i mitja i es faran per via telemàtica. Els tallers sobre habitatge s’adrecen principalment a persones de 18 a 35 anys i també seran en tres sessions. El 21 de juny s’abordaran els “Models alternatius d’accés i tinença d’habitatge”, sessió dedicada a donar a conèixer models com la masoveria urbana o les cooperatives de cessió d’ús. A càrrec de la cooperativa Celobert.

Pel 22 de juny es farà “Tens problemes per pagar l’habitatge?. T’expliquem tots els recursos que tens per conservar-lo”. Sessió dedicada als ajuts que ofereix l’administració en aquest àmbit, els serveis de mediació i altres recursos. A càrrec de la jurista i assessora d’habitatge Mari Carmen Jiménez. I l’1 de juliol s’abordarà “Busques una habitació? T’expliquem com ho pots fer!”. Taller dedicat a proporcionar eines per trobar habitació, l’orientació, elements a tenir en compte a l’hora d’escollir o aspectes del contracte. A càrrec de la jurista i assessora d’habitatge Mari Carmen Jiménez. Les dues primeres sessions tindran lloc a les 17.30 h, mentre que la sessió de l’1 de juliol tindrà un horari diferent, a les 12 h. Totes tres es faran per via telemàtica.

A banda dels tallers relacionats amb l’emancipació, durant el mes de juny s’ha programat també un taller coorganitzat per l’Ajuntament i el Consell de Joves de Terrassa amb el suport de la Diputació de Barcelona, que porta per títol Activem l’energia transformadora. La sessió, que anirà a càrrec d’una representant del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, tindrà lloc el dissabte 12 de juny a les 11 h a la Casa Baumann i s’adreça tant a persones joves interessades a formar part d’alguna entitat com a entitats que vulguin incorporar persones joves. Els objectius del taller són generar interès cap als afers públics, fomentar l’adquisició de responsabilitats i de compromís social i comunitari, i promoure la participació de les persones joves en l’entorn. Les inscripcions es poden formalitzar a www.casabaumann.cat fins al 10 de juny.

El preu de l’habitatge usat a Terrassa ha pujat un 2,8% en el que portem d’any

El preu de venda de l’habitatge usat a Terrassa s’ha situat en els 1.918,1 €/m2, la qual cosa suposa de mitjana un increment 2,8% en relació a com acabava 2020. En el centre de la ciutat l’índex se situa en els 2.275,1€/m2 (un 18,6% per damunt del preu mitjà), mentre que els preus més baixos els trobaríem en l’eix de la riera de les Arenes (amb uns diferencials en relació a aquest preu mig superiors al -20% i assolint el -31,8% en l’àmbit central d’aquest eix). Són dades del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat de l’Ajuntament de Terrassa.

Pel que fa al lloguer d’habitatge usat, l’índex de preu se situa en tancar aquest primer trimestre en els 9,89 €/m2, que col·loca la renda mitjana oferta a la ciutat en els 808,7 €/mes i suposa una caiguda del -0,9% en relació a com es tancava 2020.

En aquest enllaç podeu trobar l’informe complet sobre els preus de l’habitatge a Terrassa.

Més de 600 usuaris de la teleassistència de Creu Roja

La Montserrat Tomasa i el Benet Pagès són un matrimoni que arriben als 90 anys i volen continuar vivint a la seva casa de tota la vida, al centre de Terrassa. Per la seva edat avançada, Creu Roja els ha instal·lat un aparell de teleassistència, un servei d’alarma per a qualsevol cas d’emergència a la llar.

Com ells, a Terrassa hi ha més de 600 persones o unitats familiars amb el dispositiu instal·lat a casa. Un servei que a tota la comarca comporta unes mil mobilitzacions l’any. Aquest sistema permet als usuaris mantenir la independència i millorar la seguretat. I alhora conservar el seu habitatge, com fa la Montserrat i el Benet, rodejats dels records de tota una vida.

El PSC vol que el superhàbit de l’Ajuntament es destini a habitatge, formació i petit comerç

El PSC proposa que el superhàbit d’uns 17 milions d’euros que l’Ajuntament aprovarà en el ple de dilluns, es destini a ampliar el parc d’habitatge públic de lloguer i a diferents programes de formació i ocupació i de reimpuls del petit comerç. Al ple de març arriba un expedient de crèdit extraordinari i un altre de suplement de crèdit per uns 17 milions d’euros, uns 12 dels quals provenen de la limitació de despesa de l’anterior mandat quan governava el PSC.

Els Socialistes considera que al menys 2,5 milions d’euros es destinin a polítiques d’habitatge. D’altra banda el PSC també demanarà complementar els ajuts que arribin d’altres administracions amb formació per a les persones aturades i evitar així que l’actual augment de desocupació esdevingui estructural.

Finalment els socialistes insten l’Ajuntament a liderar una plataforma digital de venda perquè el petit comerç pugui lluitar amb igualtat de condicions amb les grans distribuïdores per internet. Una forma de modernitzar el petit comerç que també passaria per a la formació específica pel sector i promoure vals descompte entre la ciutadania per dinamitzar el teixit comercial de la ciutat.