Entradas

Alternatives viàries i ferroviàries que superen la B40, segons En Comú Podem

En Comú Podem presenta propostes per millorar la mobilitat als dos vallesos per carretera i per tren superant la B40. La bateria de mesures es vota la propera setmana al Parlament de Catalunya.

Les alternatives viàries a una infraestructura que qualifiquen de caduca i obsoleta són: connectar la C-58 amb la carretera de Castellar (B-124), millorar la connexió entre Terrassa i Sabadell intervenint a la N-150, soterrar la ronda sud de Granollers, millorar la xarxa d’autobusos interurbans amb línies exprès entre poblacions i entre polígons o un pla estratègic de la bicicleta dotat amb 10 milions d’euros que ha desplegar una xarxa clicable interurbana, entre altres coses.

La inversió clau és la línia orbital ferroviària, i també el desdoblament de la R3 i diverses connexions entre les línies de rodalies (la R8 i la R4 i la R3 amb la R8).

Per a la nostra ciutat, segons la candidata de Terrassa En Comú Podem, Agnès Petit, la millora urgent de la N-150 és bàsica i també la construcció de dues noves estacions dels ferrocarrils: una a Terrassa-La Rambleta i l’altra a Rubí-La Llana.

Els comuns han criticat que el PSC bloquegi els pressupostos per la B40 i assenyalen la discrepància entre el govern local per aquest tema.

Les mesures de la formació van en consonància al Pla Específic de Mobilitat del Vallès, aposten pel transport públic, la protecció dels espais naturals i la reducció de la contaminació en un context d’emergència climàtica, diuen.

Agnès Petit I Marc Parés

Agnès Petit I Marc Parés 3

 

La demanda de FGC al Vallès creix un 28% el 2022 i se situa prop dels nivells prepandèmics

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha tancat l’any 2022 amb 79 milions de viatges a les Línies Metropolitanes (Barcelona-Vallès i Llobergat-Anoia), el que suposa un increment del 29% respecte la demanda de l’any 2021. Si es compara amb les dades de l’any 2019, abans de la pandèmia, la recuperació del passatge se situa a l’entorn del 90% a les dues línies.

FGC
Les dades mostren com Ferrocarrils recupera progressivament el volum de viatgers d’abans de la pandèmia, creixent cada any i augmentant el número de persones usuàries. La recuperació arriba a ser de prop del 100% en la demanda en hora punta.

Així, a la línia Barcelona-Vallès s’han realitzat 57 milions de viatges, un 27,9% més respecte l’any passat. Als municipis de Sabadell, Terrassa i Sant Cugat, concretament un 31,7%, 28,1% i 26,5% respectivament.

A la línia Llobregat-Anoia, amb 21,93 milions de viatges, l’increment respecte 2021 és del 34,1%, superant aquest increment municipis com Abrera (39,5%), Monistrol de Montserrat (96,7%), Castellbell i el Vilar (83,4%), Sant Esteve Sesrovires (46,5%), Masquefa (42,1%), Piera (47%) i Capellades (50,4%).

Pel que fa a la línia Lleida-La Pobla, les dades confirmen la tendència més accentuada de creixement, sent la línia de Ferrocarrils que millor s’ha recuperat de l’impacte de la pandèmia: amb un total de 278.000 viatges, la línia supera en 34 punts la demanda del 2021 i recupera un 110,03% de la demanda prepandèmia.

El president de Ferrocarrils, Toni Segarra i Barreto, valora positivament aquestes xifres: “Ja hem recuperat el 90% de la demanda del 2019, abans de la pandèmia, i això és positiu perquè demostra que les persones usuàries han recuperat l’hàbit de moure’s amb tren i, per tant, desplaçar-se d’una manera sostenible”. Tot i això, Segarra apunta que la pandèmia “ha provocat canvis d’hàbits, sobretot amb el teletreball, que han vingut per quedar-se. Davant d’això, hem de ser capaços d’atreure més demanda, arribar a nous usuaris i oferir una alternativa potent i atractiva per a tot tipus d’usuaris”.

Els indicadors de qualitat del servei d’FGC
L’índex de Puntualitat s’ha situat en el 98,94%
en el conjunt de Línies Metropolitanes i a la línia Lleida-La Pobla s’ha assolit una puntualitat del 99,41%. D’aquesta manera, la puntualitat de Ferrocarrils continua mantenint-se per sobre del 98%.

L’Índex de Control de Qualitat, indicador que permet a FGC controlar diàriament i de manera objectiva el grau de compliment del servei real respecte al servei programat, ha sigut del 98,1% a Barcelona-Vallès, del 98,6% a Llobregat-Anoia i del 99,6% a Lleida-La Pobla. De fet, els últims 10 anys aquest índex de compliment del servei s’ha situat sempre per sobre del 97% a totes les línies.

Pel que fa a l’Índex de Satisfacció, les persones usuàries puntuen amb un 77 sobre 100 la qualitat del servei ofert per la companyia a les Línies Metropolitanes, sent aquesta la valoració la més alta dels últims anys i assolint el seu rècord històric.

Entre els aspectes més ben valorats a les tres línies continua destacant la puntualitat dels trens de Ferrocarrils, juntament amb l’accessibilitat i la neteja tant a trens com a estacions i la sensació de seguretat, tots ells valorats amb un notable.

Constituït un grup de treball Ajuntament-Generalitat per millorar la mobilitat de Terrassa

El conseller de Territori Juli Fernàndez ha visitat aquest dimecres Terrassa per reunir-se amb l’alcalde, Jordi Ballart i constituir un grup de treball estable entre les dues administracions per millorar la mobilitat a Terrassa i les seves connexions.

Abans de la reunió i, al Saló de plens, el conseller ha signat al llibre d’honor davant la presència de representats dels partits. L’alcalde li ha regalat una corbata i Fernàndez no ha dubtat en posar-se-la. La que portava, li ha obsequiat a l’alcalde.

Més enllà de l’anècdota, les dues parts han acordat crear aquest grup de treball estable per avançar en les infraestructures i els serveis de transport públic que necessita la ciutat. Es tracta de trobar solucions que millorin la mobilitat interna i les connexions amb vies de comunicació d’alta capacitat.

Així, la xarxa d’infraestructures en la segona corona metropolitana ha de ser una prioritat, diuen, i Terrassa considera que cal respectar el Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV), aprovat el febrer de 2021.

El grup de treball, integrat per tècnics i polítics de les dues administracions, proposarà i impulsarà solucions concretes. Així, la reunió ha servit per tractar el peatge de Les Fonts. La Generalitat estudiarà el trànsit a la C-58 i a la BP-1503 per establir les futures millores.

Els portaveus de l’oposició han aprofitat el final de l’acte institucional per preguntar-li si tenia alguna proposta concreta per millorar la mobilitat i les connexions de Terrassa.

Fernàndez ha dit breument que sí i que la Generalitat accepta les seves responsabilitats per millorar la vida de la ciutadania.

La ronda Nord és el tema de la discòrdia però no se n’ha fet cap referència. Les discrepàncies van ser visibles el passat 1 de desembre Ballart va abandonar el Consell Comarcal en protesta pel tracte rebut abans de la reunió entre aquest conseller i els alcaldes i alcaldesses de la comarca.

Entre aquella data i la d’ara, el 9 de desembre ja es van veure quan Ferrocarrils va millorar la freqüència de pas de la línia Barcelona-Vallès.

La ronda Nord entre Terrassa i Sabadell és l’aposta dels agents econòmics, Ballart i altres alcaldes del Vallès, al menys fins al desembre. El conseller però no la contempla i ofereix alternatives.

A la nostra ciutat, la solució de Fernàndez seria reforçar l’N-150 i millorar les connexions internes de la ciutat amb la C-58. A Sabadell, perllongar la ronda Oest fins a Castellar per descarregar la Gran Via.

A Terrassa també li interessa que la B-40 no acabi de forma sobtada en una rotonda de Can Roca, implementar la T-Mobilitat i acabar amb el greuge comparatiu de la zona tarifària, entre altres qüestions.

La trobada s’ha fet sense contacte amb la premsa i després s’ha emès un comunicat.

Fernandez 1

Fernández 2

Fernàndez 5

 

 

Fernàndez 4

Fernàndez 6

Fernandez 7

Grup De Treball 2

El carrer del Vall canvia de sentit entre el carrer de Col·legi i la Rutlla

Aquest dijous, 22 de desembre, canvia de sentit del carrer del Vall, en el tram comprès entre el carrer de Col·legi i el carrer de la Rutlla.

Aquesta actuació es duu a terme per facilitar l’accés a l’aparcament públic de la Plaça Vella. I és que  es millora l’accessibilitat al pàrquing en permetre accedir-hi als vehicles del carrer  Col·legi des del carrer Doctor Cabanes. Així com també als vehicles que vinguin del carrer de la Rutlla des del carrer de Sant Francesc.

La C-58 entre Barcelona i Cerdanyola torna a ser el tram amb més accidents de Catalunya

Amb la recuperació de la mobilitat, el nombre de víctimes mortals i ferits greus puja, però sense tornar als nivells pre-pandèmia. Aquesta és la principal conclusió del nou informe EuroRAP, que publica el RACC. L’Arrabassada torna a situar-se com el tram amb més risc d’accident de Catalunya. En el 88% dels accidents amb morts i ferits greus (17 en els darrers tres anys) en aquesta carretera hi ha involucrada com a mínim una motocicleta.

Pel que fa a les vies que passen per Terrassa, per setè any consecutiu la C-58, entre Barcelona i Cerdanyola, és el tram de carretera amb més accidents greus i mortals per quilòmetre de Catalunya per al conjunt de vehicles. Entre el 2019 i el 2021 hi ha hagut 17 accidents greus i mortals en un tram de 7,1 quilòmetres de longitud.

Aquesta via, en el tram Cerdanyola – Terrassa, també és de les més perilloses per a les motos, amb un 64% d’accidents d’aquest tipus de vehicle respecte el total. El fet és que les motos tenen una presència destacada en els accidents tot i que representent una part molt petita dels vehicles que es mouen. En el 45% dels accidents de trànsit amb víctimes mortals i ferits greus que es produeixen a les carreteres catalanes hi ha estat involucrada com a mínim una moto
o un ciclomotor, tot i que només han representat un 2,3% de la mobilitat global en carretera a Catalunya.

D’altra banda el RACC destaca punts positius de l’estudi.  En el trienni 2019-2021 els accidents greus i mortals han disminuït un 8,7%, mentre que la mobilitat global s’ha reduït en un 3,0% a conseqüència de la pandèmia. En aquest context, la perillositat ha disminuït un 6,1% en el global de la xarxa viària analitzada, si bé els trams amb risc “alt” o “molt alt” representen encara el 25% del total avaluat.

L’estudi EuroRAP es publica cada any a Catalunya des del 2002 i analitza més de 6.300 km de carreteres interurbanes de titularitat estatal, autonòmica i de les diputacions.

L’Ajuntament habilita una nova eina per a l’accés puntual de vehicles a les àrees de vianants

L’Ajuntament de Terrassa ha posat en funcionament aquesta setmana un espai web anomenat Donar pas. Es tracta d’una nova eina que té com objectiu que aquelles persones que ja disposen d’una autorització permanent per circular per les àrees de vianants i zones de circulació restringida, puguin tramitar de forma fàcil i ràpida una autorització temporal per tal que amics o familiars que no tinguin  permís d’accés puguin entrar de forma puntual a la zona. Es pot accedir al nou web clicant a sobre d’aquest enllaç.

La petició de la sol·licitud es pot demanar amb una anterioritat des de 48 hores de la data en que es prevegi accedir a les àrees de vianants. La pàgina web, que està optimitzada per a facilitar el seu ús mitjançant dispositius mòbils, permet obtenir al moment una autorització intransferible de 24h de durada. Aquesta autorització estarà assignada a un vehicle, que l’haurà de dur impresa o al telèfon mòbil en el moment del seu ús, per tal de poder-la mostrar en cas de trobar un control d’accés.

Desacord en la pacificació del trànsit als carrers Galileu i Arquimedes

Desacord entre l’equip de govern, oposició i veïns en com encarar la pacificació del trànsit als carrers Galileu i Arquimedes. Tot per Terrassa i ERC han presentat un Acord de Junta de Portaveus que insta a estudiar i consensuar, a curt termini, un nou model de circulació a aquests dos carrers per a millorar les condicions de vida del veïnat. El text proposa “tendir a alliberar, progressivament el trànsit de pas”, una fórmula que no comparteixen els veïns, amb qui l’Ajuntament es va reunir la setmana passada. La plataforma Salvem Galileu/Arquimedes vol que les restriccions de trànsit siguin “immediates” i no pas “progressives”. A la vegada, però, els comerciants de la zona s’oposen a la limitació total del pas de vehicles.

Carrer Galileu 2

La tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares, ha explicat que l’Ajuntament ja té preparades una sèrie d’actuacions l’any que ve a Galileu i Arquimedes, algunes de les quals estan pendents de les subvencions Next Generation. Sobre la taula hi ha l’ampliació d’espais per a vianants; la substitució de la plataforma prefabricada per a autobusos d’Arquímedes; la limitació de la longitud dels vehicles que passin per aquests dos carrers; la possible eliminació del doble gir a l’esquerra de Galileu a la carretera de Martorell a més de la implantació zona de baixes emissions. Entre les actuacions ja fetes hi trobem la millora de la senyalització i la indicació de camins alternatius per als conductors.

Tot plegat serà previ a la instal·lació de càmeres de control per evitar que Galileu i Arquimedes deixin de ser carrers de pas, probablement el 2024.

Els grups de l’oposició no han donat suport a l’acord de junta de portaveus i han demanat trobar més consens amb els veïns abans de donar-li suport i concretar amb un compromís més explícit les mesures a adoptar.

Carrer Galileu arquimedes

L’alcalde i el conseller de Territori treballaran conjuntament per abordar el futur de la mobilitat interurbana al Vallès

El proper 15 de desembre el conseller de Territori, Juli Fernández, visitarà Terrassa per reunir-se amb l’alcalde, Jordi Ballart. Durant la trobada els responsables polítics establiran les bases d’un conveni de treball conjunt, que permetrà a les dues institucions seguir avançant sobre el futur de la mobilitat al Vallès i a Terrassa.

Des del seu nomenament com a conseller, Juli Fernández i l’alcalde, Jordi Ballart han mantingut diverses converses amb l’objectiu de tractar de manera conjunta el futur de la mobilitat al Vallès i Terrassa. Segons l’Ajuntament, en aquestes converses, els responsables polítics han coincidit en el diagnòstic de la mobilitat al Vallès i en la necessitat de continuar avançant en una xarxa d’infraestructures que millori la connexió al territori de la segona corona metropolitana. En aquest sentit, l’alcalde ha insistit en el fet que caldria respectar el Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV), aprovat des del febrer de 2021.

Ballart considera que cal seguir parlant de la possibilitat de crear un enllaç entre la rotonda del barri de Can Roca, on acaba la B-40, i la Ronda Oest de Sabadell, ja que segons l’alcalde, aquesta obra permetria que l’autovia deixi d’acabar al terme municipal en una rotonda en plena trama urbana i a més, serviria per descongestionar els accessos a la ciutat.

Tant l’alcalde com el conseller coincideixen en que cal donar resposta a les necessitats concretes de Terrassa, immersa en un canvi modal pel que fa a la mobilitat. L’objectiu de la ciutat és anar reduint el trànsit interurbà i això només és factible si es disposa d’una xarxa viària potent, ben organitzada i connectada a nivell territorial.

Els dos responsables entenen que calen millores en la connexió entre el Baix Llobregat i el Vallès, per tal de dotar de competitivitat al territori, més enllà de l’àrea metropolitana. Per això, l’Ajuntament i la Conselleria han acordat establir un marc de treball bilateral per continuar treballant aquesta qüestió des de la proximitat.

La Ronda Nord, fora de l’agenda per millorar la mobilitat al Vallès

La Ronda Nord, entesa com la continuació de la B-40 des de Can Roca, perd força com a solució per a millorar la connectivitat entre Terrassa i Sabadell. Això és el que es desprèn de la reunió d’alcaldes i alcaldesses d’aquest dijous al Consell Comarcal, en la que hi ha participat el Conseller de Territori Juli Fernández i en la que no hi ha assistit l’alcalde terrassenc Jordi Ballart. Fa pocs dies els municipis de l’Arc metropolità demanaven explícitament a la Generalitat aquesta via. Aquest cop l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha dit no haver-hi consens per a la seva construcció. Sí que hi ha acord per a la millora de la connexió entre la carretera de Castellar i la Ronda Oest de Sabadell.

La millora de la connexió entre Terrassa i Sabadell sembla que es farà millorant les vies ja existents, és a dir la N-150, tal i com apunta el Pla Específic de Mobilitat del Vallès i com ha expressat el conseller Fernández.

El conseller de Territori també ha dit que properament es licitarà l’enllaç de la B-40 amb la C-58 a Viladecavalls.

El bicibús es presenta a Terrassa com una alternativa de mobilitat a les escoles

El bicibús és una manera que els infants vagin a l’escola en bicicleta i de forma organitzada i segura. Es tracta que un grup de nens i nenes facin els desplaçaments en grup, seguint un trajecte i uns horaris predeterminats i sota la supervisió d’adults. Aquest tipus de mobilitat va néixer a Vic i ja funciona a molts municipis de Catalunya, com Granollers, Barcelona, Cardedeu i La Garriga.

Per tal de donar-ho a conèixer a Terrassa, la BCT ha acollit una xerrada destinada, sobretot, a associacions de pares i mares de centres educatius, que són qui normalment impulsen i organiten les línies de bicibús.

Bicibús 2

La cooperativa La Terrassenca, amb el suport del Bitter, és qui ha organitzat aquesta trobada amb l’objectiu de canviar els hàbits de mobilitat de la ciutat.

El bicibús té moltes similituds amb el que aquí a Terrassa es coneix com a ‘camins escolars’. És una manera de promoure una mobilitat sostenible i segura de l’escola a casa.

La Terrassenca posa a disposició de les AFA suport tècnic i logístic en cas que es vulgui impulsar una línia bicibus. A Catalunya més de 1.800 infants ja utilitzen aquesta manera de desplaçar-se en més de 80 línies i 70 escoles.