Entradas

L’oposició qüestiona la proposta de reservar el 30% de sòl a habitatge social

L’Ajuntament ha aprovat l’avanç de la modificació del POUM per destinar el 30% del sòl per a habitatge social. A partir d’ara sotmetrà a informació pública aquest document per recollir aportacions, suggeriments i reclamacions.

L’aprovació s’ha fet amb els vots favorables de Tot x Terrassa i ERC però amb els contraris de l’oposició, que han qualificat de ‘fum’, ‘atrezzo’ i ‘titular’ la proposta de l’equip de govern. El PSC ha recordat que està en tràmit al Congrés la Ley de la Vivienda, que pot condicionar aquesta mesura i que no s’ha tingut en compte l’actual context econòmic postpandèmic.

Ciutadans, per la seva banda, ha dit que l’estudi amb el qual està basada la proposta té errors i que l’impacte serà reduït i que, a més, podria condicionar projectes com els de la Rambleta o l’AEG.

Junts x Terrassa ha dit que la mesura podria comprometre l’estabilitat financera de l’Ajuntament i que no s’ha consensuat amb tots els actors implicats.

Des de l’equip de govern s’ha recordat que es tracta d’un avanç de la modificació del POUM, que hi haurà procés participatiu i ha acusat l’oposició de votar en sentit electoralista.

El ple també ha aprovat definitivament el pla de millora urbana de l’àmbit del carrer Baldrich.

La PAH denuncia que la ‘llei antidesnonaments’ no es compleix

La nova llei catalana antidesnonaments obliga a la propietat a oferir un lloguer social de 7 anys a les famílies abans de desnonar-les i a cedir pisos buits per reallotjar persones en risc d’exclusió residencial. Aquesta llei va entrar en vigor fa tres mesos i, segons denuncia la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, no s’està complint. Per això aquest dijous diverses PAHs de Catalunya han fet un ‘correbancs’ per demanar als directors de les oficines que la facin complir.

La plataforma denuncia que els desnonaments no s’han aturat i que els bancs dilaten els processos per no fer lloguers socials.

D’altra banda la PAH exigeix a la Generalitat que apliqui la llei i que, per tant, es sancionin aquells bancs que no la compleixen.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca diu que cada setmana li arriben 5 o 6 casos nous de desnonaments a la ciutat.

L’equip de govern vol recollir opinions sobre reservar el 30% de pisos nous per a habitatges socials

L’Ajuntament obrirà a la participació ciutadana la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal perquè el 30% dels pisos que es construeixin a partir d’ara a Terrassa siguin habitatges socials. Tot i que la proposta ja constava al Pla Local d’Habitatge vigent, les reticències d’alguns constructors han portat l’equip de govern a obrir un període per escoltar opinions al voltant d’aquesta mesura. És per això que al ple ordinari del mes de maig que se celebrarà divendres s’aprovarà l’avanç d’aquesta modificació. D’aquesta manera, el text quedarà en exposició pública un mes, durant el qual es recolliran les aportacions de tot aquell qui hi vulgui participar.

Aquest 30% d’habitatges socials s’aplicaria només a les parcel·les on la superfície construïda superi els 600m2. En cap cas significa que la propietat dels habitatges passi a l’Ajuntament, sinó que el preu haurà de cenyir-se a uns màxims establerts. L’objectiu és que així l’habitatge social sigui present arreu de Terrassa i no es concentri en barris concrets com passa ara.

Entre d’altres propostes, al ple de maig d’aquest divendres l’equip de govern també portarà a aprovació que Taigua pugui gestionar els comptadors de la ciutat en règim de lliure competència, un suplement de crèdit per afrontar els sobrecostos de l’augment de preu de l’energia en la il·luminació dels edificis municipals, un Pla d’Acció per reduir el soroll a la ciutat i l’inici dels tràmits per marcar oficialment els límits municipals entre Terrassa i Sabadell.

En Comú Podem afirma que l’augment del parc d’habitatge protegit a Terrassa serà nul aquest mandat

La formació política Terrassa En Comú Podem denuncia que s’acabarà aquest mandat amb una ampliació nul·la del parc públic d’habitatges. El partit diu que «portem quatre anys sense polítiques públiques d’habitatge a la ciutat i ara ens trobem amb el ridícul absolut del Govern municipal amb la proposta del 30 per cent d’habitatge de protecció pública en les noves construccions i grans rehabilitacions de més d’una deteminada superfície de metres quadrats a la nostra ciutat». Segons En Comú Podem amb l’exigència d’aquest 30 per cent es distribueix l’habitatge per sota del preu del mercat a tots els barris, afavorint la cohesió urbana i la igualtat d’oportunitats.

Segons la formació estem davant un «fake» de l’habitatge social a Terrassa on s’acabarà el mandat amb ampliació zero del parc públic d’habitatges de lloguer. Sense cap promoció pública de l’Ajuntament i sense cap compra per tanteig i retracte, una mesura que hauria de ser una prioritat davant la situació d’emergència habitacional. Per En Comú Podem, aplicar el 30 per cent d’habitatge social a les noves construccions, ja aprovada l’abril del 2018, és una mesura imprescindible per ampliar el parc d’habitatges dedicat a polítiques socials, tal i com marca la Llei del Dret a l’Habitatge del 2007 que obliga a tenir un 15 per cent d’habitatge social pel 2027, mentre que a Terrassa no arribarà al 2 per cent.

La formació d’esquerres diu «assistir atònita» a una operació de maquillatge del Govern municipal que hauria d’haver portat al ple d’aquest mes l’aprovació inicial pel 30 per cent d’habitatges protegits i suspendre les llicències fins a l’aprovació definitiva. Pel partit polític això evidencia que Tot per Terrassa i Esquerra Republicana, després de 3 anys al Govern, no es posen d’acord en matèria d’habitatge social. Mentre ERC anuncia a bombo i plateret l’aprovació de la mesura del 30 per cent sense suspendre llicències, Jordi Ballart manté silenci i cedeix així a les pressions del lobbie immobiliari terrassenc. Des de Terrassa en Comú s’afirma que si no es fan passos decidits per augmentar el parc d’habitatges públics corresponsabilitzant al sector, no s’avançarà en aquest sentit. Per això defensen l’aprovació i aplicació urgent de la mesura del 30 per cent d’habitatges protegits seguint l’exemple de Barcelona i tal i com porten en el seu programa electoral per a les eleccions del 2023.

L’Ajuntament proposa regular els preus en el 30% dels habitatges de nova construcció

L’Ajuntament vol obtenir habitatge assequible regulant el preu del 30% dels pisos de nova construcció. Així ho proposarà al proper ple municipal amb una mesura contemplada al Pla Local d’Habitatge 2019-2025.

L’avanç de modificació del POUM pretén ampliar parc d’habitatge assequible a tota la ciutat, fent-ne una distribució homogènia, per augmentar-ne la disponibilitat actual. Fins ara el pla d’ordenació urbanística només preveu la reserva de sostre protegit a nous polígons i sectors de desenvolupament residencial. Amb aquesta mesura s’obtindria un potencial de 129.539 m² d’habitatge assequible, el que equivaldria a uns 1.300 pisos.

Podrien estar ubicats en tots aquells projectes de nova construcció, o bé en aquells que contemplin l’enderroc d’immobles per aixecar-hi un altre edifici. Això sí, hauran de ser en parcel·les superiors als 600 metres quadrats, el que vol dir que es podria construir habitatge protegit en una de cada dues parcel·les de Terrassa.

La llei a Catalunya estableix que el 2027 el 15% dels habitatges a la ciutat hauria de ser amb preu assequible.

Actualment a Terrassa el preu màxim establert per pis protegit és de 2.459,43 euros/m² .

Els preus dels habitatges a la ciutat s’han incrementat un 55% els darrers cinc anys. S’estima que la despesa destinada a l’habitatge no hauria de superar el 30% de la renda mitjana per llar, un valor que a Terrassa és del 34%.

Unanimitat per a la millora de la seguretat tot i les discrepàncies en la diagnosi

El PSC i el govern no han aconseguit posar-se d’acord per a la unanimitat d’una proposta dels socialistes en matèria d’habitatge. Plantejava crear, aquest any i sense concretar cap import, una línia d’ajuts municipals, adreçada a persones vulnerables, per a la millora de l’accessibilitat en habitatges plurifamiliars, inclosa la instal·lació d’ascensors i obres als lavabos.

El govern demanava als socialistes que retiressin la proposta per debatre-la més endavant o que plantegessin estudiar la línia d’ajuts, no crear-la, a canvi de tenir el seu suport. El PSC no ho ha acceptat perquè no quedés diluïda i ha quedat rebutjada. La proposta ha recuperat, això sí, l’establiment de criteris econòmics per a la distribució d’ajudes.

En canvi, tots els grups han donat suport a la proposta de Junts, que ha estat transaccionada, per a la millora de la seguretat a la ciutat. Demana implementar un pla per reduir la delinqüència, implementar una aplicació i instar el govern espanyol a endurir els agreujats per reincidència. Tot i l’acord, PSC i Ciutadans han alertat de l’increment de sensació de seguretat per part de la ciutadania i l’equip de govern els ha acusat de fer alarmisme.

En l’apartat de participació ciutadana l’entitat Representación Ministerios Ebenezer ha aconseguit el suport de tots els grups en la petició que els 550 habitatges que la Sareb té a la ciutat passin a ser lloguer social i que l’Ajuntament es plantegi fer habitatge social. En canvi, s’han oposat a que la mesa d’emergència, de perfil molt tècnic, s’obri a entitats socials.

D’altra banda, el Comitè per a la millora de la neteja i la gestió dels residus de Terrassa ha aconseguit unanimitat per l’elaboració d’un pla d’actuació per netejar periòdicament tots els contenidors tant per dins com per fora.

El PSC vol una línia d’ajuts per a la rehabilitació i l’accessibilitat dels pisos antics

El PSC proposa crear una línia d’ajuts econòmics directes per a la rehabilitació i millorar l’accessibilitat als habitatges de més de 30 anys. Una fórmula similar al de la Generalitat per a la instal·lació d’ascensors en edificis antics, o d’un programa d’accessibilitat en els interiors dels pisos que encara té en marxa la Diputació. Una línia d’ajuts municipals, d’uns 1.500 euros de mitjana, per facilitar la mobilitat adaptant sobretot cuines i banys.

D’altra banda els socialistes carreguen contra l’Equip de Govern pel desgavell en els vals de descompte pels aparcaments públics dels eixos comercials. El PSC denuncia el trencaments d’un acord de de portaveus per retirar els descomptes en un horari determinat, en l’aparcament d’Egarvia a Ca n’Anglada. Aquestes bonificacions que ja no s’apliquen han anat acompanyades d’informacions contradictòries, difoses per l’ajuntament des de les seves xarxes socials i la web.

Els Socialistes proposen allargar la bonificació en els tiquets d’aparcaments per afavorir la restauració i fer-ho extensiu a tots els eixos comercials de la ciutat. Finalment el PSC subscriu dos acords de Junta. Un de suport al diàleg amb la comunitat educativa aquests dies de reivindicació de diferents propostes organitzatives i pedagògiques. I l’altre per dedicar una placa o un espai a la ciutat, per donar visibilitat a la comunitat transgènere.

L’Ajuntament reclama més eines legals per aconseguir més habitatge social

La dificultat d’accedir a un habitatge és un dels mals endèmics del segle XXI. A Catalunya calen 1.400 habitatges socials abans de tres anys per atendre col·lectius en situació de vulnerabilitat, segons un estudi de la Taula del Tercer Sector.

A Terrassa el Pla Local d’Habitatge contempla diferents mecanismes per incrementar l’habitatge social o assequible, a través de la promoció municipal, a través d’altres agents o mitjançant l’oferta de lloguer dels grans tenidors. Actualment el Parc Municipal d’Habitatge compta amb 2.814 habitatges, dels quals 1.691 són de titularitat pública i 276 són de titularitat privada però amb gestió pública. El tercer sector en gestiona 34.

La tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares, creu que les administracions necessiten de més mecanismes legals per ampliar l’oferta de lloguer social.

L’Ajuntament, ha explicat Melgares, està en negociacions amb Sareb per a gestionar habitatges, encara que siguin de titularitat estatal.

A Terrassa hi ha 104 famílies en llista esperant un habitatge assequible. El 2021 se’n van adjudicar 33. El Pla Territorial d’Habitatge de Catalunya, que s’hauria d’aprovar els propers mesos, contempla que, en 20 anys, els municipis hauran de tenir el 15% dels habitatge destinats a polítiques socials.

El projecte A-Porta farà una diagnosi de la pobresa energètica a Ca n’Anglada

Arranca a Ca n’Anglada el projecte A-Porta, un programa per elaborar una diagnosi sobre l’estat actual de la pobresa energètica al barri. Una actuació feta en col·laboració i sobretot amb la implicació de tot el territori, a través d’entitats, les associacions veïnals i els serveis de l’Ajuntament.

Mitjançant un conveni signat amb la Confederació d’Associacions de veïns de Catalunya, vuit persones de la zona, conegudes i compromeses amb l’entorn, visitaran 500 domicilis per detectar una possible vulnerabilitat de les persones davant el suministrament dels serveis bàsics. Els anomenats Picaportes, persones formades, conegudes del barri i motivades, a través d’una conversa revisaran la situació de cada veí i els diferents aspectes del seu habitatge.

Tot amb un tracte humà i personal cap a les persones vulnerables i intentar donar resposta a la diversitat de situacions que es donin. Un projecte pilot que es podria fer extensiu a d’altres barris de la ciutat. Un comitè de seguiment format per l’administració i tots els veïns implicats en el projecte s’encarregarà de la correcte execució del programa que compta amb un pressupost de 48.000 euros.

L’Oficina comarcal d’Habitatge gestionarà els fons Next Generation per a la rehabilitació

El Consell Comarcal amplia aquest any les funcions de l’Oficina comarcal d’habitatge. A banda de les tasques que fa actualment l’Oficina comarcal de rehabilitació també assumirà la gestió dels fons Next Generation destinats a la rehabilitació dels habitatges. L’objectiu bàsic dels fons europeus és que els edificis d’habitatges redueixin un mínim del 30% el consum d’energia primària no renovable i un mínim de reducció de demanda segons la zona climàtica. Això no obstant, també es podrà finançar la rehabilitació tradicional, com l’accessibilitat, o la conservació dels edificis.

Així ho ha aprovat el Consell en un conveni de col•laboració amb l’Agència d’Habitatge de Catalunya, per a la implementació de l’Oficina Comarcal de Rehabilitació. Aquest conveni atorga al Consell Comarcal una subvenció fixa per a l’any 2022 de 30.000 euros per reforçar l’Oficina d’habitatge. A Catalunya s’han assignat 480 milions d’euros en subvencions, que es poden traduir en inversions d’uns 1.200 milions d’euros. La quantia màxima d’inversió subvencionable és de 7.500 euros per habitatge, amb una inversió mínima de 1.000 euros per pis. La subvenció és del 40 per cent, amb una subvenció màxima de 3.000 €/habitatge.

Des de l’Agència de l’Energia del Vallès Occidental es treballarà de la mà de l’Oficina d’Habitatge per poder captar sol•licitants a través de la col•laboració amb els col•legis professionals, i de la mà dels ajuntaments, per aconseguir el màxim d’absorció possible de fons a la comarca. En l’actualitat l’Oficina d’habitatge del Vallès Occidental és un servei públic que actualment dona servei a 11 municipis com a oficina integral d’habitatge i fins a 17 municipis oferint diversos serveis d’habitatge que complementen els que ofereixen a nivell local. El Ple comarcal ha aprovat avui l’Addenda al conveni pel manteniment de l’Oficina d’Habitatge comarcal. Aquest conveni es va signar el març de 2019 i preveu una pròrroga de màxim 4 anys addicionals.

La minuta d’Addenda per a l’exercici 2022, es limita a ampliar la durada del conveni fins el 31/12/2022 i a establir el finançament de l’encàrrec a càrrec de l’AHC que s’estableix en un màxim de 30.000€. Durant l’any 2021, l’Oficina comarcal d’habitatge ha atès a 4.031 ciutadans i ciutadanes, una xifra semblant a la de 2020 (4.031). Destaca l’atenció telefònica (2.252 consultes) i online (1.304 consultes) però enguany s’ha gairebé doblat l’atenció presencial arribant a les 475 atencions a la seu comarcal. S’han tramitat el 2021, 355 ajuts al lloguer i 294 subencions de pagament del lloguer Mitma. Altres tràmits que es realitzen són: la renovació de prestacions permanents lloguer (BLJ), les subvencions de pagament lloguer per a persones grans (+65 anys), els Ajuts COVID, les prestacions d’urgència social, la tramitació de cèdules d’habitabilitat o la borsa d’habitatge de lloguer assequible, entre d’altres.