Entradas

El primer quilòmetre de la B-40, entre els punts més perillosos de Catalunya

El punt quilomètric 1 de la B-40 es troba entre les carreteres més perilloses de Catalunya, segons un estudi fet per l’organització Automobilistes Europeus Associats.

La classificació està elaborada d’acord amb l’índex de perillositat mitjà, obtingut pel Ministeri de Foment en els trams de concentració d’accidents de la Xarxa de Carreters de l’Estat entre el 2015 i el 2019. En aquest període de temps es van produir 1.685 accidents i 2.523 víctimes.

En el moment de l’anàlisi, per el punt de l’autopista B-40 que es destaca en el document hi passaven diàriament 4.656 vehicles. La perillositat es va situar en 138,3 punts, vint menys que en l’anterior informe. Aquí s’hi van registrar 10 accidents que van causar una vintena de ferits o morts.

Amb tot, la B-40 no és la via més conflictiva de Barcelona. Segons Automobilistes Europeus Associats, ho és el tram del quilòmetre 146 de l’AP-7 on es van produït 95 accidents que van provocar 161 víctimes.

L’estudi analitza en total 500 quilòmetres en 84 vies de 44 províncies de l’Estat. La característica comuna del llistat és que totes les vies que hi apareixen tenen, com a mínim, un grau de perillositat 10 vegades per sobre de la mitjana.

La fase final de l’enllaç entre la B-40 i la C-16 obliga a desviar-se per la C-58 per agafar el Quart Cinturó

La connexió definitiva entre l’autopista C-16 i el Quart Cinturó es troba en la seva recta final. Aquest dimarts s’ha començat a executar l’últim tram de les obres i és per això que, durant els propers cinc mesos, es deixarà de circular per l’enllaç que hi havia fins ara. El motiu d’aquest tall de trànsit és la construcció del ramal definitiu que, a més d’unir l’autovia amb l’autopista, permetrà tots els moviments de connexió entre la B-40, la C-16, la C-58 i la carretera de la Bauma.

L’actuació, a càrrec del Ministeri de Mobilitat, s’ha programat amb diversos desviaments, per tal de fer compatibles els treballs d’execució amb les necessitats de pas dels usuaris. Així, durant aquest període, el trànsit procedent de Barcelona o de Terrassa que vulgui agafar el Quart Cinturó en direcció Matadepera, s’haurà de desviar cap a la carretera C-58. Des d’allà podrà dirigir-se a la B-40 a través de la rotonda provisional que hi ha davant l’accés de Can Gonteres. Si no hi ha cap contratemps, es preveu que la nova via d’accés entri en funcionament a mitjans del mes d’octubre.

El ministeri de Mobilitat construeix el ramal d’enllaç definitiu entre la B-40 i la C-16

A partir d’aquest dimarts, 11 de maig i durant cinc mesos estarà tallat al trànsit l’enllaç provisional que hi ha entre l’autovia B-40, el conegut quart cinturó i la C-16, l’autopista de Manresa. Per ara, aquest enllaç permet el moviment entre Barcelona cap a Terrassa Nord i Matadepera. El motiu del tall és la construcció d’un ramal definitiu que enllaçarà l’autovia amb l’autopista i que ha de permetre tots els moviments de connexió entre la B-40, la C-16, la C-58 i la carretera de la Bauma.

Aquest enllaç ha de permetre mantenir les possibilitats d’entrada i sortida tant per Terrassa Oest, a l’alçada del barri del Roc Blanc, com a Viladecavalls, a l’alçada de Can Mitjans. Per completar les obres d’execució, mantenint la funcionalitat del tram existent de la B-40 a Terrassa Nord, així com les entrades i sortides de l’autopista en aquesta zona, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha programat una actuació, especialment estudiada, amb diferents desviaments de trànsit, per compatibilitzar els treballs d’execució de l’obra amb les necessitats de pas dels usuaris per aquest punt de la xarxa de carreteres.

El primer d’aquests desviaments es fa necessari per executar el ramal en forma de llaç que permetrà anar d’Olesa de Montserrat cap a Viladecavalls i Manresa, així com el ramal en forma de cercle que permetrà anar de Terrassa cap a Olesa i Abrera. També permetrà enllestir el ramal definitiu per anar cap a Terrassa Nord i Matadepera. Durant el temps d’execució d’aquests ramals, el trànsit des de Barcelona o Terrassa en direcció Nord o Matadapera, es dirigirà cap a l’antiga carretera de la Bauma, a través de la rotonda provisional davant l’accés a Can Gonteres. Tot plegat i si no hi ha entrebancs greus, es preveu que els treballs durin uns cinc mesos i el nou ramal amb totes les connexions definitives podrien entrar en servei cap a l’octubre.

La Campanya Contra el Quart Cinturó adverteix que l’informe ambiental ha caducat

Les obres del tram del Quart Cinturó que ha d’unir Abrera i Terrassa estan força avançades i, en principi, s’haurien d’acabar l’any que ve. D’altra banda, però, el tram entre Terrassa i Granollers encara ni s’ha projectat. Per començar a fer-ho fa dos anys es va aprovar l’estudi ambiental pertinent, però la Campanya Contra el Quart Cinturó denuncia que fa unes setmanes va caducar. I, per tant, tampoc pot tirar endavant l’estudi informatiu, un pas indispensable per acabar licitant les obres. La plataforma ecologista demana, doncs, al Ministeri de Transport que consideri aquesta caducitat, la tercera que pateix aquest tram.

La Campanya Contra el Quart Cinturó celebra aquest nou endarreriment i espera que les administracions reconsiderin el futur d’aquesta infraestructura, que qualifiquen de caduca, creuen innecessària i que no s’ajusta als paràmetres de mobilitat sostenible que s’haurien de tenir en compte el 2020.

El Quart Cinturó es va idear durant els anys seixanta, en ple franquisme. Fins el 1997 no es va aprovar l’estudi informatiu del tram Abrera – Terrassa. Les obres van començar el 2007 i encara no s’han acabat. Els ecologistes creuen que el tram fins a Granollers pot haver rebut una estocada definitiva.

ERC vol optimitzar i millorar la connexió en tren entre els dos vallesos

Les federacions comarcals d’Esquerra Republicana als dos Vallès presenten esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat, les PGE, en favor de la interconnexió ferroviària. Els Republicans critiquen la manca de partides concretes per a la mobilitat sostenible al cinturó metropolità. Les agrupacions del Vallès Occidental i Oriental presenten esmenes parcials als PGE perquè l’Estat espanyol prioritzi el 2021, la inversió pública en la connexió ferroviària i la mobilitat sostenible entre les dues comarques. L’equip intercomarcal ha traslladat als seus representants al Congrés que es concretin partides per a la Línia Orbital Ferroviària entre Sabadell i Granollers, valorada en uns 443 milions d’euros i optimitzar al màxim la xarxa existent, la realització definitiva de la doble via a la línia R3 de Rodalies (95 milions); o l’habilitació de 6 noves estacions a la xarxa de RENFE: Terrassa Oest, Sabadell Can Llong, Sabadell Oest, Montmeló-Circuit de Catalunya (R3), Santa Perpètua de Mogoda i Baricentro (intercanviador R4-R8); increment en 15 milions d’euros en les inversions en accessibilitat i noves tecnologies al Pla d’Estacions de l’ADIF.

Aquestes partides poden concretar-se al capítol d’inversions per a infraestructures a l’àrea metropolitana de Barcelona, on no es detalla el destí final dels recursos. Els republicans sospiten que aquesta provisió, si s’arriba a executar, pot concentrar-se en la construcció de la B-40 (quart cinturó) o l’estació de l’AVE de la Sagrera a Barcelona, mentre que la mobilitat sostenible entre els dos vallesos quedaria novament fora de les prioritats pressupostàries. Les federacions dels dos vallesos insisteixen, igualment, en l’aturada total del quart cinturó entre Terrassa i Granollers, que sí que té una partida de 124.900 euros a la proposta de llei dels PGE del 2021.

La proposta vallesana es fonamenta en les al•legacions al Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) presentades a la Comissió de Territori el maig passat. D’acord amb aquest document, Esquerra Republicana prioritza el desenvolupament sostenible, basat en les connexions ferroviàries i la millora de les carreteres ja existents, descartant nous traçats que envaeixin el territori, així com millorar l’accessibilitat universal del sistema de transport i l’augment de les connexions internes entre les dues comarques.

Esquerra Republicana considera els dos Vallesos com una realitat i proposa una “visió completa del Vallès” dins l’àmbit metropolità. Per això proposa l’equilibri entre el desenvolupament econòmic i el valor ecològic de les dues comarques. Potenciar les connexions de transport col•lectiu per millorar la mobilitat entre les dues comarques i presenta solucions per modernitzar les carreteres prescindint d’obrir nous traçats com la B-40 o quart cinturó. Un document en sintonia amb les propostes presentades per entitats com Fem Vallès, Via Vallès o la plataforma contra el Quart Cinturó.

ERC insisteix en la línia orbital ferroviària entre Sabadell i Granollers, sense transbordaments, dins de l’eix transversal de Vilanova i la Geltrú fins a Mataró i que pot unir Terrassa, Sabadell i Granollers, amb 3 combois per hora i en el traçat de l’actual R8 paral•lel a l’AP7: Barberà del Vallès (polígons), Santa Perpètua de la Mogoda, Mollet del Vallès, Parets i Montmeló. En un traçat més interior, es proposa un nou tren tramvia entre Terrassa, Sabadell i Granollers que circularia per Polinyà, Palau-Solità i Plegamans i Lliçà de Vall, que permetria donar a servei a centres de gran afluència com l’Hospital de Terrassa, la Mancomunitat i Mercavallès, així com l’Institut de Seguretat Pública.

L’acció més assequible a nivell ferroviari és completar l’intercanviador entre les línies de rodalia R3 i R8 a la Granja Soldevila de Santa Perpètua de la Mogoda. Altres propostes de baix impacte són la creació de carrils destinats al transport col•lectiu a les vies principals, la millora dels accessos als grans eixos i la consolidació d’una xarxa ciclable a través de sis eixos: el Tenes, el Congost, Bigues-la Garriga, Granollers-Cardedeu-Sant Celoni, Cardedeu i els dos Vilamajors i l’eix Caldes-Lliçà d’Amunt, Canovelles-Granollers. Les al•legacions també reclamen la referència a la Vinyeta catalana com a model de gestió i de manteniment de les infraestructures i del transport públic, i l’eliminació dels peatges a la comarca. També es vol l’elaboració de plans específics de mobilitat en els grans centres de trànsit: Terrassa-Sabadell, Granollers, Sant Cugat-Cerdanyola-Ripollet.

Junts per Terrassa presenta una trentena d’esmenes als PGE

Junts per Catalunya presentarà una esmena a la totalitat al projecte de pressupostos generals de l’Estat presentat pel Govern de coalició de Madrid, per no complir ni amb les espectatives polítiques, ni en les econòmiques que necessita Catalunya. El diputat al Congrés Jaume-Alonso Cuevillas considera que les xifres de l’Estat ni reconeixen l’anormalitat política a Catalunya, amb polítics a la presó o a l’exili, ni les econòmiques amb inversions que mai s’acaben de complir.

Per això des de Junts per Terrassa es presenten una trentena d’esmenes entre les que destaquen les inversions en Rodalies i l’acabament de la B-40. Des de Terrassa es denunica que dels 4.000 milions de pressupost per a Rodalies només se n’ha executat el 14 per cent. Per això Junts per Terrassa reclama la construcció de la nova estació a Can Boada-La Maurina i l’execució de la B-40 fins a completar el projecte a Granollers.

D’altres esmenes fan referència a l’Anella Verda, la rehabilitació de les masies de Can Parellada i Can Casanovas o reclama partides per a la Masia Freixa, el Museu de la Ciència o l’elaboració d’un nou Pla de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental per la ciutat.

La Campanya Contra el Quart Cinturó demana a CatComú-Podem la retirada de les partides del 4t Cinturó dels PGE

La Campanya Contra el Quart Cinturó denuncia que el projecte de pressupostos de l’Estat per l’any 2021 impulsat per el PSOE i PODEMOS-COMUNS segueix incloent partides per desenvolupar el Quart Cinturó: Olesa de Montserrat – Viladecavalls (de 6,2 Km i 13.639.240€) i Terrassa – Granollers (subtram Terrassa – Caldes de Montbui,  amb 124.900€, projecte estudi informatiu). Segons el col·lectiu, aquests diners servirien per acabar el tram Abrera – Terrassa (aturat durant anys i amb greus problemes d’enginyeria per resoldre) i per acabar de pagar l’Estudi Informatiu del Quart cinturó al Vallès Occidental (Terrassa-Caldes de Montbui) i Oriental.

Des de la Campanya contra el Quart Cinturó lamenten que un govern format amb membres de Catalunya En Comú i Podem no hagi treballat per eliminar aquestes partides. Recorden que l’espai que representa aquest grup parlamentari, hereu de l’antiga Iniciativa per Catalunya, ha estat participant ja històricament en el marc de la CCQC i s’ha mostrat totalment contrària al Quart Cinturó i al model de mobilitat en vehicle privat en el que s’inscriu aquest projecte.

Per això, els hi reclamem que es posicionin radicalment en contra d’aquestes partides i forcin la seva retirada. A més, demanen a la resta de forces polítiques contràries al Quart Cinturó que facin servir la seva representació al Congrés de diputats per condicionar la retirada d’aquestes partides.

Per als membres de la campanya, mentre la situació de rodalies és vergonyosa i les promeses d’inversions no realitzades s’amunteguen des de fa anys, la proposta dels nous Pressupostos Generals de l’Estat pot permetre que s’inauguri abans el tram Abrera – Terrassa del Quart Cinturó i la connexió AP7 – A-2 a El Papiol, que no pas actuacions urgentíssimes i demandes històriques sobre la xarxa de rodalies que beneficiarien milions de viatgers cada any i que tenen el consens de totes les forces polítiques.

Els Comuns demanen una revisió que faci més sostenbile el Pla de Mobilitat pel Vallès

Els Comuns demanen l’actualització del Pla Específic de Mobilitat del Vallès, el PEMV, incorporant compromisos reals per reduir l’emissió de gasos, prioritzar les infraestructures públiques de transport i una millor política tarifària. També volen la creació d’un Organisme de Mobilitat del Vallès.  Els comuns consideren que el fet que la tramitació del Pla hagi coincidit amb la crisi sanitària i per extensió econòmica, comporta una revisió del projecte. Estudis recents diuen que hi ha una prevalença major de la COVID-19 en territoris on hi ha més contaminació, com el Vallès.

Per això demanen una actualització del projecte que aposti clarament per una mobilitat sostenible i saludable i una millor relació cost-benefici. Pels Comuns, la reducció de gasos d’efecte hivernacle que preveu el Pla són “clarament insuficients” i cal introduir millores en la línia dels compromisos assumits en la pròpia documentació aprovada per la Generalitat. Segons la formació, les actuacions previstes en el PEMV, segueixen afavorint el transport privat per davant un sistema públic de transport sostenible.

Pel Portaveu Comarcal, Carles Rodríguez, “el PEMV hauria de tenir com a objectiu assolir entre el 60-70% de la inversió en modes sostenibles”. Pels Comuns el Pla tampoc aborda el sistema tarifari i deixa la T-Mobilitat per al nou escenari. L’actual sistema per corones provoca greuges entre territoris i caldria avançar en una política que fidelitzi als usuaris del transport. Pel què fa a la B-40 o Quart Cinturó, els Comuns desestimen aquest projecte obsolet pel gran impacte ambiental que consolida el transport privat i és contradictori amb la política climàtica actual.

Proposen acabar el tram fins al Baix Llobregat i desistir d’arribar fins a Granollers. En l’àmbit ferroviari demanen un intercanviador al sud de Barberà del Vallès que connecti la R4 i R8 que facilita, amb poca inversió, la connexió entre els dos Vallesos i la priorització del tramvia amb la Universitat i Montcada, actualment en estudi informatiu. Finalment els Comuns volen una nova governança del transport públic amb la creació de l’Organisme de Mobilitat del Vallès, un veritable òrgan planificador de la Regió Metropolitana que garanteixi la implementació del PEMV.

La Campanya Contra el Quart Cinturó presentarà al·legacions al Pla Específic de Mobilitat del Vallès

No és creïble, no podrà ser executat, no aconseguirà els canvis necessaris en la mobilitat del Vallès i no és efectiu en la lluita contra el canvi climàtic. Són algunes de les crítiques realitzades per la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC), la plataforma integrada per vàries entitats i impulsada per l’ADENC, a l’aprovació inicial del Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) per part del Departament de Territori i Sostenibilitat.

La plataforma diu que el pla fia la materialització de tres quartes parts de les inversions necessàries al Ministerio de Fomento, que no ha participat en la redacció ni compleix el calendari de les inversions previstes dels darrers decennis.

La Campanya Contra el Quart Cinturó també diu que el pla no disposa de calendari propi ni prioritza actuacions ni afronta amb ambició els reptes ambientals i econòmics de la mobilitat vallesana.

L’entitat diu que el pla vol servir d’excusa per seguir avançant amb el Quart Cinturó. Asseguren que el document proposa un nou tram viari sota el nom de «Ronda nord dels sistemes urbans de Terrassa i Sabadell», una proposta que, segons la CCQC dóna continuïtat al quart cinturó «de manera capciosa» sense tenir en compte «les incoherències respecte a la seva titularitat».

La plataforma ja ha fet una ronda de contactes amb els grups polítics del Parlament i continuarà reivindicant més inversions ferroviàries i de vies adequades per circular en bicicleta, de transport públic i de gestió de la xarxa viària. La CCQC presentarà al·legacions al Pla i explicarà les deficiències i els motius d’oposició.

Els accessos a Barcelona des del Vallès Occidental és on més creixen les congestions de trànsit, segons un estudi del RACC

Els conductors del Vallès Occidental són els qui perden més temps en embussos accedint a Barcelona. Aquesta és una de les conclusions de l’últim estudi del RACC sobre les congestions en els accessos a la ciutat comtal. En conjunt, l’increment del temps perdut als embussos respecte al 2016 ha estat del 19’5%. Els anomenats corredors del Vallès Occidental, l’AP-7, la C-16 i la C-58, són entre les vies on més ha empitjorat el trànsit. El principal motiu són les obres a la C-58 en sentit Barcelona, un entrebanc que enfila fins als quatre milions les hores que passen actualment atrapats en embussos els conductors de la comarca. Si anar des del Vallès Occidental a Barcelona entre les 7h i les 8h suposa ara mateix perdre 23min en congestions, aquesta estona baixava als 13min fa només tres anys. Tot i que la densitat de vehicles ha augmentat a gairebé totes les vies, la C-16 és la carretera on més s’ha produït aquest creixement, un increment del 52’5% que arriba al seu pitjor moment a les 7.30h.

Tot plegat, unes dades publicades a les portes que a partir de l’1 de gener els vehicles més contaminants tinguin prohibit accedir a la Zona de Baixes Emissions de Barcelona. El RACC calcula que la mesura afectarà una cinquena part dels conductors, però en experiències similars a d’altres ciutats això només ha provocat una renovació del parc automobilístic que, si bé redueix les emissions contaminants, poc fa per millorar el trànsit.

És per això que el RACC recomana un pla d’inversió d’emergència en transport públic, entre el que destaca la necessitat d’un segon túnel dels Ferrocarrils de la Generalitat al Vallès i l’abaratiment de títols com la T-Mes i la T-Trimestre. El RACC també reclama millores en infraestructures viàries, on demana, entre d’altres, la finalització del tram de la B-40 entre Abrera, Terrassa i Sabadell.