Entradas

23 entitats del sector comercial i turístic demanen suspendre el pagament d’impostos

Reclam unitari del sector del comerç, el turisme i la restauració: cal suspendre de manera imminent el pagament d’impostos de les empreses que han tancat o vist reduïda la seva activitat arran de l’actual estat d’alarma. Aquesta és la petició que han fet aquest diumenge un total de 23 entitats, gremis i associacions del sector, entre les quals la terrassenca Cecot Comerç i la Fundació Comerç Ciutadà on està integrada Terrassa Centre. La demanda va directament dirigida al Consell de Ministres que s’ha de reunir aquest dimarts. Segons les entitats signants del comunicat, aquesta mesura permetria generar només a Catalunya una liquiditat de 700.000.000€ al mes. En concret, la petició seria pels propers tres mesos i se centra especialment en l’IVA, l’IRPF i les quotes a la Seguretat Social. El sector demana que la mesura s’apliqui amb independència de l’import i sense interessos. El pagament es fraccionaria al llarg del següent semestre.

Aquestes és la llista completa de les organitzacions que han acordat fer aquesta reclamació al govern espanyol: 

  1. ABCcat – Agrupament de Botiguers de Catalunya
  2. ACES – Associació de Cadenes Espanyoles de Supermercats.
  3. AIJEC – Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya
  4. ANCECO – Associació Nacional de Centrals de Compra i Servicis
  5. ANGED – Associació Nacional Grans Empreses de Distribució
  6. Apartur – Associació d’Apartaments Turístics
  7. ASSOCOME – Associació de Concessionaris de Mercabarna
  8. Barcelona Comerç
  9. Barcelona Oberta
  10. CEDAC – Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya
  11. Cecot Comerç
  12. COACB – Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona
  13. Consell de Gremis de comerç, Serveis i Turisme
  14. Comertia
  15. FEGP – Federació Empresarial del Gran Penedès
  16. FECOM – Federació de Comerç de Lleida
  17. FOEG – Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona
  18. Foment Comerç
  19. Fundació Comerç Ciutadà
  20. Gremi del Motor
  21. PIMEC Comerç
  22. PIMEC Turisme
  23. RETAILCAT

La Cecot demana al govern espanyol més actuacions per frenar els efectes econòmics del coronavirus

La Cecot ha instat el govern espanyol a demanar «la màxima col·laboració» del Banc Central Europeu (BCE) a l’hora d’afrontar la crisi econòmica derivada de la pandèmia actual. Segons la patronal amb seu a Terrassa, les mesures previstes ara mateix per afavorir la liquiditat de les empreses es toparan amb els mateixos criteris de risc a l’hora de concedir crèdits i avals que abans de l’arribada de la Covid-19, la qual cosa suposarà molts entrebancs per a les empreses. Per tal que el BCE actualitzi els seus requeriments, el president de la Cecot, Antoni Abad, emplaça a actuar el govern de Pedro Sánchez:

El Govern estatal té una gran oportunitat d’utilitzar la política fiscal per complementar les mesures financeres previstes i demanar al BCE la màxima col·laboració per, mitjançant una estratègia combinada, atendre les necessitats de liquiditat dels mercats i de les empreses.

Aquesta és només una de les conclusions que la Cecot ha compartit aquest dijous en un comunicat, després d’analitzar les mesures financeres decretades aquesta setmana pel govern espanyol. La majoria arriben en forma de peticions al govern espanyol. Així, també se li demana que utilitzi la política fiscal al seu abast per apaivagar els imminents problemes de liquiditat de moltes empreses. En aquest sentit, la Cecot demana posposar fins a finals d’any el pagament de tots els impostos, suspendre almenys l’ingrés de les autoliquidacions i declaracions fiscals i, fins i tot, que l’estat retorni els impostos ingressats en el darrer mig any.

No són les úniques reclamacions al govern Sánchez per part de la Cecot: també n’hi ha en referència als expedients de regulació temporal d’ocupació, els ERTO. La patronal terrassenca demana que es puguin fer pel supòsit de força major, com és el cas de la pràctica totalitat de les suspensions previstes a conseqüència del brot de SARS-CoV-2. L’entitat entén que el text actual es pot interpretar d’una manera restrictiva que dificultari el procés a moltes empreses.

Finalment, la Cecot proposa com a mesura de major impacte a curt termini que tant les empreses com els autònoms obtinguin una moratòria en el retorn del capital dels crèdits, mantenint-ne el pagament dels interessos. Defensa que, d’aquesta manera, l’impacte al compte de resultats dels bancs seria nul, sense afectar-ne els ingressos.

La Cecot demana l’aplicació immediata de les mesures econòmiques del govern espanyol

Malgrat creure que arriben tard i no tenir-ne encara el detall, la Cecot aplaudeix la bateria de mesures econòmiques que el govern espanyol ha aprovat dimarts per minimitzar l’impacte del coronavirus a l’activitat econòmica. Ara bé, la patronal lamenta que queden per darrere de les que han França i Dinamarca.

La Cecot considera que les mesures aprovades poden evitar acomiadaments com demanaven els agents socials i econòmics la setmana passada. En aquest sentit destaca que les empreses no hauran d’abonar les quotes de la Seguretat Social en cas d’ERTO, una petició que havia fet la patronal terrassenca.

A la vegada la Cecot demana que s’agilitzi la prestació de les ajudes i l’arribada de flux creditici a les empreses per a què es pugui mantenir l’ocupació.

Davant del confinament la patronal segueix oferint el servei d’atenció i assessorament però a distància a través d’un formulari d’Internet, el correu electrònic, el telèfon i missatgeria instantània.

Fins ara la Cecot ha atès més de 3.500 consultes d’empreses i persones autònomes amb dubtes sobre les implicacions de l’estat d’alarma decretat pel govern espanyol la setmana passada i del confinament del país que demana el president de la Generalitat. A aquestes s’hi afegiran les que ja arribin ara sobre les mesures econòmiques aprovades dimarts per l’executiu de Madrid.

La Cecot proposa als ajuntaments catalans implementar 5 mesures per ajudar el teixit empresarial local

A l’espera de les concrecions relatives al Reial Decret-llei 8/2020 de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de laCOVID-19 aprovat aquest dimarts, des de la Cecot es demana també la complicitat de l’administració local per tal d’ajudar el teixit empresarial ubicat al territori, bàsicament autònoms, micro i pimes.

Sent coneixedors d’iniciatives municipals en aquesta línia que ja s’estan articulant des de consistoris com l’Ajuntament de Terrassa, o de Barcelona,l’organització empresarial concreta les demandes següents:

  •  Ajornar els pagaments de tots els impostos fins que hagi passat la situació de pandèmia i es doni temps a normalitzar l’activitat.
  • Reduir les taxes de residus i de terrasses, amb bonificacions per a totes les activitats que acreditin que han paralitzat la seva activitat en els centres de treball.
  • Subvencionar l’IAE de les empreses que acreditin que han hagut de paralitzar la seva activitat.
  • Subvencionar l’IBI de les empreses que acreditin que han hagut de paralitzar la seva activitat.
  • Subvencionar l’IBI dels propietaris de finques arrendades que acreditin que han fet una moratòria en el cobrament de les rendes.

Allau de consultes a la Cecot davant la inconcreció de les mesures en l’àmbit empresarial

La patronal vallesana Cecot ha atès des del divendres més de 3.000 consultes d’empreses i persones autònomes amb dubtes importants sobre les implicacions de l’estat d’alarma decretat pel govern espanyol i la declaració de confinament del país per part del president de la Generalitat de Catalunya.

L’equip d’assessors i assessores de la patronal, formada per una vintena d’especialistes en l’àmbit laboral, financer i fiscal o jurídic, atén des de finals de la setmana passada «qüestions causades per la poca claredat del decret i les confusions que aquest genera tenint en compte que cada autoritat local en fa una interpretació diferent, fet que genera desconcert i inseguretat jurídica per a les empreses», asseguren des de la confederació empresarial.

En aquest sentit, divendres passat la Cecot va publicar les bases per elaborar un Pla de Contingència amb intenció d’ajudar a les empreses en la seva presa de decisions davant de la situació d’inestabilitat que la crisi del coronavirus ja està generant. La Cecot ha reforçat tot el servei d’Assessorament Empresarial per canals no presencials davant la previsió de sobrepassar la capacitat del nombre de consultes habituals que atén.

Adaptació al sistema de teletreball

La Cecot ha detectat entre les seves empreses associades una implantació massiva del teletreball, sobretot en negocis del sector servei que han pogut adaptar-se a aquesta nova realitat. D’altra banda, sectors com la construcció i la indústria estan treballant avui amb força normalitat.

Segons el seu secretari general, David Garrofé, “l’estat espanyol viurà un canvi cultural molt gran pel què fa al teletreball.” Garrofé creu que “Espanya té tots els números de passar de ser un dels països més endarrerits en la seva implantació a créixer uns 10 punts després de la crisi”.

La Cecot reclama a l’administració mesures extraordinàries

La Cecot reclama que el pla de xoc i les mesures extraordinàries que ha de presentar aquest dimarts el govern central per fer front als efectes del Covid-19 en l’activitat empresarial siguin realistes i generoses per tal que les empreses puguin refer-se al més aviat possible un cop superada la situació d’alerta sanitària.

Entre aquestes mesures, Cecot proposa la suspensió immediata de les cotitzacions socials de pimes i autònoms o l’ampliació dels fons de contingència per donar liquiditat a pimes i autònoms. També demana agilitat a l’hora de gestionar ajuts directes a les empreses així com vehicular crèdit.

Per últim, Cecot també proposa -com també ho han fet una àmplia representació d’entitats empresarials- l’ajornament del pagament de l’IVA i de l’IRPF com a una mesura bàsica per ajudar a apaivagar el cop a les petites i mitjanes empreses catalanes.

Eines per afavorir el teletreball davant la crisi del coronavirus

La crisi generada pel coronavirus ha alterat també la manera de treballar de moltes empreses. Així, el teletreball s’ha convertit en una de les principals alternatives per no aturar l’activitat productiva de totes aquelles companyies que poden organitzar part de les seves tasques a distància. A través d’aquest sistema bona part de la plantilla pot treballar des de casa, sense la necessitat d’haver d’assistir al seu lloc de feina habitual. D’aquesta manera, s’evita que una part de la població ocupada comparteixi espais comuns, disminuint així les possibilitats de contagi del COVID-19.

En aquest aspecte, el terrassenc Santi Rius, assessor de màrqueting de la patronal vallesana Cecot i director de Creat360, exposa algunes eines que poden resultar útils per a totes aquelles persones que practiquin el teletreball, ja sigui durant aquests dies de crisi o bé en futures ocasions. Santi Rius assenyala la necessitat de preparar-se pels teletreballs davant la necessitat de les empreses d’evitar situacions de risc dels seus treballadors en els desplaçaments o en el contacte directe a l’oficina.

Conscient de que molta gent haurà de començar a desenvolupar la seva feina des de casa i el teletreball serà una de les solucions, Rius exposa una sèrie d’eines que poden ajudar a fer més efectiva aquesta tasca:

SLACK és una eina de comunicació en equip que permet disposar d’un sistema de correu electrònic segur entre els membres d’una mateixa companyia amb la possibilitat de crear diferents canals que podem agrupar per temàtiques, clients o projectes.

ZOOM és una app de videoconferència que permet crear sales virtuals per reunions distribuïdes de fins a 100 persones.

MEET és una utilitat que s’integra amb el Google Calendar i permet fer reunions informals de fins a 10 persones.

DRIVE és la utilitat de Google que ofereix una gran capacitat d’emmagatzematge cloud i ens permet poder organitzar de forma senzilla tot el nostre treball. L’alternativa de Microsoft és ONDRIVE i també es pot fer servir el DROPBOX.

MIRO permet treballar amb una gran pissarra virtual i moure informació en temps real amb diferents usuaris connectats.

WITEBOARD és una altra pissarra virtual, en aquest cas de Microsoft, de col·laboració entre equips de treball.

TRELLO és una utilitat que permet el treball de diferents grups amb taulers virtuals o llistes i administrat de forma col·laborativa.

MENTIMETER és una eina per crear presentacions interactives, workshops i reunions virtuals.

DOODLE és una aplicació per posar-nos d’acord per fixar una data entre diverses persones.

LOOMIO és una utilitat de software lliure que ens pot ajudar a prendre decisions de forma col·lectiva sense necessitat de reunir-nos.

KAHOOT és una eina de formació que permet realitzar una classe virtual de forma lúdica. Interesant per desenvolupar e-learning.

FERIAS360 és un servei per crear una Fira Virtual. Una alternativa és DR ARROBA.

NUBELO també anomenat FREELANCER és tota una plataforma per afavorir el teletreball i posar en contacte freelancers entre ells mitjançant una gran base de dades de contactes.

Segons afirma Santi Rius, assessor de màrqueting digital de la Cecot, “la societat en la que vivim està dominada per les noves tecnologies i aquestes marquen els pols a la societat i són qui la fa evolucionar. Tot això comporta un canvi en el concepte tradicional del treball i els seus valors i fa que el teletreball sorgeixi com una nova forma i un nou condicionant del comportament humà i social». L’emprenedor terrassenc afegeix que «el teletreball l’hem d’entendre com una conseqüència d’aquests canvis socials i com una evolució de les noves tecnologies i de la comunicació en general: els valors canvien i els conceptes també”.

La Cecot, en contra d’endarrerir les mesures econòmiques en la crisi de la Covid-19

La patronal Cecot considera que la decisió d’ajornar un paquet de mesures extraordinàries de caràcter econòmic i laboral al Consell de Ministres del proper dimarts és errònia i agreujarà encara més l’impacte del coronavirus. Segons la patronal, les pimes necessiten certeses per prendere decisions i l’actual situació de les empreses és de total desconcert i manca d’informació per poder prndre decisions proporcionades en base als serveis mínims, prevenció i cura de les persones, l’anul·lació de comandes o els costot fixos.

Des del passat divendres la Cecot ha estat facilitant les bases perquè les empreses puguin desenvolupar un pla de contingencia amb motivació d’afectació de la Covid-19 sobre autònoms, microempreses i pimes.

El president de la Cecot, Antoni Abad ha dit que “estem reclamant mesures des de principis de la semana pasada, les empreses necessiten un marge de temps per organitzar-se internament i també amb els seus clients i oproveïdors”. Les decisions necessiten un temps de maduració per minimitzar els efectes negatius sobre la plantilla i l’activitat empresarial”. Els empresaris es queixen que “a hores d’ara no hi ha cap mesura concreta ni específica del Govern estatal que permeti a empreses i autònoms sobre aquesta presa de decisions». Per això la Cecot reforça aquest dilluns el seu assessorament empresarial amb el temor de sobrepasar la seva capacitat d’atendre les consultes.

La Cecot reclama que els ajuts financers siguin realistes i generosos per tal que les empreses es pugin refer un cop pasada l’alerta sanitària. Tot i reconèixer que les mesures sobre la moratòria d’impostos `per a pimes, microempreses i autònoms serán benficioses la Cecot considera que les mesures creditícises són interessants però no fresponen a les necessitats més apremiants com agilitzar els tràmits administratius relatius als ERTOS. L’ERTO és una mesura temporal que permet adaptar costots a la baixada d’activitat com per exemple la flexibilització laboral.

Altres mesures que també es reclament amb urgència és la suspensió immediata de les cotitzacions socials de pimes i autònoms, l’ampliació dels fons de contingència per donar liquiditat a pimes i autònoms també amb molta agilitat a l’hora de gestionar el crèdit. I establir un fons de diners per pagar el salari de les persones treballadores que puguin perdre ingressos per cura de fills i no puguin fer ús del teletreball.

Creixen les consultes a la Cecot sobre les mesures laborals a adoptar davant del coronavirus

Les mesures preventives per fer front al coronavirus afecten òbviament les empreses.

La patronal Cecot està rebent aquests dies trucades d’empreses que demanen informació i consell sobre com actuar tan pel que fa a la plantilla com l’activitat empresarial. Sobretot els preocupa fins quan es pot allargar aquesta incertesa i demanen als governs que concretin mesures concretes.

Algunes empreses, de fet, les que es dediquen a organitzar esdeveniments ja han agut d’acomiadar personal.

El Club CECOT organitza un debat amb quatre empresàries d’èxit

El Club CECOT Màrqueting i Vendes ha convidat aquest dijous a quatre de les empresàries de més èxit en el panorama actual, a participar en un debat a la Nova Jazz Cava. La xerrada, moderada pel periodista Josep Arnero, ha recorregut els seus inicis d’emprenedoria, passant per l’estratègia de les seves empreses, la internacionalització, la globalització del màrqueting o la visió de futur en els seus negocis.

Al final de l’acte el president de la CECOT, Antoni Abad ha destacat les trajectòries de les protagonistes. A l’acte s’ha anunciat el relleu al capdavant del Club CECOT Màrqueting i Vendes. Des de fa tres anys el President Valentí Clotet deixa el càrrec i assumeix la responsabilitat de l’entitat, Pol Fantoba. Aquesta és la segona edició del Debat a la Cava que aquest any i amb motiu del Dia Internacional de les dones, han protagonitzat quatre «Empresàries Kilòmetre Zero».

Cecot demana reduir la pressió fiscal per evitar la pèrdua de competitivitat empresarial

Quan el 20 de gener es va ratificar l’acord pressupostari entre el Govern de la Generalitat i En Comú Podem desde la Cecot, ja va expressar la seva disconformitat. D’una banda l’increment de la fiscalitat, que allunya la fiscalitat catalana de la  mitja espanyola, per un mal finançament de Catalunya, segons la patronal, i afegeixen que els hagués agradat participar en el debat del pressupost per tal d’incrementar les partides que han d’afavorir el creixement més moderat de l’economia.

A priori, l’increment de tipus impositius tindrà un impacte directe sobre l’activitat productiva a Catalunya. Fa temps que la Cecot denuncia una pressió fiscal molt alta i per sobre de la de comunitats autònomes com la de Madrid, Aragó o València. La Cecot demana al Govern les condicions necessàries per poder competir d’igual a igual amb comunitats com Madrid, és a dir, ni impost de patrimoni, ni impost de successions. La Cecot considera que no es pot exigir més esforç fiscal a totes les persones censades, mentre es permet que un 25% de l’activitat no estigui subjecte a tributació.

L’organització empresarial recolza el document d’esmenes presentades per Foment del Treball al Projecte de Llei dels Pressupostos. Tanmateix remarquen amb especial èmfasi que:

  1.  No es poden crear més impostos autonòmics. En canvi, el que sí es transmet és una sensació de pressió fiscal molt superior a la dels nostres competidors.
  2. No es pot utilitzar els impostos com a via per sancionar comportaments. En tot cas els impostos haurien de bonificar i «premiar» actituds cíviques que suposen estalvis pels fons públics.
  3.  Encara no és el moment d’entrar en una dinàmica d’increment de tipus impositius. La recaptació ha de millorar en base a un increment de l’activitat econòmica, no per l’increment de tipus en un moment on encara no ens hem refet de situacions passades.
  4.  Cal començar a repensar la fiscalitat. Posar l’accent en mesures proactives, de foment d’activitat, de facilitar l’activitat perquè si aconseguim incrementar-la, el diner circula i la recaptació puja.
  5. Avançar cap una millora del mecenatge. Això vol dir aprofitar el recorregut que té la Generalitat en el tram autonòmic per millorar el mecenatge cultural i social.

Des de la Cecot es considera que la participació activa dels agents socials i la dels representants empresarials en els debats pressupostaris enriquirien el propi debat amb aportacions i propostes que incidirien en l’eficiència dels pressupostos i una redistribució més justa.