Entradas

Terrassa tindrà 206 habitatges més en lloguer assequible el 2026

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa tindrà 206 habitatges més de protecció oficial el 2026, en règim de lloguer assequible. Estaran situats en dues parcel·les que es troben a l’illa de cases delimitada pels carrers Parc de Gernika, Ciudad Real i del País Basc, al barri de Torre-sana. Els construirà l’Incasòl, gràcies al conveni pel qual l’Ajuntament cedeix dos terrenys a la Generalitat per als propers 75 anys. La redacció del projecte s’espera que estigui enllestit en un any aproximadament i que després comencin les obres de construcció.

El 25% d’aquests 206 habitatges, que també seran eficients energèticament, estaran reservats per a persones de menys de 35 anys, el 10% per a persones en situació de vulnerabilitat i un 4% per a persones amb mobilitat reduïda.

Amb aquests dos blocs nous Terrassa més que doblarà el seu parc d’habitatges de protecció oficial: passarà dels 129 als 335. L’Agència Catalana de l’Habitatge s’ocuparà del lliurament i la gestió del habitatges un cop adjudicats.

Torre Sana Habitatges

[Fotos: Rafael Casanova]

Torre Sana

[Font imatge: Ajuntament de Terrassa]

La construcció i els cossos policials uneixen forces per frenar les ocupacions il·legals d’habitatges

/0 Comentarios/en , /por

El sector de la construcció i els cossos de seguretat uneixen forces per combatre les ocupacions. El Gremi de la Construcció del Vallès, els Mossos i la Policia Municipal han definit un seguit de pautes d’actuació per evitar les ocupacions il·legals tant d’habitatges de nova promoció com els pendents d’enderroc o reforma.

L’objectiu és restituir la propietat el més aviat possible, sense que l’ocupació es pugui arribar a consolidar. D’aquesta manera es vol evitar que els propietaris hagin d’assumir despeses addicionals com els de reparació dels habitatges o els judicials si s’arriba a sol·licitar desallotjament.

Es calcula que a Terrassa hi ha avui més de 1.300 ocupacions consolidades, principalment en habitatges de grans tenidors tot i que cada cop afecta més petites i mitjanes empreses.

La Diputació estudia la viabilitat de promocions público-privades d’habitatge social a Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

La Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Terrassa un estudi que analitza les possibilitats d’adaptar el model ‘Build to rent’ (BTR) per generar habitatge social. Es tracta d’un model immobiliari que s’està implantant al mercat lliure en els últims anys i que comporta que el promotor es quedi amb la propietat i exploti els habitatges. Suposa un canvi de paradigma, ja que fins ara el mercat de lloguer privat es troba molt atomitzat i acostuma a estar en mans de particulars i no d’empreses. Una de les principals diferències entre tots dos models és que els habitatges BTR tenen sovint una superfície reduïda i, en canvi, ofereixen serveis i espais comuns.

Per treballar amb una base real i analitzar les diferències amb el edificis d’habitatge protegit (HPO) desenvolupats amb fórmules de concessió público-privada, l’Ajuntament de Terrassa ha aportat informació sobre dos solars en procés de promoció, que reunien els condicionants inicials d’ubicació geogràfica, demanda i un volum d’obra elevat (per sobre dels 50 habitatges).

Segons l’estudi, l’operació podria ser viable econòmicament si s’accedeix a les subvencions Next Generation EU. S’han estudiat diversos escenaris amb diferents topalls de lloguer i els imports de subvenció per metre quadrat que es contemplen a les bases reguladores dels ajuts. Com que l’import és més elevat si s’estableixen rendes de lloguer més baixes, el lloguer que fa més viable l’operació és de 7,5€/m2. Un dels aspectes que penalitza l’operació és la construcció de dues plantes d’aparcament i l’existència de locals comercials.

La conclusió de l’informe apunta a la necessitat d’arribar a un equilibri econòmic que, en el cas del BTR, està condicionat a l’accés a subvencions públiques sempre que els lloguers estiguin limitats. Per tant, és un cas similar al dels habitatges HPO. Així doncs, els operadors BTR es poden veure afavorits si des de l’administració es donen garanties sobre morositat o desocupació. Pel que fa al finançament, les línies convingudes i bonificades de l’ICF o l’ICO són més avantatjoses que les del mercat lliure. Malgrat tot, els fons d’inversió podrien participar-hi amb rendibilitats altes i sòls no qualificats.

Colectivo Sin Vivienda 2

El Colectivo Sin Vivienda es manifesta per demanar ‘mesures concretes i reals’ contra els desnonaments

/0 Comentarios/en , /por

El Colectivo Sin Vivienda demana a l’Ajuntament «mesures expresses, concretes, reals i eficaces« per lluitar contra la pobresa habitacional i els desnonaments. Un grup de la plataforma s’ha manifestat aquest dimecres al matí davant l’Ajuntament per mostrar el seu desacord amb les polítiques que, en aquest àmbit duen a terme les administracions, també el govern local.

Diuen que l’Ajuntament «no és capaç de donar solucions reals« a les famílies desnonades i que les deixa sense «alternativa habitacional digna«. «Es limita a oferir a les famílies en perill de desnonament un mes d’hostal o hotel«, explica el Colectivo Sin Vivienda en un comunicat. També es queixa que l’administració local «no compta amb unitats sancionadores« cap a les entitats bancàries i grans tenidors.

Assegura que hi ha 491 pisos de la Sareb buits, més de 103 obres en construcció i 104 solars disponibles.

La plataforma demana «el cessament de la repressió» per defensar «els seus drets», un habitatge digne per cada desnonament, un cens de tots els habitatges buits, l’assistència d’un observador del col·lectiu a la Taula d’Emergència de Terrassa i l’expropiació dels pisos buits als bancs i grans tenidors.

 

El preu mitjà del lloguer a Terrassa s’acosta als 1.000 euros

/0 Comentarios/en , /por

El preu mitjà del lloguer a Terrassa és de gairebé 1.000 euros, segons dades del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. Concretament, és de 925 euros i de 10,86 euros el metre quadrat. Això suposa un increment del 3% respecte fa un any. En el cas del lloguer, a diferència de la compra-venda, resulta difícil trobar un patró evident en la distribució de preus damunt la trama urbana. El Centre i l’Oest de la ciutat és on el lloguer és més car i on els preus superen els 11 i 12 euros el metre quadrat. El nord-est i el sud-est de Terrassa hi trobem els preus més baixos.

Lloguer.jpg

Aquestes dades contrasten amb les facilitades fa uns dies per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la Cambra de la Propietat, que indicaven un preu mitjà del lloguer notablement més baix a Terrassa, d’uns 660 euros.

Segons el Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat el preu de venda de l’habitatge usat a Terrassa es situa, en acabar 2022, en els 2.022,8 €/m². Suposa un augment anual del 4%. Ca n’Aurell i Sant Pere són els barris més cars, i on els preus han arribat a augmentar un 15% i un 13% el 2002, seguit del Centre, Segle XX i Sant Pere Nord.

Venda.jpg

[Gràfics: Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat]

La Cambra de la Propietat Urbana apunta que el 2023 serà un any de lloguers

/0 Comentarios/en , /por

Al nou any que acabem d’encetar els contractes de lloguer d’habitatges prendran tot el protagonisme als de compravenda. Aquesta és, si més no, la previsió que en fa la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca.

El motiu és doble. Per una banda, l’augment generalitzat de preus, tant de materials de construcció com de subministraments, fa que moltes constructores esperin una millora del context abans d’executar noves obres. Així, encara que es continuïn demanant i obtenint llicències d’obres, baixarà l’entrada d’habitatges nous al mercat. A més, tot apunta que els tipus d’interès continuaran enfilant-se, del 2’5% actual fins a percentatges d’entre el 4% i el 5% a finals d’any. Amb el diner més car i les hipoteques més difícils d’aconseguir, tampoc serà un mercat propici per a la compravenda d’habitatges.

Tot plegat, en una dinàmica on la previsió també és que el preu de l’habitatge continuï pujant. En el darrer any, a Terrassa els lloguers han pujat fins a una mitjana de 664€ mensuals, un increment del 8’2%. Tot i això, Terrassa continua sent l’única ciutat de més de setanta mil habitants on els preus dels lloguers se situen per sota de la mitjana catalana.

Acte La Paperola

La Paparola organitza aquest dijous una taula rodona sobre energia i habitatge

/0 Comentarios/en , /por

Aquest proper dijous 15 de desembre, a les 19.30h, l’Assemblea Ecologista de Terrassa – La Paparola celebra un debat entre el moviment pel dret a l’habitatge i el moviment ecologista. L’acte es celebrarà a la Tafanera (C/ Sant Gaietà, 125-127).

L’objectiu és trobar la manera d’afrontar la necessària renovació i transformació dels edificis per reduir el seu consum energètic. D’aquesta manera, a més, també es vol fer front a la pobresa energètica i evitar que això comporti un augment dels preus de l’habitatge que pugui expulsar les famílies dels seus barris. El col·lectiu reclama que la transició ecològica sigui necessàriament també social per tal que ningú quedi enrere.

De tot plegat en parlaran representants de PAH Terrassa, Ecologistes en Acció, Aliança contra la Pobresa Energètica i Barri Futur. Reflexionaran sobre les polítiques municipals que es poden fer per tal que ecologisme i dret a l’habitatge no siguin lluites confrontades sinó que es sumin l’una a l’altra.

Junts vol acabar per llei amb les ocupacions delinqüencials

/0 Comentarios/en , /por

Junts per Catalunya insta al Govern a resoldre les ocupacions delinqüencials intruduïnt modificacions en el Codi Civil i en la Llei de l’Habitatge. D’aquesta manera es donen eines legals més efectives a propietaris, comunitats de veïns i ajuntaments per solucionar els problemes de convivència que ocasionen les ocupacions que no són per necessitat. A banda de promoure la proposta al Parlament, la formació impulsa mocions a tots els ajuntaments catalans i acords de Junta de Portaveus, com és el cas de Terrassa, perquè es legisli a favor d’una demanda social generalitzada.

Amb aquestes modificacions que proposa Junts, es facultaria a propietaris i Ajuntaments a defensar la funció social de l’habitatge i a desallotjar abans d’un mes, un immoble ocupat il·legalment. A Madrid és el Congrés qui ha de modificar la Llei de l’enjudiciament criminal perquè es pugui actuar en 48 hores, en una ocupació delinqüencial. D’altra banda Junts per Terrassa presenta una proposta de resolució al pròxim Ple, per al manteniment del paviment de la ciutat.

A la recerca d’un pis de lloguer

/0 Comentarios/en , /por

Crida desesperada per aconseguir un habitatge de lloguer. La Yúlia Dorofieieva i la seva família, és una refugiada a Terrassa de la guerra d’Ucraïna. Des del passat mes de març viuen en una casa cedida però ara busquen un habitatge de lloguer que podrien pagar fins a 600 euros, gràcies a la feina del seu marit. Però les exigències per un contracte de lloguer són màximes.

La Yúlia visita Terrassa des dels 8 anys gràcies a una família que la va acollir durant les vacances d’estiu i d’hivern. En esclatar la guerra d’Ucraïna va decidir fugir amb el seu marit i el seu fill Sava. Ara només reclama més confiança per aconseguir un pis de lloguer, reprendre la seva vida a Terrassa i no haver de plantejar-se el retorn a Ucraïna.

YúliaIyúlia 1

La CUP proposa la recuperació dels habitatges dels fons voltor abandonats durant més de dos anys

/0 Comentarios/en , /por

La CUP insta l’Ajuntament a realitzar amb urgència un llistat públic d’habitatges buits en mans de grans tenidors (1.264 segons els indepentistes), ja que la llei vigent obliga a posar a disposició de les administracions públiques quan fa més de dos anys que estan en estat d’abandó.

La Candidatura d’Unitat Popular de Terrassa veu amb preocupació que davant la «situació crítica de l’habitatge a Terrassa» (el preu del lloguer ha augmentat el darrer any un 7,5%) els grans tenidors i fons voltors disposin de 1.264 habitatges buits. Recorda que «des del 2015 a Catalunya la llei 24/2015, els grans tenidors han de registrar els pisos que estan buits, i en cas que faci més de dos anys en aquest estat, han de ser sancionats o fins i tot expropiats.”

La CUP explica que la majoria d’aquests pisos estan en mans de la SAREB (uns 498 habitatges buits), i de fons voltors com ara el BLACKSTONE, que disposa d’uns 170 habitatges buits a Terrassa. També, afageix, els tres principals bancs de Catalunya, Caixa Bank, BBVA i el Banc Santander a través de les seves societats immobiliàries tenen pisos en desús a la ciutat.

L’any 2020, Terrassa tenia 765 habitatges en mans de grans tenidors que feia més de dos anys que estaven tancats, actualment la xifra quasi s’ha doblat. Per la CUP, el govern d’ERC i TxT ha de posar «molts més esforços«, ja que el que s’ha fet fins ara ha estat
insuficient. Recorden que el ple de l’Ajuntament del gener de 2020, va acordar tretze punts per tal plantar cara als fons voltors i avui dia «la situació de l’habitatge ha empitjorat molt«.

La CUP també adverteix a l’Ajuntament, que des de principis de 2020 fins ara, les famílies que esperen un pis d’emergència social a Terrassa, han passat de setanta a cent onze (maig de 2022), mentrestant els pisos buits dels grans tenidors augmenten
dia rere dia, per la formació, és el resultat d’unes polítiques insuficients per part del govern local en matèria d’habitatge.

Contra aquestes males praxis dels grans tenidors, la CUP proposa la recuperació dels habitatges dels fons voltor abandonats durant més de dos anys, aquesta recuperació definitiva passaria per la modificació puntual del POUM, amb l’objectiu de canviar els
sistemes urbanístics d’aquests habitatges buits i convertir-los en habitatges de protecció oficial.