Entradas

El Consell Comarcal ha acompanyat aquest any 15 pimes en la transformació cap a la indústria 4.0

El Consell Comarcal està fent l’acompanyament a 15 pimes industrials en la seva transformació cap a la indústria 4.0. Aquest acompanyament es fa des del projecte Impuls de la Digitalització a les PIMES industrials amb l’objectiu d’analitzar i identificar les necessitat de les empreses i definir un full de ruta amb les solucions per adoptar les noves tecnologies que ofereix el mercat. Per portar a terme el projecte es compta amb la col·laboració dels partners especialitzats i tecnològics que acompanyen en tot el procés.

En base a aquests acompanyaments realitzats, es conclou que les empreses tenen necessitats en la digitalització per l’optimització dels processos productius. En aquest sentit, les noves tecnologies poden aportar solucions, ja sigui a partir de l’automatització i robotització, sistemes de sensorització, traçabilitat de processos o integració de sistemes amb clients i/o proveïdors. També es detecta la necessitat de productes amb funcionalitats digitals (integració d’electrònica i sistemes digitals) i també la integració de solucions tecnològiques, entre d’altres.

El conseller de Desenvolupament Econòmic Local i alcalde de Barberà, Xavier Garcés, explica que “les empreses reben suport constant i permanent per part del Consell Comarcal i dels responsables tècnics dels ajuntaments col·laboradors, per acompanyar i assessorar en les diferents etapes i identificar noves oportunitats de creixement. Per exemple, durant el transcurs del projecte s’ha facilitat l’accés a més de 20 empreses a programes i convocatòries de diferents organismes, com ACCIÓ, el Ministeri d’Indústria Comerç i Turisme, la Diputació de Barcelona, les patronals i cambres de comerç, a òrgans de finançament o d’altres entitats com les universitats i Centres tecnològics…

Aquest servei està sent molt ben rebut per les pimes participants. Josep Maria Soms de l’empresa ICELAND SEAFOOD (Viladecavalls), que ha participat enguany, explica que “el projecte ens ha ajudat a revisar alguns processos interns i identificar noves solucions amb l’objectiu de millorar en eficiència interna”. Per la seva banda, Jordi Canal de l’empresa INTERFLEX (Montcada i Reixac) que està en la fase d’acompanyament, indica que “el projecte ens està facilitant eines i recursos per avançar en accions en curs amb un suport especialitzat”.

A part d’aquest servei d’acompanyament, també es fa seguiment de convocatòries de línies d’ajuts i subvencions dels diferents organismes per garantir i facilitar l’engegada de les actuacions identificades amb aquestes empreses.

El projecte es va iniciar l’any 2019 en total ha acompanyat amb aquest servei a 43 empreses industrials gràcies a la col·laboració d’onze ajuntaments de la comarca. En general, el perfil de les empreses és de menys de 50 treballadors, amb baix nivell de digitalització i amb compromís i capacitat per iniciar o millorar en els seus processos i productes. De les entrevistes realitzades el 84% de les empreses han obtingut un resultat que en termes generals, les situa en un baix nivell d’implementació de tecnologies digitals.

El projecte forma part del Pacte per la Reindustrialització del Vallès Occidental i rep el finançament del Servei d’Ocupació de Catalunya a través del Programa d’Agents d’Ocupació i Desenvolupament Local, el Fons Social Europeu i Diputació de Barcelona.

En cinc anys Terrassa podria tenir un vi amb Denominació d’Origen (DO)

En cinc anys Terrassa podria recuperar la producció de la vinya i fins i tot comercialitzar una varietat de vi local propi amb Denominació d’Origen. Aquesta és la previsió de l’Ajuntament que ha iniciat els tràmits per treure a concurs públic una finca d’1,6 hectàrees a la zona de Mossèn Homs, a l’Anella Verda.

Mentrestant i en resposta a la crida per recuperar la varietat de raïm «el terrassenc», l’Ajuntament ha rebut diverses geolocalitzacions de l’entorn natural de varietats de vinyes. Unes mostres que s’han fet analitzar per l’Institut Català de la Vinya i el Vi. A mitjans del segle XIX quan la vinya representava el 70 per cent de les terres de conreu a Terrassa hi havia fins a sis varietats de raïm.

En negres es conreaba el sumoll, la garnatxa i el terrassenc. I en les varietats de blancs el picapoll, el macabeu i el trobat blanc. Les varietats del terrassenc i el trobat blanc, estan pràcticament perdudes i s’han de recuperar. La finca té una capacitat per a 4.500 ceps que amb tots els tractaments i després de 50 anys podria tornar a donar fruits el 2026. Es tracta d’un impuls per recuperar la memòria, la història, la identitat i el patrimoni agrícola i que la producció de la vinya i el vi esdevingui també una forma més d’activitat econòmica dins l’Anella Verda.

Les III Jornades d’Economia Feminista «teixiran» xarxes comunitàries als barris

Sis entitats relacionades amb l’economia social i el feminisme convoquen les Terceres Jornades d’Economia Feminista, aquest any amb el títol de «Teixim xarxes comunitàries als barris». Entre aquest mes de juny i l’octubre s’organitzaran conferències, xerrades i tallers, sobretot als barris, per difondre i promoure un altre concepte d’economia capitalista amb mirada femenina.

Les jornades arrenquen el 18 i el 19 de juny amb tres tallers sobre economia social i solidària relacionada amb el feminisme, als patis dels centres de les Salesianes a la Maurina i de l’escola Egara. L’Arxiu Comarcal acollirà el 15 i 16 de juliol un debat sobre les polítiques públiques intentant identificar la perspectiva de gènere en els pressupostos municipals.

Un acte lúdic a través del joc i la reflexió al setembre, la presentació d’un llibre sobre economia social a l’octubre i una taula rodona al novembre, són altres activitats que proposen les Terceres Jornades d’Economia Feminista.

Desigualtats notables entre el nivell socioeconòmic dels barris de Terrassa

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat recentment l’Índex socioeconòmic territorial (IST), consistent en un índex sintètic que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població.

L’índex concentra la informació de situació laboral, nivell educatiu, immigració i renda de totes les persones que resideixen en cada unitat territorial, a partir de 6 indicadors sectorials. L’IST és un índex relatiu, sense unitats de mesura: s’estableix un valor de referència per a Catalunya igual a 100 i un valor per a cada unitat territorial en comparació amb el valor mitjà de Catalunya.

El total de Terrassa s’ha mantingut un xic per dessota de l’índex per Catalunya. Les desigualtats intramunicipals són manifestes: els barris a l’entorn del centre presenten els valors més alts, fins a 22 punts per sobre de la mitjana nacional, mentre que els barris més perifèrics tot el contrari, xifrant alguns més de 25 punts per dessota (vegeu taula següent).

 

 

 

El preu de l’habitatge usat a Terrassa ha pujat un 2,8% en el que portem d’any

El preu de venda de l’habitatge usat a Terrassa s’ha situat en els 1.918,1 €/m2, la qual cosa suposa de mitjana un increment 2,8% en relació a com acabava 2020. En el centre de la ciutat l’índex se situa en els 2.275,1€/m2 (un 18,6% per damunt del preu mitjà), mentre que els preus més baixos els trobaríem en l’eix de la riera de les Arenes (amb uns diferencials en relació a aquest preu mig superiors al -20% i assolint el -31,8% en l’àmbit central d’aquest eix). Són dades del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat de l’Ajuntament de Terrassa.

Pel que fa al lloguer d’habitatge usat, l’índex de preu se situa en tancar aquest primer trimestre en els 9,89 €/m2, que col·loca la renda mitjana oferta a la ciutat en els 808,7 €/mes i suposa una caiguda del -0,9% en relació a com es tancava 2020.

En aquest enllaç podeu trobar l’informe complet sobre els preus de l’habitatge a Terrassa.

Expectatives econòmiques a la baixa segons el darrer informe de conjuntura de la Cambra

L’informe de conjuntura de la Cambra Terrassa del quart trimestre del 2020 i expectatives pels primers mesos del 2021, assenyala la feblesa de la demanda com a factor més destacat que ha limitat la marxa dels negocis durant el 2019 i 2020. Un fet que pren el relleu a l’augment de la competència que havia estat el principal factor en darrers informes.

L’estudi que per primera vegada incorpora els resultats d’una enquesta entre els membres del plenari, ha posat de manifest una forta polarització entre les empreses de la demarcació i reflecteix la preocupació majoritària per la feblesa de la demanda com a principal factor que limita els negocis. Tot i la feble recuperació econòmica durant els dos darrers trimestres del 2020 per la relaxació de les mesures anticovid, les expectatives segueixen marcant una tendència a la baixa en l’activitat econòmica en general.

L’informe situa l’ús de la capacitat productiva en un 67 per cent amb perspectives similars per al pròxim trimestre, valors inferiors als assolits durant el 2018 i 2019 que rondaven el 70 per cent, amb un pic del 74 per cent a inicis del 2020. Entre els factors que han limitat la marxa dels negocis ha estat l’augment de la competència, factor més destacat d’abans de la pandèmia i que ara perd rellevància en aparèixer en un 20 per cent de les respostes. La feblesa de la demanada interna ha estat assenyalada per un 60 per cent dels enquestats.

Puja l’atur i augmenta la precarietat laboral. A principis del 2020 la taxa d’atur a la comarca se situava en un 13,3 per cent i afectava a unes 29.517 persones, un 22,5 d’increment anual amb el sector serveis com el més afectat amb un creixement del 26,6 per cent. El nombre d’empreses amb treballadors, 11.775, ha disminuït en un 7,6 per cent així com el nombre de treballadors, 148.535, contractats per aquestes empreses, un 3,4 per cent menys anual. La novetat d’aquesta edició és la incorporació de l’enquesta del plenari per recollir informació sobre diferents sectors d’activitat empresarial.

Sobre diferents temàtiques se’ls ha demanat sobre l’actual tendència dels diferents negocis, així com sobre les expectatives de futur. Dels resultats, tot i no ser estadísticament significatius, en destaca la polarització esmentada i una clara insatisfacció amb les actuacions de les diverses administracions, principalment l’estatal, per la insuficiència d’ajuts i augment de la burocràcia, a més d’una preocupant tendència a l’alça dels costos de les matèries primeres. Sobre les expectatives positives de la marxa general de l’activitat econòmica per al proper trimestre es deuen principalment al mercat intern.

L’estudi trimestral recull també els resultats de l’enquesta de perspectives empresarials que organitza anualment Eurochambres i que es realitza durant els mesos de setembre i octubre a tots els països de la Unió Europea, coordinat aquí per la Cambra d’Espanya. Un total de 61 empreses terrassenques va respondre l’enquesta, mentre que en el conjunt de la UE la mostra va ser de 58.000 empreses de les quals, 2.274 espanyoles. La valoració de la situació per al 2020 que ha fet el sector empresarial espanyol no ha estat positiva en cap dels àmbits analitzats. No obstant això, les empreses de la demarcació han mostrat valoracions menys negatives que les de la resta d’Espanya pel que fa a l’evolució de la venda nacional, les exportacions i l’ocupació.

Les perruqueries i la imatge personal reclamen un IVA reduït del 10 per cent

Terrassa, com en 100 ciutats de tot Espanya, el sector de les perruqueries i de la imatge personal s’ha manifestat aquest dilluns al matí per reclamar al Govern i al PSOE en particular, tornar a l’IVA reduït del 10 per cent, tal i com va defensar el partit en una proposició no de Llei quan era a l’oposició. El sector denuncia la dramàtica situació que viu arran de la crisi del coronavirus que durant el 2020 ha perdut un volum de negoci del 38,8 per cent.

Aquest fet pot aguditzar el seu retrocés econòmic al 31,8 per cent per aquest 2021, i arribar a unes pèrdues absolutes del 58,3 per cent. És a dir, passar dels 4.000 milions d’euros facturats el 2019, als 1.670 previstos per aquest any. Aquestes pèrdues també comporten la destrucció de desenes de milers de llocs de treball, especialment femenins, joves i autònoms que poden passar directament a l’economia sumergida.

Les empreses de perruqueria i d’imatge personal consideren que aquesta situació s’agreuja amb l’exclusió de la imatge personal del Pla de mesures extraordinàries de suport a la Solvència Empresarial, aprovat pel Govern d’Espanya el passat dia 12, ja que amb unes pèrdues superiors al 38 per cent i un retrocés en la facturació de 1.500 milions, queden fora d’aquests ajuts aprovats. Per això també reclamen la revisió del decret i incloure la imatge personal en sectors empresarials que puguin acollir-se a aquestes mesures d’ajut.

Les mobilitzacions del sector van començar el passat mes d’agost a València i des d’aleshores s’han estès per tot el país, com la mobilització d’aquest dilluns que ha arribat a un centenar de ciutats com Terrassa. Amb tot, els promotors de les mobilitzacions es feliciten per l’activació del debat a nivell polític que han fet posicionar als partits polítics de parlaments autonòmics i d’ajuntaments, reclamant la rebaixa de l’IVA del sector de la imatge personal i que passi del 21 al 10 per cent.

Minyons organitza un nou cicle cultural mentre duri la inactivitat castellera

Minyons de Terrassa organitza un nou cicle cultural al pati de l’entitat, amb presentacions de llibres, concerts, xerrades, circ o teatre, per mantenir l’activitat i l’esperit viu de la Colla. D’aquesta manera buscaran complicitats amb d’altres entitats culturals de la ciutat que com Minyons, han vist les seves economies molt tocades per la pandèmia.

La nova directiva dels malves amb Nani Matas com a cap de colla en funcions fins que es reactivi l’activitat castellera, té molt clar que els Castells seran una de les darreres activitats a recuperar la normalitat.

Tot i així i quan la situació sanitària ho permeti, Minyons preveuen fer assajos amb grups limitats de canalla, i animen als membres de la colla a mantenir la forma física de cara al retorn. Els Malva que tampoc abandonen el projecte de canvi de local, impulsaran aquest mes de març una campanya de captació de socis, i sanejar en part, la malmesa economia de l’entitat.

La Cecot considera les dades de l’atur ‘negatives però previsibles’

La Cecot considera que les xifres d’atur registrat, afiliació i contractació del mes de febrer (512.290 persones) són negatives però previsibles tant pel context econòmic de pandèmia, com per les característiques del nostre model productiu. La patronal puntualitza que aquest cop s’ha accentuat «per un marc de relacions laborals que ja es va demostrar ineficient amb la crisi del 2008 i que es manté igual, amb els mateixos instruments, esdevenint una lacra per poder reactivar l’economia«.

La Cecot diu que la mesura acordada pels agents socials en relació als ERTO «ha minimitzat l’impacte però la destrucció d’ocupació en els propers mesos hi és, i està latent perquè les empreses no han pogut reactivar l’activitat«.

Des de la Cecot es considera «vital» impulsar un canvi del model ecònomic consensuat entre govern i agents socials i econòmics per tal de potenciar sectors amb més estabilitat ocupacional i nivells salarials alts. «Els darrers anys Espanya ha demostrat ser el país europeu amb més capacitat de creixement però alhora, també s’ha demostrat ser el país amb major índex de destrucció d’ocupació», apunta la patronal vallesana, que reclama una aposta per la indútria, l’economia circular i el turisme que aporti valor afegit.

La Cecot també considera que l’actual marc laboral «s’està demostrant poc efectiu en els darrers anys i que no prioritza el fet de salvaguardar els llocs de treball«. Ja fa anys que la Cecot defensa la derogació de l’Estatut dels Treballadors i aposta per elaborar, juntament amb els agents socials, un Codi del Treball que reguli els llocs de treball.

Des de la Cecot s’ha proposat en diverses ocasions establir un nou indicador que projectés només el nombre de persones que realment volen trobar una feina. «Sense dades reals es fa impossible gestionar bé l’atur», argumenta.

L’estudiant de la UPC, Alba Martínez crea un producte innovador a partir del reciclatge de plàstics

L’estudiant del Grau d’Enginyeria Química de l’ESEIAAT de Terrassa, Alba Martínez, crea un nou producte composite a partir del reciclatge dels residus plàstics d’impressores 3D. Martínez ha creat un nou protocol de reciclatge del bioplàstic PLA que valoritza els seus residus i obté un nou producte anomenat CellPLA composite. D’aquesta manera l’estudiant ha aconseguit allargar la vida material, reintroduïnt-lo al cicle d’economia circular.

L’anomenat Àcid Polilàctic, més conegut com PLA, és un bioplàstic que es degrada a l’entorn dels vuitanta anys. Cada any es produeixen més de 700.000 tones. És el material que es fa servir a les impressores 3D, que deixen cada any milers de quilos de residus. El PLA està catalogat com biodegradable i per tant va a la fracció orgànica, tot i que després presenta problemes com ara, una degradació difícil o la contaminació d’altres fraccions de residus plàstics com en la fabricació d’envasos.

Ara, la terrassenca de la UPC-ESEIAAT i dirigida pel professor Manel Lis, ha creat al seu Treball Final de Grau, un nou protocol de reciclatge que ofereix a la indústria una alternativa viable i un canvi substancial per resoldre la problemàtica dels residus plàstics i aplicar de manera real l’economia circular al sector. És per això que la innovadora proposta de Martínez que a més d’orientar el reciclatge dels plàstics cap una economía circular, ha obtingut un nou producte composite, resultant sintètic d’altres materials, ha estat finalista dels Premis Expoquimia 2020.

Alba Martínez explica que “ El reciclatge del plàstic actual és un procés merament mecànic i tremendament ineficient. En les condicions en que es fa el reciclatge actual es necessita molt material nou per a introduir el reciclat, i amb un tractament mecànic no es poden barrejar bé i les propietats del material decauen. El que jo proposo és un nou protocol que permet modificar químicament les cadenes del polímer , fent-lo reaccionar amb altres materials, obtenint nous productes amb valor al mercat que seguidament es poden tornar a reciclar amb garanties”.

Alba Martínez va néixer a Terrassa l’any 1989. S’ha graduat recentment d’Enginyeria Química a l’ESEIAAT i també es va llicenciar en Biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment treballa a la indústria del sector del plàstic en la recerca i innovació de bioplàstics.

Ella mateixa ha explicat el seu projecte a través de l’Instagram de l’ESEIAAT.