Entradas

La Cecot debat les perspectives econòmiques per aquest any d’incerteses

Davant el context econòmic marcat per la incertesa, la Cecot organitza una conferència per explorar les «Perspectives Econòmiques d’aquest 2024». L’economista i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, ha estat l’encarregat de compartir amb l’empresariat les tendències, els desafiaments i les oportunitats en l’horitzó econòmic d’aquest any.

Un any que la mateixa patronal ja ha pronosticat amb un alt grau d’incertesa que tornarà a dificultar la gestió empresarial alhora de fer previsions i per tant complicant la presa de decisions de les directives. Davant d’aquest context, el Club Financer Fiscal de la Cecot ha encetat aquesta nova sessió informativa per incentivar la reflexió i el debat amb un reconegut economista com el ponent d’aquest dimarts, Oriol Amat.

El 15,9% dels terrassencs, unes 35.000 persones, viu en risc de pobresa

El 13,4% de la població vallesana, unes 125.000 persones, viu en risc de pobresa i el 5,8%, en situació de pobresa severa. Ho diu el darrer informe de l’Observatori comarcal sobre Renda, pobresa i desigualtat al Vallès Occidental. D’acord amb aquests resultats, la renda anual neta per persona al Vallès Occidental es va situar, l’any 2021, en 15.715 euros. Està per sobre de la mitjana provincial (+2,7%) i catalana (+6,4%) i representa un increment del 3,4% respecte l’any anterior. Des de l’any 2015, la renda neta per persona ha crescut de manera ininterrompuda a la comarca, amb un increment acumulat del 22%; en valors absoluts, són 2.813 euros més per persona.

Ara bé, existeixen importants disparitats entre els municipis de la comarca: el que té la renda mitjana més elevada, Matadepera, gairebé duplica la del municipi amb la renda més baixa, Badia del Vallès. Les zones amb rendes baixes i molt baixes es localitzen principalment a les capitals de comarca.

A Terrassa, amb una renda mitjana de 13.875 euros, també hi ha força desigualtats entre barris. Al Centre hi ha zones amb rendes netes de més de 20.000 euros anuals per persona. A mesura que ens anem allunyant va baixant la renda i en alguns punts de Ca n’Anglada, Montserrat, Ègara, Guadalhorce i La Maurina, no s’arriba als 10.000 euros per persona i any. Aquestes zones són, precisament, les que tenen més risc de pobresa, amb una taxa que supera el 20% i fins i tot el 30%. La mitjana de la ciutat se situa en el 15,9%, només una dècima per sota de la catalana.

Foment preveu una desacceleració econòmica el pròxim 2024

L’economia mundial creixerà menys el 2024. Així ho explica l’informe elaborat per Foment de Treball que preveu una desacceleració econòmica, sobretot a Europa. La notícia positiva, però, és la contenció de la inflació per al pròxim any. Una contenció que afavorirà a la baixada dels tipus d’interès, que poden reduir-se al segon semestre del 2024.

Foment de Treball preveu una desacceleració econòmica el pròxim 2024. Europa veurà com la seva economia creix més lentament, mentre que els Estats Units i Xina veuran un creixement major. Les previsions apunten que el creixement a Europa serà de l’1,7% i a Espanya de l’1,6% el pròxim any. Una frenada del creixement que no s’ha de confondre amb una recessió, ja que l’economia continuarà creixent de forma més moderada. Foment ha alertat que una pujada d’impostos no beneficia l’economia espanyola. Guillermo ha carregat, sobretot, contra l’impost del patrimoni. D’altra banda, es refreda la inflació amb un registre de 2,4% al novembre. En aquest context l’informe indica que la política monetària mantindrà els tipus d’interès de referència en nivells elevats a mesura que es consoliden les expectatives de reducció de la inflació. S’espera que els tipus comencin a reduir-se en la segona meitat de 2024.

 

El 7 d’octubre arriba ‘Del camp a la Taifa’ la fira gastronòmica del producte de proximitat

«Del camp a la Taifa» és el suggerent i terrassenc nou reclam de la segona edició de la Fira Gastronòmica, un conjunt d’activitats entre el 28 de setembre i el 8 d’octubre basades en la gastronomia i els productes de proximitat. Una proposta transversal amb la participació de tots els agents implicats en l’àmbit de l’alimentació que es conrea al territori més pròxim com l’Anella Verda.

L’acte central serà la Fira de la pagesia i cuina de proximitat, amb 17 restauradors i 9 productors, el dissabte dia 7 d’octubre entre la plaça Salvador Espriu, el carrer Unió i la Torre del Palau. «Del camp a la Taifa», és un nou espai pensat per a l’intercanvi i promoció de la venda alimentària entre productors i consumidors que comparteixen territori.

En el programa d’activitats també hi ha xerrades, degustacions i propostes gastronòmiques amb el producte de proximitat com a protagonista que alhora contribueix a l’economia social i circular.

 

Fira Camp A Taifa Cartell

Tanquen els quatre establiments de Fleca Torres

El centenari forn Fleca Torres amb quatre establiments a Terrassa tanca definitivament les seves portes a finals de mes. Han estat quatre generacions de forners des del 1917 que hi ha constància d’aquest forn a la ciutat. A banda de la falta de relleu generacional, els principals motius pel tancament han estat la crisi per la guerra d’Ucraïna, el desmesurat augment de l’energia i els preus disparats de les matèries primeres com la farina.

També la competència deslleial per la venda de pa en qualsevol establiment i el canvi d’hàbits dels consumidors que trien un preu més competitiu per davant de la qualitat del pa i la brioxeria. De la Fleca Torres hi ha quatre botigues repartides pels carrers Bartrina, Ample, Puig Novell i del Nord, amb una vintena de treballadors, la majoria d’entre 10 i 20 anys d’antiguitat a l’empresa familiar.

Ja fa uns anys Josep Sánchez i Dolors Galobardes van passar el relleu a un dels seus fills, Quim Sánchez, que per la situació econòmica global, ara enceta nous projectes professionals. Els propietaris de la Fleca Torres tampoc descarten trobar d’altres sortides al negoci familiar.

CECOT i PP acorden simplificar els tràmits administratius per crear empreses

Simplificar els tràmits administratius a l’hora d’impulsar qualsevol projecte d’emprenedoria. El PP Catalunya s’ha compromès amb els empresaris del Vallès a eliminar bona part de la burocràcia a les administracions locals, autonòmiques i estatals.

És un dels compromisos entre la patronal CECOT i Partit Popular. També hi ha hagut coincidències per aplicar o flexibilitzar algunes mesures econòmiques de gran repercussió social.

La trobada ha comptat amb àmplia representació de totes dues entitats. S’ha emmarcat en els contactes habituals que promou la patronal entre partits polítics. L’objectiu és analitzar l’actualitat i defensar els interessos empresarials.

ERC parla d’ocupació amb els empresaris terrassencs

Esquerra Republicana es marca els pròxims 10 anys per rebaixar en cinc punt l’índex de les desigualtats socials i arribar al 25 per cent. També que el 25 per cent de l’ocupació sigui en el sector industrial. Així ho han dit la Consellera d’Economia, Natàlia Mas i la Tinent d’Alcalde i alcaldable dels republicans, Ona Martínez, en una trobada amb una vintena d’empresaris terrassencs al Teatre Principal.

Una reunió amb representants del teixit econòmic en la qual també hi era el regidor Pep Forn per compartir visions de present i de futur, segons els seus responsables. La Consellera també ha destacat de Terrassa el fet de ser la segona ciutat catalana amb més graus formatius, un important potencial en l’àmbit del coneixement i l’ocupació.

Erc Ona I Natalia Mas

L’atur baixa per segon mes consecutiu i és el millor març dels últims 15 anys

El mes de març s’ha saldat a Terrassa amb una nova baixada de l’atur, la segona consecutiva. A la ciutat hi ha registrades 12.781 persones sense feina, 86 menys que el febrer. La taxa d’atur és de l’11,77%. En la persepctiva interanual, la baixada de l’atur és prou important. Ara hi ha 319 persones menys a l’atur que fa un any, el que significa un descens del 2,4%. Són unes bones dades tenint en compte que són les millors xifres de l’atur a Terrassa des de fa 15 anys, el 2008, just abans que esclatés la bombolla immobiliària.

La situació es extrapolable a la comarca. El Vallès Occidental té 454 aturats menys que el mes anterior, i en total ja n’hi ha menys de 46.000 (45.549), amb una taxa del 10%. En un any l’atur ha disminuït en un 4,2%, el que significa gairebé 2.000 persones menys a les llistes (1.957).

En el conjunt de Catalunya les dades són molt similars. L’atur ha baixat un 0.9%, el que són gairebé 3.000 persones i també és el millor març dels últims 15 anys.

La CECOT reclama polítiques per consolidar i fer créixer la indústria

Catalunya continua sent el principal productor industrial de l’Estat tot i perdre cinc punts de la participació en el Valor Afegit Brut de l’economia espanyola. Aquesta és una de les alertes del primer baròmetre industrial que la patronal CECOT publicarà trimestralment, per evidenciar la realitat de les empreses, apuntar les tendències econòmiques i aportar possibles millores pel sector.

Un estudi estadístic basat en dades oficials, presentat aquest dimarts, i que fotografia l’estat de la indústria, després dels darrers impactes econòmics com la pandèmia i la crisi d’Ucraïna. Amb aquests informe la patronal insta als governs a actuar per consolidar i fer créixer el sector amb mesures llargament reivindicades com la simplificació administrativa, la seguretat jurídica en el sistema tributari o l’adaptació del mercat laboral a la realitat actual.

També reclamen impulsar accions davant el preu de l’energia i facilitar la transició energètica. Per a la Unió Europea, la indústria és un eix estratègic que genera el 20 per cent del PIB, dona feina a 35 milions de persones i es responsable del 80 per cent de les exportacions.

Del baròmetre també es desprèn que la industrialització és un factor estratègic que aporta solidesa i capacitat de vertebrar territoris a llarg termini. I així contribuir a l’equilibri de l’actual model econòmic liderat pels sectors serveis i pel turisme, i generar una autonomia industrial per no dependre de tercers països tal i com va evidenciar la pandèmia.

Una altra de les dades de l’estudi de la patronal mostra l’augment de la producció mitjana industrial en territoris com Madrid, València i el País Basc, tot i que Catalunya manté el seu lideratge amb un 22,4 per cent de participació del PIB industrial. El baròmetre completa la seva radiografia industrial amb indicadors de producció, demografia empresarial, indicadors laborals o l’evolució dels preus de les matèries primeres. Unes eines per prendre el pols a la indústria, que marca tendències i proposa mesures pel creixement i consolidació dels projectes industrials.

Un taller sobre Treball i Vida encetarà les V Jornades d’Economia Feminista

Tallers sobre l’aigua, el gènere de la feina, taules rodones, debats i teatre polític, són algunes de les activitats que configuren una nova edició de les Jornades d’Economia Feminista. Els actes començaran el pròxim 16 de març amb un taller sobre Treball i Vida al Centre Cívic Montserrat Roig. Fins el mes de novembre i repartides per tota la ciutat, es faran diferents activitats relacionades amb l’economia feminista i diverses sessions sobre la perspectiva de gènere aplicada als pressupostos municipals.

Una forma de difondre una economia que posa la vida al centre de les seves actuacions. Aquesta és la cinquena edició d’unes jornades que cada any s’han centrat en un aspecte diferent de l’economia feminista i transformadora com ara la solidària, la que garanteix la vida o l’impuls de xarxes comunitàries per l’empoderament comunitari als barris. Organitzen les jornades entitats feministes de diferents sectors com el Casal de la Dona, l’ecobotiga l’Egarenca, Alternativa 3 de comerç just, La Natural comunicació, Dones d’Aigua i la xarxa d’economia social i solidària La Llançadora.