Entradas

La Cecot reclama als partits el vot electrònic per evitar els ajornaments electorals

La Cecot veu el vot electrònic com la solució per evitar ajornaments electorals com el que ha viscut avui Catalunya, amb el canvi de les eleccions del 14 de febrer al 30 de maig. El president de la patronal amb seu a Terrassa, Antoni Abad, afirma que aquest endarreriment «perpetua la situació d’inestabilitat i de provisionalitat que ens portaria a no disposar d’un Executiu actiu fins al mes de setembre» un fet que qualifica com a negatiu «per a l’interès general». Tot i que l’entitat es declara conscient de la situació pandèmica i dels criteris sanitaris que han provocat la decisió del Govern, també considera que «l’administració ha tingut molts mesos per preveure, anticipar-se i adoptar mecanismes per poder dur a terme el procés electoral». És per això que la Cecot demana als grups parlamentaris catalans del Congrés dels Diputats que iniciïn els tràmits per modificar la Llei Electoral de manera que accepti el vot electrònic. Tot i reconèixer la desconfiança entre ciutadania i política i l’obligatorietat de garantir la ciberseguretat de les dades, Abad recorda que la pandèmia ja ha accelerat la transformació digital de moltes comunicacions de les empreses amb l’administració:

“La tramitació o documentació que els autònoms i les empreses presentem a qualsevol de les administracions la fem amb signatura digital. Ja sigui Hisenda, ajuntament, govern, etc., ens marquen que hem d’actuar via signatura digital. Per què, doncs, no podem votar digitalment?”

La Cecot considera que el vot electrònic, com a alternativa al vot per correu i al presencial, pot ajudar a fomentar la participació de gran part dels ciutadans i també permetria a tothom participar en igualtat de condicions malgrat les seves situacions personals. Sobre els motius d’aquesta urgència per tenir un nou govern a la Generalitat, el president de la Cecot destaca la necessitat d’implementar polítiques econòmiques i socials per sortir de la crisi actual, apuntant la creació d’una taula a tres bandes entre administració, agents econòmics i ciutadania.

La Cecot reivindica el paper del món empresarial en la presa de decisions per combatre la pandèmia

La patronal Cecot vol que es creïn dues taules de diàleg per consensuar accions per fer front a la pandèmia. Haurien d’estar formades pels diversos nivells de govern, les empreses i especialistes de la salut en una i economistes en l’altra. Aquestes taules haurien de permetre acordar de forma conjunta i consensuada el pla de vacunació i les restriccions que cal fer. El president de la patronal, Antoni Abad, demana un equilibri entre salut i economia.

En la trobada anual amb els mitjans de comunicació, aquest cop de forma telemàtica, Antoni Abad demana a l’administració de l’Estat que també apliqui ERTO com ha hagut de fer el teixit empresarial per fer front a la pandèmia, que deixi de gravar l’IAE si no hi ha activitat econòmica i que doni subvencions a fons perdut a les empreses com en d’altres països europeus.

També demana la Comissió Europea que tuteli com l’Estat distribuirà entre les empreses els 140.000 milions d’euros del fons de recuperació per la crisi del coronavirus.

El president de la Cecot troba una temeritat ajornar les eleccions del 14 de febrer perquè a hores d’ara veu impossible predir si en aquell la situació estarà millor o pitjor que ara. Antoni Abad considera insostenible i perjudicial pel món empresarial la situació de provisionalitat del Govern i el Parlament.

La Cecot confia que aquest any podrà culminar el projecte Vallès Solar, que preveu instal·lar plaques fotovoltaiques en 300 cobertes. De moment ja porten 130 projectes analitzats.

La Cecot i Catsalut ofereixen a les empreses del Vallès un pla de cribratge quinzenal pel personal

Les empreses de tot el Vallès estan cridades a participar a un pla pilot de cribratge massiu periòdic per frenar contagis, facilitar la traçabilitat i minimitzar el tancament de llocs de treball. La iniciativa del departament de Salut i la Cecot amb la participació de l’empresa de prevenció de riscos laborals Prevint vol implicar el teixit empresarial en la lluita contra la pandèmia.

A diferència d’altres cribatges massius, amb un únic test d’antígens per treballador, aquest projecte contempla fer-ne 6 durant deu setmanes a raó d’una prova cada quinze dies. El pack dels sis testos oscil·la entre 40 i 45 euros per treballador, similar al preu unitari dels testos d’antígens convencionals.

Tot i que el projecte és obert a totes les empreses del Vallès que s’hi vulguin apuntar, els impulsors del projecte es fixen com a objectiu un 10 per cent. Això són 2.700 empreses i 52.000 treballadors.

Els gestors Covid, preferiblement de la mateixa empresa, rebran unes farmacioles amb el material necessari per fer els testos i rebran formació. El seguiment i la comunicació amb el departament de Salut es farà a través d’un plataforma online.

La campanya s’ha presentat aquest dilluns i tant la Cecot com el Catsalut en faran difusió per implicar-hi el màxim nombre d’empreses. A banda de la Cecot també participen al pla pilot la Unió Empresarial Intersectorial de Granollers i el Ciesc de Sabadell.

Cerclemón aporta unes cinquanta joguines a la campanya de Creu Roja

A proposta de Cerclemón, la comissió de treball solidari del Cercle Cecot de Joves Empresaris, l’entitat ha fet una aportació de joguines noves a la campanya de recollida de Creu Roja. Responsables de l’entitat i de la comissió han lliurat als voluntaris de Creu Roja, una cinquantena de joguines. Així, i en paraules del president de Cerclemón, Santi Ventalló, «esperem poder ajudar a la Creu Roja a assolir el seu objectiu amb la campanya Cap infant sense joguina d’aquest any, sobretot tenint en compte les dificultats afegides per l’impacte de la Covid-19, tant per la logística en la recollida com en el que suposarà el repartiment».

El president recorda que «La Covid-19 també ha obligat a quedar-se a casa als infants de famílies vulnerables, lluny dels centres escolars, sovint espai de socialització i d’integració on es garanteix el dret a jugar i a aprendre». Des de Cerclemón es col·labora activament en accions de suport i ajuda als infants amb iniciatives com Salta Solidari que aquest any no ha estat possible i l’any passat va recollir 8.000 euros per a quatre associacions d’investigació del càncer infantil.

Aquest any tampoc s’ha fet el Padel Solidari que es recuperarà tan bon punt la pandèmia ho permeti. Vinculada a l’organització empresarial CECOT, Cerclemón fomenta la responsabilitat ètica i social del teixit empresarial, participa en iniciatives de caràcter solidari i col·labora amb fundacions i ONG.

David Garrofé deixa la Cecot satisfet d’haver-la convertit en un actor clau a nivell nacional

L’1 de gener David Garrofé deixarà la secretaria general de la patronal Cecot i posarà fi a 34 anys pilotant la patronal terrassenca. Hi va entrar amb 23 anys, acabat de llicenciar en Dret. Amb ell al capdavant, la Cecot ha passat de ser una institució comarcal amb només sis treballadors a una veu esperada i respectada per tot l’espectre polític i econòmic. I ho ha fet de la mà de tres presidents: un any amb Pere Guitart, disset amb Eusebi Cima i quinze amb Antoni Abad.

En aquest temps ha vist de tot. El pitjor, les amenaces terroristes a gent propera, les crisis, la incomprensió de l’administració i les tensions amb el Foment, ja superades.

David Garrofé deixa de liderar la Cecot per gestionar l’empresa familiar. Però la seva activitat anirà més enllà. Té ganes d’emprendre i ja té diversos projectes al cap. També lluitarà per un somni no assolit al que no renuncia: la unió amb les entitats empresarials de Sabadell i Granollers.

A David Garrofé el substituirà Oriol Alba, de 33 anys. L’encara secretari general de la Cecot està convençut que obrirà una nova etapa a la patronal més digital, més interconnectada i més propera a l’empresari de perfil jove.

La Cecot impulsa projectes de transformació de l’economia per valor de 500 milions d’euros

Des que el mes de maig la Comissió Europea va anunciar el Pla de Reactivació per als seus estats membre, condicionant-lo a reformes estructurals, la Cecot ha estat treballant en l’articulació de mesures, propostes i projectes que permetin impulsar el canvi de model econòmic que necessita el país i basades en els tres vectors: la digitalització, la reindustrialització i la transició ecològica.

El 21 de juliol, el Consell Europeu va aprovar formalment el Pla Europeu de Recuperació amb una dotació total de 750.000 milions d’euros, dels quals Espanya espera rebre aproximadament 140.000 milions, 72.700 d’aquests en forma d’ajudes directes. Aquests fons són vitals per a la reconstrucció del teixit productiu,  per a les empreses i la clau per a maximitzar el seu potencial resideix a consensuar i presentar projectes concrets de valor que estiguin alineats amb les directrius de la Unió Europea, diu el president de la patronal Antoni Abad.

Des de la Cecot reivindiquen un ús eficaç i eficient d’aquests fons, amb un doble objectiu: que els fons arribin com més de pressa millor a l’economia real i que estiguin dirigits a la transformació de l’economia espanyola en una més productiva, competitiva i resilient.

Amb aquest objectiu, l’entitat ha reorientat el servei de suport i atenció a projectes que presta des de la Fundació Cecot Innovació perquè l’equip d’assessorament i consultoria pogués donar resposta als dubtes que les empreses tenen en relació a la canalització dels fons europeus de reactivació i acompanyant projectes empresarials. La patronal ha presentat fins a nou línies de projecte per un valor d’inversió de 500M d’euros i que espera poder finançar mitjançant els Fons Next Generation de la Unió Europea. Totes elles van orientades pels eixos definits al Pla de Reactivació i que l’entitat ha centrat en la generació de comunitats energètiques i l’autoconsum compartit, a la renovació i reforma dels parcs industrials i a la transformació digital d’indústria i comerç.

En els plantejaments de projecte, la Cecot intensifica la relativa a la descarbonització de l’economia mitjançant l’autogeneració i autoconsum d’energia elèctrica per part de les empreses, en especial aquelles dedicades a producció industrial i aquelles amb un consum intensiu elèctric. Aquest eix de treball de l’entitat està ne consonància amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible  de l’Agenda 2030. També en l’àmbit de la sostenibilitat i específicament en l’economia circular, la Cecot proposa la definició d’un projecte destinat a la posada en marxa de tecnologies netes en el sector del tèxtil amb perspectives de futur i acceleració del desenvolupament i l’ús d’energies renovables. 

Una altra línia de treball està basada en la cooperació i una extensa xarxa d’aliances amb entitats, centres de recerca i empreses orientada a la nova generació d’emprenedors, a una forma d’entendre l’emprenedoria des del valor que aporta la convivència inter generacional dels joves talents juniors amb l’experiència dels sèniors i basada en les competències i actituds que no s’aprenen a la vida acadèmica convencional.

El desenvolupament de mecanismes orientats a les empreses en situació de risc per tal d’evitar-ne el seu tancament i, fins i tot, iniciar una nova etapa de creixement també forma part del port-foli estructurat per l’entitat en els darrers dos mesos, i que inclou una línia destinada a la digitalització d’eixos comercials, tres més a l’acompanyament i transformació d’empreses i persones cap a un entorn altament digital, i cap a l’adaptació dels sistemes educatius en suport de les competències digitals i l’educació i la formació professional a totes les edats.

“Tenim definides i estructurades aquelles accions que considerem necessàries desenvolupar en un futur proper per tal de transformar la nostra economia i ajudar el teixit productiu a la seva reactivació, sobre tot autònoms, micro i petites i mitjanes empreses. Tan bon punt es publiquin les bases per concórrer, l’equip d’FCI i les entitats que formaran part del teixit d’aliances elaboraran la memòria de cada projecte i detallaran el seu desenvolupament”, conclou Abad.

La CECOT celebra les darreres dues Lleis aprovades pel Parlament

La CECOT celebra l’aprovació de la Llei de Facilitació de l’activitat econòmica i la Llei de les àrees de promoció econòmica urbanes, APEU, en el darrer Ple del Parlament d’aquest 2020. L’entitat empresarial considera que les dues lleis, de les quals la CECOT ha participat activament per assolir un redactat de consens, beneficien el sector. El President de la patronal, Antoni Abad ha felicitat als grups parlamentaris per “deixar de banda les estratègies partidistes i entendre que l’aprovació d’aquestes dues lleis són importants per afavorir la competitivitat del país i per crear ocupació” i que tindran un impacte positiu sobre el teixit empresarial i econòmic català.

La Llei de Facilitació de l’activitat econòmica aprobada amb el suport del 78% de la Cambra i un 12,5% d’abstenció, ha estat fruit de la col•laboració i diàleg entre entitats de representació empresarial i el Departament d’Empresa i Coneixement i dona continuïtat a la Finestreta Única Empresarial (FUE). Té per finalitat impulsar aquesta activitat en l’actual entorn digital, establint els principis, criteris i instruments que han d’aplicar les administracions públiques a Catalunya per fer possible una relació àgil i eficient amb les empreses i els professionals, amb menys càrregues burocràtiques, més relació digital i uns serveis proactius, particularment a través de la Finestreta Única Empresarial. Una demanda histórica en el món empresarial que té de referent una normativa pionera a Europa en l’àmbit de la facilitació, que aplica el principi “Only Once” pel qual empreses i emprenedors només hauran d’aportar una única vegada les seves dades en tots els seus tràmits amb totes les administracions.

Pel què fa a la Llei de les àrees de promoció econòmica urbana, APEU, aprobada amb el suport del 88 per cent de la Cambra, crea i regula la figura d’aquestes àrees basades en un model de col•laboració publicoprivada entre l’administració local i els agents econòmics d’una determinada zona amb activitats de tipus industrial, comercial, turístic o de serveis, per promocionar-la, millorar-ne l’entorn urbà i incrementar-ne la competitivitat en benefici dels interessos generals de la ciutat. Les APEU s’inspiren en el model d’èxit dels Business Improvement Districts (BIDs), implementats des de fa 50 anys amb un gran arrelament a Alemanya, Regne Unit, EUA i Canadà i “des de Cecot Comerç s’ha impulsat i demanat la implantació d’aquests BID a Catalunya des de l’any 2000 i la darrera petició que vam realitzar va ser el setembre de 2019 quan vam proposar la definició d’un marc normatiu que pogués donar cobertura al model dels BIDs”, afirma Abad qui afegeix que “la junta de Cecot Comerç també va considerar convenient que la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local introduïssin, a nivell estatal, la possibilitat de crear aquestes àrees de promoció econòmica”.

Les APEU facilitaran que qualsevol zona de concentració d’activitat econòmica que vulgui augmentar la seva competitivitat o evitar situacions de degradació, pugui ser gestionada de manera conjunta amb l’objectiu de millorar els serveis i la qualitat de l’entorn, complementant les actuacions dels poders públics i potenciant la col•laboració entre agents públics i privats. L’activitat que duran a terme beneficiarà els espais públics i els interessos generals de la ciutat i és per això que, tot i ser entitats de base privada, es constitueixen sota la tutela pública del municipi pel compliment d’aquestes finalitats públiques.

La Cecot celebra l’aprovació de la Llei de Facilitació de l’activitat econòmica

El Parlament de Catalunya va donar llum verda el passat divendres a dues lleis que, segons la Cecot, tindran un impacte positiu sobre el teixit empresarial i econòmic català,. De fet, la patronal hi ha tingut una tasca activa en els darrers anys per l’assoliment d’un redactat final de consens, tant per la Llei de Facilitació de l’activitat econòmica com de la Llei de les àrees de promoció econòmica urbana. El seu president, Antoni Abad, afirma que “l’aprovació d’aquestes dues lleis és un èxit col·lectiu i global perquè afavorirà la competitivitat del país i la creació de llocs de treball”.

La Llei de Facilitació de l’activitat econòmica ha estat fruit de la col·laboració i diàleg entre entitats de representació empresarial i el Departament d’Empresa i Coneixement i dona continuïtat a la Finestreta Única Empresarial. El text conté accions concretes de simplificació, tramitació i relació entre el titular de l’activitat, el tècnic i l’administració pública. Però també serveix de paraigües per a un desenvolupament futur de l’administració electrònica, la tramitació telemàtica i la simplificació i estandarització de tràmits, entre d’altres. Aquestes accions afectaran i beneficiaran al 89% de les empreses i 91% dels autònoms, i pot suposar un estalvi de 39 milions d’€ a empreses i emprenedors.

David Garrofé deixa la secretaria general de Cecot després de 34 anys

David Garrofé deixa de ser secretari general de Cecot, posant punt final a una dilatada trajectòria de 34 anys al càrrec. Segons explica la patronal en un comunicat, Garrofé va traslladar la decisió a mitjans d’any al Comité Executiu, propiciada per motius professionals i de successió de l’empresa familiar.

L’encara secretari general de Cecot, deixarà oficialment el càrrec el mes de gener, va assumir el càrrec el 1987, quan només tenia 23 anys i l’entitat comptava amb 600 empreses associades; avui en té 45.000. En aquests 34 anys Garrofé ha treballat amb tres presidents: Pere Guitart (1987-1988), Eusebi Cima (1988-2005) i Antoni Abad, amb el que ha treballat colze a colze els últims 15 anys. Cecot destaca que Garrofé ha contribuït “a la modernització, actualització i projecció de l’entitat més enllà de la ciutat de Terrassa” i va realitzar projectes importants com la primera borsa de treball impulsada per una organització empresarial a l’any 1995.

Garrofé deixarà la secretaria general el gener a Oriol Alba, de 33 anys, qui va ser coordinador general del Centre de Reempresa de Catalunya entre els anys 2011 i 2019, tindrà per davant el repte d’implementar els canvis que l’entitat ja plantejava en l’estratègia a futur i que l’entrada inesperada de la COVID-19 i la marxa de Garrofé, han fet accelerar.

L’Autcat demana al Govern de la Generalitat l’abonament immediat dels ajuts extraordinaris a autònoms

L’Autcat es suma a les valoracions positives ja expressades per Foment del Treball i ATA Catalunya en relació als ajuts extraordinaris a autònoms i microempreses presentats pel Consell Català del Treball Autònom i insisteix en abonar-los amb la màxim celeritat per evitar l’ajornament d’una situació ja prou precària entre el col·lectiu.

Aquests ajuts tindran una dotació de 232 milions d’euros per part de la Generalitat de Catalunya, que donaran cobertura als 116.000 expedients presentats, és a dir, la totalitat dels autònoms que s’han inscrit en el registre previ creat a aquest efecte i que compleixen els requisits establerts. Aquests 116.000 expedients, sumats als 10.000 que es van fer efectius a la convocatòria de novembre suposen un total d’ajuts per a 126.000 sol·licituds, un 23% del total del treball autònom a Catalunya.

En aquesta convocatòria la quantia dels ajuts ascendeix a 2.000 euros per a cada sol·licitud en un pagament únic que es farà efectiu abans de finalitzar l’any, després de la publicació de l’Ordre de Bases el proper 10 de desembre i de la Resolució de la convocatòria el dia 14.

Exempció tributària dels ajuts
Tanmateix, l’Organització d’Autònoms de Catalunya insta al Govern de la Generalitat que recolzi les peticions que ja ha anat realitzant la Cecot al Govern central des de l’inici de la pandèmia i que fan referència a l’exempció tributària dels ajuts per cessament d’activitat o els ajuts a la cotització. “La lamentable situació econòmica de gran part d’autònoms es pot veure agreujada si el Ministeri d’Hisenda els obliga a tributar. Socialment és inadmissible demanar que paguin impostos sobre uns ajuts que han rebut perquè han hagut de tancar els seus negocis o han vist reduïda la facturació més d’un 75%”, afirma Enric Rius, president de l’Autcat.

La Cecot i l’Organització d’Autònoms de Catalunya-Autcat van detectar el mes de juny una preocupació creixent, entre les empreses i autònoms associats, al voltant de la futura tributació dels ajuts rebudes pels autònoms així com les retribucions rebudes per les treballadores i treballadors afectats pels ERTOs conseqüència del COVID-19.

Vam escriure a la Ministra d’Hisenda el juliol perquè tal i com estava la normativa (i continua estant), tant els ajuts com les retribucions hauran de tributar en l’IRPF a declarar l’any vinent, situació que es planteja absolutament contradictòria, donat que no s’entén que es doni un ajut amb una mà i se’n tregui una part amb l’altre”, reitera Rius, “és per això que instem la Generalitat a poder resoldre amb temps una circumstància que preveiem d’impacte negatiu el proper any”.

El president de l’Autcat expressa que “és sorprenent que mentre a la major part de països europeus els Governs ajuden aportant diners a l’economia productiva, aquí es continua mantenint una maquinària inapel·lable més pensada i basada en la recaptació. Com ja vam expressar a principis de mes, estan abocant els autònoms a l’economia submergida per la pròpia rigidesa del sistema administratiu. S’està demostrant un gran monstre poc eficient i que alenteix la posada en marxa de qualsevol mesura que podria tenir impacte directe positiu a les empreses per la complexitat de la tramitació. Necessitem simplificació i agilitat dins l’administració”.