La Cecot reclama als partits el vot electrònic per evitar els ajornaments electorals

La Cecot veu el vot electrònic com la solució per evitar ajornaments electorals com el que ha viscut avui Catalunya, amb el canvi de les eleccions del 14 de febrer al 30 de maig. El president de la patronal amb seu a Terrassa, Antoni Abad, afirma que aquest endarreriment «perpetua la situació d’inestabilitat i de provisionalitat que ens portaria a no disposar d’un Executiu actiu fins al mes de setembre» un fet que qualifica com a negatiu «per a l’interès general». Tot i que l’entitat es declara conscient de la situació pandèmica i dels criteris sanitaris que han provocat la decisió del Govern, també considera que «l’administració ha tingut molts mesos per preveure, anticipar-se i adoptar mecanismes per poder dur a terme el procés electoral». És per això que la Cecot demana als grups parlamentaris catalans del Congrés dels Diputats que iniciïn els tràmits per modificar la Llei Electoral de manera que accepti el vot electrònic. Tot i reconèixer la desconfiança entre ciutadania i política i l’obligatorietat de garantir la ciberseguretat de les dades, Abad recorda que la pandèmia ja ha accelerat la transformació digital de moltes comunicacions de les empreses amb l’administració:

“La tramitació o documentació que els autònoms i les empreses presentem a qualsevol de les administracions la fem amb signatura digital. Ja sigui Hisenda, ajuntament, govern, etc., ens marquen que hem d’actuar via signatura digital. Per què, doncs, no podem votar digitalment?”

La Cecot considera que el vot electrònic, com a alternativa al vot per correu i al presencial, pot ajudar a fomentar la participació de gran part dels ciutadans i també permetria a tothom participar en igualtat de condicions malgrat les seves situacions personals. Sobre els motius d’aquesta urgència per tenir un nou govern a la Generalitat, el president de la Cecot destaca la necessitat d’implementar polítiques econòmiques i socials per sortir de la crisi actual, apuntant la creació d’una taula a tres bandes entre administració, agents econòmics i ciutadania.