Entradas

Investigadors de la UPC converteixen en imatges una cançó de «Queen» a través del làser

L’any 1980, el grup britànic “Queen”, liderat pel cèlebre cantant Freddie Mercury, va treure un dels seus hits més famosos; «Another one bites the dust». Segurament en el moment de crear-la, el baixista John Deacon, poc s’ho pensava que, 40 anys després, aquesta coneguda cançó acabaria formant part d’un experiment tecnològic. Concretament, el projecte d’investigació s’ha realitzat a Terrassa per un equip de recerca de la UPC, que ha aconseguit transformar en imatges les vibracions provocades per aquesta línia de baix mundialment coneguda.

Ho han fet a través d’un nou mètode que han anomenat “Best píxel” i que consisteix a utilitzar llum làser per generar una imatge que es mou amb el so. Així, sense la necessitat que l’orella humana percebi el soroll, es pot detectar i identificar qualsevol ona sonora a través d’aquest sistema.

L’experiment, que s’ha publicat a la revista científica ‘Optics Express’, ha estat realitzat en un laboratori de l’edifici Gaia a Terrassa. Els seus responsables són els investigadors del Departament de Física de la UPC Cristina Masoller, Pablo Amil, Donatus Halpaap i Jordi Tiana-Alsina. Aquest nou sistema de detecció remota del so es podria aplicar en la prevenció d’avaries en sistemes industrials, com ara ventilacions, aparells de refrigeració o sistemes d’extracció subterrània.

El CUV enviarà les ulleres a domicili i comptarà amb una xarxa d’òptiques solidàries de suport

El Centre Universitari de la Visió i diverses empreses del sector han creat una xarxa d’òptiques solidàries. D’aquesta manera, enviarà les ulleres a domicili a les persones ateses pel servei i, en cas d’incidència, els usuaris podran acudir a un dels 90 establiments que integren la xarxa. L’objectiu és garantir la mesures de seguretat i evitar els riscos associats a la pandèmia.

Durant el confinament i l’aturada obligada de l’activitat, al Centre Universitari de la Visió van quedar unes 250 ulleres per entregar i prop de 300 pacients per visitar.

El CUV atén unes 2.000 persones anualment, provinents de serveis socials. D’aquestes, la meitat són de Terrassa, una quarta part del conjunt del Vallès i la resta, d’arreu de Catalunya.

La despesa que suposa l’enviament de les ulleres l’assumeix el Centre de Cooperació i Desenvolupament de la UPC. Pel que fa al material, el cedeixen gratuïtament diverses empreses del sector. L’administració, alhora, s’encarrega d’una part del cost del servei, que recau en els estudiants en pràctiques de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa.

Veuen la llum els primers projectes audiovisuals del «Lab Creativitat 360»

El Laboratori de Creativitat 360 és una iniciativa conjunta entre el Parc Audiovisual de Catalunya, el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia i la companyia Telefónica. S’ha posat en marxa aquest curs i els primers resultats ja han vist la llum. Concretament, aquesta darrera setmana s’han presentat de forma telemàtica les versions finals dels 4 projectes realitzats pels alumnes del centre adscrit a la UPC.

L’objectiu d’aquest laboratori és que alumnat universitari i empreses puguin investigar conjuntament en el camp audiovisual i generar idees al voltant de les noves formes de veure la televisió. Un nou llenguatge audiovisual que es presenta en un futur pròxim, a través de les càmeres de gravació de 360º.

Narrativa immersiva, aprenentatge d’idiomes, entreteniment esportiu o noves experiències de compra en una botiga on-line són els àmbits de les propostes presentades.

El primer exemple és ¿Quién soy?, un curtmetratge on l’espectador es posa –literalment- a la pell del protagonista. I és que, a través de la tecnologia «Virtual Real Reality», l’usuari pot prendre les seves pròpies decisions, establint així un alt grau d’immersió narrativa.

D’altra banda, Lango, acadèmia d’idiomes, és un projecte que aprofita les capacitats de la tecnologia 360 per facilitar l’aprenentatge d’idiomes. S’habiliten entorns habituals en el dia a dia on es presenten tasques i missions que es resolen utilitzant la veu i interactuant amb els personatges en un escenari virtual.

Una altra interessant iniciativa és MERCAPP, una start-up de botiga en realitat virtual, que aplica la tecnologia de vídeo 360 amb l’objectiu de fer més real i natural l’experiència de compra. Així, el client té la possibilitat de moure’s per la botiga o per un centre comercial com si realment estigués allà.

Finalment, MoviBOX d’eSports en streaming, és una original idea on s’aplica el vídeo 360 de manera integral en l’avantsala d’un esdeveniment esportiu. D’aquesta manera l’usuari pot consultar tot tipus de dades sobre l’espectacle que es disposa a veure i posar-se en situació abans de que comenci el partit.

Aquests quatre projectes audiovisuals han estat desenvolupats durant els últims mesos pels alumnes dels graus en Multimèdia; Disseny i Desenvolupament de Videojocs, i Disseny, Animació i Art Digital. Un cop finalitzats, ara els projectes participaran a la plataforma d’innovació Open Future, que dona suport a joves emprenedors.

La UPC i altres universitats catalanes despunten en rànquings internacionals de centres de menys de 50 anys

Les universitats de Catalunya destaquen en la darrera edició de rànquings internacionals dedicats a universitats joves de menys de 50 anys. En el cas del prestigiós Young University Ranking del Times Higher Education (THE), per primera vegada, una universitat catalana, la Universitat Pompeu Fabra (UPF), entra en el TOP-10 mundial, ocupant la desena posició.

D’altra banda, en la classificació d’àmbit estatal, quatre de les 10 primeres universitats (UPF, Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Rovira i Virgili (URV)) són catalanes. A més, la Universitat de Girona (UdG) es posiciona també entre les 10 primeres de l’Estat, en 7è lloc. El rànquing THE centra principalment el seu focus d’anàlisi en la capacitat investigadora de les universitats, encara que també pondera indicadors com ara la docència, la transferència de coneixement o la projecció del centre al món.

En l’altre rànquing de referència, el QS Top 50 Under 50 que publica cada any la consultora Quacquarelli Symonds a partir de la reputació acadèmica, les cites en publicacions científiques, la ràtio estudiant/professor i l’atracció d’estudiants internacionals, apareixen la UPF (28) i la UPC (36) entre les 50 millors. La classificació també inclou la URV i la Universitat Ramon Llull (URL) entre les 150 millors.

Per a la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, aquests “magnífics” resultats “posen de relleu l’excel·lència del sistema universitari català i la necessitat, més que mai, en l’actual context de crisi i incertesa causat per la COVID19 de fer una aposta decidida per la societat del coneixement, les universitats, la recerca i la innovació”. Chacón ha volgut fer, també, un esment especial a la posició mundial de la Universitat Pompeu Fabra, que considera excepcional.

Un dels objectius inclosos en el document final del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC) preveu un finançament públic de 1.300 milions d’euros anuals en educació superior.

Anna Martínez, alumna de l’ESEIAAT de Terrassa, col·labora en l’estudi de la gravetat en naus espacials

L’estudiant de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrials, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (l’ESEIAAT) Anna Martínez participa d’un projecte internacional per generar gravetat artificial a les naus espacials. Actualment està acabant el Treball de Fi de Grau, dirigit per Miquel Sureda, i s’emmarca en un projecte internacional de l’Institute of Artificial Gravitity i que investiga la tecnologia adequada per mantenir les condicions de gravetat dels astronautes dins les naus espacials.

L’absència de gravetat ocasiona problemes de salut als astronautes com ara patologies cardiovasculars, digestives, immunològiques o de distorsió facial, entre d’altres. En missions de llarga durada com seria a Mart és important que puguin treballar i viatjar en situacions de gravetat simulada. Per això diferents institucions científiques i tecnològiques de tot el món treballen per aconseguir les condicions de la gravetat terrestre dins les naus espacials.

Anna Martínez, que cursa un grau en Enginyeria en Vehicles Aeroespacials, col·labora amb l’Institute of Artificial Gravitity (IAG), amb seu a Nova York. L’estudiant terrassenca estudia a través de simulacions matemàtiques amb metodologies de mecànica de fluïds, i junt amb un equip de professionals de diferents disciplines, la influència de la manca de gravetat en les persones. Anna Martínez té 22 anys i és de Vilassar de Mar. En l’actualitat viu a Sant Fost de Campsentelles i l’any que ve es graduarà a Terrassa en Enginyeria en Vehicle Aerospacial per la UPC.

Ella mateixa ens parla del projecte en un vídeo que ha compartit l’ESEIAAT:

 

La UPC impartirà el curs vinent dos nous màsters a Terrassa

La Universitat Politècnica de Catalunya ofereix per al curs vinent dos nous màsters a les facultats de Terrassa. Aquests cursos formen part d’un paquet de cinc màsters més, tres nous graus i un nou itinerari de doble titulació de grau. Tots, dins els àmbits de l’enginyeria, l’arquitectura, les ciències i la tecnología. Uns programes que se sumen a l’oferta d’estudis amb 64 graus, 75 màsters universitaris, 228 programes de formació permanent i 46 estudis de doctorat que s’imparteixen en les universitats i centres adscrits que la Politècnica té repartits pel territori.

Els dos màsters que s’impartiran a Terrassa formen part d’àmbits emergents en sectors importants de l’economia, com la indústria tèxtil o la indústria paperera i gràfica. La resta de màsters es centren en la ciberseguretat, neuroenginyeria, mobilitat urbana o energia tèrmica entre d’altres. L’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) acollirà el Disseny i Tecnologia Tèxtils, una formació tècnica i científica per al conjunt d’indústries relacionades amb el tèxtil, des de la filatura fins al disseny de productes innovadors i acabats funcionals. Oferirà formació en la innovació de processos i productes per donar respostes globals al sector, des de les dimensions tècnica, econòmica i ambiental.

L’altre màster terrassenc és sobre la Tecnologia Paperera i Gràfica per incidir en el disseny de nous productes d’alt valor afegit amb processos millorats i adaptar-se a les necessitats estratègiques del sector. El màster s’articula amb una doble orientació professional i d’investigació i té en compte les necessitats tecnològiques i de recerca de tot el circuit de productes paperers. Aquest programa compta amb beques-salari de la indústria paperera espanyola.

Altres novetats per al curs 2020-21 de la UPC inclouen l’arrencada de tres nous graus a l’Escola de Camins de Barcelona. Un en Tecnologies de Camins, Canals i Ports, un altre en Enginyeria Civil i un tercer en Enginyeria Ambiental. Els centres i facultats de la UPC organitzen diferents jornades de portes obertes i sessions informatives de màster en format virtual, per explicar en detall els programes i resoldre dubtes dels interessats.

Descoberts dos fragments d’un meteorit caigut a Terrassa el 1704

El dia de Nadal del 1704 una fulgurant i estrident bola de foc va travessar el cel, causant una enorma alarma entre la població. El fenòmen, que es va poder veure des de Marsella fins a Barcelona, es coneix com a Meteorit de Barcelona. Segons diversos testimonis, sempre s’ha cregut que va caure a les immediacions de Terrassa, però mai s’havia trobat cap fragment, fins ara.

Un estudi de la UPC i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha localitzat dos fragments, guardats durant tres segles en un pot de vidre de la família Salvador, apotecaris i botànics que fins el segle XIX van aplegar col·leccions científiques molt importants en una rerebotiga del carrer Ample de Barcelona.

Els dos fragments de 50 i 34 grams, constituïts majoritàriament de silicats i petites partícules metàl·liques, corresponen a una condrita ordinària, fet que dona a entendre que, provablement, provenen d’una asteroide primitiu que orbita entre Mart i Júpiter. Aquest meteorit és el setè més antic que es conserva al món i el tercer més antic a Europa.

L’estudi, publicat a la revista Meteorics and Planetary Science, també recopila una vintena de documents històrics que testimonien la caiguda del meteorit i demostren com, en aquella època, s’atorgava un poder diví a aquests fenòmens. Caigut en plena Guerra de Successió, els partidaris de Carles d’Àustria van interpretar el Meteorit de Barcelona com un senyal de Déu en favor seu, mentre que els partidaris de Felip V ho van considerar un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d’Àustria.

La indústria paperera finança un nou màster de l’ESEIAAT específic per al sector

La indústria paperera espanyola finança amb 250.000 euros als estudiants del nou màster universitari en enginyeria de Tecnologia Paperera i Gràfica de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa.

Cada participant matriculat rebrà entre 7.000 i 10.000 euros de beca-salari. Aquests diners serviran per fer la formació i també per realitzar pràctiques en empresa o bé el treball final de màster. A més, aquests estudiants quedaran integrats professionalment a les empreses durant el temps que duri el curs.

L’objectiu de la Asociación Española de Fabricantes de Pasta, Papel y Cartón i l’ESEIAAT és impulsar aquests estudis especialitzats per aportar professionals qualificats a la indústria d’aquest sector. Fins ara, les empreses que participen en aquesta iniciativa han ofert un total de 26 beques que arribaran a la pràctica totalitat dels estudiants que cursen el màster.

La indústria paperera, tant a Espanya com a Europa, és un sector en plena transformació que transcendeix la fabricació de paper i cel•lulosa i que fa temps s’ha obert a la fabricació de productes tecnològics d’alt valor afegit. La indústria paperera espanyola ocupa el sisè lloc quant a producció en relació amb Europa.

El confinament podria incrementar el risc de miopia en infants i adolescents

La miopia afecta ja a 6 de cada 10 joves universitaris de Catalunya com a conseqüència d’estils de vida cada vegada més sedentaris i d’una exposició excessiva als dispositius digitals. Aquests dies de confinament, s’han combinat dos factors de risc: poca activitat a l’aire lliure i un excés d’ús de les pantalles, sobretot entre els infants i adolescents, etapes on el sistema visual està encara en desenvolupament.

Per això, els experts preveuen un increment preocupant de casos.  La Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) de la UPC ha elaborat un decàleg amb recomanacions per fer un bon ús dels dispositius i prevenir els problemes de salut visual, especialment entre els més joves.

Entre els consells, es recomana limitar el temps d’ús de les pantalles segons l’edat, amb un màxim d’1 hora diària en infants en edat preescolar, entre 3 i 4 hores diàries en els infants en edat escolar i un màxim de 6 hores diàries en adolescents. Els experts assenyalen la importància de la il·luminació ambiental que, en el lloc de treball, ha de ser alta i preferentment natural. El contrast de la pantalla també s’ha de graduar al màxim i s’ha evitar seure d’esquena a la finestra per evitar reflexos a la pantalla.

D’altra banda, cal evitar distàncies massa properes a la pantalla. En el cas de mòbils i tauletes, no ha de ser inferior a 30 cm. i, en el cas d’ordinadors, el mínim ha de ser de 50 cm. Si es vol mirar pel·lícules o sèries, els experts recomanen que es faci al televisor o al cinema, on es garanteix que la distància mínima és de 3 metres o més.

Pel que fa a la postura, s’han mantenir els ulls alineats amb la vora superior de l’ordinador i col·locar esquena i genolls en angle recte, amb els peus a terra. A més, cal fer descansos cada 30 minuts: aixecar-se del lloc de treball, caminar per casa i mirar lluny a través d’una finestra durant al menys 20 segons per canviar l’enfocament. També s’aconsella evitar l’ús dels dispositius digitals just abans d’anar a dormir i aprofitar tot el temps possible per fer activitats a l’aire lliure, preferiblement quan hi ha llum natural.

Finalment, els experts recorden que, en cas de fer servir ulleres o lents de contacte, és important que la graduació sigui l’adequada. Així mateix, és important fer-se exàmens periòdics amb els professionals de la visió, que valoraran el nostre sistema visual i ens oferiran els consells més adequats.

Aquest decàleg se suma a altres iniciatives de la FOOT per prevenir la miopia entre els infants i adolescents. La més recent va ser la campanya de salut visual  «Objectiu Miopia», impulsada en col·laboració amb el Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya (COOOC).

 

La UPC reuneix on-line unes 60 empreses tèxtils per sumar sinergies en la producció de mascaretes

Durant els propers mesos farem ús de mascaretes pràcticament cada dia. Aquest és un fet que es normalitzarà i es mantindrà a escala global, molt possiblement, fins que s’implanti una vacuna contra la Covid-19. Així, un dels principals reptes de futur recau en la producció multitudinària de mascaretes i la gestió d’aquests residus tèxtils. Davant d’aquest panorama, l’institut d’investigació Intexter de la UPC, ha organitzat aquest dimecres un seminari virtual adreçat, sobretot, a les empreses del sector. L’objectiu: identificar quines són les indústries tèxtils locals que poden proveir de mascaretes reutilitzables a la població, a través d’un model d’economia circular.

Més d’una seixantena de companyies de l’àmbit de Terrassa han seguit aquesta sessió on-line, a través de les ponències impartides per personal docent de la Universitat Politècnica. En el primer dels tres blocs, la professora i investigadora Mònica Ardanuy ha remarcat la importància d’aconseguir un equilibri entre l’eficiència de filtració de partícules bacterianes i la respirabilitat dels teixits.

Per la seva part, les també investigadores d’Intexter-UPC, Marta Riba i Diana Cayuela, han exposat alguns dels requisits per fer un bon ús d’aquests elements de protecció. En aquest sentit, es recomana no fer servir la mascareta durant més de 4 hores seguides i rentar-la, sempre que sigui reutilitzable.

Els experts també han recordat als possibles fabricants que les mascaretes higièniques reutilitzables han de tenir, com a mínim, una vida útil de 5 processos de rentatge i assecat. Finalment, el doctor en Enginyeria Tèxtil José Antonio Tornero ha incidit en els inconvenients de les mascaretes d’un sol ús; tant pel seu elevat cost de producció com per la quantitat de residus generats. En aquest sentit, totes les solucions apunten a la implantació de mascaretes higièniques per la població en general, realitzades amb materials que evitin el contagi i que, alhora, resultin senzilles de desinfectar per tal de ser reutilitzables.