Entradas

Projecte per potenciar al Vallès el cultiu extensiu de la fava de secà

La Fundació Sant Galderic impulsa a la comarca el cultiu de la fava tendre, una de les espècies que millor es pot adaptar a les condicions extensives de secà i al dèficit hídric que sovint pateix el Vallès. Aquest dilluns s’ha fet una Jornada tècnica amb agricultors i especialistes per tractar els avantatges d’un cultiu sostenible de certes especialitats de faves.

L’Ajuntament de Terrassa col·labora en el projecte cedint un terreny de 800 metres quadrats a Torrebonica on s’hi han cultivat fins a 600 plantes de tres varietats de faves. La fava és una planta lleguminosa amb múltiples propietats que la fan adaptable al territori.

Ara fa un any la Fundació Sant Galderic va impulsar aquest projecte, tal i com va fer amb la col brotonera, per potenciar productes autòctons del Vallès amb un alt valor afegit, també de cara a la restauració. En el projecte també hi col·labora la Fundació Miquel Agustí.

FavesFaves 2Faves 3

El diputat d’ERC, Juli Fernàndez, defensa al Parlament la connexió orbital ferroviària al Vallès

El Diputat d’Esquerra i alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, defensa al Parlament la línia orbital ferroviària Terrassa-Sabadell-Granollers i la millora de les infraestructures viàries i ferroviàries existents per «atendre les necessitats de connexió diària» dels treballadors i les empreses vallesans, bàsicament intracomarcals i intercomarcals. Per al diputat, «una via d’alta capacitat com el Quart Cinturó no resoldrà els problemes del dia a dia de la mobilitat de la gent, i per això no el volem».

En la Comissió de Polítiques Digitals i Territori del Parlament, Fernàndez ha comparegut en representació de la Campanya contra el Quart Cinturó coincidint amb el Dia sense cotxes. El diputat ha remarcat que la B-40 (el Quart Cinturó) es va planificar el 1966, en un context «que res té a veure amb el que tenim a dia d’avui», marcat per l’emergència climàtica. I ha afirmat que «el que cal és abordar les necessitats que viu la nostra gent en tots els terrenys, també en el de les infraestructures.

Les qüestions de mobilitat al nostre territori, al Vallès, en gran mesura, són moviments intercomarcals i intracomarcals. Hi ha un gran consens al voltant de la necessitat de la connexió en transport públic ferroviari perquè respon a les necessitats de la gent treballadora del Vallès. Per a l’alcalde d’ERC, «la construcció d’una via d’alta capacitat com el Quart Cinturó no resoldrà els problemes del dia a dia de la mobilitat de la gent, i hi ha gent que intenta fer passar el clau per la cabota i que aquesta via respongui a necessitats de connexió diàries, i això no ho farà».

«La millora de les infraestructures viàries i ferroviàries existents segur que sí que ens pot ajudar que la nostra vida sigui millor, segur que sí que respon a les necessitats del teixit productiu, una traça que passa allunyada dels polígons industrials, del nucli exportador del nostre país, que no farà que les nostres empreses siguin més competitives». Fernàndez ha reivindicat que la titularitat de la infraestructura sigui de la Generalitat atès que «ha de respondre a moviments que no són de llarga distància», i ha defensat la connexió directa de Castellar del Vallès amb la C-58 a través del perllongament de l’actual B-124 fins a la Ronda Oest de Sabadell.

La Diputació de Barcelona impulsa la transició cap a sistemes alimentaris autosuficients al Vallès

Aconseguir l’autosuficiència alimentària de fruites i hortalisses, impulsar el comerç de proximitat amb productes locals i assolir la neutralitat de carboni dels sistemes agroalimentaris són tres dels reptes plantejats a la nova trobada de creativitat BCN Smart Rural, un projecte liderat per la Diputació de Barcelona i cofinançat per la Unió Europea a través dels fons FEDER. Organitzada el divendres 5 de març en format telemàtic, a la sessió hi van participar una vintena d’experts en l’àmbit de l’agroecologia i els sistemes alimentaris de proximitat de les comarques del Vallès.

En la sessió es van repassar les principals característiques del sector agroalimentari al Vallès Occidental i Oriental, destacant-se l’augment progressiu de la dimensió de les explotacions des del 1999 i un clar predomini dels cereals, un conreu que ocupa un 62% de la superfície agrícola del territori.

També es va demanar fixar la mirada en l’horitzó 2030-2050 i imaginar un model alimentari on el menjar que es produeixi als  municipis.

FEM Vallès porta a la Sindicatura de Comptes la desigual inversió en mobilitat entre territoris

La plataforma FEMVallès porta a la Sindicatura de Comptes de Catalunya la desigualtat en la inversió en mobilitat entre territoris i reclama més equitat en les actuacions de l’Autoritat Metropolitana del Transport, l’ATM. El document que ha presentat l’entitat desengrana en 34 pàgines els greuges de la política inversora de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Uns greuges que segons l’associació apliquen una política de discriminació entre la primera corona metropolitana i la resta del país des de fa dècades.

La base d’aquesta discriminació radicaria en el mètode pel qual s’avaluen les futures actuacions en mobilitat. Per la seva banda la Sindicatura de Comptes afirma que tindrà en consideració la documentació presentada de cara a futures fiscalitzacions. Entre d’altres dades, la plataforma critica que un barceloní rebi 9 cops més en inversió de mobilitat que un vallesà. Els dels vallesos posen en dubte l’estratègia de l’ATM de créixer «endins» quan la demanda es troba «a fora» com demostren les dades en les extensions de la línia del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat.

El problema s’agreuja quan a algunes ubicacions del centre metropolità es planteja duplicar línies de transport públic amb diferents mitjans. Per exemple, entre Cornellà i Sant Feliu de Llobregat, el Pla Director d’Infraestructures, el PDI de l’ATM preveu l’ampliació del metro tot duplicant l’actual línia de Rodalies. També estan previstes noves línies de tramvia duplicant els serveis de Rodalies entre Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei i entre Badalona i Sant Adrià del Besòs. Aquestes actuacions clamen al cel quan al Vallès i a la perifèria metropolitana no s’hi preveu cap actuació d’ampliació, almenys fins a la caducitat del PDI l’any 2030.

La Sindicatura de Comptes de Catalunya respongué el passat 26 de febrer comunicant a FEMVallès que l’ATM ha estat objecte de diverses fiscalitzacions i que es tindrà en compte la documentació facilitada de cara el futur. Cal recordar que la Sindicatura de Comptes va publicar el novembre passat un alarmant informe sobre la línia L9. On s’acumulen 5.000 milions d’euros de sobrecost a causa d’irregularitats en la contractació i es demostren exagerades les previsions de demanda. La Sindicatura actua com a autoritat auditora de les diferents activitats del sector públic i com a responsable d’un cert control.

La demanda presentada per FEMVallès posa de manifest les desigualtats de tarifes i d’inversió entre la capital i la resta de Catalunya. Podeu trobar la documentació que FEMvallès ha aportat a la Sindicatura de Comptes de Catalunya clicant aquí.

S’aprova el Pla de Mobilitat del Vallès, que preveu dues noves estacions a Terrassa

El Pla Específic del Vallès  proposa una setantena d’actuacions encaminades a una mobilitat més sostenible, eficient i segura, amb la promoció del transport públic i dels modes no motoritzats com a peces cabdals. És fruit d’un treball en què han participat, a més de la Generalitat, administracions locals i comarcals, ens territorials i socials i també la ciutadania. Les actuacions proposades tenen com a objectiu afavorir la qualitat, connectivitat i equilibri territorial del sistema, augmentar l’ús del transport públic, reduir la congestió viària i incorporar les noves tecnologies en la gestió. Les propostes, a executar per part de la Generalitat, l’Estat i les administracions locals, tenen com a horitzó temporal l’any 2026 i estan valorades en prop de 2.500 milions d’euros.

Els eixos temàtics del PEMV són sis: transport públic ferroviari; transport públic per carretera; transport privat; mobilitat a peu i amb bicicleta; i gestió de la mobilitat.

El PEMV a Terrassa
A Terrassa el Pla proposa diverses actuacions encaminades a afavorir el transport públic. Per exemple, contempla la creació de dues noves estacions a la ciutat: a la línia S1 de Ferrocarrils, Terrassa – Sud; i a la línia de Renfe, Terrassa – Oest. En total, a la comarca, es preveu la creació de deu noves estacions.

Terrassa també ha de formar part de l’anomenada xarxa BRCAT, serveis d’autobús acompanyats de millores infraestructurals específiques, que permetin prioritzar el pas per als busos. Els corredors BRCAT proposats són: Caldes de Montbui – la Llagosta, Mollet del Vallès – Vall del Tenes, la Llagosta – UAB, Terrassa – Sabadell – Granollers, Sabadell – Castellar del Vallès, Cerdanyola – Barberà – Sabadell i Rubí/Sant Cugat – Cerdanyola. Paral·lelament, el Pla inclou també el reforç de les línies exprés.cat o altres millores de servei, així com la construcció d’una terminal de busos a la UAB.

Per a millorar les comunicacions transversals, es proposa la formació de la ronda nord dels sistemes urbans de Terrassa i Sabadell, el desdoblament de la B-124 entre Sabadell i Castellar del Vallès, en col·laboració i coordinació entre totes les administracions, especialment els ajuntaments implicats, amb l’objectiu principal de reciclar i optimitzar les infraestructures de mobilitat existents, preservar el màxim el territori i alliberar trànsit que avui circula per l’interior dels nuclis urbans.

El Pla Específic de Mobilitat del Vallès també proposa la creació de xarxes interurbanes per a ciclistes entre Terrassa i Rubí i Terrassa i Sabadell.

El Consell Comarcal es dota d’un Programa d’Actuació Comarcal fins el 2024

El Ple del Consell Comarcal aprova de forma inicial el nou Programa d’Actuació Comarcal 2020-2024, el PAC, una mena de full de ruta per on haurà de transitar l’ens comarcal els pròxims anys.  L’estructura del PAC s’ordena en funció de quatre eixos que corresponen a quatre grans àmbits d’intervenció: Governança, Inclusió i cohesió social, Reactivació económica i Transició ecològica. Aquests eixos contemplen 24 línies i 83 programes per abordar els nous reptes i necessitats. També és una guía d’acció comarcal per avaluar l’impacte de les polítiques de la institució.

L’actual PAC fins el 2020, serà vigent fins l’aprovació definitiva del nou a principis d’any i després d’informar al Consell d’Alcaldies. De les 200 accions que preveia l’antic PAC, un 96 per cent s’han realitzat o estan iniciades, un 12,5%, i 9 actuacions no s’han fet per falta de finançament. El President del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, ha dit que “tenint en compte la realitat actual, econòmica i social sacsejada per la pandèmia, el PAC concilia actuacions que donen resposta a la urgència amb actuacions i estratègies a llarg termini. Partint del present però amb mirada en el futur”.

Per la seva banda la Consellera de Serveis Generals, Eva Candela ha assegurat que “l’elaboració d’aquest PAC ha comportat un gran esforç per a concretar un nou full de ruta que permeti abordar, els pròxims 4 anys, els principals reptes de la comarca així també com els reptes institucionals”.El document parteix del Pla de reconstrucció del Vallès Occidental junt amb els objectius del Desenvolupament Sostenible per aconseguir tots dos objectius, els reptes territorials i les estratègies per abordar un Pla de prioritats anual amb coherència amb els pressupostos aprovats fa una setmana. També recull el context socioeconòmic i territorial i els espais de participació i concertació comarcal i el marc normatiu i competencial del PAC, així com els recursos econòmics corresponents al pressupost del 2021.

Garrafes artesanals per remenar les boles del Quinto de Nadal

La Casa de les boines és l’únic establiment a Terrassa que disposa de la tradicional garrafa per remenar les boles del Quinto, el conegut joc precursor del Bingo que cada any es juga per Nadal. Un joc tradicional, sobretot al Vallès, que aquest any i a causa de la Covid, potser s’haurà de jugar en l’àmbit més privat. Cada any, el comerç del carrer Església, esgota les més de vint unitats que posa a la venda.

Una compra que molts han avançat sense esperar les concorregudes partides que organitzen les entitats. El Quinto de Nadal és un joc que sobretot s’ha conservat al Vallès tot i que també es juga en diverses comarques catalanes, al País Valencià, França i la Valònia belga. Una tradició molt de Terrassa i Sabadell i que no se sap si aquest any tindrà continuïtat en el format més conegut.

Vallès i Bages s’uneixen per a millorar la mobilitat ferroviària

El Consell Comarcal del Bages, el Consorci Viari de la Catalunya Central, l’Ajuntament de Manresa i la plataforma socioeconòmica FEMVallès, assenyalen la importància de què el Govern espanyol executi les millores pendents de la línia R4 de Rodalies. Asseguren que la situació és urgent i que establiran contacte amb els governs central i autonòmic per impulsar millores en la xarxa ferroviària de Rodalies.

La línia R4 facilita la mobilitat de passatgers des de Manresa a Sant Vicenç de Calders. Una línia amb diverses problemàtiques com la seguretat, la rapidesa i la falta d’inversions.

Un dels propòsits del Vallès i el Bages és escurçar el temps de trajecte entre Manresa i Barcelona a menys de 50 minuts, un desplaçament que actualment es fa amb més d’una hora i que es podria escurçar mitjançant una línia de trens semidirectes que farien menys parades.

El front comú Vallès-Bages és fruit dels diferents contactes mantinguts entre societat civil i representants polítics. El punt de partida de l’acord establert és fer difusió de les propostes per millorar la xarxa i alhora teixir aliances amb altres municipis de l’R4 com Sabadell i Terrassa.

Entre les diferents millores proposades hi ha la urgència de posar al dia la línia Manresa-Lleida i la necessitat d’un pla de rodalies propi de la Generalitat de Catalunya.

El Bages i el Vallès són dos territoris estratègics pel que fa a la relació amb l’àrea metropolitana i, a més, comparteixen una gran mobilitat laboral. La línia R4 és una de les línies més transitades de Catalunya amb una mitjana de 134.000 viatgers per dia. Les diferents mancances en la mobilitat ferroviària han empès a les institucions polítiques i entitats socioeconòmiques del territori a unir-se per crear una veu potent que abanderi les propostes. Anuncien la formació d’un grup de treball i l’elaboració d’un paquet de propostes que presentaran a setembre.

El gabinet Estudi08014 s’emporta el premi Ciutat de Terrassa del Col·legi d’Arquitectes

El disseny del Centre Terapèutic Espai Gut, segons una proposta dels arquitectes d’Estudi08014, s’emporta el Premi Ciutat de Terrassa en la Mostra d’Arquitectura del Vallès que atorga el Col•legi d’Arquitectes de Catalunya. La Casa M88 també de Terrassa i dissenyada per RGA Arquitectes, també s’emporta un guardó dels sis atorgats en aquesta categoria, que han anat a parar a Sabadell, Sant Cugat i Cerdanyola. Entre els 8 projectes seleccionats cal destacar l’Institut de Secundària Les Aimerigues del despatx UTE Barcelóbalanzó& Xavier Gràcia, i els dos projectes de Carles Marcos Padrós , Un pati amb casa, a Terrassa i Casa sobre un mur, a Ullastrell.

Els premis s’han atorgat en un acte a la Torre de les Aigües de Barcelona, en el decurs de la 3ª edició de la Mostra d’Arquitectura de Barcelona i de la 8 ena Mostra d’Arquitectura del Vallès. Uns reconeixements que dona la Demarcació de Barcelona i el Vallès del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya. Els premiats del Vallès s’han escollit entre 79 projectes presentats. En la Mostra de Barcelona s’han premiat 12 projectes i se n’han seleccionat 16 més, d’un total de 149. Són obres fetes entre l’1 de gener del 2016 i el 31 de desembre del 2018.

En el cas del centre de coworking Espai Gut, el jurat ha destacat «la intervenció resol de manera hàbil la integració amb l’entorn immediat, creant un espai flexible de ‘transició’ de ningú i de tothom». Les Mostres d’Arquitectura de Barcelona i el Vallès, recullen l’herència de biennals, triennals, mostres i premis organitzats des de les diferents seus col•legials durant més de 20 anys. Els premis busquen el reconeixement i la divulgació del treball dels arquitectes que treballen arreu del territori.

FEMvallès aposta per un nou túnel per Vallvidrera fins al centre de Barcelona

FEMvallès aposta per a la construcció d’un nou túnel ferroviari per Vallvidrera i millorar la connexió del Vallès amb Barcelona. L’entitat per a la promoció socioeconòmica del Vallès comparteix ara el criteri amb la patronal Foment i aposta per a la construcció del túnel per als Ferrocarrils de la Generalitat i descongestionar una de les connexions més col•lapsades de Catalunya. Aquesta proposta, anunciada a principis de març es troba en estudi en el Departament de Territori i Sosteniblitat per definir-ne el traçat.

FEMvallès defensa que el nou túnel connecti el Vallès fins al centre de Barcelona a través de Vallvidrera, seguint el traçat històric que el 1917 va arribar al Vallès. Per la plataforma, aquest traçat és més curt i menys costós que l’alternativa a través d’Horta, la qual suposaria molt més recorregut i major cost. A més, el pas de la línia per Vallvidrera mantindrà l’equilibri actual entre els dos sistemes urbans de Sabadell i Terrassa, evitant l’obligació de passar per Sabadell als terrassencs. El nou túnel estalviaria 15 minuts de viatge i arribaria directament al centre de Barcelona.

FEMvallès no descarta que el túnel d’Horta es construeixi en el futur però considera que els motius econòmics i tècnics demanen prioritat al nou túnel de Vallvidrera. D’altra banda FEMvallès reclama que s’estudiï la connexió directa, de les línies Vallès i Baix Llobregat dins Barcelona, entre Sarrià i Plaça Espanya. La connexió oferiria una línia de rodalies i evitaria la creació de nous culs de sac, tal i com es planteja amb el perllongament de la línia del Baix Llobregat fins a Gràcia i amb un nou túnel des del Vallès. FEMvallès estima que les inversions dins Barcelona i de connexió amb el Vallès s’han de fer en termes de màxima economia i de no duplicar xarxes, en una capital ja densa en sistema ferroviari.

Una altra de les demandes és la conversió a ample internacional de tota la línia del Baix Llobregat i del Bages. Aquesta conversió facilitaria la unió de xarxes d’ADIF i FGC per a mercaderies que circulen des de Lleida al port amb una simple connexió a Sant Vicenç de Castellet. La plataforma FEMvallès és una iniciativa promoguda per Cecot, Consell Intersectorial d’Empresaris, Unió Empresarial Intersectorial Cercle d’Empresaris (UEI) i Via Vallès. A més a més han subscrit la seva adhesió a la plataforma: Associació d’Empresaris de Castellbisbal, Baricentro, Cambra de Terrassa, CCOO Vallès Occidental i la Catalunya Central, CCOO Vallès Oriental, Maresme i Osona, Cerdanyola Empresarial, Circuit de Barcelona-Catalunya, Col•legi d’Aparelladors, La delegació dels dos Vallès d’Arquitectes Tècnics i Enginyers de Barcelona, la delegació del Vallès del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya i del Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Sant Cugat Empresarial, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i UGT Vallès Oriental i Vallès Occidental.