Entradas

La Síndica demana a l’Ajuntament més celeritat en donar resposta als greuges

La Síndica de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, reclama més celeritat a l’Ajuntament en solucionar els greuges dels ciutadans que ella presenta. Tot i la col·laboració de la majoria de serveis municipals, la tasca de la Síndica es veu desvalorada si hi ha retards en la resposta administrativa. Així ho ha dit en la presentació del seu informe del 2021 en el Ple extraordinari sobre l’Estat de la Ciutat.

El 2021 la Síndica va encetar més de 2.260 assessoraments a persones amb problemes amb l’administració, un 80% més que els dos anys anteriors. En total es van tramitar 138 greuges dels quals 54 es van resoldre favorablement pel ciutadà; 18 expedients fan referència a les impopulars sancions de trànsit.

Amb tot, en l’actualitat a l’oficina de la Sindicatura hi ha 38 expedients que acumulen fins a 3 anys de retards i vint casos més estan bloquejats a l’espera d’una primera resposta. Aquesta és la situació a la qual feia referència la Síndica.

D’altra banda, Marquès ha destacat el primer any de funcionament de la bústia ètica. També la seva participació en projectes contra el maltractament a les persones grans o pel Dret a la Segona oportunitat. La lluita en favor dels Drets dels Infants i el Dret a la imatge entre els joves són dos dels reptes que es marca Isabel Marquès abans del seu relleu al 2023.

El 30% dels catalans i les catalanes viu en risc d’exclusió social, segons un informe de Càritas

Gairebé 3 de cada 10 persones viu a Catalunya en risc d’exclusió social. Són un total de 2.258.000 catalans i catalanes, un milió més que fa tres anys. Ho diu un informe que Càritas ha presentat aquest dimecres a Sant Cugat. El document es diu «EINSFOESSA Exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2021» i  és la primera radiografia completa de l’impacte de la crisi de la COVID-19 a Catalunya.

Segons aquest informe la pandèmia ha empitjorat la situació i ho ha fet d’una manera desigual, perquè novament les persones en situació de major vulnerabilitat han estat les més perjudicades. La mitjana de persones afectades a Catalunya és superior a la de la resta de l’Estat.

La precarietat laboral, la problemàtica per mantenir un habitatge digne i segur i la bretxa digital, són els factors que més han fet augmentar aquestes diferències.

Entre els col·lectius més afectats estan les persones migrants, els joves, les dones i les famílies amb infants i adolescents.

Càritas demana a les administracions que prenguin mesures per revertir aquesta situació.

La Cambra assenyala una tendència positiva de l’activitat econòmica en l’informe del darrer trimestre

La Cambra de Comerç, indústria i Serveis de Terrassa destaca en el seu Informe trimestral del Servei d’Estudis Econòmics el bon comportament dels mercats exteriors és la base principal de la recuperació, que contrasta amb un mercat interior més alentit. La valoració del clima empresarial millora lleugerament a l’incrementar-se les opinions d’estabilitat i disminuir les opinions negatives. També les expectatives presenten una tendència positiva, amb una utilització mitjana de la capacitat productiva del 65%, encara lluny del 72% al qual s’havia arribat abans de la pandèmia.

L’estudi detalla la taxa d’atur per a les diferents poblacions de la demarcació amb una mitjana del 13,06% al mes de maig, en què destaca el 19,48% que presenta Rellinars i el 5,78% de Matadepera. Partint de les ocupacions anteriors, el sector que acumula més atur és el de serveis, amb un 68,4% del total. La indústria n’aporta el 12,5% i la construcció, el 9,7%. La temporalitat dels contractes a la demarcació continua sent molt alta. Només un 21,7% a l’abril i un 16,2% al maig dels realitzats entre abril i maig han estat fixos.

El plenari de la Cambra planteja un cert escepticisme sobre l’arribada a les PIMES dels Next Generation Funds, tot i considerar que són una oportunitat. També fa una valoració sobre la propera eliminació de peatges i majoritàriament s’accepta un peatge reduït per sufragar-ne el cost de manteniment i afavorint el transport respecte als turismes. Només un 12% s’inclina per una supressió total dels peatges i l’opció de peatge per ús s’imposa lleugerament sobre la vinyeta.

També l’opinió del plenari veu correctes en un 60% les diferents mesures preses per fer front a la pandèmia i un 40% les valora poc adequades per mantenir un necessari equilibri entre salut i economia. Finalment, un 75% de les respostes s’inclinen per una necessària vigilància de la despesa per controlar el dèficit públic, resposta que combinen, en poder-se assenyalar vàries opcions, amb un 60% que creu que s’han d’establir polítiques per fomentar l’economia i reduir així el dèficit i un 42% de les respostes que advoquen per implementar, tot igualant-ho a tot l’Estat, un impost de successions.

La Síndica presenta el primer informe de vulneració de Drets a la ciutat fet per l’alumnat de l’Escola Jaume Cabré

L’alumnat de Tercer d’ESO de l’Escola Jaume Cabré fan arribar un informe a la Síndica de Greuges amb una trentena de punts de la ciutat on es podrien vulnerar alguns punts de la Carta Europea dels Drets Humans. Aquesta semana la Síndica ha presentat a l’Ajuntament l’Estudi de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat (CESDHC) i propostes de millora per part de l’alumnat de 3r d’ESO de l’Institut Jaume Cabré, amb motiu de l’observació de diverses vulneracions de la CESDHC a la nostra ciutat.

Aquest estudi és una de les respostes al projecte educatiu “Educació en valors” impulsat per la mateix institució per fomentar la participació efectiva d’infants i adolescents en els projectes i polítiques públiques. L’alumnat de la Jaume Cabré ha elaborat un treball d’observació dels greuges que es donen en diferents àmbits de la ciutat respecte de la Carta de Drets Humans. L’alumnat proposa a l’administració municipal que estudiï amb deteniment les problemàtiques detectades i emprengui actuacions per vetllar per tots els Drets de la ciutadania.

El grup format pel seguiment de Sant Llorenç, la Grípia i Les Arenes van detectar a la Font de la Pola una estructura urbana sense ús aparent, sense conservació i que trenca la relació harmoniosa del barri, atemptant així contra l’article 19 de la Carta pel Dret a un urbanisme harmoniós i sostenible. Un incident similar a la mateixa plaça es va detectar davant un banc trencat. Al carrer de les Borges Blanques i al carrer Calaf hi denuncien un deteriorament greu del paviment atemptant directament al Dret a la Salut. El mateix Dret on s’atempta al carrer Montcau per la brossa estesa detectada a la via pública.

Pel què fa al Dret a la circulació i tranquil·litat a la ciutat, el grup de treball ha detectat al carrer Borges Blanques un arbre que dificulta el pas a la via pública i al carrer Camprodon hi detecten un espai concorregut sense pas de vianants. Al carrer Borges Blanques una finestra a l’alçada de terra vulnera el Dret a la protecció de la vida privada i familiar. D’altres grups van detectar la vulneració de Drets similars a Sant Pere Nord amb 8 irregularitats i a Ègara amb 12 atemptats més a la Carta dels Drets Humans.

Aquest és el primer suggeriment, l’aportació d’una proposta de millora al servei o persona responsable perquè ho valori, d’aquest 2021 que la Síndica presenta a l’Ajuntament. La Síndica destaca el bon acolliment del programa “Educació en Valors” i insta a l’Ajuntament a continuar treballant en projectes formatius pels joves perquè arribi el missatge de civisme, participació social i política i de respecte als Drets de les persones.

Expectatives econòmiques a la baixa segons el darrer informe de conjuntura de la Cambra

L’informe de conjuntura de la Cambra Terrassa del quart trimestre del 2020 i expectatives pels primers mesos del 2021, assenyala la feblesa de la demanda com a factor més destacat que ha limitat la marxa dels negocis durant el 2019 i 2020. Un fet que pren el relleu a l’augment de la competència que havia estat el principal factor en darrers informes.

L’estudi que per primera vegada incorpora els resultats d’una enquesta entre els membres del plenari, ha posat de manifest una forta polarització entre les empreses de la demarcació i reflecteix la preocupació majoritària per la feblesa de la demanda com a principal factor que limita els negocis. Tot i la feble recuperació econòmica durant els dos darrers trimestres del 2020 per la relaxació de les mesures anticovid, les expectatives segueixen marcant una tendència a la baixa en l’activitat econòmica en general.

L’informe situa l’ús de la capacitat productiva en un 67 per cent amb perspectives similars per al pròxim trimestre, valors inferiors als assolits durant el 2018 i 2019 que rondaven el 70 per cent, amb un pic del 74 per cent a inicis del 2020. Entre els factors que han limitat la marxa dels negocis ha estat l’augment de la competència, factor més destacat d’abans de la pandèmia i que ara perd rellevància en aparèixer en un 20 per cent de les respostes. La feblesa de la demanada interna ha estat assenyalada per un 60 per cent dels enquestats.

Puja l’atur i augmenta la precarietat laboral. A principis del 2020 la taxa d’atur a la comarca se situava en un 13,3 per cent i afectava a unes 29.517 persones, un 22,5 d’increment anual amb el sector serveis com el més afectat amb un creixement del 26,6 per cent. El nombre d’empreses amb treballadors, 11.775, ha disminuït en un 7,6 per cent així com el nombre de treballadors, 148.535, contractats per aquestes empreses, un 3,4 per cent menys anual. La novetat d’aquesta edició és la incorporació de l’enquesta del plenari per recollir informació sobre diferents sectors d’activitat empresarial.

Sobre diferents temàtiques se’ls ha demanat sobre l’actual tendència dels diferents negocis, així com sobre les expectatives de futur. Dels resultats, tot i no ser estadísticament significatius, en destaca la polarització esmentada i una clara insatisfacció amb les actuacions de les diverses administracions, principalment l’estatal, per la insuficiència d’ajuts i augment de la burocràcia, a més d’una preocupant tendència a l’alça dels costos de les matèries primeres. Sobre les expectatives positives de la marxa general de l’activitat econòmica per al proper trimestre es deuen principalment al mercat intern.

L’estudi trimestral recull també els resultats de l’enquesta de perspectives empresarials que organitza anualment Eurochambres i que es realitza durant els mesos de setembre i octubre a tots els països de la Unió Europea, coordinat aquí per la Cambra d’Espanya. Un total de 61 empreses terrassenques va respondre l’enquesta, mentre que en el conjunt de la UE la mostra va ser de 58.000 empreses de les quals, 2.274 espanyoles. La valoració de la situació per al 2020 que ha fet el sector empresarial espanyol no ha estat positiva en cap dels àmbits analitzats. No obstant això, les empreses de la demarcació han mostrat valoracions menys negatives que les de la resta d’Espanya pel que fa a l’evolució de la venda nacional, les exportacions i l’ocupació.

La bretxa salarial entre homes i dones a la comarca puja a un 19 per cent

La bretxa salarial, la diferencia entre salaris entre homes i dones, continua sent elevada i aquest any a la comarca se situa en el 18,7 per cent a favor dels homes. És a dir que les dones gairebé cobren un 19 per cent menys que els homes en empreses i llocs de treball similars. També pel què fa a l’atur la bretxa es manté. Mentre les dones el pateixen en un 16,1 per cent, representa una taxa 5,3 per cent superior a l’atur que pateixen els homes.

Aquestes són algunes de les dades d’una infografia que ha fet pública l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental amb motiu del Dia Mundial de la Dona. L’estudi que recull les principals dades de les bretxes de gènere, vol visualitzar les principals discriminacions que pateixen les dones en salaris, laboral, política o en la cúpula d’empreses i administracions. I això fins i tot en municipis o empreses que compten en Plans d’Igualtat com es dona el cas d’11 municipis de la comarca o en el mateix Consell Comarcal, aprovat el passat estiu.

L’estudi també alerta que les dones cobren de mitjana uns 620 euros menys que els homes en les seves pensions de jubilació. Per contra, l’informe destaca l’increment de dones a les candidatures de l’esfera política però que han hagut de passar 40 anys per assolir una paritat a les llistes de les eleccions municipals. En l’actualitat al Vallès Occidental hi ha més alcaldies ostentades per dones que no pas per homes.

 

Els síndics de greuges municipals demanen als ajuntaments que millorin l’atenció per la covid-19

Des que va esclatar la crisi de la covid-19, els sistemes d’ajuda d’àmbit municipal han mostrat fragilitat i les persones més vulnerables han partit més les conseqüències de la pandèmia. Són les principals conclusions d’un informe sobre les desatencions a la ciutadania elaborat per una comissió del Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya. La Síndica de Terrassa, Isabel Marquès, és una de les cinc persones que ha participat de manera directa en la confecció del document, juntament amb els seus homòlegs de Badalona, Cornellà del Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. L’informe en cap moment assenyala ajuntaments concrets i fa una sèrie de recomanacions generals. Les principals, que els governs municipals han d’incrementar els recursos humans i materials dedicats a atendre la ciutadania i eliminar urgentment les traves als empadronaments.

En la mateixa línia, però a títol personal, Isabel Marquès destaca que les administracions han de resituar els seus recursos «per prioritzar les necessitats actuals» i fa la següent llista de peticions: «Un pacte de ciutat, un pla de xoc, una lluita compartida, una nova sensibilitat, una visió humana dels drets de les persones, una nova oportunitat de millora, un futur més esperançador i unes noves prioritats pels nostres governs locals».

La pandèmia va provocar el tancament de 17 locals del centre durant els primers sis mesos

Un informe recent sobre l’impacte de la covid en l’activitat comercial revela l’afectació real que ha tingut la pandèmia pels establiments del centre de la ciutat. L’estudi demostra que, entre l’octubre del 2019 i el del 2020, el centre urbà va passar de tenir 93 locals tancats a 110, fet que es tradueix en un 3% menys d’oferta comercial. Una tendència, aquesta, que podria ser fins i tot major a dia d’avui, tenint en compte que l’estudi es va realitzar just abans de la segona onada. En aquest sentit, des de l’Observatori de la Fundació Comerç Ciutadà, preocupa especialment la situació que travessa el sector de l’hostaleria.

D’altra banda, una enquesta realitzada per l’associació comercial Terrassa Centre ha servit per ponderar quina era la valoració dels comerciants de la zona a finals de setembre. En aquest aspecte, dos de cada tres empresaris admetien sentir-se poc o gens satisfets per la marxa dels seus negocis. Un estat d’ànim, però, que resisteix malgrat les dificultats del moment, tal com demostra el fet que cap dels enquestats pensava en la possibilitat d’abaixar la persiana. Des de Terrassa Centre assenyalen la importància que té per al petit comerç el fet de poder vendre també per internet i així adaptar-se als nous hàbits de compra que han adquirit els consumidors.

Durant els primers dos mesos de la pandèmia, la intensitat mitjana pels carrers del centre urbà va caure un 82%. Una activitat que es va anar recuperant progressivament amb les diferents fases de desescalada. Tot i així, mai va acabar de refer-se del tot, ja que l’estudi conclou que es va produir una caiguda del 30% del flux de vianants passejant pels carrers del centre.

La CECOT s’alegra de l’inici d’acord per a la reforma de les pensions

La CECOT valora positivament l’acord de la majoria de grups parlamentaris a la comissió del Pacte de Toledo al Congrés, per a la reforma de les pensions. La CECOT destaca aquelles reformes en les quals la patronal va posar l’èmfasi, com que les prestacions no contributives vagin a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat, entre elles les derivades de la política d’ocupació. Els PGE han d’assumir reduccions a la cotització, prestacions assistencials no contributives, ajuts a la jubilació anticipada, bonificació a règims especials i part de les prestacions relatives al naixement i cura del menor i complements a la pensió.

La CECOT ja va advertir al gener de l’any passat que els PGE financessin les prestacions no contributives per generar un superàvit d’11.000 euros a la Seguretat Social. Segons el president, Antoni Abad, “d’aquesta manera evitem que s’encareixi el factor treball i assolim un sistema empresarial més competitiu”.La patronal també destaca els sistemes complementaris de pensions. La CECOT recolza els plans voluntaris a partir de la negociació col•lectiva així com millores fiscals i jurídiques per aquests sistemes i fórmules especifiques de suport als salaris més baixos o carreres professionals més vulnerables.

Segons Abad, “Les cotitzacions venen vinculades als perfils professionals, si tens una economia basada en sous baixos i tens per davant el pagament de pensions altes és obvi que hi haurà un dèficit important”. I afegeix que “més enllà de la possibilitat de promoure la complementarietat en les pensions, des de la Cecot veiem un argument de pes per provocar definitivament el canvi de model productiu que reclamem amb els sindicats. El context actual és idoni per forçar les reformes estructurals pendents que tenim a Espanya des de fa molts anys i que els cicles polítics no han permès posar en marxa. Si actuem amb el consens de tots els agents econòmics i socials de manera racional, estratègica i ràpida tenint en compte el compromís amb els fons europeus per la Reactivació podem provocar grans transformacions que generin llocs de treball més qualificats, amb majors cotitzacions”, conclou el President.

El tercer àmbit sobre el que Cecot considera avalades les propostes realitzades en el seu informe de 2018 sobre creixement econòmic i social en base a la población activa, és la immigració. En aquest apartat el Pacte de Toledo proposa canalitzar el flux de migracions mitjançant mecanismes que garanteixin la incorporació d’immigrants al mercat de treball; facilitar la gestió dels tràmits de contractació, afiliació i integració en el sistema; afavorir la integració social de les persones treballadores immigrants i la de les seves famílies.

Terrassa és una de les ciutats que més ha reduït el nombre d’accidents de trànsit, segons Mapfre

Estocolm és la ciutat més segura d’Europa en matèria d’accidents de trànsit dins del casc urbà, amb una taxa de mortalitat inferior al 0,7 per cada 100.000 habitants.

Móstoles és el municipi espanyol de més de 80.000 habitants amb aquest índex més baix (0,10). Ho diu l’informe ‘Horizonte C3: Ciudades Casi Cero’ que acaba de presentar la Fundación Mapfre.

En el rànquing de les 25 ciutats de l’Estat més segures per a conductors, vianants i ciclistes figuren 3 catalanes: Cornellà, Sant Cugat i Santa Coloma de Gramenet. Els seus índex de sinistralitat vial greu i mortal s’acosten al zero.

Entre les 25 més segures no hi figura Terrassa però la fundació ha analitzat les característiques de la nostra ciutat, com una de les que destaquen per haver reduït el nombre d’accidents de trànsit i de morts entre 1999 i 2019 (més que d’altres ciutats) i també per haver desenvolupat polítiques de mobilitat sostenible eficaces durant les dues darreres dècades.

L’Informe diu que ni la renda, ni la taxa de motorització ni la densitat de població influeixen en la seguretat vial. En canvi, sí que tenen un pes determinant les zones per a vianants, els carrils bici, la pacificació del trànsit i els plans de mobilitat urbana sostenible. Així, les zones on es limita la velocitat dels vehicles a 30 quilòmetres per hora que Terrassa ha implantat a diversos barris, reben una menció especial.

El document conclou que els municipis més segurs són els que aconsegueixen que circulin menys vehicles amb motor i a menor velocitat i els que impulsen els desplaçaments a peu o en bicicleta.