Entradas

Les famílies terrassenques destinen gairebé una quarta part dels seus ingressos a pagar la hipoteca

L’esforç econòmic per accedir a un habitatge és cada vegada més gran per a les famílies, ja sigui de lloguer o de compra.

Durant el primer semestre de 2023, a Terrassa s’havia de destinar gairebé una quarta part dels ingressos familiars per fer front a la hipoteca. Concretament, el 23,9%. Més de 9 punts més que el 2015 (14,6%).

Al conjunt del Vallès Occidental, ara es destina el 26,1% del pressupost.

A la ciutat de Barcelona, se supera ja el 39% de la renda familiar. Una situació similar es troben a Sant Cugat, l’Hospitalet, Sant Boi, Cornellà i Mataró.

Si el pis és de lloguer, a Terrassa s’ha de destinar un 20% del pressupost familiar (19,7%), 5 punts més que el 2015 (14,8%). A la comarca, el 21,5% dels ingressos familiars.

Parlant en termes globals, fa 20 anys, una família catalana destinava de mitjana el 14,6% dels ingressos a llogar un pis; durant el primer semestre del 2023, aquest percentatge ha arribat fins al 22,5% de la renda. Una xifra que no parat de pujar en els últims anys.

Són les dades que recull el darrer informe de la Cambra de Comerç de Barcelona.

L’estudi alerta de les conseqüències que aquests preus tenen per al conjunt de la població i de l’economia i dibuixa un panorama negre per als col·lectius més vulnerables: les rendes més baixes, joves i persones estrangeres.

Proposen augmentar l’oferta d’habitatge de lloguer, però no son partidaris de limitar-ne el preu per llei. Reclamen un augment de la despesa pública i incentivar la inversió privada, entre altres mesures.

Els Terrassencs Dediquen Una Quarta Part 3 Els Terrassencs Dediquen Una Quarta Part 2 Els Terrassencs Dediquen Una Quarta Part 1

En tres mesos Terrassa registra 218 denúncies per violència de gènere

El tercer trimestre del 2023 tanca amb 692 denúncies per violència de gènere, la xifra més alta des del 2013 i per sisè trimestre consecutiu les xifres més altes respecte dels anys anteriors. A Terrassa s’han comptabilitzat 218 denúncies per aquest motiu. Així ho reflecteix l’informe trimestral de l’Observatori del Vallès Occidental a partir de les dades de violència contra les dones dels partits judicials de la comarca.

El nombre de denúncies per aquests fets ha augmentat en un 6,5 per cent respecte al trimestre anterior. Una xifra que s’enfila fins gairebé el 17 per cent interanual. Durant aquest trimestre s’han iniciat 115 ordres de protecció als partits judicials de la comarca, de les quals més de la meitat, un 54,8 per cent, van ser denegades. Amb tot es van adoptar un 45,2 per cent de les ordres de protecció sol·licitades.

Una proporció que situa el Vallès per sota de les comarques de Barcelona, el 58,4 per cent, però per damunt en el conjunt de Catalunya, el 53 per cent. La denegació de les ordres de protecció a Catalunya continua sent superior a la de la resta de l’estat, que és del 30,1 per cent.

Es calcula que de cada 100 denuncies s’inicien 16,6 ordres de protecció, un augment del 8,5 per cent respecte el trimestre anterior. Al Vallès, el 42,7 per cent de les resolucions dels procediments judicials acaben en un sobreseïment provisional. Els procediments que acaben en sentència condemnatòria representen el 15,5 per cent, mantenint unes proporcions similars a la dels darrers trimestres.

Aquest valor és superior al de la província de Barcelona (7,1%), i al del conjunt de Catalunya (10,3%), però inferior a la mitjana espanyola (17%).

El sector de la construcció segueix a l’alça, amb més de 800 empreses a Terrassa

L’economia terrassenca sembla haver-se recuperat completament del sotrac de la pandèmia. Així ho confirma la fitxa dels grans sectors econòmics de Terrassa, que indica que s’ha restablert tant el nombre d’empreses com d’assalariats. L’informe, presentat recentment pel Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat, també posa de manifest el bon moment del sector de la construcció, que compta actualment amb 802 companyies registrades a Terrassa. És la xifra més alta des de la crisi immobiliària del 2008. Pel que fa a l’ocupació en aquest àmbit, avui en dia, 1 de cada 12 treballadors terrassencs es dedica a la construcció.

En efecte, comparant les dades actuals amb les del 2020, s’observa un clar restabliment de les diverses activitats econòmiques, amb un creixement del 2,42% en el nombre total de negocis i d’un 35% en la xifra d’empleats. En aquest sentit, la proporció del total d’assalariats s’ha vist sobre-elevada degut al canvi de seu a favor de Terrassa de dos grans centres de cotització del sector del comerç. Així, s’ha passat de la xifra de 56.260 assalariats del 3r trimestre de 2020 als 75.960 registrats a la fi de setembre d’enguany.

L’estudi destaca especialment la notable recuperació que ha experimentat el sector de la construcció. Ha passat de 735 empreses i 4.629 assalariats l’any 2020 a les 802 empreses i 5.975 assalariats durant el 3r trimestre del 2023. Actualment, el 7,8% del total dels assalariats a Terrassa es dediquen al sector de la construcció; percentatge força elevat si el comparem amb el d’altres àmbits territorials com Sabadell (5,3%), Mataró (4,11%), el Vallès Occidental (5,6%) o Catalunya (5,10%).

El Vallès Occidental, entre les comarques que menys reciclen

La vegueria de Barcelona té un índex de recollida selectiva del tot insuficient. Aquest àmbit geogràfic només recicla el 40,2% dels seus residus, quan l’objectiu fixat per la Unió Europea pel 2020 era del 50%. La tònica és molt similar a tot Catalunya, que suspèn en reciclatge amb un 45% de recollida selectiva. L’Agència de Residus ha presentat aquest dilluns un informe que posa de manifest el baix compromís en reciclatge per part de les grans ciutats.

En el rànquing per comarques, el Vallès Occidental es manté entre les que menys reciclen (43,32%), només superada pel Baix Llobregat (42,87%) i el conjunt de municipis de l’Àrea Metropolitana (38,06%). Això sí, tres dels cinc pobles que millor gestionen els residus són vallesans: Matadepera, que lidera el rànquing de la vegueria amb un 89,8%; Ullastrell, que és tercer amb un 88%, i Rellinars, cinquè, amb un 86,7%. Tots aquests municipis practiquen el sistema de recollida anomenat «porta a porta», que demostra així ser el model més eficient. Durant l’any passat cada habitant de la vegueria de Barcelona va generar, de mitjana, 438 quilos de brossa, dels quals 260 no van ser reciclats.

Una quarta part de l’alumnat de la comarca viu en famílies amb una renda per sota del llindar de la pobresa

Coincidint amb l’inici del curs, l’Observatori comarcal publica una nova edició de l’Informe anual d’ajuts de menjador 2022-2023. El document ofereix una radiografia detallada de les característiques dels infants i adolescents beneficiaris i de les seves llars a partir de la informació proporcionada per l’Àrea de Drets Socials del Consell Comarcal.

D’acord amb els resultats de l’informe, la taxa d’incidència comarcal – és a dir, la proporció d’alumnat que rep un ajut respecte del total d’alumnes de la comarca- és d’un 24,6% el curs 22-23, gairebé dos punts superior al curs anterior.  Hi ha importants diferències entre municipis: cinc superen el  30% (Badia del Vallès, Rubí, Montcada i Reixac, Sabadell i Terrassa), mentre que altres cinc no arriben al 10% d’alumnat amb un ajut concedit (Matadepera, Viladecavalls, Sant Quirze del Vallès, Rellinars i Sant Cugat del Vallès).

Les dades mostren que més d’una cinquena part de l’alumnat (el 23,2%) que va rebre un ajut de menjador presentava hàbits inadequats d’alimentació, el 15,8% dels infants pertanyen a unitats familiars amb problemes d’accés i manteniment de l’habitatge i el 15,3% conviu en famílies beneficiàries de l’ajut d’urgència social.

El principal tipus de família beneficiària és la formada per dues persones adultes i dos infants, amb el 25,1% dels ajuts; seguida de les famílies amb dues persones adultes i tres infants (19,9%). Per una banda, destaca el 20,6% d’altres tipologies de famílies amb més de tres infants o que conviuen amb la família extensa. I per l’altra, que un quart de les concessions són per famílies monoparentals.

Només 1 de cada 10 alumnes amb ajuts concedits tenen concedida la gratuïtat de l’àpat

L’informe també constata que 9 de cada 10 ajuts es van concedir pel tram que garanteix el 70% del preu de l’àpat. Les beques concedides del tram del 100%, és a dir, amb gratuïtat del menjador, encara es mantenen en xifres molt baixes, bàsicament a causa dels criteris de valoració social establerts pel Departament d’Educació. Aquests criteris han canviat pel curs que ara comença i això ha significat un increment important del nombre de beques del 100% de l’import.

Fins ara, per tal d’obtenir una beca del 100% calia que l’alumnat acredités necessitats econòmiques i socials, i per aquest nou curs escolar 2023-2024 l’atorgament d’una beca del 100% pot ser només per presentar necessitats econòmiques. Així mateix, el grau de discapacitat de l’alumnat per a obtenir una beca del 100% ha baixat del 60% a 33%. Aquests dos factors són els que han fet augmentar les beques del 100% de l’import.

A més, 1 de cada 4 sol·licituds no van ser atorgades el curs passat per sobrepassar en menys del 10% el llindar establert a la convocatòria. La situació es veia agreujada pel fet que els càlculs es realitzen amb el nivell de renda de l’any anterior (2021) i el llindar de pobresa d’un altre any diferent (2020). Cap dels dos valors estan actualitzats al context d’augment del cost de vida, amb el consegüent agreujament de la vulnerabilitat de les famílies

Els ajuts concedits a l’etapa de secundària no superen el 10% del total

Durant el curs 2022-23, el 62,6% de les beques menjador es van atorgar a alumnat d’educació primària i el 28% a infantil. Tot i l’increment progressiu del pes de les concessions a secundària, només s’han atorgat el 9,5% dels ajuts per a aquesta etapa escolar. La majoria d’instituts no disposen del servei de menjador per poder servir àpats. De manera que la major part de l’alumnat de sisè, en passar a secundària, no té la possibilitat de rebre un ajut de menjador.

Malgrat que els instituts públics acostumen a escolaritzar la major part de l’alumnat vulnerable, no disposen de les instal·lacions adequades i no poden accedir al programa. Aquest fet es visualitza en la taxa d’incidència segons titularitat del centre a la comarca, atès que la secundària és l’única etapa escolar on la taxa d’incidència dels centres privats-concertats és més elevada que la dels públics i la meitat dels ajuts es concedeixen a alumnat de centres concertats.

L’informe també destaca la diferència entre les taxes d’incidència en funció de la titularitat del centre escolar. A infantil i primària 3 de cada 10 alumnes matriculats en centres públics són beneficiaris d’un ajut del menjador. En canvi, en centres de titularitat concertada la taxa cau fins al 12,8%, una diferència de la pública a la concertada de més de 17 punts.

Sis persones o entitats participaran divendres en el Ple extraordinari de l’Estat de la Ciutat

Sis persones a títol individual o bé en representació de grups o entitats, participaran en el pròxim Ple extraordinari d’aquest divendres, dedicat al debat sobre l’Estat de la Ciutat. A més també hi participarà la Síndica de Greuges sortint, Isabel Marquès, que presentarà el seu darrer informe, i el nou Síndic entrant, Mustapha Ben El Fassi.

Així s’ha tractat a la Junta de Portaveus també extraordinària prèvia al Ple, que s’ha fet aquest dilluns a la tarda. A la reunió s’ha parlat de les mocions que presentaran els grups. En aquest sentit només l’Equip de Govern presentarà la seva proposta en format de balanç i centrat en els eixos del Pla de Mandat. I Junts per Terrassa que presenta una iniciativa perquè s’executin les propostes aprovades en els Plens d’aquest mandat.

Per la seva banda el PSC ha refusat presentar cap moció, igual com ho ha fet Ciutadans, aquests per mostrar el seu desacord en les condicions com s’ha convocat el Ple extraordinari. El Ple extraordinari sobre l’Estat de la Ciutat se celebrarà divendres i és el tercer que es fa en aquest mandat, en aquest cas, amb les eleccions municipals a dos mesos vista.

La Cecot acull la presentació d’un decàleg per facilitar l’activitat empresarial a Catalunya

L’empresariat català porta anys denunciant que hi ha un excés de normatives que dificulten, limiten o endarrereixen molts projectes.

Diuen, per exemple, que a molts municipis obtenir una llicència d’obres per ampliar una empresa pot demorar-se entre 10 o 12 mesos, quan el límit legal haurien de ser 60 dies com a màxim.

Aquest retard en els permisos i tràmits urbanístics era una preocupació en el món empresarial però faltaven les dades objectives per demostrar-lo. Això és el que ha fet l’Institut Ostrom, per encàrrec de l’entitat «Catalunya sense límits».

La patronal terrassenca Cecot ha acollit aquest matí de dimecres la presentació de l’informe titulat «un país sense límits: anàlisi i recomanacions per a la facilitació de l’activitat empresarial a Catalunya.

Del document es desprèn un decàleg de propostes per intentar agilitar tots els tràmits. El silenci administratiu positiu de 90 dies, que la declaració de responsabilitat substitueixi les llicències o avançar en la digitalització de l’administració, són algunes de les recomanacions que fa aquest Institut Ostrom. Aquesta entitat es defineix com un laboratori d’idees que genera un debat sobre una qüestió i intenta influir sobre el poder legislatiu.

Institut Ostrom 2

52 persones han mort en accidents laborals durant els sis primers mesos de l’any a Catalunya

La sinistralitat laboral continua creixent. Segons les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, en el primer semestre de 2022 han mort 52 persones treballadores, 12 més que durant el mateix període de l’any passat.

Fins al juny s’han produït a Catalunya gairebé 106.400 accidents de treball (concretament, 106.359), una xifra que representa un augment del 15,28% respecte els sis primers mesos de 2021.

Els sinistres mortals, sumant els produïts durant la jornada laboral i també en els desplaçaments d’anada o tornada a la feina, s’incrementen fins al 44%.

Aquesta mortalitat s’ha concentrat en els homes, 40 treballadors, i en el sector serveis (23 víctimes). El sector de la construcció ha registrat 11 víctimes mortals. La mortalitat laboral s’ha centrat sobretot, en les persones amb contracte temporal, amb 12 morts, que suposen un increment del 300%.

Segons els responsables de salut laboral de CCOO de Catalunya, es continuen produint accidents per causes fàcilment detectables que mostren el deteriorament de la seguretat i la prevenció en les empreses.

Un informe situa l’eix comercial de Terrassa com el tercer de Catalunya amb menys botigues singulars

Només 4 de cada 10 botigues del principal eix comercial de Terrassa són comerços singulars. És a dir, establiments que no formen part de cadenes ni són franquícies que es poden trobar a d’altres ciutats. Aquest fet situa Terrassa com la tercera gran ciutat de Catalunya amb menys botigues singulars, segons el darrer informe «Clonatge comercial a Catalunya» elaborat per la Diputació de Barcelona.

S’entén com a clonatge comercial el fenomen on una mateixa botiga amb els mateixos productes es pot trobar a diferents ciutats. En aquest sentit, l’informe distingeix entre botigues superclòniques, les que són a més de la meitat dels centres comercials o de ciutats catalanes de més de 50.000 habitants, i botigues clòniques, les que es troben a una quarta part d’aquests espais. Després hi hauria comerços replicats, quan apareixen més d’una vegada però no pas tantes, i finalment els singulars.

L’informe analitza com a principal eix comercial de Terrassa l’espai comprès entre la plaça Clavé, el portal de Sant Roc, el carrer Major, la plaça Vella, el carrer Cremat, el carrer dels Gavatxons, el carrer de Sant Pere i el carrer de la Font Vella entre la plaça Vella i el carrer Cardaire. En aquest eix, l’informe comptabilitza 33 establiments superclònics, 17 de clònics, 64 de replicats i 97 de singulars. Això suposa un percentatge de comerços clònics i superclònics del 20’9%, quan la mitjana catalana és del 16’3%.

Sabadell i Granollers, les ciutats clon de Terrassa

El clonatge comercial provoca que els eixos comercials de les ciutats tinguin cada vegada menys diferències. Entre les 30 ciutats analitzades per l’informe, la màxima similitud la trobem, precisament, entre Terrassa i Sabadell. El 27% de les botigues de Terrassa també són a Sabadell. A la inversa, el 32% de les botigues de Sabadell també són a Terrassa. Però Granollers seria una altra ciutat comercialment molt similar a Terrassa: el 31% d’establiments de la capital del Vallès Oriental també hi són a la del Vallès Occidental.

L’informe «Clonatge comercial a Catalunya» del 2021 es va elaborar en base a dades del 2020. Ha estat elaborat a deu mans per dos tècnics de l’Ajuntament de Manresa, un de l’Ajuntament de Mataró i dos de l’Ajuntament de Terrassa: Xavier Muñoz i Marc Armengol.

Un estudi demogràfic preveu que Terrassa creixi uns 2.000 habitants cada any

Terrassa podria experimentar un creixement demogràfic de prop del 10% durant la pròxima dècada. Així ho indica l’informe de Projecció Demogràfica – Horitzó 2033 realitzat pel Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. Segons aquesta previsió, el municipi tindria uns 246.000 habitants d’aquí a 11 anys; 22.000 més dels que té ara.

Entre les principals conclusions, l’informe assenyala que aquesta tendència a l’alça es produirà bàsicament per l’elevat saldo migratori. És, en part, conseqüència directa dels desplaçaments que arribaran des de la ciutat de Barcelona, degut a l’impacte del preu de l’habitatge i els fenòmens de gentrificació i turistificació de la capital catalana.

D’altra banda, la previsió és que hi hagi un lleuger descens de la natalitat, degut als efectes negatius de la covid-19. Tanmateix, Terrassa continuaria creixent en nombre de residents, tot i que a un ritme inferior al dels últims anys. La tendència de creixement actual és de 3.300 habitants cada any, mentre que la previsió fins al 2033 és de 2.000 nous residents anuals.

La projecció demogràfica egarenca reflecteix un fet diferencial respecte al conjunt de Catalunya. Si bé l’envelliment de la població anirà en augment, en el cas de Terrassa també es produirà un rejoveniment de la ciutadania, degut a l’arribada de nous habitants d’entre 15 i 49 anys procedents de l’estranger i de l’àrea metropolitana.