Entradas

La segona edició del Congrés Dones, Ciència i Tecnologia debatrà 32 ponències

Terrassa acollirà els pròxims dies 25 i 26 de març el segon Congrés Dones, Ciència i Tecnologia, el WSCITECH. Un fòrum que a través de 32 ponències analitzarà la bretxa de gènere en l’àmbit de la ciència i tecnologia i promourà com revertir la baixa presència de dones en aquests camps.

El certàmen que per la pandèmia només tindrà l’acte d’apertura i cloenda en format presencial, vol millorar la visibilització de les dones que treballen en tecnologia, sovint un àmbit molt masculinitzat, i difondre entre les joves tot un camp de ciència per descobrir. El programa abarca tres àmbits, el de la salut, la ciència i la tecnologia, i la divulgació i comunicació, amb especialistes de renom en totes les matèries.

La trobada debatrà com fomentar l’accés i participació de les nenes en l’àmbit tecnològic, construir referents femenins i acostar la ciència a les dones. El WSCITECH se celebra cada dos anys des de Terrassa i per tot el món. La segona edició arriba després d’una trobada preparatòria d’ara fa un any que ja es va celebrar de forma telemàtica. El Congrés l’organitza la UPC, l’Escola Universitària d’Infermeria i l’Ajuntament de Terrassa.

El mNACTEC reobre el dia 13 i serà gratuït fins a finals de mes

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) obrirà al públic el pròxim dissabte 13 de juny, oferint accés lliure i gratuït per a tothom fins al 30 de juny. Amb aquesta iniciativa es pretén convidar la ciutadania a tornar a gaudir de la història, la cultura, i el patrimoni industrial i científic del país en un entorn segur i plaent com són els museus.

Junt amb el mNACTEC, el mateix dia 13 també reobriran les seves portes el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera i del Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug. Per la seva tipologia, el mNACTEC està inclòs al grup de “Ciència i innovació” i no al grup “Activitats culturals i d’oci” en el pla de desescalada del Govern espanyol i, per tant, només ha pogut obrir a partir de la Fase 2, que s’ha iniciat aquest dilluns en ciutats com Terrassa.

El mNACTEC obrirà amb l’horari d’estiu, de 10 a 14.30 hores, en la modalitat de visita lliure, que permetrà als visitants descobrir pel seu compte les exposicions sobre temes relacionats amb la ciència, la tecnologia i la indústria, així com l’edifici modernista que acull el Museu. L’aforament del mNACTEC es limitarà a un terç del màxim permès i de moment no s’hi acceptaran visites en grup ni s’hi programaran activitats. Pel que fa a la tercera seu del mNACTEC, la Farga Palau de Ripoll, reprendrà l’activitat un cop la seva regió sanitària passi a la Fase 3, moment en què ja es permetran les visites guiades.

Les persones que visitin els museus caldrà que duguin sempre la mascareta posada, seguir les indicacions de les persones responsables dels equipaments i respectar la distància física de 2 metres. Durant la Fase 2, les visites només poden ser individuals o en grups familiars o de convivència. En tots els casos, es recomana la reserva de l’entrada a través del web del museu, incloent-hi els dies gratuïts d’aquest mes de juny.

Descoberts dos fragments d’un meteorit caigut a Terrassa el 1704

El dia de Nadal del 1704 una fulgurant i estrident bola de foc va travessar el cel, causant una enorma alarma entre la població. El fenòmen, que es va poder veure des de Marsella fins a Barcelona, es coneix com a Meteorit de Barcelona. Segons diversos testimonis, sempre s’ha cregut que va caure a les immediacions de Terrassa, però mai s’havia trobat cap fragment, fins ara.

Un estudi de la UPC i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha localitzat dos fragments, guardats durant tres segles en un pot de vidre de la família Salvador, apotecaris i botànics que fins el segle XIX van aplegar col·leccions científiques molt importants en una rerebotiga del carrer Ample de Barcelona.

Els dos fragments de 50 i 34 grams, constituïts majoritàriament de silicats i petites partícules metàl·liques, corresponen a una condrita ordinària, fet que dona a entendre que, provablement, provenen d’una asteroide primitiu que orbita entre Mart i Júpiter. Aquest meteorit és el setè més antic que es conserva al món i el tercer més antic a Europa.

L’estudi, publicat a la revista Meteorics and Planetary Science, també recopila una vintena de documents històrics que testimonien la caiguda del meteorit i demostren com, en aquella època, s’atorgava un poder diví a aquests fenòmens. Caigut en plena Guerra de Successió, els partidaris de Carles d’Àustria van interpretar el Meteorit de Barcelona com un senyal de Déu en favor seu, mentre que els partidaris de Felip V ho van considerar un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d’Àustria.

L’Agrupació Astronòmica renova la Junta directiva

L’Agrupació Astronòmica de Terrassa renova la Junta directiva de l’entitat. Raül Aragonès ha estat escollit President, el setè en els 37 anys d’història de l’Agrupació. Com a Vicepresident s’ha escollit a Jordi Miralda i Juanjo Vázquez com a Secretari. Com a Tresorer i Vocal de la Junta es nomenen a Albert Grau i Daniel Rabadan, respectivament. L’Agrupació Astronòmica de Terrassa va néixer el novembre de 1982, arran de la inquietud de diversos joves pels temes astronòmics.

A principis dels anys 80 van haver-hi alguns intents fustrats de crear una entitat similar però no va ser fins que l’actual Agrupació es va fundar com a associació. L’Agrupació Astronòmica és una entitat cientifico-cultural, sense ànim de lucre, que té com a finalitat estudiar i divulgar de forma didàctica l’astronomia i les ciències afins. Per això un cop al mes organitzen sessions d’observació pública obertes a tothom.

També fan conferències, xerrades, cursos, tallers i exposicions. I assessoren als centres educatius i organitzen activitats conjuntes per compartir la fascinació per la ciència en general i l’astronomia en particular. L’entitat disposa d’una biblioteca especialitzada amb més de 700 exemplars i un observatori on es poden fer treballs de nivell avançat.

Terrassa assisteix a l’acte de lliurament de les distincions “Ciutat de la Ciència i la Innovació 2018”, celebrat a Castelló

El regidor d’Economia Social i Innovació, Pep Forn, va assistir dijous a l’acte de lliurament de les distincions “Ciutat de la Ciència i la Innovació 2018”, celebrat a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló. L’acte va ser organitzat per la Xarxa Innpulso de Ciutats de Ciència i Innovació i presidit pel ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque.

Terrassa és membre de la xarxa des de la seva creació i, des del 2017, copresideix l’entitat juntament amb Ermua.

[Font imatges: Ajuntament de Terrassa]

Ple absolut a les XII Jornades de Divulgació de la Relativitat

Els forats negres i la Via Làctia han estat els temes centrals de les XII Jornades de Divulgació de la Relativitat organitzades per l’Agrupació Astronòmica de Terrassa. Quatre conferències a l’auditori del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya han despertat aquest dissabte al matí l’interès dels més de 200 assistents a unes jornades que han generat gairebé tanta expectació com la recent primera imatge d’un forat negre: vint dies abans ja s’havien esgotat totes les places disponibles per assistir-hi. Aquest èxit ha portat l’organització a habilitar una segona sala on aquells qui ho volguessin podien seguir les xerrades a través d’una pantalla, gràcies a la realització de Canal Terrassa. Una altra novetat ha estat la presència d’start-ups relacionades amb l’astronomia.

A banda de les quatre conferències dels científics de la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, les jornades també han servit per premiar la millor fotografia astronòmica en un concurs que s’ha resolt a favor d’una instantània de la nebulosa IC405 feta per Salvador Jiménez.

La 23ª Setmana de la Ciència fomenta l’interès de la societat pel coneixement científic

El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha acollit aquest dissabte la jornada “Un univers d’àtoms, un àtom a l’univers” en el marc de la 23ª Setmana de la Ciència i la commemoració del centenari del naixement del científic Richard Feyman.

Del 9 al 18 de novembre s’han organitzat un gran nombre d’activitats relacionades amb la ciència i tots els seus àmbits, amb l’objectiu de fomentar l’interès de la societat per la ciència i el coneixement.

La jornada ha començat amb els monòlegs científics, a càrrec de Big Van Ciencia, entitat que treballa per transformar la comunicació científica en un producte atractiu per a tot tipus de públics.

La Setmana de la Ciència és l’esdeveniment anual de divulgació de la ciència més important en l’àmbit europeu. A Catalunya se celebra des del 1993 i l’organitza la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Terrassa hi és present amb la col·laboració de la UPC, el servei de Cultura i el servei d’Universitats.

Jornada dedicada a les dones i la ciència al Mnactec

Aquest dissabte s’ha celebrat  a Terrassa una jornada dedicada a les Dones i la Ciència dins de la setmana de la ciència al Mnactec de Terrassa. Una jornada que ha començat amb la conferència de Núria Salán, la presidenta de la Societat Catalana de Tecnología i professora de l’UPC Terrassa. Salán, a part de fer la xerrada sobre l’accés de les dones als coneixements científics ha portat al Mnactec una exposició sobre l’enginy invisible de les dones al llarg dels anys.

Una primera xerrada que ha començat amb força i on s’ha parlat de l’accés històric de les dones al coneixement científic, l’actual manca de presència femenina en els estudis de l’àmbit de l’enginyeria i la desigualtat de gènere en els nivells superiors universitaris. Aquesta és la setena vegada que l’Ajuntament de Terrassa organitza aquesta jornada dedicada a un àmbit concret de la ciència.

A part de la conferència de Salán també han intervingut en aquesta jornada Maria Pau Ginebra, investigadora de la UB, que ha parlat sobre biomaterials per la medicina del futur, Sílvia Carrasco, de la UAB, que ha exposat les desigualtat educatives des d’una perspectiva de gènere.

La nota curiosa és que la jornada l’ha tancat un home, Andrés Aragoneses, que actualment és professor a Minnesota, amb una videoconferència sobre les diferents dones científiques que han anat passant al llarg de les èpoques.

Vedruna Vall rep un dels 200 robots de la consultora Everis per fomentar la vocació tecnològica

Vedruna Vall ha rebut un dels 200 robots educatius que la consultora Everis ha donat a diverses escoles del país amb l’objectiu de fomentar les vocacions científiques i tecnològiques entre els més joves.

Es tracta d’un mBOT que, de moment, utilitzen els alumnes de tercer d’ESO, que han començat a fer programació. Amb tot, en aquesta escola la robòtica es treballa des de P3 fins a 2n de Batxillerat.

De cara al proper curs, el centre es planteja comprar més robots d’aquet tipus perquè més alumnes els puguin conèixer i treballar-hi. La majoria, a més de trobar-ho divertit, hi veuen molta utilitat

Arduino, Lego i Scratch s’han convertit en termes habituals en les classes de tecnologia i robòtica del món educatiu, unes matèries cada vegada més necessàries per al desenvolupament acadèmic i el futur professional.

Les Jornades de Relativitat arriben a la seva 10a edició al Teatre Principal

Aquest dissabte al matí a Terrassa ha estat un molt bon moment per fer-se preguntes. Les Jornades de Relativitat han arribat a la seva 10a edició i s’han celebrat al Teatre Principal. Han estat organitzades per l’Agrupació Astronòmica de Terrassa i Planeta da Vinci. Diversos professors de física i experts en l’univers han intentat posar una mica de llum sobre conceptes tan obscurs com la matèria fosca.

L’observatori mundial de rajos gamma a l’illa canària de La Palma, o simplement què és el que coneixem actualment de l’univers han estat les altres xerrades de la jornada. Durant l’acte també s’ha reconegut la feina i el coneixement dels experts que han participat en edicions anteriors de les Jornades Relativistes.