Entradas

Alumnes de l’Escola El Vallès analitzen la petjada hídrica de la roba

/0 Comentarios/en , , /por

Un conjunt estàndar per vestir format per una samarreta, uns pantalons texans i unes sandàlies necessiten més de 14.500 litres d’aigua en tot el seu procés de producció. Una despesa excessiva que vol conscienciar als ciutadans de la necessitat de reutilitzar i reciclar la roba.

Un grup d’una vintena d’alumnes de tercer de Primària de l’escola El Vallès recullen dades sobre la despesa hídrica i analitzen el tipus de roba que es porta habitualment.  Amb totes les dades recopilades aquest divendres, es farà un estudi estadístic i es divulgarà la informació per com reaprofitar els vestits.

Aquest treball forma part de la Nit Europea de la recerca, un programa per a la divulgació de la ciència amb més de 200 activitats en 30 països. Dins el programa Magnet de la Fundació Bofill, els alumnes de l’Escola El Vallès han centrat el seu projecte en analitzar la despesa de l’aigua en el món tèxtil.

‘Els sons de la indústria’ rescata el patrimoni sonor i acústic de 24 espais de la industrialització a Catalunya

/0 Comentarios/en , /por

El Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i el col·lectiu artístic Patrimoni Acústic presenten el projecte Els sons de la indústria, amb l’objectiu de preservar el patrimoni sonor i acústic dels espais de la industrialització a Catalunya.

Es tracta d’un arxiu en format web en què es rescaten els paisatges sonors dels processos d’industrialització a Catalunya, a través de l’enregistrament dels sons actuals de diferents màquines i espais de 24 museus i centres del Sistema Territorial del MNACTEC.

En el web es pot navegar pels 24 museus i descobrir el patrimoni acústic i el patrimoni sonor de cadascun d’ells. En l’apartat de patrimoni sonor, es poden escoltar els sons associats a eines, maquinària o objectes industrials de cada museu, enregistrats amb diversos tipus de micròfons. En l’apartat de patrimoni acústic, es pot escoltar com sona la pròpia veu en diversos espais de cada centre.

Els 24 museus que han participat en el projecte són: Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries, Can Marfà Gènere de Punt. Museu de Mataró, Museu del Ciment de Castellar de n’Hug, Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera, Museu de Ceràmica La Rajoleta d’Esplugues de Llobregat, Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrú, Farga Palau de Ripoll, Museu del Ferrocarril a Móra la Nova, Museu de Gerri de la Sal, Museu Hidroelèctric de Capdella, Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa, Museu de les Mines de Cercs, Museu Trepat de Tàrrega, Museu de l’Oli de Catalunya a la Granadella, Museu Molí Paperer de Capellades, Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, Serradora d’Àreu, Museu del Suro de Catalunya, Museu del Ter, Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, La Tèrmica Roca Umbert de Granollers, Museu de la Torneria de Torelló, Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà i Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret.

El projecte és una iniciativa del col·lectiu Patrimoni Acústic en col·laboració amb el Sistema Territorial del MNACTEC, una xarxa de 26 centres museístics i patrimonials que expliquen la industrialització a Catalunya in situ mitjançant les seves col·leccions, exposicions i museïtzació.

Patrimoni Acústic és un grup de professionals de la cultura i les arts interessats en potenciar el patrimoni acústic i sonor. Està format per Emilio Marx, enginyer acústic; Ginebra Raventós de Volart, artista sonora, poeta i cineasta; Mathias Klenner, arquitecte i artista sonor, i Paolo Carretero, artista sonor i programador web.

Neix Canal MNACTEC, la plataforma d’audiovisuals i pòdcasts divulgatius del museu

/0 Comentarios/en , /por

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha posat en funcionament Canal MNACTEC, una nova plataforma de divulgació en l’àmbit de la ciència, la tecnologia i el patrimoni industrial a través de continguts audiovisuals i pòdcasts.

Canal MNACTEC vol ser un nou canal de difusió del museu en la seva temàtica, més enllà de la divulgació museística clàssica que es fa a través de les propostes expositives, les publicacions o les activitats. Recull en una mateixa plataforma continguts amb diversos formats, temàtiques i durades, adreçats majoritàriament a un públic general, i inclou també un espai per a les transmissions en directe. Els usuaris poden subscriure’s al Canal per rebre les notificacions de nous continguts.

Entre les produccions creades en exclusiva per al nou canal hi ha les sèries audiovisuals El telescopi, que aborda temes de tecnologia, i Peces clau, dedicada a objectes destacats de les col·leccions del MNACTEC. També es presenta el primer capítol del pòdcast Engranatges. Industrialització i societat, que tracta sobre l’impacte social de la industrialització. Per últim, Canal MNACTEC publica els nous capítols de la sèrie ja existent Documentals del MNACTEC, que tracta temes relacionats amb el patrimoni industrial, i noves produccions audiovisuals de la sèrie Les col·leccions, dedicada al fons patrimonial del Museu.

Actualment Canal MNACTEC presenta 7 sèries de continguts audiovisuals i 1 pòdcast, dels quals 3 són de producció exclusiva per a la nova plataforma. Es tracta d’un projecte en construcció permanent, ja que periòdicament s’hi aniran publicant nous capítols de les sèries d’àudio i vídeos actuals, així com noves propostes. Durant el 2023 està previst publicar-hi 10 capítols nous de les diferents sèries.

 

 

L’Agrupació Astronòmica de Terrassa commemora el 100è aniversari de la visita d’Einstein a la ciutat

/0 Comentarios/en , /por

Aquest dissabte s’ha commemorat el centenari de la visita d’Albert Einstein a Terrassa el 24 de febrer de 1923. L’icònic científic va ser a la nostra ciutat acompanyat de l’aleshores president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch. Amb ell i amb el president de la Junta de Museus de Terrassa, Domènec Palet i Barba, van visitar les Esglésies de Sant Pere. Albert Einstein va estar realitzant un curs de tres conferències sobre la relativitat a Barcelona l’any 1923, dos anys després de rebre el Premi Nobel. Aprofitant que el propi Puig i Cadafalch havia participat de diferents campanyes arqueològiques a Terrassa el prestigiós científic va accedir a visitar la Seu d’Ègara.

Per aprofitar aquesta efemèride tant destacada l’Agrupació Astronòmica de Terrassa ha organitzat una 16a edició de les Jornades de la Relativitat amb el científic alemany com a punt de partida per a les cinc conferències programades durant el dia.

L’edició d’enguany, que ha despertat la curiositat de molts amants de la ciència i l’astrologia, ha estat la segona vegada que s’ha celebrat a les instal·lacions de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa. L’any passat, es van celebrar al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Aquesta trobada divulgativa ha comptat, a part de les ponències relacionades amb la figura d’Einstein, amb d’altres activitats com un dinar popular, una visita guiada a la Seu d’Ègara o un concert de músics científics a càrrec del Quartet Brossa, en el marc del cicle Sons del Temps.

A més, Terrassa ha estat reconeguda com a «ciutat Einstein». La regidora Núria Marín ha estat l’encarregada de recollir aquest reconeixement que tan sols ostenten 5 ciutats catalanes: Barcelona, Poblet, l’Espluga de Francolí, Terrassa i Sant Cugat del Vallès

L’ESEIAAT celebra per avançat el Dia Internacional de la Dona en la Ciència

/0 Comentarios/en , , /por

L’Escola Superior, d’Enginyers Industrials, Aeroespacials i Audiovisuals de Terrassa, l’ESEIAAT, s’avança a la celebració de demà dissabte del «Dia Internacional de la Dona en la Ciència». Uns cinquanta nens de Cicle Mitjà de l’escola Ramon i Cajal han assistit aquest divendres a la conferència «L’Enginy (in)visible» impartida per la doctora Núria Salán. La professora universitària és una de les principals promotores per visibilitzar les dones que al llarg de la història han treballat en els camps de la ciència i la tecnologia.

L’11 de febrer se celebra a tot el món el «Dia Internacional de la Dona en la Ciència». Per això la Universitat terrassenca ha convidat als joves alumnes per escoltar a una de les dones més il·lustres en el camp científic i divulgatiu. Actualment la representació femenina en les enginyeries i carreres tècniques es troba en el 30 per cent. Una de les causes és la manca de referents i models per a les joves estudiants, una situació que es vol revertir amb conferències com les d’avui, a càrrec de personalitats com la doctora universitària.

Núria Salán és química i doctora en Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica. També és Presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia. Salán ha estat reconeguda amb diferents premis per la seva trajectòria en el repte de visibilitzar el paper de la dona en la Ciència i la Tecnologia.

La 27a Setmana de la Ciència tanca l’edició d’enguany a l’Auditori Municipal

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa ha estat la seu, des de l’11 i fins el 20 de novembre, de l’esdeveniment de divulgació científica més important d’aquest any a nivell europeu. Es tracta de la 27a edició de la setmana de la ciència. Una programació d’activitats científiques que posen en valor la investigació i fomenten l’interès de la societat per la ciència i el coneixement, així com també mostrar i debatre sobre els nous avenços científics i tecnològics de la manera més amena possible.

A Catalunya es celebra des de 1993 i l’organitza la Fundació Catalana per a la Investigació i la Innovació. Al darrera de l’organització d’aquestes 26 activitats repartides durant aquesta setmana també hi ha hagut moltes entitats implicades, des d’universitats, museus, institucions o empreses.
Uns dels plats forts de la programació ha estat l’acte de clausura celebrat a l’Auditori aquest dissabte al matí, que ha comptat amb dues conferències i amb 180 persones assistents. La primera ha dut el nom «Conocer el cerebro despierta nuestro potencial», a càrrec de la doctora especialista en neurociència Rosa Casafont, autodefinida com a fan del moviment científic de la ciutat de Terrassa.

L’altra de les ponències l’ha protagonitzat la divulgadora científica i youtuber Rocío Vidal, més coneguda com «la gata de Schrödinger» que té prop de 600.000 seguidors a les xarxes i que ha emmarcat la seva xerrada d’aquest dissabte sota el títol «Ciencia, fakenews i pensamiento crítico».

Una de les apostes fortes per aquest programa col·lectiu ha estat el d’evitar els tecnicismes per apropar la ciència a aquells que no els ha interessa prou o no es senten atrets per la investigació i divulgació de la ciència. Un objectiu, el de captar nou públic, que s’ha dut a terme amb tallers familiars a la xarxa de biblioteques municipals o xerrades, conferències i jornades de portes obertes.

MútuaTerrassa, a la recerca d’un test per detectar la covid persistent

/0 Comentarios/en , /por

MútuaTerrassa investiga com aconseguir un test que identifiqui de manera senzilla la covid persistent. Segons els últims estudis, entre el 5% i el 10% de persones que han patit la covid-19 han acabat mantenint alguna simptomatologia de manera prolongada. El principal problema és que a dia d’avui el diagnòstic de la covid persistent és molt complicat, ja que se n’han detectat fins a 200 possibles símptomes diferents.

Per tal d’aconseguir un mètode objectiu, fiable i econòmic per diagnosticar aquesta malaltia, la unitat clínica de covid persistent i la Fundació Docència i Recerca de MútuaTerrassa treballen braç a braç en un estudi on s’analitzaran mostres d’entre 400 i 500 persones. Es tracta, bàsicament, de trobar quins paràmetres són diferents entre algú que pateix la covid persistent i algú que no. Per descobrir-los, la recerca n’examinarà tant la part epigenètica (les modificacions en les expressions dels gens), com la metabolòmica (la de totes les substàncies dels processos cel·lulars). D’aquesta darrera part se n’encarregarà la Universitat Rovira i Virgili. La Universitat Politècnica de Catalunya també participarà de l’estudi fent-se càrrec de l’anàlisi del gran volum de dades que se’n generaran. Els investigadors confien obtenir resultats a molt curt termini, en menys de dos anys.

De moment aquesta investigació s’està finançant amb fons 100% privats. Tot i això, MútuaTerrassa ha presentat l’estudi a concursos públics per tal d’aconseguir més finançament.

AMBER, un centre d’investigació egarenc per combatre la crisi energètica

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa disposa d’un centre de recerca punter en el camp de l’energia elèctrica. És el laboratori AMBER, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Situat a l’Institut Politècnic del Campus Terrassa, a tocar de Mercavallès i el Consell Comarcal, es va inaugurar l’any 2017. Va ser el primer centre europeu d’aquest tipus en disposar d’instal·lacions exteriors capaces d’arribar fins a un milió i mig de volts. En plena crisi energètica per l’escalada de preus i la necessitat d’alternatives al gas rus, la previsió és que cada vegada depenguem més de l’electricitat. És per això que la importància de la recerca d’aquest centre egarenc va a l’alça.

El principal objectiu del laboratori AMBER és millorar les xarxes d’abastiment elèctric perquè siguin més fiables i segures. Per aconseguir-ho, els investigadors fan assajos amb alta tensió, simulant com circula l’electricitat per la xarxa. També amb alts corrents, en aquest cas reproduint les situacions que es produeixen a les subestacions elèctriques, on l’alta tensió es transforma a mitja o baixa. Aquesta separació entre les altes tensions i els alts corrents és la clau per reproduir en un laboratori condicions que només es podrien aconseguir en una central elèctrica. Si un experiment requereix alt voltatge, es fa amb l’amperatge molt baix, i a la inversa.

Així, els investigadors de l’AMBER posen a prova la durabilitat de nous elements per millorar la xarxa elèctrica i avaluen la resistència del material de seguretat que protegeix els tècnics que hi treballen. També experimenten amb instal·lacions elèctriques concretes com ara les dels avions, obligades a funcionar a unes pressions molt baixes que l’equipament del laboratori permet reproduir.

L’equip Hermes de l’Institut de Terrassa participa a la final europea del concurs CanSat a Bolonia

/0 Comentarios/en , , /por

L’equip Hermes de l’Institut Terrassa ha participat en final del concurs CanSat 2022 que promou l’Agència Espacial Europea. Una final que s’ha dut a terme del 20 al 25 de juny a Bologna, a Itàlia, on aquest equip terrassencs de sis estudiants hi ha arribat després de guanyar les fases catalana i espanyola disputades a Igualada i Granada respectivament.

La Laura, la Noelia, l’Íngrid, la Letícia, l’Eric i el Gerard van començar a treballar en aquest projecte a principi de curs, i en aquests temps han dissenyat un nano satèl·lit que integra un seguit de sensors i transmissors de dades. Amb ells l’equip Hermes pot estudiar el tipus de vegetació i l’estat de les plantes que hi ha en un entorn determinat.

El rànquing d’aquesta final, que s’ha emès per streaming des de les plataformes digitals de l’Agència Espacial Europea ha comptat amb l’equip suís com a guanyador amb un projecte relacionat amb l’ADN. Pel que fa al premi a la millor missió científica Bèlgica ha estat l’escollida, i per tancar el podi l’equip grec s’ha endut el reconeixement a la millor fita tècnica. Pel que fa a Hermes, l’equip egarenc, la posició ha estat la dinovena. Tot i no haver-se fet un lloc al top deu participants i acompanyants s’enorgulleixen d’haver pogut participar a una final europea en un concurs científic referent.

El concurs CanSat té com a objectiu fomentar vocacions envers l’espai i la tecnologia entre el jovent. Està per veure si algun altre equip fet a Terrassa aconsegueix arribar tan lluny a les properes edicions del CanSat.

La segona jornada de ‘Dones, Ciència i Tecnologia’ arribarà al març a Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

La nova edició de ‘Dones, Ciència i Tecnologia’, la WSCITECH22, torna a Terrassa. Una iniciativa pionera a l’Estat. Té com a objectiu preparar, assentar i clarificar les bases per la tercera edició del Congrés Dones, Ciència i Tecnologia.

Durant aquesta segona jornada, les activitats programades, les ponències i treballs permetran veure un avançament dels continguts que es tractaran duran el Congrés de 2023. També, es podrà conèixer l’evolució, l’actualitat i les novetats en els àmbits tractats.  L’assistència és gratuïta, però amb inscripció prèvia a través del següent formulari. Està dirigit a la ciutadania en general, col·lectius, institucions, empreses, professorat i alumnat i tothom que tingui interès o estigui relacionat amb el tema.

Cartell de presentació de la jornada de ‘Dones, Ciència i Tecnologia’

El programa el conduirà la periodista Maria Pau Huguet, s’iniciarà a les 9:30 hores i conclourà a les 12:45 hores al Vapor Universitari. Se celebrarà el pròxim 4 de març. Així doncs, l’estructura de la iniciativa s’ha dividit en tres temàtiques: Dones i Comunicació: Les Dones i l’espai sideral, Dones, Ciència i Tecnologia: Les Dones i l’espai urbà/natural i Dones i Salut: Les Dones i l’espai domèstic.

El fil conductor del programa i, conseqüentment del Congrés, és ‘La dona i l’espai’. L’objectiu és treballar, analitzar i conèixer la relació que es genera entre dona i espais sigui el sideral, el natural o el domèstic. Tot això, amb la mirada dels diferents àmbits en els quals s’estructurarà: Ciència i Tecnologia, Salut i Comunicació.

D’aquesta manera, la intenció d’aquesta jornada i pel Congrés de 2023 és fomentar la vocació científica entre les noies, reivindicar les aportacions de les dones a la ciència i la tecnologia i integrar-ho amb perspectiva de gènere en les esferes de l’àmbit educatiu i acadèmic.

L’Ajuntament de Terrassa en col·laboració amb l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual (ESEIAAT), l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional (EUIT) i la Càtedra Unesco de Sostenibilitat organitzen la nova jornada que es podrà seguir a través del canal de YouTube de l’Ajuntament de Terrassa. També, compta amb la col·laboració i el suport de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals (ESCAC) i la Societat Catalana de Tecnologia (SCT).