Entradas

Una jornada reflexiona sobre com superar els rols tradicionals de gènere a les aules

/0 Comentarios/en , , /por

Mestres i educadors diuen que estem vivint una petita gran revolució a les aules. Cada vegada més persones i més joves no encaixen en els estereotips de gènere i volen experimentar i descobrir lliurement la seva expressió.

De fet, el Servei d’Atenció Integral (SAI) a la Diversitat Afectiva i de Gènere (DASIG) de l’Ajuntament de Terrassa ha atès des del 2017 fins ara, 1.000 persones que es qüestionaven la norma del gènere. D’aquestes, més de la meitat eren infants o joves. Així, podríem dir, que els nens i nenes estan superant els rols de gènere, com les històries de princeses i cavallers.

El cas paradigmàtic és la transsexualitat infantil però la diversitat sexual i de gènere durant la infantesa és molt més àmplia. D’aquesta realitat que va en augment se n’ha parlat en una jornada organitzada pel Servei d’LGTBI+ i el projecte Caleidoscopio. Porta per títol “Pedagogia, gèneres i infància. L’acompanyament de la diversitat de gènere en la infància des d’una perspectiva no essencialista”. L’alcalde, Jordi Ballart, i la regidora d’LGTBI+, Jennifer Ramírez, han obert la sessió.

La jornada vol reflexionar entorn els reptes, cada vegada més freqüents, de la diversitat de gènere en la infantesa. 160 persones (professionals, famílies, entitats i fins i tot estudiants, de Terrassa i de tot Catalunya) han omplert el teatre de l’Escola Joan XXIII on s’ha celebrat l’acte.

La conferència inaugural ha anat a càrrec d’Ana Rodríguez, professora d’educació infantil d’una escola d’Estocolm que ha desenvolupat tot un material pedagògic sense marcatge de gènere. La feina realitzada a Suècia parteix de la premissa que l’escola ha de contrarestar els patrons de gènere tradicionals que limiten el desenvolupament de les criatures.

32.000 alumnes tornen a les aules i Ballart parla de «bona sintonia» amb la Generalitat

/0 Comentarios/en , /por

Gairebé 32.000 alumnes d’infantil, primària i secundària han iniciat aquest dijous un nou curs. Els 8 grups bolet a 8 escoles de primària i l’entrada en funcionament de l’institut-escola Pere Viver (com a mostra de l’aposta per la continuïtat en el mateix centre) són les principals novetats.

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha visitat en aquest primer dia l’Escola Isaac Peral, al barri de Ca n’Aurell, acompanyat per la tintenta d’alcalde de Cicles de vida i regidora d’Educació, Teresa Ciurana. S’ha escollit aquest centre per les importants reformes i millores que s’han fet durant aquest estiu: s’han instal•lat 59 plaques fotovoltaiques i s’ha renovat tota la il•luminació interior.

Ballart ha destacat la bona sintonia amb el Departament i la intenció de sumar esforços entre les dues administracions per millorar l’educació i combatre la segregació.

Per la seva part, Ciurana ha explicat que l’entrada en funcionament d’aquests grups addicionals (mig grup amb un professor) serviran per rebaixar, per primera vegada en molts cursos, les ràtios.

Ciurana també ha explicat que en educació especial s’ha obert un grup més a l’Escola Municipal El Pi.

El curs 2019-2020 comença dijous amb 8 aules bolet a la primària i el boom dels institut-escola

/0 Comentarios/en , /por

Falten dos dies perquè aquestes imatges es tornin a repetir. Prop de 32.000 alumnes inicien un nou curs el proper dijous en les etapes obligatòries: infantil, primària i l’ESO (exactament, 31.930). D’aquests, 2.068 nens i nenes començaran P3 i 2.596 nois i noies iniciaran 1r de l’ESO.

Aquest nou curs estarà marcat per l’obertura de 8 aules bolet a diferents nivells d’infantil i primària. Al juliol, la regidora d’educació, Teresa Ciurana, va anunciar l’obertura de 5 d’aquestes classes addicionals però des de Sabadell s’ha decidit que en siguin 3 més finalment.

La intenció és que aquestes línies serveixin per fer front a la demanda d’escolarització de famílies nouvingudes, tant d’altres poblacions catalanes com de la resta de l’Estat i de l’estranger. Així, la davallada de la natalitat s’està compensant, diuen els experts, per la mobilitat interna i la matrícula viva.

Aquests grups addicionals són: una classe de P3 a Josep Ventalló, un grup de P5 a Agustí Bartra, una classe de 1r a l’Antoni Ubach, de 2n a Bisbat d’Ègara, de 3r a Joan XXIII, de 4t a Lanaspa i també a Roc Alabern i un grup addicional de 5è a l’Abat Marcet. Les 8 aules se sumen a les 4 classes addicionals que es van posar en marxa el curs passat.

Una altra novetat important és que el Pere Viver s’estrenarà com a institut-escola i es preveu que un futur n’hi hagin més. Es parla d’un altre centre d’aquestes característiques al sud de la ciutat, que tot sembla indicar que podria ser el Sala i Badrinas. Aquesta escola comença un altre curs en barracons i Educació estudia ara ampliar el projecte fins a la secundària.

La meitat de les famílies que reben beca de menjador a la comarca viuen en situació de pobresa extrema

/0 Comentarios/en , /por

El Consell Comarcal ha fet públic el nombre total de beques menjador concedides. De les 19.606 demandes se n’han atorgat 14.594 (800 més que l’any passat per aquestes dates). A Terrassa, els ajuts concedits són 4.029 (3.828, l’anterior exercici). Són dades d’inici de curs que es modifiquen constantment.

La demanda però, no para de créixer (en 7 anys s’ha incrementat en un 160%). Per això, el president del consell comarcal, Ignasi Giménez, afirma que la situació de vulnerabilitat a la comarca s’ha cronificat.

La majoria d’aquestes beques són del 50% (13.290) i només el 8,9% són del 100% del cost. Això significa, diu, Giménez, que els 23 ajuntaments de la comarca aguanten el sistema de la Generalitat perquè aporten 2,5 milions d’euros per completar-les.

Giménez també ha recordat que el conseller d’educació, Josep Bargalló es va comprometre l’any passat a modificar els criteris d’adjudicació de les beques menjador, obrint el ventall de percentatges de subvencions i a buscar fórmules per garantir les ajudes a la secundària (uns 1.200 alumnes que reben beques a 6è de primària en un escola pública la perden quan entren a la secundària). Cap d’aquestes promeses, diu Giménez, s’ha fet realitat.

L’Ajuntament de Terrassa abocarà recursos per la construcció de nous centres educatius

/0 Comentarios/en , , /por

L’Ajuntament de Terrassa abocarà recursos per la construcció de nous centres educatius a la ciutat. És el compromís expressat per l’alcalde Jordi Ballart en la jornada d’inici del curs que s’ha fet aquest dilluns. L’objectiu és que Ajuntament i Generalitat vagin de la mà per garantir la qualitat de l’educació a la ciutat. Això sí, des de Terrassa s’exigiran uns nous pressupostos que permetin aportar els recursos necessaris.

Per la seva banda, des de l’administració catalana s‘ha anunciat que es defensarà la llibertat d’actuació dels centres per poder realitzar el seu projecte educatiu davant les ingerències externes.

Viñas ha reconegut les limitacions de treballar amb pressupostos prorrogats. Amb tot, s’ha compromès a desenvolupar el pacte contra la segregació, la planificació a mig termini de tot el mapa escolar, el decret d’inclusió i el treball en xarxa.

La jornada d’inici de curs s’ha centrat aquest any en el futbol femení i s’ha celebrat a l’Estadi Olímpic.

L’acte ha inclòs dues ponències sobre la pràctica del futbol femení i una ruta per les instal·lacions del Terrassa FC.

El Conseller Bargalló ha presentat les principals xifres i canvis del curs escolar 2019-2020

/0 Comentarios/en , /por

A pocs dies de començar el curs escolar 2019-2020, el Conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha presentant les grans xifres i els principals canvis en el sistema educatiu.

1.581.534 alumnes començaran les classes el proper dia 12 a tot Catalunya. 10 mil menys a infantil i primària i 7 mil més a secundària. El balanç és de 3.000 alumnes menys que el curs anterior. En canvi, la plantilla és de 72.535 docents (723 professionals més.

A Terrassa, segons va explicar al juliol la regidora, Teresa Ciurana, hi haurà 5 aules “bolet” (classes addicionals que s’obren puntualment per encabir la demanda): una a P3 i quatre entre P5 i quart de primària, una per a cada zona d’escolarització. Aquest setembre, el Pere Viver s’estrena com a Institut-Escola, (a tot Catalunya es posen en marxar 25 centres d’aquesta mena).

Una de les principals novetats serà la prova pilot d’un batxillerat de 3 anys (1 menys) combinat amb cicles formatius (artístic de grau mitjà o un títol tècnic esportiu). La prova es durà a terme a 7 centres i permetrà a l’alumne obtenir el títol de batxillerat i el del cicle formatiu.

El Departament també ha implantat a tots els centres de secundària –tant públics com concertats- el servei comunitari a 3r o 4t d’ESO.

El Roser Capdevila, única escola catalana que opta al premi Acción Magistral

/0 Comentarios/en , /por

L’Escola Roser Capdevila va introduir l’any pasat elements de l’ensenyament ‘montessori’ a primer de primària. Es tracta d’un mètode pedagògic que promou la participació activa de l’alumne amb uns materials específics. El va desnevolupar la pedagoga italiana Maria Montessori a prnicipis dels segle XX i hi ha escoles que l’utilitzen de forma íntegra.

La prova pilot de l’Escola Roser Capdevila ha arribat ara a la final d’un concurs del BBVA (Acción Magistral), amb el qual esperen aconseguir finançament per continuar amb aquest projecte.

El mètode montessori promou la utilització de les mans com una manera d’aprendre i concetrar-se millor.

Fins el divendres 2 d’agost es pot votar per internet el projecte de l’Escola Roser Capdevila (clickeu aquí), l’únic d’una escola catalana entre els 20 finalistes. Si tot va bé aquest mètode l’estendran el curs que ve a segon.

Terrassa tindrà 5 noves aules bolet el proper curs per complir les ràtios

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa tindrà el proper curs escolar 5 noves aules bolet: una a P3 i quatre entre P5 i quart de primària, una per cada zona d’escolarització. És el compromís aconseguit aquest dilluns en la reunió de la Taula Mixta de Planificació entre els responsables municipals d’educació i Serveis Territorials. La regidoria treballa aquests dies per decidir els centres més adients per acollir aquests nous grups.

La mesura s’emmarcaria en un pla de xoc que ha de situar Terrassa al nivell d’èxit educatiu que li pertoca. La regidora d’educació i el mateix alcalde ho plantejaran al conseller Josep Bargalló, amb qui han demanat una reunió de treball urgent.

Des de Terrassa es considera indispensable, com a mínim, un nou institut-escola a la zona sud de la ciutat, tot i que es treballa amb l’objectiu de construir-ne dos aquest mateix mandat. Els nous  centres s’afegirien als dos existents: el Pere Viver i el Marquès Casals – Institut Jaume Cabré.

L’objectiu és sortir d’una mancança crònica de places escolars. Tot plegat, en un context de creixement continuat de la demanda i de pressupostos prorrogats des del 2017.

Educació plantejarà solucions al Departament per la manca de places escolars

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa és una ciutat que creix, arriba molta matrícula viva i això fa que moltes aules de primària estiguin per sobre de la ràtio recomanada i les de primer de l’ESO, també.
Com a nota positiva el 97% de les famílies han aconseguit una plaça de secundària al centre que demanaven en primera opció.

Aquest matí el director de Serveis Territorials d’Ensenyament del Vallès Occidental, Jesús Viñas, s’ha reunit amb la nova regidora d’educació, Teresa Ciurana, per intentar solucionar la manca de places escolars que fa anys que s’arrossega.

Ciurana ha assegurat que hi ha bona predisposició per part del departament i que de moment s’ha proposat destinar més personal a les classes amb més alumnat. La regidora qualifica aquesta solució d’insuficient i avança que en la propera trobada, prevista pel 4 de juliol, hi aniran amb una bateria de propostes de millora.

Les proves d’accés a la universitat (PAU) convoquen a examen 3.589 estudiants de la comarca

/0 Comentarios/en /por

Un total de 3.589 estudiants del Vallès Occidental s’han matriculat per realitzar les proves d’accés a la universitat (PAU) que tindran lloc, en horari de matí i tarda, aquest dimecres, dijous i divendres.

Formen part del total de 34.547 estudiants catalans que faran els exàmens aquest any (33.916 el 2018). La majoria, 28.383 provenen de segon de batxillerat i 2.772 de cicles formatius de grau superior. A més, 3.392 són estudiants de matrícula lliure (procedents de batxillerat d’altres anys que no van fer les PAU, que volen millorar la nota o que només s’examinen d’assignatures de la fase específica).

Les PAU es divideixen en dues fases: la fase general, que és obligatòria i consta d’un total de cinc exàmens, i la fase específica, que és voluntària per a tots els perfils d’estudiants i serveix per apujar nota. El calendari comença el dia 12, a les 9 del matí, amb les proves de llengua castellana i literatura i, a segona hora, llengua catalana i literatura.

Els exàmens es realitzaran en 161 tribunals ubicats en seus universitàries i alguns centres de secundària, distribuïts en 20 poblacions, entre elles Barcelona i Bellaterra.
Els estudiants podran consultar el resultat de les proves a partir del dia 26 de juny per Internet al portal https://accesuniversitat.gencat.cat.