Entradas

Reforç en la vigilància del Parc Natural de Sant Llorenç per garantir el bon ús del medi

Després de l’aixecament del confinament comarcal i la modificació de les mesures per contenir la COVID-19, la Diputació de Barcelona incrementarà el control i la vigilància als diferents espais que integren la Xarxa de Parcs Naturals durant les properes setmanes, per tal de garantir-ne la gestió i el bon ús per part dels visitants. De cara als propers caps de setmana i també durant els dies festius de Setmana Santa, el personal de guarda i vigilància vetllarà perquè es respecti el medi natural amb civisme i correcció. Aquesta vigilància del bon ús del medi natural es veurà reforçada per patrulles mòbils d’agents rurals i Mossos d’Esquadra, que vetllaran pel compliment de les normatives. Les unitats mòbils estaran en contacte permanent amb els vigilants dels parcs per tal de poder intervenir amb rapidesa davant de qualsevol incidència.

Cada parc natural farà un seguiment de l’afluència dels visitants i l’ocupació dels aparcaments situats a l’interior, de manera que s’avisarà a Mossos si la situació comença a ser preocupant, per evitar la sobreocupació. També es farà seguiment dels vehicles que incompleixen les normes d’estacionament i podran ser denunciats. D’altra banda, es recorda que es pot accedir al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny i al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb el Bus parc, un servei regular de transport públic que funciona tots els caps de setmana i dies festius.

[Font: Diputació]

Salut suspèn preventivament la vacunació amb AstraZeneca

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat la suspensió cautelar i temporal de l’ús de la vacuna d’AstraZeneca. De fet, les vacunes que s’havien d’administrar aquest dilluns a la tarda ja s’han aturat preventivament i així es preveu que segueixi els propers dies.

En aquesta línia, també s’ha aturat la plataforma d’administració de cites i s’ha notificat per missatge la suspensió de la vacunació a totes aquelles persones que ho havien de fer aquesta setmana. També s’estan preparant tots els materials necessaris per respondre els dubtes de la ciutadania. La consellera Vergés ha transmès un “missatge de tranquil·litat” i ha destacat que aquesta decisió demostra que el “sistema de farmacovigilància a nivell europeu funciona”.

Aquesta suspensió cautelar i temporal es mantindrà fins que l’Agència Europea del Medicament (EMA) realitzi un informe el respecte. Mentrestant, el pla de vacunació a Catalunya es manté amb les vacunes de Pfizer i Moderna.

Per la seva banda, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha explicat que s’han administrat “17 milions de dosis d’AstraZeneca entre Europa i el Regne Unit i només hi ha hagut 11 casos de reacció adversa” i que “cal valorar la relació entre el benefici i el risc”.

Argimon també ha posat èmfasi en què aquest és el procediment que segueixen tots els medicaments i vacunes en aquests casos. En primer lloc es determina si hi ha coincidència en el temps, després si hi ha una relació causa-efecte i, per últim, es valora si el benefici-risc és favorable per continuar administrant la vacuna o dispensant el medicament en qüestió.

La setmana passada ja va suspendre preventivament l’administració de 2.000 dosis d’AstraZeneca i aquesta setmana se n’aturen 37.000 més.

El mNACTEC aconsegueix el distintiu «Espai de cultura responsable»

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, el mNactec, ha obtingut el distintiu d’«Espai de cultura responsable» que concedeix el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest distintiu acredita els espais i equipaments culturals que adopten protocols sanitaris per prevenir la Covid-19 i que es comprometen a adoptar programes d’inclusió social. Actualment hi ha 181 equipaments culturals inscrits en aquest cens. Per obtenir el distintiu cal haver tramitat prèviament la inscripció al Cens d’espais de cultura responsables, creat a través del Decret Llei 44/2020, de 17 de novembre.

La creació del Cens és una mesura del Departament de Cultura per pal•liar les dificultats del sector durant la pandèmia i que mostra el compromís assumit voluntàriament per assolir un alt nivell d’excel•lència d’acord amb el caràcter essencial que la cultura té per a la societat. Per obtenir el distintiu «Espai de cultura responsable» s’ha d’oferir seguretat davant la situació de crisi sanitària provocada per la Covid-19, i complir totes les condicions que les autoritats competents els exigeixin en el marc del Pla d’actuació del PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc.

Els equipaments culturals aspirants al distintiu han d’haver aprovat un protocol sanitari propi per a l’espai. A més, els espais culturals que es vulguin censar es fan corresponsables de minimitzar els efectes nocius que pot provocar l’aïllament social i es comprometen a treballar per la inclusió social des de l’àmbit cultural. Recordem que el MNACTEC és un dels tres museus nacionals reconeguts pel Parlament de Catalunya i té com a objectiu mostrar permanentment la implantació i l’evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, la seva aplicació industrial i, especialment, la seva implicació i incidència social. Situat en un dels edificis fabrils més emblemàtics del modernisme català a Terrassa, el Vapor Aymerich, Amat i Jover, antiga fàbrica tèxtil dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 2019.

El Consell Escolar supervisarà la qualitat del servei de menjador dels centres públics

La comissió de menjadors escolars del Consell Escolar Municipal està ultimant un nou plec de clàusules per a la licitació de cara el curs que ve, del servei de menjador. Unes condicions més ajustades i consensuades amb la comunitat educativa, en les quals hi intervenen diversos serveis municipals. Les noves condicions unifiquen criteris per a tots els menjadors i augmenten les mesures de control del servei.

De fet, s’ha dissenyat un protocol de supervisió per als menjadors escolars que cada trimestre valorarà el seu funcionament sota una sèrie d’indicadors com ara la neteja, la qualitat del menjar o el tracte rebut. Amb aquesta supervisió periòdica es vol garantir la qualitat dels menjadors i detectar els punts febles del servei amb l’aportació de dades estadístiques de tots els centres. D’altra banda, el Consell Escolar ha abordat l’onada de robatoris que des de finals de gener s’han produït en 17 centres de la ciutat, sobretot en el sector est de Terrassa.

Uns successos que han anat a la baixa sobretot per la intervenció d’Educació que ha implementat per valor de 25.000 euros, les mesures de seguretat. En col·laboració amb els Mossos i la Policia local es treballa amb la hipòtesi que darrere els assalts hi ha una estructura delictiva o banda organitzada. Només el passat cap de setmana l’augment de la vigilància va permetre avortar tres robatoris. Es dona la circumstància que material informàtic robat als centres d’ensenyament de Terrassa s’ha detectat en el mercat valencià. Un problema seriós de ciutat, ha conclòs el Consell Escolar.

Finalment a l’organisme municipal s’ha passat balanç de la situació Covid en els centres d’ensenyament. En el pic de la segona onada a Terrassa hi va haver 95 grups confinats d’un total d’uns 1.500. Una xifra que va baixar als 83 grups, durant el pic de la tercera onada de la pandèmia. Cada setmana hi ha una mitjana d’entre 30 i 40 grups tancats. Pel que fa a les vacunacions, la majoria del personal docent ja s’ha vacunat tot i que encara queda la franja d’edat de majors de 55 anys. Cada setmana se celebra un consell assessor amb tots els serveis municipals implicats que es posa al dia de les novetats i incidències que provoca el Covid-19 a la ciutat.

Terrassa supera el mig miler de morts per coronavirus

Ja són més de mig miler les defuncions registrades a Terrassa a causa de la covid. Segons dades del departament de Salut, són 502 els habitants de la ciutat que han perdut la vida des de l’inici de la pandèmia. La xifra representa gairebé una quarta part del balanç de morts de tota la comarca, que a dia d’avui és de 2.164.

Tot i així, a Terrassa la situació segueix força controlada, amb un risc de rebrot que es manté estable. A dia d’avui, aquest indicador és de 203, després d’un lleuger increment de 4 punts durant el cap de setmana. Des del divendres, el nombre de contagis a la ciutat ha augmentat en 114 casos, fet que situa la suma de positius acumulats des del principi de la pandèmia en 16.751.

D’altra banda, els hospitals terrassencs han vist créixer la seva pressió assistencial en 5 casos més. Dels 123 pacients ingressats del divendres s’ha passat als 128 d’aquest dilluns. D’aquests, 14 es troben a la UCI i 7 a la unitat de semicrítics.

Pel que fa a la vacunació, ja es pot dir que un de cada dotze terrassencs han rebut almenys una de les dues dosis. En total són 18.400 les persones que se’ls ha administrat la primera vacuna, mentre que unes 7.300 ja haurien completat el procés d’immunització.

Els centres educatius gasten 15 milions d’euros més en la neteja a causa de la Covid-19

La Diputació de Barcelona ha realitzat una enquesta sobre com afecta la Covid-19 en els costos de la neteja dels centres educatius. En base als resultats de l’enquesta, els ajuntaments de la província de Barcelona han gastat uns 15 milions d’euros més, un 22% més en la neteja dels centres educatius del que és habitual des de l’inici curs escolar 2020-2021.

L’enquesta es va portar a terme entre octubre i novembre de 2020 a 102 municipis, principalment petits i mitjans, i sobre una mostra de 359 centres d’infantil i primària, i 207 escoles municipals del total de 1.414 centres educatius a la província: 821 escoles d’infantil i primària i 593 escoles municipals.

Segons l’enquesta, aquest 22% de sobrecost respon a tres factors principals: L’increment del preu unitari del servei, del 10% de mitjana; el reforç en el nombre d’hores de neteja, al voltant del 20% de l’horari setmanal, aproximadament unes 10 hores per centre; i l’increment en el subministrament de productes i consumibles com higiènics i de neteja, amb una mitjana del 69% per sobre de l’habitual, a més del material específic per la COVID-19 (gel, mascaretes, proteccions, etc.) En termes mitjans, la despesa extraordinària total de la neteja a causa de la Covid-19 ha estat de 6.388 € per centre educatiu.

L’inici del curs escolar 2020-2021 ha estat marcat per la necessitat d’adaptació de tots els centres educatius als nous protocols per la Covid-19, per tal de garantir el retorn dels alumnes, docents i personal de serveis en les millors condicions sanitàries i de prevenció.

Això ha suposat l’increment i reforç dels serveis de neteja, i per tant l’augment dels costos de neteja, així com dels pressupostos municipals per a tasques de desinfecció i subministrament de material i consumibles específics, com ara gel hidroalcohòlic, mascaretes, tovalloletes, desinfectants, etc.

El risc de rebrot cau per sota de 200 per primer cop en tres mesos

Els contagis de covid-19 segueixen la lleugera tendència a la baixa de les darrers setmanes. Des de dilluns s’han confirmat 168 positius més a la ciutat, que sumen un total de 16,469 persones contagiades des de l’inici de la pandèmia, ara tot just fa un any.

El risc de rebrot també segueix baixant mica en mica, i ja està per sota dels 200, un fet que no passava des del 4 de desembre, fa més de tres mesos. És de 199, un pèl superior a la mitjana catalana.

El ritme de vacunació, això sí, segueix avançant lentament. En quatre dies s’ha administrat la primera dosi de la vacuna a 1.500 persones a Terrassa, i en total ja en són gairebé 18.000 (17.917). La segona dosi l’han rebuda 6.829 persones. Des de dilluns han hi ha hagut tres defuncions per covid-19.

Tot plegat ajuda a reduir la pressió als hospitals, que mica en mica van alliberant llits. A planta hi ha 93 pacients hospitalitzats, vuit menys que dilluns, i 12 estan a la UCI.

Excel·lents resultats del CTT Els Amics Terrassa en l’arrencada de la Primera Nacional Femenina

Les instal•lacions del CTT Els Amics Terrassa van ser dissabte una de les sis seus de concentració de la Primera Nacional Femenina de Tennis Taula. Arrencava una competició que, com moltes altres, es va haver d’aturar per la pandèmia fa un any. Es van disputar nou partits en total, en una jornada marcada per un rigorós protocol Covid.

Des del punt de vista competitiu, Els Amics van guanyar dos dels tres partits disputats. L’equip egarenc va debutar amb un clar triomf per 0 a 6 contra el Girbau Vic, també va guanyar per un contundent 1 a 5 el Vilablareix, mentre que la seva única derrota va arribar en el darrer compromís, davant el Bàscara, per 4 a 2. Quatre punts que situen les egarenques en la segona posició del grup 4 en una temporada amb uns objectius ben definits.

Aquesta concentració va significar l’estrena d’una competició federada en les noves instal•lacions del Pla del Bon Aire, amb una imatge renovada i personalitzada de la seva façana.

Roser Vilà és una de les jugadores veteranes de l’equip femení del CTT Els Amics

Un àrbitre desinfectant una de les pilotes seguint el protocol Covid

Les taules es desinfectaven entre un partit i un altre

Façana renovada a les noves instal·lacions del Pla del Bon Aire

Un any del primer cas a Terrassa de Covid-19, la pandèmia que ha paralitzat la ciutat i tot el món

El 9 de març de 2020 es detecta el primer cas de coronavirus a Terrassa, un pacient que havia ingressat a l’Hospital de Terrassa tres dies abans amb problemes respiratoris. Aquella mateixa setmana, l’Organització Mundial de la Salut declara la Covid-19 com a pandèmia mundial i el govern espanyol decreta l’estat d’alarma, inicialment per quinze dies.

Es suspèn tota activitat econòmica, acadèmica, esportiva i cultural i els carrers queden deserts. No es pot sortir de casa si no és per treballar, visitar el metge, comprar aliments o medicaments o en comptades excepcions més i, sempre, amb un certificat d’autoresponsabilitat. La Policia Municipal sanciona els qui es salten el confinament sense justificar. Cues als supermercats per les limitacions d’aforament i amb alguns productes exhaurits a les prestatgeries. Durant dues setmanes el govern espanyol obliga tots els treballadors no-essencials a quedar-se a casa.

Les primeres setmanes es fa difícil trobar guants de làtex i, sobretot, mascaretes. L’Ajuntament en compra un milió i les distribueix entre la població i alguns col·lectius en fabriquen de roba per als treballadors essencials. Afloren les mostres de solidaritat cap el personal sanitari amb aplaudiments diaris i varietat d’iniciatives des de finestres i balcons per combatre l’avorriment.

Passat Setmana Santa, escoles i universitats comencen l’ensenyament en línia veient que la situació va per llarg. S’agreuja l’escletxa digital en l’alumnat que no té ordinador o connexió a Internet i no pot seguir el curs amb normalitat.

Les empreses potencien el teletreball tot i que moltes es veuen obligades a presentar Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació fins que la situació es normalitzi.

Amb el bon temps baixen els contagis i es comença a sortir al carrer

No és fins ben entrat el maig que s’inicia gradualment el procés de desescalada, primer dins del municipi i després dins la regió sanitària. Es fa per franges horàries segons l’edat i amb alguns carrers tallats per afavorir la dispersió. La gent surt massivament a fer esport individual després de més de dos mesos de gairebé inactivitat. Els serveis públics atenen només amb cita prèvia. Per Sant Joan ja es permet el desplaçament lliure per tot Catalunya.

El Consistori i els agents econòmics i socials treballen la redacció d’un Pacte de Ciutat per donar una resposta unitària i consensuada als impactes de la Covid-19 però l’oposició se n’acaba desmarcant al·legant manca de confiança. Abans de vacances el govern aprova un pla de xoc de disset milions d’euros perquè la ciutat es recuperi dels efectes de la pandèmia.

L’estiu es viu amb relativa tranquil·litat. Al virus no sembla agradar-li la calor i es frena el ritme de contagis i defuncions.

Preparats per una tardor previsiblement complicada

El Departament d’Educació dissenya, amb moltes incerteses inicials, un protocol de confinaments i classes telemàtiques per seguir el curs amb la mínima anormalitat. Cap escola ha hagut de tancar per alt nombre de positius. S’han anat confinant, això sí, grups classe arribant a un màxim a finals d’octubre de 95 de simultanis, un 6 per cent del total.

Amb la tardor arriba la temuda segona onada i un confinament perimetral local. La restauració només pot aixecar la persiana per fer menjar per emportar o repartir a domicili. Més endavant poden servir esmorzars i dinars, mai sopars, unes restriccions que van acabar d’indignar el sector. Per Nadal es permet excepcionalment la mobilitat lliure per visitar familiars o passar les festes a una segona residència.

Els Reis porten més restriccions per frenar la mobilitat. Es tanquen els centres comercials i les botigues petites només poden obrir de dilluns a divendres. Encara avui no es pot sortir de la comarca. El Procicat revisa les mesures cada setmana i mira d’anar estovant les restriccions en la restauració, el comerç, l’educació, la cultura, l’esport, l’ensenyament i les activitats extraescolars i amb l’ull posat en la Setmana Santa.

Un any sense festa al carrer

La pandèmia ha obligat a suspendre les grans cites del calendari festiu: la Festa Major, la Fira Modernista, la cavalcada de Reis, el Carnestoltes, el Festival de Jazz i tantes altres. Per omplir el buit s’han celebrat algunes activitats de petitíssim format o a través de les xarxes socials. La cultura popular ha estat tot l’any parada mentre que les arts escèniques, la música i el teatre s’han pogut celebrar però amb limitacions d’aforament del 30 o el 50 per cent segons l’època.

 

Com ha evolucionat el coronavirus a la ciutat en tot aquest any?

L’any del coronavirus ha estat farcit de dades, amb contínues actualitzacions sovint difícils d’interpretar, sobretot en les primeres setmanes.

En aquests 365 dies s’han superat els 16.000 positius a Terrassa, més d’un 7 per cent de la població. Després de la primera onada, al maig es calma la situació i vénen tres mesos de pocs contagis. A l’agost la situació repunta i, en quatre mesos el nombre de positius acumulats es multiplica per cinc, de dos mil a deu mil. Des del desembre els contagis creixen amb un ritme més suau. Les residències d’avis han estat especialment castigades per la vulnerabilitat dels usuaris.

Un tres per cent de les persones que han passat la Covid-19 han perdut la vida. L’any deixa un balanç de gairebé 500 defuncions, que es concentren en el principi de la pandèmia. Prop de la meitat es van registrar entre març i abril. El novembre també va ser un mes negre superant les setanta persones mortes.

Excepte en tres mesos, de maig a juliol, l’índex de rebrot ha estat per sobre de cent, valor ja considerat alt. Durant deu dies d’octubre, en plena segona onada, es van assolir les quatre xifres. En el repunt passades les festes de Nadal ja no es va arribar a 800.

La pressió hospitalària ha anat variant al llarg de l’any. El moment de màxima saturació va ser a finals d’abril, superant les 600 persones ingressades entre la Mútua i l’Hospital i amb una setantena en estat greu, a banda dels que eren a casa en hospitalització domiciliària. Durant dos mesos l’Hotel Terrassa Park fa la funció d’hospital temporal gestionat per Mútua i el Don Cándido es converteix en un centre de serveis per a personal sanitari.

L’any acaba amb bones notícies. El 30 de desembre un home de 91 anys és el primer terrassenc en rebre la vacuna de la Covid-19. Tres setmanes després se li subministra la segona dosi. 6.300 terrassencs, un 2,9 per cent de la població, han completat el procés de vacunació mentre que 10.200 han rebut de moment la primera dosi.

En l’àmbit laboral, la pandèmia fa créixer l’atur en 3.200 persones, gairebé un 23 per cent. Només a Terrassa es van presentar l’any passat gairebé 3.000 expedients de regulació temporal d’ocupació, que van afectar més de 31.000 treballadors. Prop d’una tercera part són de l’hostaleria mentre les indústries manufactureres i el comerç sumen un altre trenta per cent. La pandèmia ha castigat especialment l’oci nocturn, que no ha pogut aixecar la persiana en tot l’any. La cultura també ha quedat molt ressentida pel coronavirus.