Un any del primer cas a Terrassa de Covid-19, la pandèmia que ha paralitzat la ciutat i tot el món

El 9 de març de 2020 es detecta el primer cas de coronavirus a Terrassa, un pacient que havia ingressat a l’Hospital de Terrassa tres dies abans amb problemes respiratoris. Aquella mateixa setmana, l’Organització Mundial de la Salut declara la Covid-19 com a pandèmia mundial i el govern espanyol decreta l’estat d’alarma, inicialment per quinze dies.

Es suspèn tota activitat econòmica, acadèmica, esportiva i cultural i els carrers queden deserts. No es pot sortir de casa si no és per treballar, visitar el metge, comprar aliments o medicaments o en comptades excepcions més i, sempre, amb un certificat d’autoresponsabilitat. La Policia Municipal sanciona els qui es salten el confinament sense justificar. Cues als supermercats per les limitacions d’aforament i amb alguns productes exhaurits a les prestatgeries. Durant dues setmanes el govern espanyol obliga tots els treballadors no-essencials a quedar-se a casa.

Les primeres setmanes es fa difícil trobar guants de làtex i, sobretot, mascaretes. L’Ajuntament en compra un milió i les distribueix entre la població i alguns col·lectius en fabriquen de roba per als treballadors essencials. Afloren les mostres de solidaritat cap el personal sanitari amb aplaudiments diaris i varietat d’iniciatives des de finestres i balcons per combatre l’avorriment.

Passat Setmana Santa, escoles i universitats comencen l’ensenyament en línia veient que la situació va per llarg. S’agreuja l’escletxa digital en l’alumnat que no té ordinador o connexió a Internet i no pot seguir el curs amb normalitat.

Les empreses potencien el teletreball tot i que moltes es veuen obligades a presentar Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació fins que la situació es normalitzi.

Amb el bon temps baixen els contagis i es comença a sortir al carrer

No és fins ben entrat el maig que s’inicia gradualment el procés de desescalada, primer dins del municipi i després dins la regió sanitària. Es fa per franges horàries segons l’edat i amb alguns carrers tallats per afavorir la dispersió. La gent surt massivament a fer esport individual després de més de dos mesos de gairebé inactivitat. Els serveis públics atenen només amb cita prèvia. Per Sant Joan ja es permet el desplaçament lliure per tot Catalunya.

El Consistori i els agents econòmics i socials treballen la redacció d’un Pacte de Ciutat per donar una resposta unitària i consensuada als impactes de la Covid-19 però l’oposició se n’acaba desmarcant al·legant manca de confiança. Abans de vacances el govern aprova un pla de xoc de disset milions d’euros perquè la ciutat es recuperi dels efectes de la pandèmia.

L’estiu es viu amb relativa tranquil·litat. Al virus no sembla agradar-li la calor i es frena el ritme de contagis i defuncions.

Preparats per una tardor previsiblement complicada

El Departament d’Educació dissenya, amb moltes incerteses inicials, un protocol de confinaments i classes telemàtiques per seguir el curs amb la mínima anormalitat. Cap escola ha hagut de tancar per alt nombre de positius. S’han anat confinant, això sí, grups classe arribant a un màxim a finals d’octubre de 95 de simultanis, un 6 per cent del total.

Amb la tardor arriba la temuda segona onada i un confinament perimetral local. La restauració només pot aixecar la persiana per fer menjar per emportar o repartir a domicili. Més endavant poden servir esmorzars i dinars, mai sopars, unes restriccions que van acabar d’indignar el sector. Per Nadal es permet excepcionalment la mobilitat lliure per visitar familiars o passar les festes a una segona residència.

Els Reis porten més restriccions per frenar la mobilitat. Es tanquen els centres comercials i les botigues petites només poden obrir de dilluns a divendres. Encara avui no es pot sortir de la comarca. El Procicat revisa les mesures cada setmana i mira d’anar estovant les restriccions en la restauració, el comerç, l’educació, la cultura, l’esport, l’ensenyament i les activitats extraescolars i amb l’ull posat en la Setmana Santa.

Un any sense festa al carrer

La pandèmia ha obligat a suspendre les grans cites del calendari festiu: la Festa Major, la Fira Modernista, la cavalcada de Reis, el Carnestoltes, el Festival de Jazz i tantes altres. Per omplir el buit s’han celebrat algunes activitats de petitíssim format o a través de les xarxes socials. La cultura popular ha estat tot l’any parada mentre que les arts escèniques, la música i el teatre s’han pogut celebrar però amb limitacions d’aforament del 30 o el 50 per cent segons l’època.