Entradas

L’Ensemble Organum porta el cant romà antic a la Seu d’Ègara

El cant antic romà és una música antiga i moderna a la vegada. Antiga, perquè va ser la música de l’església durant el primer mil•lenni; i moderna perquè després de l’arribada del cant gregorià va estar oblidada durant molts segles fins fa escassament cent anys, quan es van redescobrir les transcripcions. El primer disc de cant antic romà no es va editar fins el 1985, gravat pel músic francès d’origen argelí Marcel Pérès, musicòleg i tota una autoritat internacional en cant gregorià. Pérès ha actuat a la Seu d’Ègara amb l’Ensemble Organum, el grup es dedica a donar a conèixer el cant romà antic. Però no ho ha fet sol. També han cantat els alumnes del curs que ha ofert els dies previs. Cinc classes que han servit per conèixer una música conceptualment molt diferent de la moderna.

Aquest tipus de cant té les seves arrels al món antic. Està emparentat amb la música grega i del pròxim orient.

El cicle Sons del temps proposa concerts en espais emblemàtics de la ciutat. En aquest cas, la simbiosi ha estat perfecte: les Esglésies de Sant Pere i el cant antic romà són coetanis, de finals del primer mil•lenni.

Una jornada posa en valor els tresors de la Seu d’Ègara

El conjunt monumental de la Seu d’Ègara és únic en el patrimoni europeu. Amb la creació del Bisbat d’Ègara al segle V el recinte viu el màxim esplendor. El testimoni de l’època medieval en el conjunt monumental és molt valuós, especialment en les pintures, còdexs litúrgics manuscrits i les relíquies.

Per posar en valor tot a aquesta riquesa l’Ajuntament, en col·laboració amb la parròquia de Sant Pere, ha organitzat aquest divendres la jornada interdisciplinar “Els tresors de la seu d’Ègara”

La jornada ha constat de quatre ponències. La primera, sobre la redescoberta de la seu d’Ègara que va fer l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. N’ha parlat Eduard-Riu Barrera, del Servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura.

Després de Barrera-Riu, Carles Sánchez, del Museu de Terrassa, ha explicat les principals característiques de les pintures murals del Bisbat d’Ègara.

Al seu torn, l’arxiver municipal Joan Soler ha parlat dels còdexs manuscrits. Finalment Antonio Moro, del Museu de Terrassa, i Gemma Garcia de la Facultat Antoni Gaudí, han repassat de les relíquies medievals de les esglésies de Sant Pere com a tresor amagat. La jornada ha acabat amb un debat i la presentació de les conclusions.

Els Minyons descarreguen a la Seu d’Ègara el seu primer castell de 9 de l’any

Els Minyons de Terrassa han celebrat aquest dissabte la Diada del Patrimoni, una festivitat creada ara fa quatre anys amb la finalitat de promocionar el patrimoni artístic i cultural de la ciutat. La jornada busca també donar suport a la candidatura de la Seu d’Ègara per tal de ser reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. Una exhibició castellera que començava a les 6h de la tarda amb l’espectacular pilar de quatre desplaçant-se des de la Creu Gran fins la Seu d’Ègara. Aquest any, però, la maniobra ha patit un bon ensurt, quan un dels baixos del castell s’ha entrebancat i ha fet caure el pilar en el punt més crític, just quan aquest estava travessant l’antic pont de Sant Pere.

Al final tot ha quedat en una anècdota i la jornada ha continuat amb normalitat, amb l’actuació castellera dins del recinte de la Seu d’Ègara. Els Minyons han portat al conjunt romànic de les Esglésies de Sant Pere el seu primer castell de 9 de la temporada, un 3 de 9 que han descarregat amb molta solvència. També s’han mostrat molt segurs amb el 5 de 8, la torre de 8 amb folre i el pilar de 6. L’actuació també ha comptat amb dues colles convidades: els Castellers de Barcelona i els de Sabadell. Després de l’exhibició, la Diada del Patrimoni ha continuat amb un sopar popular i un concert a la plaça del Rector Homs.

L’exposició “Els tresors de la Seu d’Ègara: patrimoni singular català” arriba al Castell Cartoixa

Dins els actes de l’Any europeu del Patrimoni Cultural, l’Ajuntament de Terrassa i el Museu de Terrassa han inaugurat aquest dimecres l’exposició itinerant: “Els tresors de la Seu d’Ègara: patrimoni singular català” i es podrà visitar al Castell Cartoixa de Vallparadís  entre l’11 d’abril i el 6 de maig.

L’exposició està formada per una vintena de plafons amb imatges del conjunt monumental acompanyades de textos informatius sobre la història i l’evolució de la Seu, des dels seus orígens a l’època ibèrica i romana, passant pel romànic, el gòtic i el modern fins a arribar a l’actualitat. D’aquesta manera, es vol posar en valor la importància d’aquest element arquitectònic i patrimonial tan singular i representatiu de Catalunya i d’Europa.

La mostra arriba a la ciutat després del seu pas per la Delegació de Govern de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les on, entre el 4 de desembre de 2017 i fins al 29 de març de 2018, la van visitar més de 300 persones.

L’exposició també passarà per la Casa Alegre de Sagrera entre el 9 i 27 de maig; a la Seu d’Ègara entre l’1 de juny i el 4 de juliol i a la seu de la Delegació del Vallès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) entre el 6 i el 27 de juliol. Posteriorment, la mostra continuarà passant per altres espais de la ciutat.

“Els tresors de la Seu d’Ègara” facilita una aproximació al conjunt arquitectònic des de diversos àmbits com l’arquitectura o la pintura, explicant de forma divulgativa les diferents troballes vinculades, primer, amb els seus orígens i, després, amb el conjunt episcopal de la Seu d’Ègara.

L’església de Sant Miquel, en 3D a través de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica

És l’església visigòtica de Sant Miquel en tres dimensions. La Generalitat ha fet un treball d’escaneig fotogràfic i digitalització i n’ha reproduït diverses imatges que es poden consultar, de manera interactiva, al portal de la l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, l’ICAC.

Podem veure una secció longitudinal i una de transversal de l’església, detalls de les voltes del sostre, les columnes, diversos capitells, les pintures de l’absis i la cripta. Un cop seleccionada la imatge, podem veure-la des de diversos angles, com si ens desplacéssim o canviéssim de punt de vista.

El treball de reproducció en 3D que ha fet la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC forma part del projecte de recerca arqueològica que estan fent la Generalitat, el Ministeri d’Economia, l’Ajuntament i la parròquia de Sant Pere.

A banda de l’església de Sant Miquel, al web de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica podem veure en tres dimensions el  Circ romà i la Basílica de Sant Fruitós de Tarragona i el Jaciment València “la Vella” a Riba-roja, a la comarca del Camp del Túria.

 

Una nova maqueta facilita fer una ‘mirada tàctil’ als visitants del Museu de Terrassa

Elaborada amb el suport de la Diputació de Barcelona a través del programa La Mirada Tàctil, la maqueta reprodueix a escala com són en l’actualitat les esglésies romàniques del complex de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, mostrant els patrimoni arquitectònic conservat del període del Bisbat d’Ègara.

El projecte es va realitzar a partir de plànols, fotografies i gravacions del conjunt, un dels nuclis de la ciutat de major complexitat històrica. Aquest material representa un element museogràfic d’inclusió per garantir l’accessibilitat cultural a totes les persones que visitin el conjunt monumental.

Instal·lada al mateix recinte el passat 3 desembre amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, la maqueta permet millorar la comprensió de l’espai  i identificar elements de diferents èpoques: des de sitges ibèriques i romanes, la piscina baptismal del segle IV i V,  els antics murs de la catedral dels segles V-VIII, o les diferents tipologies de tombes paleocristianes.

En un futur proper està previst incorporar un codi QR per descarregar els vídeos explicatius amb interpretació de llengües de signes catalana i subtítols amb descripcions de la maqueta i explicacions del conjunt.

El Museu de Terrassa disposa d’una altra maqueta tàctil ubicada a l’entrada de la Casa Alegre de Sagrera que conté informacions en lletra gran i braille i vídeos explicatius que es poden visionar al canal de You Tube de La Mirada Tàctil.

Concert amb l’Escolania d’Ègara a «El Misteri del Nadal»

Per aquestes dates, i per cinquè any consecutiu, El Misteri del Nadal arriba a la Seu d’Ègara amb un ampli ventall d’activitats culturals gratuïtes per a petits i grans i l’ocasió de visitar el recinte amb la decoració nadalenca.

La segona activitat s’ha fet aquest dimarts a la tarda amb l’Escolania d’Ègara i altres nens i nenes que s’han volgut sumar a un concert participatiu, que ha servit per interpretar la música nadalenca tradicional i altres nadales.

L’Ajuntament de Terrassa porta “Els tresors de la Seu d’Ègara” a Brussel·les fins al març

Des d’aquest dilluns i fins al 29 de març de 2018, l’Espai Catalunya Europa de la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les acollirà la mostra “Els tresors de la Seu d’Ègara” organitzada per l’Ajuntament de Terrassa a través del servei de Cultura i amb el suport del servei de Relacions Europees i Internacionals i Projecció de la Ciutat.

La Seu d’Ègara, considerada com una peça clau del patrimoni cultural català i universal, posseeix un conjunt pictòric únic en el panorama de la història de l’art cristià alt medieval occidental. De fet, la seva singularitat i importància fan que el conjunt monumental sigui candidat a convertir-se en patrimoni de la Humanitat de la Unesco. El tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado, explica que: “La proposta d’organitzar aquesta exposició a la capital europea es va presentar al llavors representant del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea, Amadeu Altafaj, durant una reunió mantinguda l’abril de 2016, i de seguida es va acollir amb molt d’interès. Una mostra, que a banda de representar un important aparador de promoció per a la ciutat de Terrassa, vol difondre i donar a conèixer el valor patrimonial de la Seu d’Ègara en el seu
camí per convertir el conjunt monumental en patrimoni de la Unesco”.

L’exposició, consta d’una vintena de plafons amb imatges del conjunt monumental acompanyades de textos explicatius que ajuden els visitants a conèixer la història i l’evolució d’un dels elements arquitectònics i patrimonials més importants, singulars i representatius de Terrassa, de Catalunya i d’Europa. A través d’aquesta mostra es vol interpretar l’evolució del conjunt monumental i difondre el seu valor cultural i patrimonial al conjunt de la societat. Un compendi d’art, història i cultura que ofereix una visió ajustada de l’extraordinària realitat i evolució de la Seu d’Ègara, des dels seus orígens a l’època ibèrica i romana, passant pels successius períodes altmedieval, romànic, gòtic i modern fins a arribar a l’actualitat.

Amb aquesta exposició es vol posar en valor la importància del conjunt monumental i apropar la seva història i la seva evolució als visitants a través dels diferents esdeveniments històrics i períodes artístics que el van influenciar. Així, la mostra facilita una aproximació a la Seu d’Ègara des del punt de vista arqueològic, arquitectònic i pictòric donant a conèixer de forma entenedora i divulgativa les diferents troballes vinculades, primer, amb els orígens de l’emplaçament i, després, amb el posterior conjunt episcopal de la Seu d’Ègara. Al mateix temps, es facilita a les persones visitants les eines necessàries per tal que puguin conèixer i posar en valor la importància de l’arquitectura i les pintures corresponents al període del Bisbat d’Ègara.

La mostra es pot visitar a la delegació del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea a Brussel·les. Espai Catalunya Europa. 227, Rue de la Loi – Wetstraat (Brussel·les). Horari: de dilluns a dijous, de 10 a 17 h; divendres, de 10 a 16 h i dissabtes, diumenges i festius, tancat. Tancat per vacances: del 25 de desembre al 2 de gener.

Concert de música sacra a la Seu d’Ègara per commemorar la festivitat de Tots Sants

Aquest dimecres ha estat un dia per a la música a la Seu d’Ègara. La soprano Laia Camps, el tenor Joan Martínez Colás i Monika Lao al piano han protagonitzat el concert Via Lucis per a commemorar la festivitat de Tots Sants.

El repertori que s’ha pogut escoltar ha abarcat 400 anys de música sacra. Ha començat per «Et incarnatus est» de Joan Cererols, per continuar amb el magnífic «Rejoice» del Messies de Händel i el dramàtic «Crucifixus» de la Missa de Glòria de Puccini. El concert ha acabat amb un «Agnus Dei» del S.XXI compost pel mateix intèrpret del concert, Joan Martínez Colás.

 

El cant coral del grup eslovè St. Stanislav Girls’ Choir, a la Seu d’Ègara

En el marc del Som Estiu i Sons del temps, la Seu d’Ègara ha estat l’escenari del concert del grup eslovè St. Stanislav Girls’ Choir.

Es tracta d’un dels cinc cors del Diocesan Classical Gymnasium de Ljubljana. Les cantaires tenen edats compreses entre els 16 i els 19 anys. Un terç del cor es renova cada any perquè una part de les seves cantaires finalitzen els estudis secundaris.

El cor ha ofert un repertori versàtil, barrejant el més clàssic i universal, al tradicional eslovè, passant per estils contemporanis com el pop o el tradicional d’altres cultures. El públic assistent ha pogut també escoltar l’estrena d’obres de compositors com ara Mocnik i Copi.

El cor eslovè ha estat guardonat amb nombrosos premis internacionals. A més, ha tregistrat dos CDs i diverses peces per a Radio Slovenia.

La presència de St. Stanislav Girls’ Choir a Terrassa forma part també del l’11è Simposi Mundial de Música Coral (WSCM). És la primera vegada que se celebra a Catalunya i a l’estat espanyol un esdeveniment que reuneix unes 2.000 persones arribades dels cinc continents. Del 22 al 29 de juliol, diferents espais de Catalunya acullen concerts de molt alt nivell, que són un aparador del cant coral més actual i de les noves tendències.

D’altra banda, tres formacions corals de Terrassa i una de Matadepera van participar aquest dimecres en el concert de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, un dels més destacats del Simposi. Es tracta de l’Agrupació Coral Matadepera, Cor Montserrat, Coral Nova Ègara i Massa Coral.