La vegetació no s’ha recuperat 20 anys després de l’incendi al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt

«Aquest és el moment en què les flames traspassaven el vessant nord del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. L’incendi que ha començat a Sant Llorenç Savall no està controlat i avança molt ràpid. En les tasques d’extinció hi treballen 53 vehicles terrestres, 15 mitjans aeris i 2 hidroavions.» Així informava Canal Terrassa, el 10 d’agost del 2003, de l’incendi que va començar a cremar a la Vall d’Horta, i que va acabar sent el més important que ha patit el Parc Natural de Sant Llorenç . Les flames van calcinar 4.500 hectàrees, 1.500 de les quals en espai protegit, i van provocar cinc víctimes mortals.

20 anys després allò que es va cremar, no s’ha recuperat. La pineda que aleshores hi havia no hi és i en el seu lloc, en comptes de boscos espessos, hi ha més clars i vegetació baixa. Els responsables del Parc expliquen que això no és dolent en si mateix. El que ha passat és que ara hi ha un tipus de flora i fauna que abans no hi era.

En aquest temps han aparegut un 14% d’espècies d’espais oberts, com per exemple l’àguila cuabarrada, cotolius, pardius i conills.
En aquests vint anys també han canviat els sistemes de prevenció d’incendis, sobretot la guaita, ara més tecnificada.

La prevenció i el coneixement sobre els incendis, així com les mesures més restrictives d’accés en època d’alt risc són aspectes que evitarien un altre desastre com aquell. Però, alhora el Parc també haurà de fer front els propers anys a l’augment de les temperatures i a sequeres més freqüents. Més i majors incendis és una de les amenaces del canvi climàtic.