Una exposició a l’Arxiu Comarcal repassa les causes i les conseqüències de la riuada del 62

La riuada del 62 no va ser només un desastre natural, sinó que s’hi van sumar tot un seguit de factors socials i urbanístics que van empitjorar les conseqüèncis de la tempesta. Això és el que explica, amb textos, fotografies i mapes, l’exposició ‘La riuada del 62 a Terrassa: l’abans i el després de la ciutat’, que acull l’Arxiu Històric Comarcal en motiu del 60è aniversari de la catàstrofe.

Els plafons ens mostren com era la ciutat abans: atravessada per torrents per tot arreu, convertits progressivament en carrers o edificant-t’hi a sobre. Molts dels que hi construïen eren immigrants que venien atrets per la feina de les fàbriques. Aixecaven les cases en condicions precàries i, en ocasions, en zones inundables a la llera de les rieres.

Després va arribar la nit del 24 al 25 de setembre. Les zones més afectades van ser la riera de Les Arenes, just per sobre del pont de la RENFE, convertint-se en un llac; i la rambla d’Ègara, per on aleshores i passava la riera del Palau.

L’exposició mostra amb fotografies el drama humà, com es va recuperar la ciutat i explica com va reaccionar el règim, amb la posterior visita de Franco a Terrassa, acompanyat de l’alcalde Josep Clapés.

La riuada, però, també va despertar la solidaritat. En aquesta fotografia es veu un refugi per a damnificats que també servia per emmagatzemar roba i sabates que arribaven amb donatius.

La inauguració de l’exposició ha comptat amb una xerrada de la directora del Museu de Terrassa, Gemma Ramos. La mostra es podrà veure una setmana a l’Arxiu Comarcal i després anirà a la BCT.