‘Así bailan las putas’, coreografies contra el patriarcat

Els terrassencs que dissabte al vespre van acostar-se al Teatre Alegria per veure-hi ‘Así bailan las putas’ van comprovar que és un espectacle especial. Per començar, les butaques on normalment s’asseuen els espectadors només serveixen per deixar-hi bosses i jaquetes. El públic, eminentment femení, s’asseia a l’escenari, al voltant i entremig de l’acció. Júlia Bertran i Ana Chinchilla eren les dues actrius encarregades de portar a la vida un muntatge que es dedica a filar coreografies interpel·lant directament els espectadors. ¿Danses com el twerking estan sexualitzades per qui les balla o més aviat per qui les mira? Aquest és el tipus de preguntes que planteja aquest muntatge a l’entorn del biaix patriarcal de la nostra societat.

‘Así bailan las putas’ es va gestar arran de la coneixença de les dues protagonistes: l’Ana va ser professora de twerking de la Júlia, la qual, mesos després, va proposar el projecte a l’Ana. A partir dels assajos on compartien les seves experiències, el dramaturg Jan Vilanova, juntament amb el director Pau Roca, contribuïa a dotar aquestes idees d’una continuïtat narrativa.

A més de defensar la dansa com a exemple de llibertat personal, l’objectiu d’aquesta obra és que el públic femení pugui sentir-se identificat amb moltes de les vivències que s’hi expliquen i que el masculí pugui reavaluar moltes actituds masclistes que sovint s’adopten inconscientment.