El risc de rebrot cau per sota de 200 per primer cop en tres mesos

Els contagis de covid-19 segueixen la lleugera tendència a la baixa de les darrers setmanes. Des de dilluns s’han confirmat 168 positius més a la ciutat, que sumen un total de 16,469 persones contagiades des de l’inici de la pandèmia, ara tot just fa un any.

El risc de rebrot també segueix baixant mica en mica, i ja està per sota dels 200, un fet que no passava des del 4 de desembre, fa més de tres mesos. És de 199, un pèl superior a la mitjana catalana.

El ritme de vacunació, això sí, segueix avançant lentament. En quatre dies s’ha administrat la primera dosi de la vacuna a 1.500 persones a Terrassa, i en total ja en són gairebé 18.000 (17.917). La segona dosi l’han rebuda 6.829 persones. Des de dilluns han hi ha hagut tres defuncions per covid-19.

Tot plegat ajuda a reduir la pressió als hospitals, que mica en mica van alliberant llits. A planta hi ha 93 pacients hospitalitzats, vuit menys que dilluns, i 12 estan a la UCI.

L’alcalde Jordi Ballart es reuneix amb Oriol Mitjà per parlar de la situació sanitària

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, s’ha reunit aquest divendres al matí, de forma telemàtica, amb el metge, investigador i expert en malalties infeccioses, Oriol Mitjà, per parlar sobre la situació sanitària actual a causa de la pandèmia per la Covid-19, la seva afectació a Terrassa, així com possibles estratègies conjuntes per millorar la seva gestió.

David Casquero: «Vaig començar a treballar abans de cobrar el primer ERTO»

Des de l’inici de la pandèmia, al Vallès Occidental, s’han aplicat 9.534 ERTOs que han afectat més de 70.000 persones. El David Casquero és una d’elles. Treballa en un bar i el mateix dia en què es va decretar l’estat d’alarma, el 13 de març, va rebre un expedient de regulació temporal d’ocupació. No va tornar a treballar fins tres mesos després, quan encara no havia cobrat ni un cèntim de l’ERTO.

La desescalada de l’estiu li va comportar un petit període d’estabilitat laboral, però la segona onada de l’octubre el va portar a un segon ERTO que, aquest cop, ha pogut cobrar sense tants endarreriments.

El David però, que viu amb la seva parella i les seves dues filles, ha pogut entomar aquest descens dels ingressos.

El David espera poder tornar a treballar el proper mes de maig, quan en principi se li acaba l’ERTO. Fins llavors contempla la possibilitat d’aprofitar el temps amb cursos de formació.

Terrassa rep el relaxament de les restriccions amb alegria i prudència

La fi del confinament comarcal era una de les mesures més esperades per molts ciutadans. Des de Canal Terrassa hem sortit al carrer per saber-ne l’opinió dels egarencs: la gran majoria considera una bona notícia aquest anunci que ha fet avui el Govern. Les ganes de recuperar la normalitat són generals, però a la vegada també existeix una por respecte a la possibilitat que massa relaxament provoqui una nova onada. Per la seva banda, els comerços no essencials celebren la possibilitat de tornar a obrir els caps de setmana tot i que recorden que això tampoc els solucionarà tots els problemes.

El Consell Comarcal alerta de les repercussions de la crisi en la salut mental

El Consell Comarcal alerta els efectes sobre la salut mental que està tenint la pandèmia de covid-19. Un estudi sobre els impactes de la crisi posa de manifest el perill que hi ha en certs sectors de població que es veuen afectats per la salut, les addiccions, les malalties mentals, l’estrés o el fet d’haver passat la covid-19 i les seves seqüeles. La gent gran i també els joves són col·lectius especialment afectats.

L’estudi sobre els Impactes de la Covid-19 també deia dades econòmiques i socials prou aclaridores: Creu Roja ha atès 14.982 persones, de març a setembre de 2020, el que representa un increment d’un 143% respecte l’any anterior; la sol·licitud de beques menjador va créixer un 10%. Les persones immigrades o sense llar també han vist agreujada la seva situació: el nombre d’expedients d’ajuts al pagament del lloguer ha augmentat un 11%.

L’estudi comarcal posa especial atenció al col·lectiu de dones. A banda de les situacions de violències, han aflorat situacions relatives a la feminització de les feines essencials de cura i també situacions de dificultats de conciliació.

Els resultats de l’estudi contribuiran a la formulació de noves propostes en el marc del Pla de Reconstrucció del Vallès Occidental.

Un any del primer cas a Terrassa de Covid-19, la pandèmia que ha paralitzat la ciutat i tot el món

El 9 de març de 2020 es detecta el primer cas de coronavirus a Terrassa, un pacient que havia ingressat a l’Hospital de Terrassa tres dies abans amb problemes respiratoris. Aquella mateixa setmana, l’Organització Mundial de la Salut declara la Covid-19 com a pandèmia mundial i el govern espanyol decreta l’estat d’alarma, inicialment per quinze dies.

Es suspèn tota activitat econòmica, acadèmica, esportiva i cultural i els carrers queden deserts. No es pot sortir de casa si no és per treballar, visitar el metge, comprar aliments o medicaments o en comptades excepcions més i, sempre, amb un certificat d’autoresponsabilitat. La Policia Municipal sanciona els qui es salten el confinament sense justificar. Cues als supermercats per les limitacions d’aforament i amb alguns productes exhaurits a les prestatgeries. Durant dues setmanes el govern espanyol obliga tots els treballadors no-essencials a quedar-se a casa.

Les primeres setmanes es fa difícil trobar guants de làtex i, sobretot, mascaretes. L’Ajuntament en compra un milió i les distribueix entre la població i alguns col·lectius en fabriquen de roba per als treballadors essencials. Afloren les mostres de solidaritat cap el personal sanitari amb aplaudiments diaris i varietat d’iniciatives des de finestres i balcons per combatre l’avorriment.

Passat Setmana Santa, escoles i universitats comencen l’ensenyament en línia veient que la situació va per llarg. S’agreuja l’escletxa digital en l’alumnat que no té ordinador o connexió a Internet i no pot seguir el curs amb normalitat.

Les empreses potencien el teletreball tot i que moltes es veuen obligades a presentar Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació fins que la situació es normalitzi.

Amb el bon temps baixen els contagis i es comença a sortir al carrer

No és fins ben entrat el maig que s’inicia gradualment el procés de desescalada, primer dins del municipi i després dins la regió sanitària. Es fa per franges horàries segons l’edat i amb alguns carrers tallats per afavorir la dispersió. La gent surt massivament a fer esport individual després de més de dos mesos de gairebé inactivitat. Els serveis públics atenen només amb cita prèvia. Per Sant Joan ja es permet el desplaçament lliure per tot Catalunya.

El Consistori i els agents econòmics i socials treballen la redacció d’un Pacte de Ciutat per donar una resposta unitària i consensuada als impactes de la Covid-19 però l’oposició se n’acaba desmarcant al·legant manca de confiança. Abans de vacances el govern aprova un pla de xoc de disset milions d’euros perquè la ciutat es recuperi dels efectes de la pandèmia.

L’estiu es viu amb relativa tranquil·litat. Al virus no sembla agradar-li la calor i es frena el ritme de contagis i defuncions.

Preparats per una tardor previsiblement complicada

El Departament d’Educació dissenya, amb moltes incerteses inicials, un protocol de confinaments i classes telemàtiques per seguir el curs amb la mínima anormalitat. Cap escola ha hagut de tancar per alt nombre de positius. S’han anat confinant, això sí, grups classe arribant a un màxim a finals d’octubre de 95 de simultanis, un 6 per cent del total.

Amb la tardor arriba la temuda segona onada i un confinament perimetral local. La restauració només pot aixecar la persiana per fer menjar per emportar o repartir a domicili. Més endavant poden servir esmorzars i dinars, mai sopars, unes restriccions que van acabar d’indignar el sector. Per Nadal es permet excepcionalment la mobilitat lliure per visitar familiars o passar les festes a una segona residència.

Els Reis porten més restriccions per frenar la mobilitat. Es tanquen els centres comercials i les botigues petites només poden obrir de dilluns a divendres. Encara avui no es pot sortir de la comarca. El Procicat revisa les mesures cada setmana i mira d’anar estovant les restriccions en la restauració, el comerç, l’educació, la cultura, l’esport, l’ensenyament i les activitats extraescolars i amb l’ull posat en la Setmana Santa.

Un any sense festa al carrer

La pandèmia ha obligat a suspendre les grans cites del calendari festiu: la Festa Major, la Fira Modernista, la cavalcada de Reis, el Carnestoltes, el Festival de Jazz i tantes altres. Per omplir el buit s’han celebrat algunes activitats de petitíssim format o a través de les xarxes socials. La cultura popular ha estat tot l’any parada mentre que les arts escèniques, la música i el teatre s’han pogut celebrar però amb limitacions d’aforament del 30 o el 50 per cent segons l’època.

 

Com ha evolucionat el coronavirus a la ciutat en tot aquest any?

L’any del coronavirus ha estat farcit de dades, amb contínues actualitzacions sovint difícils d’interpretar, sobretot en les primeres setmanes.

En aquests 365 dies s’han superat els 16.000 positius a Terrassa, més d’un 7 per cent de la població. Després de la primera onada, al maig es calma la situació i vénen tres mesos de pocs contagis. A l’agost la situació repunta i, en quatre mesos el nombre de positius acumulats es multiplica per cinc, de dos mil a deu mil. Des del desembre els contagis creixen amb un ritme més suau. Les residències d’avis han estat especialment castigades per la vulnerabilitat dels usuaris.

Un tres per cent de les persones que han passat la Covid-19 han perdut la vida. L’any deixa un balanç de gairebé 500 defuncions, que es concentren en el principi de la pandèmia. Prop de la meitat es van registrar entre març i abril. El novembre també va ser un mes negre superant les setanta persones mortes.

Excepte en tres mesos, de maig a juliol, l’índex de rebrot ha estat per sobre de cent, valor ja considerat alt. Durant deu dies d’octubre, en plena segona onada, es van assolir les quatre xifres. En el repunt passades les festes de Nadal ja no es va arribar a 800.

La pressió hospitalària ha anat variant al llarg de l’any. El moment de màxima saturació va ser a finals d’abril, superant les 600 persones ingressades entre la Mútua i l’Hospital i amb una setantena en estat greu, a banda dels que eren a casa en hospitalització domiciliària. Durant dos mesos l’Hotel Terrassa Park fa la funció d’hospital temporal gestionat per Mútua i el Don Cándido es converteix en un centre de serveis per a personal sanitari.

L’any acaba amb bones notícies. El 30 de desembre un home de 91 anys és el primer terrassenc en rebre la vacuna de la Covid-19. Tres setmanes després se li subministra la segona dosi. 6.300 terrassencs, un 2,9 per cent de la població, han completat el procés de vacunació mentre que 10.200 han rebut de moment la primera dosi.

En l’àmbit laboral, la pandèmia fa créixer l’atur en 3.200 persones, gairebé un 23 per cent. Només a Terrassa es van presentar l’any passat gairebé 3.000 expedients de regulació temporal d’ocupació, que van afectar més de 31.000 treballadors. Prop d’una tercera part són de l’hostaleria mentre les indústries manufactureres i el comerç sumen un altre trenta per cent. La pandèmia ha castigat especialment l’oci nocturn, que no ha pogut aixecar la persiana en tot l’any. La cultura també ha quedat molt ressentida pel coronavirus.

Un any amb els hospitals a contrarrellotge

Des del primer dia de l’aparició del coronavirus de Wuhan, hi ha hagut una carrera científica per aturar-lo. Aquesta tasca els hospitals la van haver de fer sobre el terreny. Repassem la feina que s’ha fet en el darrer any a l’hospital Mútua Terrassa.

Aquesta pandèmia s’ha caracteritzat, des de l’inici, per un allau d’informació sense precedents. Els científics l’havien d’anar corroborant, dia a dia. També els tractaments.

Esther Calbo, directora de l’àmbit mèdic de Mútua Terrassa admet que cap sistema sanitari estava preparat per a una pandèmia d’aquestes característiques, però reconeix que la sanitat pública a Catalunya ja estava tocada.

La vacuna ha arribat més aviat del que s’esperava en un principi. La seva administració a la població dependrà del subministrament dels proveïdors.

 

Dues de cada tres multes durant la pandèmia han estat per no portar mascareta o per no dur-la bé

La Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra han tramitat a Terrassa més de 7.000 multes per incompliment de les mesures sanitàries. Des de l’inici de la pandèmia i fins el passat mes de febrer, només la policia local hauria interposat un total de 6.503 denúncies, de les quals 4.022 estarien tipificades. D’aquestes, dues de cada tres són per no portar la mascareta o per dur-la mal posada, sense cobrir boca i nas. Concretament han estat 2.711 les multes que s’han registrat per aquest motiu, un 67% del total.

La segona causa amb més denúncies és l’incompliment del toc de queda, amb un total de 505 multes. D’altra banda, hi ha hagut fins a 276 sancions per saltar-se en algun moment el confinament perimetral que restringeix la mobilitat geogràfica. En l’apartat d’espais i reunions socials, s’han interposat 200 denúncies per no respectar la distància de seguretat interpersonal, mentre que en 86 ocasions la policia local ha multat a grups que sobrepassaven el límit de 6 persones, com a màxim.

També en l’àmbit econòmic, alguns comerços han estat multats per incomplir alguna de les mesures sanitàries. Els agents han obert fins a 117 expedients a tots aquells negocis que no respectaven els horaris d’obertura imposats. En aquesta línia, s’han detectat 53 situacions en què els establiments han superat l’aforament permès. A Terrassa també hi ha hagut unes 40 denúncies per consumir begudes alcohòliques a la via pública, mentre que un total de 34 sancions responen a altres motius no especificats.

La normativa contempla tres tipus d’infraccions: lleus, greus o molt greus. En el primer grup s’hi troba, per exemple, l’ús inadequat de la mascareta, amb una sanció econòmica de 100 euros. D’altra banda les vulneracions greus són sancionades amb multes d’entre 3.000 i 60.000 euros, mentre que les infraccions molt greus poden suposar sancions econòmiques que van dels 60.000 i als 600.000 euros.

Controvèrsia entre el sector de l’hostaleria per la nova mesura que permet obrir amb horari seguit

Des d’aquest dilluns, els bars i els restaurants de Catalunya poden obrir i acollir clients cada dia, de dos quarts de 8h del matí fins les 5h de la tarda, de manera ininterrompuda. Es tracta d’una mesura que mira d’afavorir i facilitar una mica més la feina d’un dels sectors més castigats per la pandèmia.

Fins ara, els locals de restauració només podien obrir al públic durant tres hores al matí i tres i mitja més a la tarda. Tot i així, la nova mesura no acaba de convèncer en tots els casos, ja que també hi ha qui considera que la situació no canvia gaire. En horari de tarda-nit, la mesura només permet als restauradors fer sopars per emportar, oferint servei de recollida al mateix local, entre les 7h i les 10h, o fent entregues a domicili, fins les 11h, com a molt tard.